L’Associació de Constructors de les Balears ha alertat aquest dijous que els preus dels materials de construcció –ja en augment– es dispararan en les pròximes setmanes a causa del conflicte a l’Iran. En roda de premsa, el president de l’associació, Climent Olives, i la directora gerent, Sandra Verger, han advertit que aquesta situació podria tenir conseqüències sobre les promocions d’habitatge públic (HPO) previstes per al Pla de xoc del Govern a través de l’Ibavi.

Un 24% més de famílies i manca d'estoc d'habitatge i de noves construccions. Aquest és el panorama al qual s'enfronten les Balears, que juntament amb Màlaga i València són els territoris de l'Estat on es preveu un augment més gran de llars i de població i on faran falta més habitatges. Segons un informe de finals de 2024 elaborat per la consultora Colliers, les Illes hauran de menester fins a 58.000 pisos nous per atendre aquesta allau fins al 2040. "El focus s'ha de posar als mercats amb un increment notori del nombre de llars i que no disposen d'estoc romanent ni de la capacitat suficient per compensar aquest augment de demanda, ja que acumularan un dèficit d'habitatge cada vegada més complicat d'esmenar", explica la consultora especialitzada.

88 obres varen quedar desertes el 2024 a les Illes, per un valor de 81,6 milions d'euros, segons les dades que ha difós aquest dijous l'Associació de Constructors de les Balears en un comunicat, que assenyalen dues causes d'aquesta situació: d'una banda, els terminis "inassumibles" i, de l'altra, la manca d'actualització dels preus. Aquesta situació continua la tendència d'anys anteriors.

156 habitatges, un camp de golf i un hotel de grans dimensions. Aquest és el projecte que vol desenvolupar l’empresa balear ABCapital en un dels paratges més atractius del nord d’Espanya, la badia de Santander. L’empresa amb seu a Palma ja ha obert una oficina a Cantàbria i té clar que aquell és un mercat que reuneix una sèrie de característiques a tenir en compte, com uns preus del sòl encara més assequibles “i menys saturació”. Així ho van explicar els responsables d’aquesta empresa a la presentació que van fer fa unes setmanes en un hotel de Cantàbria, on reuniren una sèrie d’empresaris i possibles inversors per al seu projecte. Les Balears s’han especialitzat en turisme i en urbanisme residencial, i dècades després de la internacionalització hotelera sembla que ara agafa força l’exportació dels xalets amb piscina, a falta d’indústria o solucions tecnològiques que són més bé escasses al PIB balear.

Cada vegada que el PP arriba al Govern, es repeteix la mateixa seqüència de fets. Després de la victòria dels populars el maig de 2023, els hotelers no varen tardar ni 24 hores a dir que el conseller de Turisme del Pacte, per molt que durant els darrers anys s’ha aprovat un creixement de places generalitzat per llei, era “el pitjor de la història”. I constructors i promotors varen córrer a reunir-se amb els nous dirigents per repetir un lament habitual:hi ha massa normes, massa tècnics que intervenen, i, sobretot, massa restriccions que dificulten mantenir el ritme de la construcció i, sobretot, la rendibilitat que el sector voldria.

La patronal de Promotors d'Immobiliària de les Balears ha advertit aquest divendres que la majoria d'ajuntaments de les Balears no estiguin disposats a aplicar el decret d'habitatge "per manca de voluntat i per evitar conflictes" dins els mateixos municipis. En una roda de premsa, el vicepresident de l'associació Óscar Carreras, ha lamentat que els consorcis "hagin anat a allò més fàcil" i estan "desaprofitant" l'oportunitat que se'ls dona des del Govern per facilitar l'habitatge. "Sempre s'acusa els promotors d'especular i ha arribat el moment de donar la volta a l'argument", ha afirmat.

L'Associació de Constructors de les Balears han demanat al Govern que autoritzi i reguli per llei les entitats de col·laboració urbanística (ECUS) per agilitzar la tramitació de les llicències municipals per construir habitatges. Així ho han explicat aquest divendres, després de reunir-se en el Consolat de Mar, amb la presidenta de l'Executiu, Marga Prohens, la directora general de l'associació, Sandra Verger i el vicepresident, Climent Olives.

“Local a la venda a la zona de Pere Garau amb possibilitat per fer la casa dels teus somnis”. Així es publicita un dels prop de 800 locals de Palma que hi ha a la venda al portal immobiliari Idealista. Fonts del sector assenyalen que –tot i que lleugerament– han detectat un augment en l’interès per aquest tipus de propietats, d’ençà que el Govern de Margalida Prohens va anunciar un nou decret d’habitatge que ampliarà les possibilitats de convertir un local en una casa. La mesura pot semblar atractiva, a priori, tenint en compte que les superfícies d’ús comercial arriben a ser un 30% més barates que les residencials. Però experts immobiliaris aconsellen prudència, a l’espera de conèixer la lletra petita de la nova norma, que la presidenta vol enllestir a finals de setembre. Amb el compte enrere en marxa, agents immobiliaris, arquitectes i constructors sospesen els inconvenients i avantatges d’aquesta proposta.

Els constructors i promotors de les Illes Balears en col·laboració amb CAEB han presentat aquest dimecres la campanya 'SOS Habitatge', on reclamen l'aprovació urgent d'un decret d'emergència habitacional i denuncien que a l'Arxipèlag hi ha un dèficit d'habitatges accessibles que supera els 20.000 i que creix i creixerà cada any. En aquest sentit, asseguren que si "continuam igual" la xifra de dèficit d'habitatges accessibles creixerà entre 2.000 i 5.000 cada any.

L'Associació de Constructors de les Balears ha anunciat pèrdues de 6,1 milions d'euros arran de la pujada dels preus del material, la mà d'obra i l'energia. El sector en culpa l'Administració i denuncia que el 84% de les sol·licituds presentades per revisar els costos en l'obra pública han estat rebutjades o ignorades. "Que les constructores hagin de posar els doblers derivats de l'augment dels preus en posa en risc la viabiliat", han lamentat en un comunicat.