Va ser Lluís Apesteguia, coordinador de MÉS per Mallorca, qui va llançar enlaire la comparació entre l’acord PP-Vox i el Govern de José Ramón Bauzá. Ho va fer just una estona després que s’anunciàs el pacte de governabilitat entre la formació conservadora i la d’ultradreta. Però quines són les similituds? Sens dubte, n’hi ha de molt clares. En concret, la lluita per minvar la presència a l’escena pública del català, que va dur Bauzá a impulsar canvis normatius polèmics i que van promoure la major mobilització ciutadana que es recorda a les Illes Balears, amb camisetes verdes pertot arreu. Una de les mesures més polèmiques d’aquell govern va ser el famós impuls del trilingüisme a les escoles, el TIL, que era un pretext per reduir les hores de català. Ara, l’anglès no apareix a l’acord de Marga Prohens amb Vox, però sí que es parla de la importància de protegir també el castellà i les modalitats lingüístiques pròpies de cada illa, una dèria que el partit d’ultradreta ha repetit i que també era dèria de Bauzá.

Inclou propostes concretes, altres de genèriques i altres d’inqualificables. Les Illes que somien PP i Vox seran, sobretot, més ‘segures’. Policia pels barris, identificació d’immigrants i sobreprotecció, fins i tot amb ajudes públiques, a les ‘víctimes’ no de la manca d’habitatge, sinó de l’ocupació. Menys impostos i més carreteres. 110 mesures són les que inclou el compromís que han signat els populars i l’extrema dreta, mesures que ens afectaran, i molt, com a ciutadans.

La governabilitat en solitari del PP està subjecta a una comissió de seguiment amb Vox, que es reunirà cada dos mesos per avaluar el grau de compliment de l’acord i, fins i tot, donar el vistiplau previ de l’extrema dreta a qualsevol llei que la líder popular, Marga Prohens, vulgui tirar endavant. Aquesta és la fórmula que van elegir els dos partits per assolir els principals objectius acordats: el PP, estar tot sol al Consell de Govern, i Vox, “vigilar” Prohens, després que Juanma Moreno a Andalusia i Díaz Ayuso a la Comunitat de Madrid “no respectassin” el que es va firmar amb la formació d’extrema dreta, quan depenien del seu suport extern per tenir una majoria. 

Un acord “especial” i “històric”, perquè es produeix “un canvi de rumb total en política lingüística després de 40 anys”. Són paraules del president de Vox, Santiago Abascal, poques hores després d’haver-se conegut el pacte amb el PP a les Balears perquè Marga Prohens governi en solitari. Abascal no va parlar ni de fiscalitat, ni de medi ambient, ni de turisme, únicament de llengua.

L’arribada de les dones al poder municipal està estancada a les Balears, i les xifres parlen per si mateixes: després dels resultats del 28-M, només 17 dels 67 ajuntaments de les Illes estan encapçalats per dones (25%). A banda que és un percentatge modest, el nombre de batlesses gairebé no ha augmentat respecte del 2019. De fet, en comparació amb aquests darrers quatre anys, ara només n’hi ha una més.

"No entenem que el batle de Manacor, Miquel Oliver (MÉS-Esquerra), no vulgui els regidors socialistes a l'equip de govern", ha expressat aquest dissabte la secretària general de l'Agrupació Socialista de Manacor, Núria Hinojosa, qui ha afegit que "hi som a temps i el Partit Socialista encara està amb la mà estesa perquè el poble ha demanat a les urnes que, com ha estat fins ara, els nostres regidors formin part del Consistori".

Després de quasi un mes de negociacions entre el PSOE i MÉS-Esquerra a Manacor, no hi ha entesa entre les dues formacions per fer un pacte de govern. Així, els ecosobiranistes i l'Agrupació Independent de Portocristo (AIPC) governaran l'Ajuntament en minoria amb set i dos regidors, respectivament.

"Marga Prohens vol governar en solitari, això és el que ens ha traslladat, però una qüestió diferent és que es pugui confirmar, no és 100% segur, tot i que no ho descart". Així s'ha referit el president estatal del PP, Alberto Núñez Feijóo, a l'acord entre PP i Vox a les Balears que s'ha fet públic aquest dilluns, durant una entrevista al programa Hora 25, de La Ser.

Des de cantar amb la coral i fins a fer classes d'anglès als santjoaners, el nou batle de Sant Joan, Richard Thompson (MÉS), participa –i també organitza– en moltes de les activitats del municipi. No té la nacionalitat espanyola, és d'ascendència angloíndia, té 52 anys i en fa gairebé deu que va venir a viure a Mallorca.

El qui ja ha estat batle de Deià durant els darrers quatre anys, Lluís Enric Apesteguia (Agrupació DEIA), ha revalidat el càrrec per a quatre anys més. Amb cinc vots a favor –que sumen majoria absoluta–, el també diputat i portaveu parlamentari de MÉS per Mallorca ha tornat a aixecar la vara en l'acte de constitució del nou Consistori.

MÉS per Mallorca és la primera força d'esquerres als municipis de l'illa amb deu batlies. La formació liderada per Lluís Apesteguia ostentarà la batlia quatre anys a set municipis fins a 2027, i a tres més la compartirà. A les eleccions del 28 de maig, MÉS per Mallorca va ser la primera força a vuit municipis i ostentarà la batlia a Manacor (Miquel Oliver), Llubí (Magdalena Perelló), Santa Maria (Colau Canyelles), Deià (Lluís Apesteguia, amb majoria absoluta), Campanet (Guillem Rosselló), Montuïri (Paula M. Amengual), Sant Joan (Richard Thompson), Esporles (majoria absoluta) i Lloseta (Angelina Pérez). A més, la formació ecosobiranista formarà part dels equips de govern d'Inca i sa Pobla.

El popular Jaime Martínez ja és batle de Palma. Amb 11 vots a favor, aquest dissabte Martínez ha estat investit batle de Cort, on governarà en solitari els pròxims quatre anys. El líder del PP a Palma no ha aconseguit la majoria absoluta en la sessió d'investidura, que ha tingut lloc aquest dissabte dematí a la sala de plens de l'Ajuntament de Palma, atès que només ha rebut el suport dels membres del seu partit. Així, el conjunt de l'oposició –el Partit Socialista, Vox, MÉS i Podem– ha votat a favor dels seus respectius candidats a la batlia.

El coordinador de MÉS, Lluís Apesteguia, assumirà la batlia de Deià, però no "el dia a dia de l'Ajuntament" ni tampoc el sou, segons ha explicat el mateix batle. La decisió s'ha pres per tal compatibilitzar la batlia del municipi –que ningú més de l'Agrupació DEIA volia ostentar– amb el fet que Apesteguia serà també diputat i portaveu parlamentari. Per això, cobrarà la nòmina d'aquest segon càrrec, que apuja 67.532,22 euros bruts anuals i renuncia a la de batle que era de 27.000 euros bruts anuals.

Manquen menys de 24 hores per a la constitució dels ajuntaments a les Balears i encara 12 municipis, en què no hi ha majoria absoluta, no han tancat pacte de govern. A Algaida, Binissalem, Campanet, Ciutadella, Lloseta, Manacor, Maó, es Mercadal, Sant Josep de sa Talaia, Santa Margalida, Sóller i Son Servera les formacions –tant de dretes com d'esquerres– no han arribat a cap acord.

La manca d'acord entre MÉS i el PSOE a Algaida dificulta un pacte progressista i obliga els socialistes a governar en minoria. Els ecosobiranistes han explicat que els del PSOE es neguen a "negociar que Margalida Puigserver sigui durant un període batlessa d’Algaida", un fet que els "força a quedar fent feina des de l'oposició".

El president del Parlament, Vicenç Thomàs, ha firmat aquest divendres la resolució per convocar la sessió constitutiva del Parlament, que serà el pròxim dimarts dia 20 de juny a les 11 hores. Ho ha fet a petició del PP, que fa dos dies va reclamar que es paralitzàs la convocatòria d'aquest ple davant la falta d'acord amb Vox per investir Marga Prohens. Des que es dugui a terme el ple, es tindran quinze dies per fer les sessions d'investidura, la primera per majoria absoluta i la segona per majoria simple.

Mentre que a multitud de pobles les negociacions continuen actives i d'altres ja s'han tancat els pactes, hi ha dos municipis on ja s'han confirmat governs en minoria. Aquests són Capdepera (amb el PP de Mireia Ferrer) i Lloret de Vistalegre (amb Endavant de Sebastià Amengual). En ambdós casos les negociacions amb altres formacions s'han donat per tancades. Ara bé, mentre que en el cas de Capdepera l'opció preferent era pactar, a Lloret ja preferien inicialment un govern en solitari.

Els de MÉS per Sóller han donat un ultimàtum als independents de Seny i Sentit (SiS). Ambdues formacions han estat negociant en els darrers dies, però la manca d'acord dificulta un pacte progressista al municipi, que ha estat governat pel PP, El Pi i SiS en aquest mandat. La candidata dels ecosobiranistes, Laura Celià, ha criticat que el cap de SiS, Sebastià Aguiló, no hagi acceptat la seva proposta.

Aquest dissabte dia 17 es constitueixen tots els ajuntaments de les Balears. No obstant això, a escasses hores d'aquest esdeveniment, encara manquen alguns municipis, en què no hi ha majoria absoluta, per segellar un pacte de govern. A Algaida, Binissalem, Campanet, Ciutadella, Maó, es Mercadal, Sant Josep de sa Talaia, Santa Margalida, Sóller i Son Servera les formacions –tant de dretes com d'esquerres– no han arribat a cap acord. D'altra banda, a més d'una vintena de municipis, els nous equips de govern ja estan definits. Aquests són els següents: