Marga Prohens ha anunciat aquest dilluns el Pla de conservació marina de les Balears amb el qual s'ha compromès a multiplicar per deu la superfície d'alta protecció en aigües de competència autonòmica fins a arribar a 500 quilòmetres quadrats abans del 2027, concretament al Parc Nacional de Cabrera, i fins als 600 abans del 2030. La presidenta ho ha fet públic després de reduir la superfície de la Reserva Marina del Ponent de Mallorca –que abans de la reformulació que va impulsar el Govern rebia el nom de reserves marines de l'illa del Toro i de les Malgrats. L'Executiu en va reduir la superfície total de la reserva, però va augmentar la zona d'alta protecció que s'hi preveia anteriorment. "Vàrem perdre en quantitat, però vàrem guanyar en qualitat", reconeixen fonts que han participat en la redacció del Pla. A més, consideren que la intenció de Prohens "és bona", encara que admeten que "les línies generals del Govern han estat reduir la protecció de la mar".

La mar Balear s'ha convertit en un abocador i les conseqüències són de cada vegada més evidents. El 2025 es va prohibir fins a 20 vegades nedar a platges de diferents municipis de Mallorca, com Manacor, Pollença i Santanyí, entre d'altres, per la presència de bacteris fecals que són un perill per a la salut pública. Fins i tot es varen fer prohibicions excepcionals de fins a una setmana (del 7 al 14 de juliol) a Magaluf.

La contaminació fecal a les platges de les Illes Balears s’ha duplicat durant el 2025 en comparació amb l’any anterior, en un context de davallada progressiva i generalitzada de la qualitat de les aigües de bany. Així ho recull l'Informe Mar Balear 2026, que enguany s’estrena amb el nou capítol Platges, en què s'analitza l'estat i l'evolució d'aquests espais a l'Arxipèlag a partir de tres àmbits clau: la qualitat sanitària de l’aigua de bany, l’ús i la densitat de persones, i la pressió que hi exerceixen les embarcacions fondejades.

Les temperatures mitjanes de la superfície de la mar han aconseguit anomalies mai vistes aquest 2025, però, a més, els investigadors del Sistema de Predicció i Observació Costaner de les Balears (SOCIB) han detectat un rècord de "contingut de calor" en capes més profundes i que la tendència d'escalfament és encara major a 500 metres.

Fa gairebé sis anys, la Fundació Marilles va considerar que era important crear consciència sobre la conservació de la mar Balear a través de les arts plàstiques i va crear MARE, un certamen anual d’imatge i vídeo, que té com a principal disciplina la fotografia digital submarina, per inspirar acció per a la mar Balear. El coordinador del projecte, Amador Garcia explica que l’art “té la capacitat de remoure consciències i de tocar fibres”. De la mateixa manera, opina que aquesta iniciativa en positiu “té més força que una campanya catastròfica que transmet un missatge negatiu”. 

Fa cinc anys vàrem presentar, amb emoció i un punt de vertigen, el primer Informe Mar Balear al Parlament de les Illes Balears. Semblava un repte gairebé impossible: aconseguir que desenes d’investigadores i investigadors, de vint-i-cinc institucions, fessin feina plegats per posar la millor informació científica disponible sobre la nostra mar a l’abast de la ciutadania i dels gestors. Avui, mirant enrere, podem dir amb orgull que no només hem superat aquell repte, sinó que ha crescut, s’ha consolidat i ha anat millorant al llarg del temps.

El dia 24 de juny, la boia que registra la temperatura de l'aigua de Maó va arribar als 29,3 °C, i aquest dilluns la de la Dragonera ha assolit els 30,55 °C, unes xifres rècord que, segons assegura el meteoròleg de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), Miquel Gili, "no s'havien registrat mai en el mes de juny". La Mediterrània 'bull' a una temperatura entre cinc i sis graus per damunt de l'habitual per a aquesta època de l'any. De fet, Gili explica que la Mediterrània és la mar "més càlida del món".

Les dues principals entitats per a la conservació de la Mediterrània, Med Sea Alliance i Together for the Med –ambdues representen més de 70 organitzacions locals i regionals– han unit forces per demanar als líders mundials que accelerin les mesures per a la protecció, conservació i restauració de la Mediterrània.

Afavorir que els alumnes tinguin una consciència més gran sobre l’impacte de la crisi climàtica a les regions costaneres, alhora que participen activament a les diferents fases de la investigació científica marina. Aquest és l’objectiu amb què va néixer el 2018 el projecte SeCosta, creat pel Centre Oceanogràfic de les Balears i la Universitat de les Illes Balears (UIB). Des que començà, ha aconseguit arribar a 55 centres i a més de 7.500 estudiants. Per tot això, la feina de SeCosta per implicar els joves en la cura de l’entorn marítim ha merescut el premi Bartomeu Picornell d’Educació concedit per l’ARA Balears. Més enllà de continuar engrescant els centres educatius illencs, SeCosta aspira a créixer més: “Ens agradaria que altres comunitats autònomes coneguin la nostra proposta, perquè és molt exportable”, assegura el doctor Gabriel Jordà, un dels coordinadors del projecte. “Si volen assessorament, ho podem assumir, però el nostre ideal és que algú d’allà agafi la gestió”, afegeix.

La temperatura de la boia de la Dragonera va ser de 31,87 graus el 12 d'agost de 2024, un rècord que evidencia les condicions que el Sistema d'Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (SOCIB) qualifica d'"extremes". Encara que aquestes temperatures tan altes es varen detectar a l'estiu, la investigadora en Oceanografia Física del SOCIB Mélanie Juza adverteix que " la mar Balear pateix una onada de calor continua des del novembre". "Tenim temperatures oceàniques extremes des de fa mesos", diu.

Si no es frena el ritme actual del canvi climàtic, a finals del segle XXI la temperatura de la mar Balear "podria augmentar entre quatre i cinc graus respecte dels inicis del XIX", adverteix el científic de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO) Manuel Vargas. A més, la salinitat també augmentarà –està passant a tota la Mediterrània– perquè l'augment de la temperatura fa que s'evapori més aigua de la que plou.

Segons el Llibre vermell dels peixos de les Illes, de les 56 espècies de selacis (peixos cartilaginosos com taurons i mantes) registrades a l'Arxipèlag, 34 estan amenaçades i 17 estan en perill crític o bé ja s'han extingit en l'àmbit autonòmic. Per promoure la recuperació de les poblacions d'aquestes espècies, que són indicadores de la salut dels ecosistemes marins, aquest dimecres s'ha duit a terme la primera reunió del comitè d'experts en el marc del projecte 'Estratègia Balear de Taurons i Mantes'.

“Hi ha ports allà on les barques toquen literalment en terra”, denuncia el president de l’Associació de Pesca Mallorquina Recreativa Responsable, Bernadí Alba. El calat de molts de molls de les Balears està ple de sediments que han entrat per les bocanes a causa dels corrents marins i de l’activitat humana al port. Tant, que “n’hi ha que només tenen un pam d’aigua”, assegura el director general de Ports i Transports Marítims de les Illes, Antoni Mercant.

Una barca de bou de la flota balear ha capturat accidentalment, entre la badia de Palma i Andratx, 13 tonyines mortes i en estat de descomposició. A més, no és la primera vegada que aquesta embarcació captura tonyines podrides. Com va publicar l'ARA Balears, a principis de juny, ja en va capturar cinc més de 200 quilos cada una. De fet, els pescadors denuncien que han hagut de canviar la seva zona habitual de pesca per evitar aquestes trobades i, així i tot, n'han tornat capturar.

La mar Balear és una zona clau per a la reproducció de diferents espècies de tonyina. I és el lloc del món on s’ha detectat més densitat d’ous i larves de tonyina vermella, segons la fundació Marilles. Tot i això, la quantitat de peix a què tenen accés els pescadors que formen la flota d’arts menors de la Mediterrània és “una misèria”, com considera el president de la Federació Balear de Confraries de Pescadors (FBCP), Domingo Bonnín. De les 6.783,67 tones de tonyina vermella que es poden pescar a Espanya –el país amb la quota més alta de la Unió Europea–, els pescadors illencs només en poden agafar 53.504 quilograms. De fet, la FBCP fa una gestió conjunta de la quota i els reparteix a les embarcacions que es dediquen exclusivament a la pesca d’aquesta espècie, que enguany són 110. Cada una només podrà pescar uns 490 kg de tonyina vermella en tot el 2024. “D’aquesta manera, no surt a compte deixar de pescar llagosta per capturar tonyines”, assegura el director general de Pesca de les Illes Balears, Toni Grau.

Una barca d'arrossegament de la flota de les Balears ha capturat accidentalment cinc tonyines de 200 quilograms cada exemplar, mortes i en estat de descomposició. Aquests fets varen tenir lloc dijous passat, 6 de juny, i han estat denunciats per la fundació Marilles. Segons ha recollit EFE, la principal hipòtesi és que els vaixells que pesquen a la mar Balear, per nodrir les granges d'engreixament que hi ha a Múrcia i Tarragona, llancen a la mar les tonyines que moren durant l'operació (pesca, pas a la gàbia i transport de gàbies) perquè no es computin en la seva quota.

Les Illes tenen el 40% de les àrees marines protegides de l’estat espanyol. De fet, gairebé totes les hectàrees de la mar Balear gaudeixen d’algun grau de protecció ambiental –concretament, hi estan 193.326 hectàrees de 200.000– però “no n’hem d’estar contents, es mereixen molt més”, adverteix el director de la Fundació Marilles, Aniol Esteban. “Les Illes són l’alumne brillant d’una classe que suspèn”, afegeix. Només 52,96 km2 dels 72.552,26 que ocupa la mar Balear gaudeixen de la màxima protecció –això és que no s’hi pot realitzar cap tipus d’extracció pesquera–, segons un informe sobre Espais Marins Protegits (EMP), elaborat per la Fundació Marilles en el 2024 i al qual ha tingut accés l’ARABalears.

La Fundació Marilles ha lamentat aquest dimarts, després del debat al Parlament d'una proposició no de llei (PNL) presentada pel PSIB en relació amb la conservació de la mar balear, la divisió política davant aquesta qüestió, i ha considerat que la mar balear "hauria d'anar més enllà de posicionaments partidistes". En un comunicat recollit per Europa Press, l'entitat s'ha pronunciat respecte d'aquesta iniciativa, que, cal recordar, demanava que el Parlament instàs el Govern a complir amb l'objectiu de tenir un 10% de la mar altament protegida (actualment només té aquesta protecció l'1,7% de les aigües interiors i el 0,07 de la mar que envolta l'Arxipèlag) a crear una mesa de feina amb tots els representants per acordar-ho, i que d'aquí a dos anys es tingui un mapa d'on podrien estar aquestes zones d'alta protecció.