Tercera entrega d’una nova temporada al teatre Principal d’Inca, cau de l’Orquestra de Cambra de Mallorca, que vàrem poder sentir de bell nou a l'església de Llubí. Un programa que per a ell mateix ja era prou llaminer, amb un grau de dificultat que el convertia en valor afegit i amb una figura indiscutible, Eduardo Ríos, violinista de la Berliner Philharmoniker, com a solista encarregat per a l’ocasió de donar vida al Concert per a violí i orquestra en Re major, op. 6. Un dels concerts més alambinats i l’únic que va compondre Ludwig van Beethoven per a l'instrument. Una composició que, com tantes altres, duu acoblada la seva llegenda. Estrenada per Franz Clement, va rebre la partitura molt poc temps abans del concert, i la va interpretar com si fos gairebé una primera lectura, però, a més, afegí una sonata seva com a cadenza tocada sobre una sola corda i amb el violí a l’inrevés. Tan difícil era l’execució del concert que els virtuosos de l’època decidiren que era intocable, fins que, trenta-sis anys després de l’estrena, a l’edat de tretze anys, i amb Felix Mendelssohn a la batuta, Josef Joachim la va col·locar a la peanya que li correspon i d’on ja no ha tornat a baixar. 

O bé s'ha de tenir moltes coses a explicar, o bé un gran amor propi. També és possible que siguin totes dues coses a la vegada. En una mateixa setmana, Jennifer Lopez traurà un àlbum, un videoclip de gairebé una hora i un documental sobre els seus últims vint anys de la seva vida. Per presentar el seu macroprojecte autoreferencial i romàntic, el film musical This is me...Now: a love story, l'estrella ha triat una data pròxima a Sant Valentí, el dia dels enamorats en el món anglosaxó. Aquest dimarts, una Jennifer Lopez vestida de gala i acompanyada per Ben Affleck, el seu marit i part activa d'aquesta nova aventura artística, donava a conèixer la seva gran odissea cinemàtica, que es podrà veure a Amazon Prime a partir d'aquest divendres.

La sort de Dagoll Dagom i el seus mítics espectacles Antaviana, Nit de Sant Joan i Glups! –i els que els seguiren– es va decidir un vespre al vestíbul de l’Auditòrium de Palma. Abans d’això, a l’origen de la companyia hi figurava l’autor de sa Pobla Alexandre Ballester, del qual es varen representar a Barcelona unes quantes peces a començament dels anys setanta. Recordam aquests i altres vincles amb Mallorca, quan es compleixen, el 2023, els 50 anys de la creació de la companyia catalana, que enguany ha anunciat la seva retirada amb un darrer espectacle, L’alegria que passa, a partir d’un text de Santiago Rusiñol –autor també molt vinculat a les Illes.

Després de fer història amb el curt Timecode, Palma d’Or al Festival de Canes al millor curtmetratge i nominat a l'Oscar, el director barceloní Juanjo Giménez (Barcelona, 1963) s’ha tornat a atrevir –després de vint anys– amb el llargmetratge de ficció. Aquest diumenge estrena Tres a la Mostra de Venècia, en la secció Giornate degli Autori, i tot seguit el thriller viatjarà al Festival de Toronto, i a l’octubre passarà pel Festival de Sitges. A Tres, Marta Nieto interpreta una editora de so que veu com el seu cervell comença a processar el so més tard que les imatges, la qual cosa fa que es dessincronitzi de la realitat. 

Poques hores abans que sortís el seu disc de retorn amb L.A., Luis Alberto Segura confessava que sentia que tot ho estava fent per primera vegada. L'emoció de treure el disc, de preparar els concerts i assajar les cançons noves el tenien embriagat: "Pot semblar estrany, i de músic sense experiència, però tenc la sensació que és el primer disc que trec. És com trobar-me a les portes d’un nou inici. És guapo tornar a tenir les sensacions d’abans. Durant un temps vaig pensar que havia mort com a músic, no em veia fent gires, ni anant per amunt i per avall". Això ha canviat, i el procés de creació d'aquest Evergreen Oak ha estat sanador, revelador i molt pausat. "Estar a punt d’estrenar disc em sembla una bogeria". La bogeria s'ha complert: el disc pot escoltar-se des d'aquest divendres a totes les plataformes digitals.   

En Pere és el tiet d'en Blai, un jove portador del cromosoma X-Fràgil. La seva padrina ha mort, i en Pere li ho ha de dir, perquè entre tots dos sempre hi ha hagut una connexió especial. Aquest és l'argument de Jutipiris, obra escrita per Manel Serrano i dirigida per Catalina Florit que aquest divendres s'estrena al teatre Principal de Palma (20 h). El procés de creació de la peça, de Produccions de Ferro, ha comptat amb l'assessorament artístic de Sergi Belbel, i l'interpreten Àlvar Triay i Guillem Galmés.

Jordi Bosch, Emma Vilarasau i Roger Vilà encarnen una família benestant com qualsevol altra. El pare és un prestigiós arquitecte ple de feines prometedores, la mare té una vida envejable i el fill brilla per la seva sensibilitat. En aquest entorn idíl·lic, el dramaturg Edward Albee fa esclatar una bomba que ho dinamita tot. La cabra o qui és Sylvia? relata com el progenitor s'enfronta a un desig inconfessable i socialment molt reprovable que impactarà de ple en tot el seu entorn. Dirigit per Iván Morales i amb Jordi Martínez al repartiment com a millor amic del protagonista, l'espectacle és una producció pròpia de La Villarroel i s'estrenarà el 7 de desembre.

Aquesta és una de les estrenes més especials per la dramaturga Aina de Cos. El text d'Antígones 2077 es cou des de l'any 2016, a foc lent. Ha passat per diverses residències, una de les quals ha estat a Grècia, on l'autora va poder connectar amb el món antic. Finalment, és en aquest any incert i estrany que s'estrena aquesta funció: una obra que parla de memòria, del present, de veus que no callen. Gràcies a la coproducció del teatre Principal de Palma, Antígones 2077 s'estrena aquest divendres, 27 de novembre, a les 20 hores, a la sala Petita del teatre Principal (entrades esgotades). També es podrà veure dissabte 28 a les 18 hores, una funció que s’oferirà en streaming (tampoc en queden entrades). Finalment, diumenge 29 a les 20 hores s'ha programat una funció per a aquells interessats a veure l'obra que havien quedat sense entrades.

Marina Salas fa uns anys vivia a Barcelona. Feia feina i vivia en un pis de lloguer. Amb el temps, va adonar-se que gairebé la totalitat del seu sou anava dirigida a pagar el preu de l'habitatge. Va posar-se a investigar sobre aquesta bombolla immobiliària, aquesta impossibilitat de molta gent de cobrir una necessitat bàsica com és l'habitatge, aquesta obligació de compartir pis fins passada la trentena perquè els sous no són suficients (cosa que, al final, tampoc canvia després; d'això també se n'ha adonat l’autora). Fou llavors quan va començar el camí de Rent me bitch, l'obra amb la qual Salas va guanyar, l'any 2019, el premi Art Jove de Dramatúrgia. Aquest divendres arriba, per fi, a l'escenari del Teatre Mar i Terra (hi serà els dies 23, 24 i 25 d'octubre) aquesta peça que parla de la precarització laboral, l'especulació amb l'habitatge, el lloguer vacacional i la gentrificació. Això, a bon ritme: la música de Britney Spears és gairebé un altre personatge de l'obra.

"És la pel·lícula perfecta per obrir el festival", ha assenyalat Sandra Seeling, directora de l'Evolution Mallorca International Film Festival en la presentació de la pel·lícula 'El destierro' aquest dimecres a Palma juntament amb protagonistes del film i el director, Arturo Ruiz.

La distribuïdora de Capitán Trueno y el Santo Grial, pel·lícula dirigida per Antonio Hernández i basada en el popular còmic dels anys 50 i 60, acaba de llançar noves imatges i el tràiler d'aquesta pel·lícula, que arribarà a les sales el 7 d'octubre i que protagonitza Sergio Peris Mencheta.

Si el Parc Natural del Montseny és una reserva de la biosfera, el Circ Cric, instal·lat dins d'aquest paratge compartint espai amb eriçons, senglars, conills i salamandres, és una de les poques reserves de circ que hi ha a Catalunya. "Fa 30 anys que existim i volíem celebrar que estem vius", va dir optimista Jaume Mateu, àlies Tortell Poltrona. Tot un mèrit, tenint en compte que, segons ell, el circ continua sent menystingut per les administracions públiques, que el consideren "com una cosa rònega i de baixa qualitat". "En el pressupost de Cultura, el circ representa un 0,7%. Deu ser com una producció del Teatre Nacional -es va queixar-. El Circ Cric ha demostrat que és sostenible i que es pot anar de gira a la Seu d'Urgell i a Solsona i la gent respon", reivindica el pallasso.