“No és un crit de desesperació, tenim marge de temps, però no trobam pis per llogar a Porreres i no ens en volem haver d’anar a viure a un altre poble”. La crisi de l’habitatge a Mallorca arriba al Pla de mica en mica i té cara i ulls, i a Porreres n’hi ha un exemple. Una família monoparental porrerenca, formada per mare i filla, ha convertit el que havia de ser un convencional anunci de cerca de pis per llogar en una original publicació reivindicativa. Amb l'anunci han volgut visibilitzar la realitat de moltes famílies i també joves que es troben amb un mercat immobiliari cada vegada més inaccessible arreu de Mallorca, una situació en la qual el Pla no n’és una excepció.

Almenys sis municipis de les Balears –Maó, Ciutadella, Esporles, Santa Maria, Pollença i Algaida– han demanat al Govern que els apliqui la normativa estatal que els permet ser declarats zona tensionada i automàticament poder limitar els preus de lloguer d’habitatges en el moment de la renovació dels contractes. L’Executiu ha confirmat a l’ARABalears que “en un període breu de temps es resoldran aquestes peticions i, en principi, seran totes en sentit negatiu”. “Pensam que fer-ho no en milloraria la situació”, explica el director general d’Habitatge, José Francisco Reynés. “Entre totes les administracions hem de posar tot el que tenim a l’abast per millorar la vida dels ciutadans, i així ho farem, però no hi ha cap garantia que limitar els preus sigui beneficiós”, reitera el màxim responsable en matèria d’habitatge del Govern.

La declaració de zona tensionada, una mesura que preveu la Llei estatal d’habitatge i que permet aplicar limitacions al preu del lloguer, ha començat a donar els fruits a municipis com Barcelona, on segons dades oficials ha caigut un 6,4% el preu mitjà dels contractes nous. Segons dades de l’Institut Català del Sòl (Incasol)els preus mitjans del lloguer a municipis catalans han baixat prop d’un 5%. Tenint en compte que la situació de l’habitatge a les Balears és pitjor que a la major part de l’Estat, hi ha algun motiu objectiu per no aplicar-hi aquesta mesura, amb una situació extremadament greu?

Els ciutadans de les Balears necessiten 60,8 anys per comprar un habitatge, destinant-hi un 30% del seu salari, el doble de la mitjana estatal, segons ha exposat Antoni Alcover, secretari general del Consell Econòmic i Social (CES), durant la presentació de la memòria del 2024. L’any passat, el 26% de les compres d’habitatges les van fer estrangers, molt per sobre del 7,8% de la mitjana estatal. El preu del lloguer de les Balears és el més alt d’Espanya, amb un increment del 3,9% respecte de l’any anterior i del 23,9% respecte al 2015. Actualment, el 30% de la població viu de lloguer, la xifra més alta de totes les comunitats autònomes.

L'associació STOP Desnonaments ha assegurat aquest dijous que la Policia Nacional està tallant el llum a les famílies que viuen als infrahabitatges que lloga un policia local a Palma. Segons ha recollit Europa Press, el col·lectiu ha assegurat als mitjans que agents policials han acudit als habitatges ubicats al número 24 del carrer Joan Miró, acompanyats per un electricista, per deixar sense llum a les persones que "són assetjades" pel propietari dels trasters on viuen. Aquest dilluns es varen aturar els desnonaments de dues persones que viuen en aquests trasters propietat d'un policia local de Palma sancionat pel Govern per llogar aquests infrahabitatges.

Nova situació surrealista en el mercat immobiliari de les Illes Balears. Després de les opcions de compartir pis, llogar habitacions i els múltiples infrahabitatges que estan apareixent els darrers anys ara pareix que ha arribat un nou model: compartir el llit amb una altra persona.

El preu d'una habitació a les Balears va tancar el 2024 amb un increment anual del 17,5% i se situa, de mitjana, en 574 euros al mes, segons dades de Fotocasa. En l'àmbit general d'Espanya, la pujada del lloguer d'un habitatge sencer ha estat superior (14%) que la d'una habitació (11%), pel fet que l'oferta d'habitacions ha augmentat significativament. No prou, ja que la demanda d'aquesta tipologia també s'ha elevat, perquè cada vegada més llogaters es veuen obligats a compartir habitatge per rebaixar l'esforç salarial. "Els preus més alts corresponen a les ciutats més tensades", ha explicat María Matos, directora d'Estudis i portaveu de Fotocasa.

En tornar de la platja els hi havien canviat el pany de la porta i no podien entrar a casa. Així es va comportar l’arrendador d’un habitatge amb una família d’inquilins que es va negar a abandonar el pis al juny per deixar pas al lloguer turístic durant la temporada a Eivissa. El cas, segons l’advocat Eduard Clavell, podria emmarcar-se en l’etiqueta d’assetjament immobiliari. Una pràctica difícil de demostrar davant un tribunal, que consisteix, explica, a “fer actes amb la intenció que una persona no pugui viure tranquil·lament a ca seva”. En aquest cas hi va haver condemna per “un delicte lleu de coaccions”.

El Govern de les Illes Balears va anunciar aquest dilluns les claus del programa 'Lloguer segur' i va explicar quins són els requisits tant de propietaris com de llogaters per poder adherir-se a aquesta iniciativa i quins són els immobles que podran llogar-se. Segons va detallar l'Executiu, esperen que durant la primera fase 2.000 habitatges de l'Arxipèlag formin part d'aquest projecte.

Llogar un estudi a Palma és fins a un 90% més car que una habitació en un pis compartit, segons el portal immobiliari Idealista. Segons aquestes dades, avui dia el preu d'un estudi se situa en la capital balear en una mitjana de 950 euros al mes, mentre que una habitació en un pis compartit costa de mitjana uns 500 euros al mes.

Decau a última hora la possibilitat que el Congrés dels Diputats tapi el forat legal dels lloguers de temporada que va deixar la llei d'habitatge estatal. Finalment, el vot contrari de Junts ha impedit la presa en consideració de la proposició de llei impulsada pels sindicats de llogaters d'arreu de l'Estat per regular aquest tipus d'activitat.

Els lloguers desorbitats han convertit en una raresa els propietaris que es neguen a participar de l’especulació i lloguen les seves propietats molt per sota del que dicta un mercat desbocat. En una comunitat autònoma com les Balears, on la demanda és molt superior a l’oferta, un anunci d’un habitatge d’aquestes persones rebria centenars de peticions en minuts. Maria Antònia Fullana lloga un pis cèntric a Palma, de 90 metres quadrats i tres habitacions per 600 euros. “M’han dit que era beneita, fins i tot moltes persones d’esquerres que després veus en una manifestació contra el problema de l’habitatge”, assenyala. “Tenia una hipoteca de 550 euros sobre el pis i vaig decidir que simplement volia que es pagués sol. Amb els altres 50 euros tampoc em donava per a impostos com l’IBI, la comunitat o les reparacions, però ho vaig fer per coherència. No pot ser que estigui convençuda que existeix un problema amb l’habitatge, que la gent necessita un lloc per a viure, i que després llogui a un preu pels núvols”, argumenta.

La situació del mercat immobiliari i de l'accés a l'habitatge a les Illes Balears continua empitjorant i, cada cop més, llogar i comprar és més car i els residents a les Balears han de destinar més percentatge del seu sou a l'habitatge. De fet, segons el darrer estudi del portal immobiliari Fotocasa, actualment els illencs han de destinar el 63% del sou a pagar el lloguer, 11 punts més que l'any passat, quan la xifra estava al 52%.

El 16 de març van entrar en vigor els topalls dels preus dels contractes de lloguer d’habitatge habitual als 140 municipis declarats de mercat residencial tensionat a Catalunya. Malgrat que els llogaters han aplaudit que per fi es posi fre als preus dels seus lloguers i així s’eviti, sobretot, que els puguin apujar els lloguers a la renovació dels seus contractes, són molts els detractors que segueixen defensant que el mercat no s’ha d’intervenir, i que auguren una caiguda de l’oferta. És evident que amb les polítiques d’habitatge dutes a terme fins ara no s’ha aconseguit destensionar el mercat ni augmentar l’oferta d’habitatge. A més, hem vist que és un mercat que, havent estat lliure tots aquests anys, no ha aconseguit equilibrar-se per si mateix, com també s’ha vist a tots els països europeus que estan imposant aquest tipus de mesures. Ara bé, està clar que els topalls de preus no són un remei miraculós que solucionarà en tres anys –és el límit inicial de temps de les mesures implantades– el que no s’ha solucionat en dècades. I el que encara està més clar és que no es poden buscar solucions senzilles a problemes complexos. 

L’índex estatal dels preus de lloguer està vigent des d'aquest dissabte. En això, Catalunya ja és gat vell, i acumula experiència prèvia, des de l’aprovació de la llei de contenció de rendes –el setembre del 2020– fins a la seva parcial suspensió pel Tribunal Constitucional, divuit mesos més tard. Unes lleis, tant la versió autonòmica com l’estatal, que impulsen un canvi radical: convertir el mercat lliure de l’habitatge de lloguer en un mercat regulat en les ciutats on hi ha més demanda, que són moltes.

Els preus dels lloguers a les Balears dupliquen els que recomana el Ministeri d’Habitatge i d’Agenda Urbana a l’índex de referència que acaba de publicar en compliment de la Llei d’habitatge aprovada el maig de 2023. Aquests índexs, que ofereixen sempre una forquilla, són un indicador només orientatiu per a la negociació de nous contractes de lloguer, llevat per aquelles comunitats autònomes que reuneixin les condicions de zona tensionada i que decideixin sol·licitar la declaració com a tal.

L'escalada de preus del lloguer a Palma no atura. Només un 4% dels anuncis de les principals plataformes immobiliàries, com Idealista o Fotocasa, són de pisos amb un preu per davall dels 1.000 euros mensuals. Així, per exemple, la que té més oferta per volum, que és Idealista, només en té 34 per menys de 1.000 euros entre els prop de 1.100 pisos i cases que té disponibles per a lloguer. En canvi, té 220 habitatges, un 20% del total de la seva oferta, amb preus de més de 3.000 euros cada mes.

Dimecres, la notícia que obria el Telenotícies vespre et deixava glaçat. Toni Cruanyes explicava només començar un buit legal que permetia esquivar la llei de l’habitatge i llogar habitacions individuals en pisos compartits a preus desorbitats i amb contractes temporals. Però quan ens endinsàvem en els casos i els exemples, el cas es feia més escandalós. Primer perquè la notícia mostrava, a través de diverses pàgines web, com aquesta situació no és excepcional, sinó que n’hi ha un munt d’exemples. Segon, perquè els preus fins i tot superen amb escreix el preu de pisos de lloguer complets. I finalment pels personatges que lloaven les virtuts d’aquest sistema i els beneficis extraordinaris que els comportaven. Aquests presumptes gurus que abans es feien rics amb els bitcoins s’han passat al sector immobiliari. Un influencer famós conegut com el rei de les inversions explicava amb naturalitat: “No te riges por la LAU, por lo que no tienes tantos problemas y tanto tema de leyes de por medio. Y la demanda crece desmesuradamente”. I afegia: “No hay muchas cosas que te den tanto con tan poco trabajo. Todo el mundo quiere ganar dinero sin trabajar”, assegurava amb rotunditat. La notícia del TN ens el mostrava en persona, dins d’un d’aquests pisos que està reconvertint en habitacions de lloguer temporal. Amb l’encert que, el fet que el veiéssim incorporat al relat de la notícia de manera presencial i no a través d’una pantalla en connexió telemàtica, canviava molt la intensitat del seu testimoni. Hem normalitzat l’actitud d’aquests personatges en format virtual, perquè han creat uns codis comunicatius. Al transportar-lo a l’enquadrament televisiu d’un telenotícies, traspuava també un subtext més potent: la crematística, la manca d’escrúpols i uns valors que tenen a veure amb la immediatesa i l’interès personal. Per sort, la notícia s’equilibrava amb el testimoni sempre ferm i eloqüent de Carme Trilla, economista i presidenta de l’Observatori de l’Habitatge. Ella aportava la mirada sobre la vulneració de drets, l’ètica i el context legal. Altres testimonis que es lucren amb aquest sistema de lloguer d’habitacions, explicaven, dins dels mateixos pisos, els mètodes d’inversió o el disseny dels espais. “S’elimina el menjador perquè és un punt de fricció important i augmenta molt la rotació”, deia. I és que aquests venedors esborraven del discurs tot el que té a veure amb la privacitat, la convivència, la qualitat de vida, l’explotació dels inquilins, la dignitat humana i el mercat de l’habitatge. I el que cridava l’atenció era l’estètica vinculada als seus anuncis: una instagramització de les habitacions per camuflar la deshumanització del seu sistema.

“La major part de la població no té problemes per pagar el lloguer” segur que no deu estar entre les millors frases de la vida política de Meritxell Batet, i ella mateixa es va disculpar minuts més tard a Twitter d’aquestes paraules dites a SER Catalunya. Perquè una cosa és que la gent acabi pagant el rebut del lloguer a final de mes (la majoria de la gent paga, sí, ves quin remei) i una altra cosa són els equilibris pressupostaris que han de fer i la minva de renda disponible després d’haver pagat el rebut del pis.