La venda de la nau i el terreny rústic que explotava l'empresa poblera l'Esplet ja és el darrer capítol de la desaparició d'un referent del camp balear. A principi de mes es va fer públic el tancament de l'empresa i l'acomiadament dels 19 treballadors per problemes econòmics. Ara, dues setmanes més tard, l'empresa posa a la venda la nau i el terreny per cinc milions d'euros.

La història d'Agama a Mallorca hauria pogut acabar d'una altra manera. El grup Damm estava obert a cedir la fàbrica i la marca Agama, però després de mesos de negociacions la proposta es va rebutjar. Aquest oferiment es va produir durant les converses per crear una cooperativa a Mallorca que gestionàs la producció lletera a l'illa i on conviurien el Govern balear, els treballadors d'Agama, els ramaders i algun inversor privat. El que havia de ser l'armilla salvavides per al sector lleter de Mallorca no va arribar a bon port i ha provocat l'enfonsament i la mort d'una altra part de la indústria de les Illes Balears.

Rosa Blanca i Laccao tenen una història comuna. Els dos productes històrics, tradicionals i emblemàtics de la indústria mallorquina varen acabar en mans de Damm i han perdut el lligam amb Mallorca. La situació que es viu avui dia amb Laccao és un calc del que va passar anys enrere amb Rosa Blanca, una cervesa que molts encara associen amb les Balears, però que l'únic lligam que té amb les Illes és el nom.

El Govern treballa en un nou segell, Producte elaborat a les Balears, que permetrà als industrials reivindicar el que es fa a les Illes, encara que sigui amb materials i matèries primeres de fora. La iniciativa neix després que la normativa actual sobre productes locals obligui que almenys el 50 % dels ingredients siguin de les Illes perquè un producte pugui lluir el distintiu de Producte de les Illes Balears.

Fins als anys 70, un de cada tres treballadors de les Balears es dedicava a la indústria. Les Illes fabricaven bona part del que feien servir i, fins i tot, exportaven a la Península i a l’estranger. Avui, les xifres són unes altres i constaten com aquest sector, considerat estratègic i imprescindible per a la creació d’ocupació de qualitat, és pràcticament anecdòtic en el conjunt de l’economia i continua perdent presència. El monocultiu turístic s’ha imposat de tal manera que, en el millor dels casos, la indústria representa el 5% de l’activitat econòmica. Segons dades del Govern, que fa servir paràmetres menys restrictius, hi ha unes 6.000 empreses. Segons la base de dades de la Fundació Impulsa, la xifra no arriba a les 700.

La història alimentària i industrial de les Balears afronta un punt d'inflexió. A la desaparició d'Agama s'afegeix l'adquisició, per part del grup català Vall Companys, de l'empresa Comercial Vera, un referent de l'alimentació gurmet a Mallorca. L'empresa, fundada el 1994 per Manuel Vera, s'ha venut a aquest gegant de la distribució de carn, amb una facturació superior als 4.100 milions d'euros anuals.

L’any 2024 a Mallorca es varen produir 9.708.923 litres de llet, gairebé tres milions de litres menys que el 2020, l’any de la pandèmia, quan la xifra superava els 12,6 milions de litres. En només quatre anys la producció ha caigut d’aquesta manera tan acusada a causa de “la crisi de les indústries làcties, principalment d’Agama”, segons ha explicat el director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández. 

Tot i la preocupació entorn del futur d'Agama després que l'empresa hagi comunicat als ramaders que el 2026 ja no els comprarà llet, fa menys de dos anys el Govern va declarar el projecte de la central lletera com a estratègic. El consell de Govern va decretar l'1 de desembre del 2023 la importància del projecte que en aquell moment proposava l'empresa propietària d'Agama, Damm S.A. Pel que fa a la producció lletera, la proposta, que s'esperava que pogués rebre finançament dels fons europeus Next Generation, preveia actuacions de millora "i la consolidació de la planta de processament de productes lactis d'Agama a Palma".

A finals dels anys 80 i començaments dels 90 del segle passat, la basquitis estava força estesa a Catalunya. La base social convergent envejava el grau d’autogovern assolit pels bascos en els pactes de la Transició, especialment el concert econòmic, i ja aleshores començava a tenir la sensació que als catalans se’ns havia pres el pèl. El sentiment era tan estès que Jordi Pujol –sempre atent a aquestes coses– es va preocupar de crear una narrativa per defugir la comparació i reforçar l’autoestima: el projecte i la personalitat de Catalunya no es basaven en el control dels impostos sinó en la llengua i les competències en educació. “Ells potser tenen el concert, però el país està trencat per la violència i han perdut la llengua”. La cohesió social i el progrés del català, deia el mantra, eren la prova que s’havia fet l’aposta correcta. 

Els presidents acostumen a fer tot el possible per evitar les recessions, fins al punt que eviten fins i tot pronunciar la paraula. Però el president Donald Trump i els seus assessors ofereixen un missatge molt diferent. Sí, una recessió és possible, han dit. I potser no estaria tan malament. Howard Lutnick, secretari de Comerç, ha dit que les polítiques de Trump "valen la pena", tot i que provoquin una recessió. Per Scott Bessent, secretari del Tresor, l'economia pot necessitar un "període de desintoxicació" després de fer-se dependent de la despesa pública. I Trump ha afirmat que hi haurà "un període de transició" quan les polítiques entrin en vigor.

L’empresa nàutica bound4blue és una companyia enfocada en l'energia eòlica aplicada al sector marítim. Concretament, es dedica a la producció de sistemes automatitzats de propulsió assistida pel vent, coneguts com a eSAIL. Aquest sistema consisteix en veles de succió d’estructura el·líptica amb un ventilador a l’interior, que s’assemblen a una ala d’avió col·locada de forma vertical a bord d’un vaixell. Aquestes veles generen entre sis i set vegades més força que una de convencional i permeten reduir l’ús del motor i alliberar la propulsió de la força d’aquest, compensant l’empenta cap endavant de l’embarcació amb el sistema. Tot plegat permet estalviar combustible i reduir les emissions de gasos contaminants.

Vinyes, oliveres, ametllers, arbres fruiters i molts tallers d'artesans fent sabates sense parar. Aquest era el paisatge que omplia la ciutat d'Inca, a Mallorca, ara fa uns 150 anys. El 1877 pels carrers d'aquest municipi hi caminava l'Antoni Fluxà. El coneixien amb el sobrenom d'El Mestre. De petit s'havia amarat de la tradició sabatera de la zona i s'havia aconseguit fer un lloc dins la professió. Des del seu taller, havia sentit a parlar d'uns mètodes innovadors de fabricació de calçat que estaven revolucionant el sector a Anglaterra i no s'ho va pensar dues vegades: va pujar a un vaixell i va anar a conèixer-los de primera mà. Quan va tornar, va ensenyar a la resta d'agremiats de l'illa les flamants màquines que omplien els tallers britànics i que eren capaces de treballar el cuir amb una gran precisió.

Kalundborg (17.000 habitants) sembla una ciutat industrial qualsevol de Dinamarca, on més aviat passen poques coses. Situada a 95 quilòmetres de Copenhaguen, té un port de mercaderies, la majoria de les cases són unifamiliars i al carrer principal hi ha un parell de botigues de roba, perruqueries i alguna cafeteria.

Poc menys de 100 empreses i 1.700 treballadors mantenen encara viva la indústria tradicional a Menorca. El turisme ha anat menjant terreny al calçat i la bijuteria, que amb prou feines representen el 5% del teixit productiu de l’illa. La progressiva desaparició de referents com Catisa o Patricia i la reducció de la indústria auxiliar han empitjorat el panorama a les marques que encara sobreviuen al monocultiu turístic. El seu futur, però, cada vegada depèn més de les guerres i els aranzels. La geopolítica és la que mana ja als seus negocis.

Europa fa temps que ha enterrat els preceptes de Gary Becker. A l'economista nord-americà, premi Nobel de l'any 1992, se li atribueix una màxima que, sobretot des de la pandèmia i la guerra d'Ucraïna, el Vell Continent ha sepultat per pregonar just el contrari: la millor política industrial és la que sí que existeix.

La líder sindical Daniela Cavallo s’enfronta a una crisi de proporcions històriques, segons explica el Financial Times. La presidenta del comitè d'empresa Volkswagen, que ocupa la meitat dels vint escons del consell de supervisió del fabricant d’automòbils, va recordar al setembre que la creació del grup automobilístic el 1937 va ser possible amb fons expropiats dels sindicats. “Volkswagen no pertany només als accionistes –va assegurar–. Volkswagen també pertany a la força de treball”.

Fa poques setmanes vam explicar la història del pioner de l’aviació Jorge Loring Martínez, en el marc d’un repartiment on apareixien altres personatges clau d’aquells primers anys del món aeronàutic, que es desenvolupava a la zona costanera del Prat de Llobregat, on anys després es va construir l’aeroport de Barcelona. La llista d’honor formada per l’esmentat Loring juntament amb Felip Comabella, Eduard Pujol, Salvador Hedilla, Josep Canudas i Laureà Heréter no seria completa sense Pierre-Georges Latécoère (1883-1943), un occità que el 1920 va crear un servei aeri postal que tenia una de les seves bases també al Prat de Llobregat.

Edgar Cabanas (Madrid, 1985) és doctor en psicologia i professor a la UNED. El seu treball tracta sobre els usos polítics, socials i econòmics de la felicitat i n'és autor, juntament amb Eva Illouz de Happycracia.

Aquesta setmana Christine Lagarde ha abaixat el tipus d'interès de referència per tercera vegada consecutiva. La retallada és petita, el mínim que sol realitzar-se, del 0,25%. Però hi ha aspectes rellevants, perquè sempre cal llegir entre línies.

L'opció que l'empresa hongaresa Magyar Vagon, amb seu a Budapest, compri el fabricant de trens espanyol Talgo ha quedat descartada. Aquest dimarts, el govern espanyol vetava l'operació per motius de "seguretat nacional" i declarava "matèria classificada" tota la informació que l'havia dut a prendre la decisió. Com s'ha arribat fins aquí? Quin és l'escenari de futur que s'obre a Talgo?