L’Atlàntida Mallorca Film Fest ha presentat aquest dijous el cartell musical de la seva 16a edició, que tindrà lloc del 24 de juliol al 2 d’agost amb 15 concerts gratuïts repartits en diversos espais emblemàtics de Mallorca.

L'Atlàntida Mallorca Film Fest (AMFF) augmentarà en la quinzena edició la seva aposta per potenciar el talent balear amb un 30% més de produccions locals, que inclouran deu llargmetratges, desset curts, una sèrie i un projecte en desenvolupament d'autors illencs. El director del certamen, Jaume Ripoll, ha anunciat aquest dimecres novetats del festival, que tindrà lloc a Palma del 25 de juliol al 3 d'agost.

L'Atlàntida Film Festival celebrarà la 15a edició del 27 de juliol al 3 d'agost amb una "ambició expansiva" per continuar ampliant les pel·lícules exhibides a l'esdeveniment (70 enguany) i els concerts d'artistes i bandes emergents. A més de les projeccions, actuacions, trobades professionals i altres activitats complementàries en cinc seus de Palma –Es Baluard, la Misericòrdia, les Voltes, Cineciutat i el cine Rívoli–, el festival té té un vessant a internet a través de Filmin, del 27 de juliol al 27 d'agost, on es poden visualitzar els curtmetratges i llargmetratges presentats a l'esdeveniment.

Si actualment hi ha un concepte que ocupa les estratègies polítiques relacionades amb el sector de la cultura és el turisme cultural, una espècie de fórmula màgica que hauria de servir per resoldre dos problemes que, a priori, podrien semblar que poc o res tenen a veure. D’una banda, s’espera que contribueixi al canvi de model turístic que fins ara s’ha explotat a la comunitat. De l’altra, s’entén que el turisme cultural també oferiria una major visibilitat i difusió del treball dels creadors illencs, així com del patrimoni –arqueològic, artístic, audiovisual, etc.– ja existent. Però, a la pràctica, la realitat és ben diferent.

El director mallorquí Nick Igea ha presentat, en el marc de l'Atlàntida Mallorca Film Festival (AMFF), la seva nova pel·lícula Un passeig pel Born, que s'estrena als cinemes el 25 de juliol. Igea reconeix que aquest projecte ha estat "un somni". "Des d'un principi, quan un fa curtmetratges, sempre vol fer un llargmetratge. Potser no hauria de ser així, perquè com diu el personatge Martín, els curts tenen valor en si mateixos, és cine també", confessa. La cinta gira al voltant de Martín (Rodolfo Sancho), un director de cinema frustrat que abandona Madrid per tornar a la seva ciutat natal, Palma, on comença a treballar donant classe en un curs de cine. Arran d'aquest curs, dirigit a aficionats del setè art, coneix cinc alumnes que volen involucrar-lo de nou en el món de les pel·lícules. "És una història coral", assenyala Igea, qui explica que era important tenir personatges "de carn i ossos" i descriu la pel·lícula com "un treball minuciós". "Per a mi era molt important el naturalisme, que paregués que ens estiguéssim colant a la realitat", relata.

La nova pel·lícula de Noémie Merlant, Les femmes aux balcon, que ha dirigit, escrit i protagonitzat, és una d’aquelles rareses que mereixen el qualificatiu de ser un gènere per elles mateixes. Per ubicar els assistents, els organitzadors de l’Atlàntida Mallorca Film Fest, festival on s’ha preestrenat, l’han comparat amb Mujeres al borde de un ataque de nervios, si bé es podria dir que és també una versió molt passada de voltes, halloweeniana i esperpèntica de Volver. Les protagonistes són tres amigues d’una trentena d’anys, un grapat de cadàvers masculins i un ca de nom Brad i de llinatge Pitt, i entre tots ells es teixeixen tota una sèrie de venjances que tenen les agressions sexuals com a comú denominador i que transiten entre el drama, la comèdia i el terror. Per a bé o per a mal, no deixarà ningú indiferent, com bé confirmen la directora, Noémie Merlant, com una de les actrius principals, Sanda Codreanu, en conversa amb l’Ara Balears.

Quan Liv Ullmann (Tòquio, 1938) va aterrar la setmana passada a Palma per rebre el premi Masters of Cinema de l’Atlàntida Mallorca Film Festival va tenir un fugaç moment de pànic. “I si els decebo? I si ja no em volen?” Aquesta inseguretat, diu, l’ha perseguit des de jove i a finals dels 70 va fer que renunciés a treballar a l’últim projecte que va preparar Hitchcock, The short night. “És una de les poques coses de les quals em penedeixo –assegura–. Per sort, al final no la va rodar i no he de veure una altra actriu fent el paper”. A Palma, òbviament, Ulmann no va decebre ningú, i va compartir records i reflexions sobre una extraordinària carrera com a actriu i directora que va començar amb un paper d’Anna Frank en una companyia menor. “Abans vaig fer les proves d’una escola d’art dramàtic –rememora–. Feia de Julieta i en prendre el verí vaig estar com un minut desmaiant-me. De sobte un del jurat va dir «Gràcies, Liv Ullmann» i em van engegar. Però va ser l’última vegada que em van rebutjar”.

Ja ha fet els 60 anys, però Matt Dillon (Nova York, 1964) conserva un aire juvenil i aquell atractiu desmanegat que el va convertir en un ídol adolescent per mediació de Francis Ford Coppola a Rebels (1983) i La llei del carrer (1983). Quatre dècades després, l'actor treballa amb el director Fernando Trueba a Isla perdida, que s'ha presentat aquest dissabte a l'Atlàntida Mallorca Film Fest. El personatge de Dillon, el Max, té un restaurant en una illa grega i molts esquelets a l'armari que sortiran a la llum amb l'arribada d'una jove cambrera catalana (Aida Folch) que s'entesta en desentranyar el misteri del Max. “He treballat amb molts directors, i el Fernando és tot un autor, un director amb una veu molt específica i un gran narrador –assegura–. Jo sempre vull treballar amb grans directors. Un actor és tan bo com els directors amb qui treballa”.

Quan hi va començar a pensar semblava pur terreny de ciència-ficció, però a mesura que el projecte avançava tot va començar a tenir un caire de cada vegada més vinculat a l’actualitat. La idea per al darrer curtmetratge de la felanitxera Antonina Obrador, Arca, que s’estrena el pròxim dilluns, 22 de juliol, a CineCiutat, va sorgir l’any 2019 durant l’embaràs de la cineasta, un moment en què va començar a reflexionar sobre qüestions com la mateixa maternitat però també sobre el futur de l’espècie humana en un lloc que s’estava convertint en inhòspit. “Després, amb l’arribada de la covid, aquella visió no semblava tan llunyana”, reconeix Obrador. I de tot això n’ha sorgit una peça de quasi vint minuts de durada que vol ser “una carta d’amor a la Terra i a la humanitat en el sentit primigeni i autèntic”. 

“Tot va començar amb una campanya de micromecenatge l’any 2021 gràcies a la qual vàrem poder anar a Benín per documentar la realitat dels infants esclaus i dels infants bruixots, una situació que havíem conegut per un familiar que hi havia estat de cooperant”. Qui ho explica és Carles Bover, codirector, juntament amb Julio Pérez del Campo, de Benín, infància robada, un documental que es veurà per primera vegada a la nova edició de l’Atlàntida Mallorca Film Fest, que es farà a Palma entre els dies 20 i 28 de juliol. Aquest treball rodat ara fa tres anys és una de les estrenes amb segell balear que formaran part de la programació d’aquesta catorzena edició, on alguns dels cineastes més reconeguts de les Illes hi estrenaran documental.

“Volem acollir coses que trenquin amb allò que s’ha fet fins ara”. Així de contundent i gràfic és el dramaturg Jaume Miró a l’hora d’explicar les propostes que acollirà Sa Trencadora, l’espai que està acabant d’enllestir juntament amb la seva parella, la terapeuta Catalina Nebot. Ubicat a Son Servera, els tallers, la filosofia i la creació en seran els eixos centrals. “La idea és ser fidels a l’esperit d’aquest lloc”, afegeix Miró, “que era on el meu padrí trencava ametlles, i continuar trencant, ara amb la manera de crear”.

L'Atlàntida Film Fest ha fet públiques aquest dimecres les primeres confirmacions musicals, novetats i sorpreses de la 14a edició de la mostra. A través d'un comunicat han detallat que l'actiu Greta Fernández serà la presidenta del jurat i Alizzz serà el cap de cartell musical. A més, també han anunciat la participació d'Alfred García i Julietta.

¿Qui no vol una setmana de plàcides vacances lluny de la ciutat amb banys al riu i amigues amb qui compartir intimitats, i més si aquestes amigues són com les actrius Itsaso Arana, Bárbara Lennie, Irene Escolar, Itziar Manero i Helena Ezquerro? Las chicas están bien és el debut com a directora d'Arana (Tafalla,1985), s'ha presentat aquest dissabte a l'Atlàntida Film Festival en la seva estrena estatal després de passar per Festival Karlovy Vary i arribarà als cinemes el 25 d'agost. La productora de la pel·lícula, Los ilusos films (La virgen de agosto i Tenéis que venir a verla), li ha fet d'escola a la cineasta, que diu que sense aquesta formació no s'hauria atrevit amb la direcció: "No m'hauria imaginat com".

Dues llegendes vives del cinema com són Liv Ullmann, protagonista de Persona, Secrets d’un matrimoni i altres clàssics d’Ingmar Bergman, i Irène Jacob, la Verònica amb dues vides a l'obra mestra de Krzysztof Kieslowski; l’estrena mundial del documental sobre Terenci Moix en el vintè aniversari de la seva mort i més d’una trentena de títols que no s’han vist encara a l’estat espanyol formen part de la programació de la tretzena edició de l’Atlàntida Mallorca Film Fest en la seva versió física, la qual, per vuitè any consecutiu, es durà a terme a Palma a finals d’aquest mes. També s’hi estrenaran els documentals Operación Brooklyn, que reconstrueix la història del conegut com a avió pastera aterrat a Son Sant Joan el novembre de 2021, i Naturalesa morta, amb què Toti Garcia recupera una de les bandes icòniques de l’escena indie, Sexy Sadie, entre d'altres. 

Rep un premi a la trajectòria, però Isabelle Huppert (París, 1953) matisa que el que li reconeixen és el que ha fet en el passat, "no el futur", deixant clar que el punt final de la seva carrera és, per ara, llunyà. L'actriu francesa, qualificada sovint com la diva del cinema europeu, va tancar diumenge a la nit l'Atlàntida Film Fest, a Palma, recollint el guardó Masters of Cinema. "És un particular honor rebre el premi d'aquest festival, que s'enfoca especialment en directors i talents joves", va dir durant la roda de premsa, unes hores abans de la cloenda del festival. Va entrar a la sala amb la impecabilitat estètica que li és habitual –camisa i pantaló blancs, elevada per unes sandàlies amb plataforma negres–, i va començar una breu conversa amb la premsa en què el to que va imperar va ser el de rigorosa professionalitat. També va fer evident el que no volia contestar, com el "no" en sec amb què va respondre a la pregunta si havia patit el masclisme de la indústria cinematogràfica.

“Un mestre? No, no. Jo faig pel·lícules, i n’he fet moltes, perquè m’agrada. Si un és un mestre o no és una cosa que diran els altres, no un a si mateix”. Així ha arrencat aquest dilluns la trobada amb la premsa del cineasta irlandès Neil Jordan. El director irlandès ha protagonitzat després la gala inaugural de l’Atlàntida Mallorca Film Fest a Palma, en què ha rebut un dels tres premis Master of Cinema que atorga el festival de cinema a grans figures del setè art; els altres dos són per al director ucraïnès Sergei Loznitsa i l’actriu francesa Isabelle Huppert.