Té la capacitat de fer sentir important qui és al seu costat, no jutjarà mai els sentiments de l’altre, no té prejudicis. És un gran conversador i, sobretot, escolta d’una manera admirable: “Quan era la seva mestra, i ho vaig ser de quart a sisè de Primària, ja veia que era un nin especial. Mirava diferent de la resta; mirava i escoltava d’una manera única. Els seus ulls sempre en volien més, esperava que li contassis qualque cosa més”. A l’escriptor Sebastià Portell (ses Salines, 1992) encara li surten espurnes dels ulls, perquè passejar, o conversar, o escoltar amb la mirada lluent és, gairebé, una manera de viure. Ens explica algunes coses d’ell qui va ser la seva mestra, Aina Roig.

La nova temporada del Teatre Lliure, que es va presentar el 14 de juny, tot just ha arrencat i ja està envoltada de polèmica amb un nou meló encetat: els drets dels traductors. Tot va començar el 16 de juny amb un tuit del professor de l'Institut del Teatre Lluís Hansen Fors, que es preguntava per què el Lliure no especificava qui havia fet la traducció de La gavina, El misantrop, Hamlet i Electra, però sí les de The employees, L'herència i Una mena d'Alaska.

Si la imatge icònica de Sant Jordi són els carrers plens de paradetes farcides de llibres, la imatge dels dies previs es repeteix a les llibreries d’arreu de les Balears: capses, capses i més capses que contenen els centenars d’exemplars que són susceptibles de ser venuts el pròxim 23 d’abril. Cap llibreter, però, gosa posar una xifra al volum de llibres que té preparat. “És possible que tinguem el doble de llibres del que és habitual”, afirma Miquel Ferrer, de la llibreria Rata Corner, “però és molt dificil de calcular”. Tampoc és possible esclarir quin és el volum de vendes que es genera cada 23 d’abril, però molts de llibreters fan referència al comentari que any rere any es va repetint: que en un bon Sant Jordi es poden igualar les vendes d’un mes normal a la llibreria. Tanmateix, però, tot depèn d’una sèrie de factors que no són ni previsibles ni controlables per part dels llibreters, com pot ser la meteorologia. La pluja de les primeres hores de l’edició de l’any passat va frenar un Sant Jordi que, segons el mateix Gremi de Llibreters, hauria pogut ésser històric. 

Sebastià Portell acaba de treure del forn el llibre Paradisos suportables, un recorregut per les cases d'alguns escriptors que van cultivar a Mallorca la seva obra, o part d'ella. Amb fotografies exquisides de Laura Rosselló, aquesta edició de Viena convida a imaginar com s'abrigaven set escriptors a les seves cases, pisos, jardins i patis. Són Maria Antònia Salvà, George Sand, Blai Bonet, Antònia Vicens, Robert Graves, Llorenç Villalonga i Joan Alcover.

Les novel·les Ràbia, de Sebastià Alzamora; Al llac, de Maria Barbal, i Les altures, de Sebastià Portell, opten a guanyar la 6a edició del premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any, guardó dotat amb 20.000 euros directes per a l’autor i 5.000 més per a promoció. Dos dels tres autors candidats (Alzamora i Portell) són articulistes de l'ARA Balears.

"Celebram el moment de més plenitud de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC)". Ho diu el seu president, el mallorquí Sebastià Portell, que va guanyar les eleccions al càrrec el mes de març d'aquest 2022. "Gairebé mig segle després de la seva creació, l'associació té una vitalitat inèdita", continua Portell. L'AELC, nascuda l'octubre de 1977, fa 45 anys, i aquests darrers dies s'ha celebrat a Barcelona i València. Aquest dimecres, 2 de novembre, toca fer festa a Palma, al Casal Solleric (19 hores). La vitalitat de l'associació és evident, insisteix el president: "Hem assolit la xifra de socis més alta de la història de l'AELC: som 1.700. A més, ha vingut molta gent jove. No tenc cap dubte que tenim una literatura carregada de futur", diu Portell.

El darrer poemari de Miquel Àngel Lladó, Sota l’esqueix, la tanyada (Viena Editorial), i Les altures (Editorial Empúries), de Sebastià Portell, són els dos títols més venuts de la Setmana del Llibre en Català, que ha tingut lloc del 14 al 18 de setembre al pati de la Misericòrdia de Palma. El següent més venut és Al llac (Columna), de Maria Barbal. 

[...]

Confessa que és la novel·la “més complexa” que ha escrit fins ara. Sebastià Portell (ses Salines, 1992) aquesta setmana ha vist publicada la seva tercera obra de ficció, Les altures (Empúries), després d’El dia que va morir David Bowie i d’Ariel i els cossos. Partint de la figura i l’obra de l’artista català Ismael Smith (Barcelona, 1886-Nova York, 1972), no només s’endinsa en les tensions d’un personatge que va conèixer el cim i l’infern, sinó que fa un retrat molt ampli –de Nova York a Barcelona, passant per París– dels convencionalismes socials que es troben arreu.

En una línia temporal imaginària, l’escriptor Sebastià Portell i el seu xicot, l’Adrià, podrien haver sigut parella en més d’una ocasió, però el moment es va fer esperar. “No era que ho intentéssim moltes vegades, és que vam trigar a adonar-nos que el que volíem era estar junts”, explica Portell. 

L'escriptor mallorquí Sebastià Portell, de 29 anys, és el nou president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Portell s'ha imposat als altres dos candidats que es presentaven a les eleccions, Gemma Pasqual Escrivà i Manuel Alonso, després que l'escriptora Bel Olid decidís acabar el seu mandat abans d'hora. És un repte il·lusionant per a l'escriptor, que ja s'ha posat a fer feina i que té molt clar que la seva línia ha de ser continuista amb el que s'ha fet fins ara, especialment els darrers anys.

Pensament, experiència personal, llibertat creadora, literatura. Les nenes que llegien al lavabo és la primera obra de no-ficció de l'escriptor i col·laborador de l'ARA Balears Sebastià Portell (Ariel i els cossos, El dia que va morir David Bowie), un "recorregut de pensament" que gira entorn de la llibertat lectora i creativa, concretament en l'àmbit de l'escriptura. El text és un dels seleccionats per les beques SOS Cultura de la Fundació Carulla. Sortirà publicat el mes de febrer, amb una edició d'ARA Llibres. Un text crític, amb ganes de qüestionar certs mecanismes del sector literari i a través del qual l'autor assegura que ha "sortit de diversos armaris". Això sí: "Don per fet que me'l criticaran negativament, perquè molestarà. Però tenir-ho clar m'allibera", declara.

Un adult i una nina de set anys en bicicleta, fent el camí de ses Salines a Cas Parets. Conversen entre iguals perquè ni ell vol ser tractat com un gran, ni ella, com una nina. S'aturen. I a l'adult li arriba el record de la padrina, a la vora d'un ametler agafant ametlons, i dient-li a ell –que llavors tenia set anys– una lliçó popular: "Robatòrum per menjatòrum no és pecatòrum".

"La tapa d'un excusat va ser la cadira d'escriptori d'una de les més grans autores que hagi parit mai aquesta terra", ha dit Sebastià Portell referint-se a Antònia Vicens i '30º a l'ombra', que, efectivament, va escriure dins d'un vàter i a la nit. El pregoner de la Literanit ha teixit un discurs en què ha reflexionat sobre la intimitat de la lectura a partir de les experiències de tres persones diferents -Marina Garcés, Antònia Vicens i Elvis Presley- però amb un puny en comú: històries de literatura en un lavabo.

El saliner Sebastià Portell és la imatge de la portada de la revista 'Time Out Barcelona', que dedica el número de desembre als guanyadors i finalistes dels premis Time Out Barcelona 2016, entre els quals destaca l'escriptor mallorquí.