La taxa de fecunditat, definida com el nombre de fills per dona, s’ha reduït considerablement en la majoria dels països desenvolupats. A Catalunya, mentre que les dones teníem 2,72 fills el 1975, el 2022 en tenim 1,17 (les xifres són similars a la resta d’Espanya). Aquesta reducció del nombre de fills per dona ha anat acompanyada per l’augment de l’edat mitjana en què es té el primer fill, que ha passat dels 24,6 anys (1975) als 31,6 actuals.

Fa exactament un any, el 28 de desembre del 2021, el consell de ministres donava llum verda a la reforma laboral, la mesura estrella del ministeri de Treball encapçalat per Yolanda Díaz. Després de mesos de negociació amb sindicats i patronals, Díaz va arrossegar tothom a un acord tripartit. Però això no va fer que la votació dos mesos després al Congrés de Diputats estigués exempta de polèmica: la norma es va salvar per un vot erroni d'un diputat del PP.

Les Illes Balears acabaran el 2022 amb la taxa de parcialitat més baixa de tot Espanya. Mentre que a l'Estat la xifra ha minvat un 1,6% en el darrer any, situant-se en el 20,3%, a les Illes ha davallat un 3,6%, fins a arribar a l'11,8%. Així ho ha destacat el conseller de Turisme, Treball i Model Econòmic, Iago Negueruela, en la presentació dels resultats del Pla de lluita contra la precarietat en el treball. "L'objectiu el 2015 era reduir la taxa per davall del 12%, que és allò desitjable", ha afirmat.

El Consell de Mallorca ha anunciat aquest dilluns l'inici el procés d'estabilització laboral de la seva plantilla. Aquest dissabte es va publicar al BOIB la convocatòria de 388 places amb l'objectiu comú de reduir la temporalitat fins al 8% del total de la plantilla, tal com fixa la normativa estatal. A través d'un comunicat, han recordat que aquestes places formen part de les 1.309 que s'estabilitzaran pròximament.

La consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido, ha anunciat aquest divendres que dilluns obriran el termini per presentar les sol·licituds a les convocatòries de més de 700 places d'ocupació pública, anunciades el mes de maig. El Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) publicarà demà dissabte les convocatòries i, a partir del 19 de setembre, els aspirants tindran 20 dies per enviar tota la documentació. Aquesta és una passa més per reduir al 0% la temporalitat en el sector públic, fita que el Govern aconseguirà abans que acabi el 2024, segons Garrido.

Fa temps que el govern espanyol s'ha posat a treballar per convertir en estructurals milers de places del sector públic que fins ara han ocupat empleats amb contractes temporals, siguin interins o eventuals. L'objectiu final és acabar amb la precarietat i reduir al 8% la temporalitat al sector públic, segons el compromís entomat amb Brussel·les. Els últims avenços en aquesta direcció els notaran els professionals del món sanitari. El consell de ministres d'aquest dimarts ha aprovat l'estabilització de més de 67.300 professionals sanitaris a tot l'Estat.

El Consell de Govern ha aprovat aquest dilluns el Decret llei de mesures urgents per reduir la temporalitat a l'Administració pública de les Illes Balears. Amb aquesta normativa, l'Executiu illenc preveu estabilitzar devers 10.000 places públiques i reduir els contractes temporals per davall del 8%, tal com marca la llei estatal 2020/2021 per combatre la temporalitat a l'Administració pública.

El nomenament final dels interins públics que hagin de passar pel procés d'estabilització recaurà en cada una de les entitats locals a les quals vulguin treballar els aspirants. Així ho ha explicat aquest dijous el conseller d'Hisenda i Funció Pública, Josep Lluís Colom, en una reunió on ha especificat als tècnics i polítics en què consistiran els tràmits per complir l'obligació estatal de posar fi a la temporalitat a l'Administració pública.

Un particular fa coa en un ajuntament de Mallorca per sol·licitar una llicència d’obres. Necessita fer una reforma en un bany perquè un membre de la família té mobilitat reduïda. Allò que no sap és que tal vegada la tramitació del permís tardarà sis mesos a arribar. Aquest és un exemple que podria representar les conseqüències de la manca de personal als ajuntaments, una situació que el Govern i la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB) ja han denunciat a l’Estat. En concret, les administracions locals han reclamat per escrit al Ministeri de Política Territorial i Funció Pública l’eliminació de la taxa de reposició, aquella que per llei limita la quantitat de personal que pot contractar qualsevol administració pública. Cal tenir en compte que aquesta taxa va entrar en vigor el 2012, en l’anomenada llei Montoro, per tal de controlar la despesa en personal dels departaments públics, després d’una “estirada d’orelles” des d’Europa perquè “es gastava massa en la plantilla, amb relació a altres països”, segons explica l’encarregat dels Serveis Jurídics de la FELIB, Miquel Santandreu.

"Presentam el procés d'estabilització més gran dels 44 anys de vida del Consell de Mallorca", ha destacat aquest dimecres la presidenta de la institució, Catalina Cladera. El Consell obre un procés de tres fases que portarà a estabilitzar el 45% de la seva massa laboral d'aquí a dos anys. "Es farà la promoció d'oferta pública fins al juny d'aquest any, la convocatòria d'oposicions fins al 31 de desembre de 2022, i l'execució fins al 31 de desembre de 2024", ha apuntat el conseller d'Hisenda i Funció Pública, Josep Lluís Colom.

"Hem aprovat unes oposicions i no ens serveixen per a res", es queixa la docent Laura Ballester. Ella i un centenar de professors de les Balears que han aprovat les oposicions, però no tenen feina o no tenen una plaça fixa s'estan mobilitzant per reclamar a les administracions que es valori més el fet d'haver aprovat les proves a l'hora de valorar l'accés al funcionariat.

Fins a 2.646 docents interins passaran a tenir una plaça fixa a través de concurs de mèrits i de les oposicions del 2023 i el 2024, segons ha informat la Conselleria d'Educació en un comunicat. L'oferta pública de places s'emmarca en la Llei de temporalitat, que vol reduir els contractes temporals per davall del 8% al conjunt de l'Administració.

La pròxima Setmana Santa apunta a ser el tret de sortida de la temporada turística amb una força que recordarà, sense gaire diferència aparent, la temporada del 2019. El conseller de Model Econòmic, Iago Negueruela, ha assegurat que s'afronta amb "la feina ben feta amb els agents socials i amb unes molt bones perspectives".

El Govern de les Illes Balears ha iniciat aquest dimecres les negociacions amb les administracions públiques i els sindicats amb l'objectiu de reduir la temporalitat dels treballadors públics per davall del 5%. L'objectiu d'aquesta primera reunió és marcar les pautes i les claus que permetin definir els criteris per al procés d'estabilització de places interines de manera "coordinada, àgil, eficaç i eficient".

El Parlament balear ha validat en el ple d'aquest dimarts el decret 2/2022 per combatre la temporalitat en l'Administració pública i reduir-la al 8% i afavorir l'estabilització de les places interines, segons ha informat Europa Press. El decret ha tingut els vots favorables del PSIB, Unides Podem, MÉS per Mallorca, El Pi i Gent per Formentera. El Partit Popular, Ciutadans i Més per Menorca s'han abstingut i Vox hi ha votat en contra.

El Consell de Govern ha aprovat el decret de mesures per reduir la temporalitat en l'ocupació pública a les Illes Balears, a proposta de la Conselleria de Presidència, Funció Pública i Igualtat. L'objectiu és complir amb la llei estatal, aprovada el desembre de l'any passat, que pretén combatre la temporalitat en l’Administració pública i reduir-la per davall del 8%. Una de les mesures serà convocar oposicions abans que acabi l'any, tal com marca la normativa espanyola.

Un pas més per a l'entrada en vigor de la reforma laboral. El consell de ministres d'aquest dimarts ha donat llum verda al reial decret llei del nou marc normatiu en matèria laboral, després de l'acord entre govern espanyol, sindicats i patronals i que modificarà alguns dels articles de l'actual Estatut dels Treballadors. "Es passa pàgina a la precarietat laboral", ha defensat la ministra de Treball, Yolanda Díaz, en roda de premsa posterior al consell de ministres. La norma entrarà en vigor el dia de la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), que tot indica que serà demà dimecres, per bé que després es traslladarà al Congrés dels Diputats on li espera el pols polític. Ara bé, no tots els canvis que recull el text entraran en funcionament de manera immediata. En alguns casos, treballadors i empreses comptaran amb un període de temps per fer la transició.

La disminució de la temporalitat dels contractes laborals dels illencs al nivell europeu podria suposar un increment del PIB balear de fins a un 4%. Segons ha explicat el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, a partir d'un estudi elaborat per la Direcció General de la seva Conselleria titulat L'impacte de la precarietat laboral sobre la productivitat de l'economia balear.

La temporalitat és un dels grans eixos contra el quals fan feina la Inspecció de Treball i el Govern de les Illes. Entre el 2020 i el 2021, es varen fer 11.909 revisions de contractes temporals, 3.314 dels quals es varen transformar en indefinits, un 27,8% dels que es varen inspeccionar.