La campanya de seguiment 2024 de la baldriga balear –(Puffinus mauretanicus) coneguda també com a virot petit, sobretot a les Pitiüses– feta pel Grup d'Ecologia i Demografia Animal de l'Imedea (CSIC-UIB), en coordinació amb la Universitat d'Oxford i Liverpool, constata resultats positius sobre l'evolució d'aquesta espècie en extinció al Parc Natural de la Dragonera. L'informe bàsic mostra que, des de 2013, any en què es van establir la majoria de les zones i nius de mostreig, el nombre de nius ocupats amb certesa ha augmentat, amb un increment especialment pronunciat enguany. En concret, des que investigadors de la Universitat d'Oxford del Regne Unit hi van establir les zones d'estudi el 2013, el nombre de parelles controlades gairebé s'ha multiplicat per quatre: se'n van detectar set el 2013, 12 el 2021, 20 el 2022, 21 a 2023 i 27.

La temperatura de l'aigua de la mar de la Dragonera ha batut rècord amb 31,87 graus, segons les dades recollides per la boia de la Dragonera de Ports de l'Estat aquest dilluns a les 13.00 hores.

La Xarxa Dragonera Blava ha demanat aquest diumenge, en el marc de la 31a edició de la Volta a La Dragonera a Piragua i Paddle Surf, que ha estat organitzada per Agrupació Esportiva Els Voltors, regular el trànsit marítim i la velocitat d'embarcacions al freu de la Dragonera. Durant aquesta volta han volgut visibilitzar aquesta problemàtica que és una de les que més preocupa la comunitat del litoral d'Andratx.

El president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, ha visitat aquest dimarts la Dragonera, acompanyat pel vicepresident i conseller de Medi Ambient, Medi Rural i Esports, Pedro Bestard; el director insular de Medi Ambient, Lluís Rubí, i la batlessa d'Andratx, Estefanía Gonzalvo. Després de la visita, Galmés ha anunciat que el projecte del nou Centre Interpretació de la Dragonera, que s’ubicarà a la finca pública de Can Fasser, al Port d'Andratx, es preveu que estigui acabat el 2025, "per complir, d'aquesta manera, un dels compromisos adquirits per l'actual equip de govern".

El nombre de visitants a la Dragonera s'ha reduït un 41% respecte del 2019 i l'Illa ha passat de rebre 63.000 visites anuals a 37.000 aquest passat 2022. Encara que, en comparació amb el 2021, el nombre d'usuaris ha pujat lleugerament, el Consell de Mallorca destaca positivament la tendència a la baixa: "Volem menys gent perquè l'impacte sigui menor i es pugui fer una visita més profunda", ha puntualitzat la consellera de Sostenibilitat i Medi Ambient, Aurora Ribot, durant la presentació de la memòria anual del parc natural. En l'acte també hi ha participal la directora insular de Medi Ambient, Inmaculada Férriz,

Un estudi pioner a les Illes Balears ha permès identificar al Parc Natural de la Dragonera 6.671 exemplars de 70 espècies diferents d'aus migratòries durant els períodes de migració primaveral i de tardor. D'aquestes espècies, n'hi ha 13 que no s'havien trobat mai fins ara a l'illa. Es tracta d'una investigació innovadora perquè és la primera que es fa a l'Arxipèlag utilitzant la metodologia de gravació de migració nocturna (NOCMIG, per les seves sigles en anglès), a través d'una estació d'estudi.

Una escultura submarina instal·lada aquest diumenge al fons de la Dragonera recorda el submarinista professional i documentalista Fernando Garfella, que va morir l'estiu passat a 31 anys mentre bussejava a prop de l'illot. L'obra Ull de peix, de l'escultor Xabi Amonarraiz Arcos, ja reposa al cap de Llebeig i simbolitza la mirada artística de Garfella, que va treballar en la divulgació dels valors naturals de la mar.

Ja fa 25 anys que varen declarar la Dragonera com a Parc Natural i, per commemorar aquest aniversari, el Departament de Sostenibilitat i Medi Ambient del Consell de Mallorca ha organitzat l'estrena al teatre Principal de Palma de Correnties de sa Dragonera. El documental narra l'ocupació de l'illa l'any 1977, un fet que va canviar la història de l'activisme ecologista dels mallorquins, perquè varen evitar la urbanització de la Dragonera. Precisament, alguns dels protagonistes de l'ocupació han estat entre el públic que ha assistit a l'estrena.

L'illa de la Dragonera ja és una reserva marina d'interès pesquer, segons una ordre publicada aquest dijous pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació al Butlletí Oficial de l'Estat. La nova reserva té una superfície de 457 hectàrees, 82 de les quals estan completament protegides i només s'autoritzaran treballs científics justificats. També hi haurà una zona d'usos restringits amb punts per al busseig d'esbarjo. La pesca artesanal i d'esbarjo estarà permesa al voltant de les zones destinades als submarinistes i científics, segons ha informat el Govern en un comunicat.

El GOB ha criticat aquest dilluns que el desembarcament de persones a l'illot del Pantaleu de Sant Elm "és habitual" i que el personal del Parc Natural de la Dragonera "no actua" malgrat formar-ne part i estar restringit l'accés sense autorització segons la normativa del parc. Els ecologistes adverteixen que hi ha espècies d'aus marines amenaçades, com ara el virot gros (Calonectris diomedea) i la noneta (Hydrobates pelagicus), que es poden veure afectades perquè crien a l'illot durant l'estiu, segons expliquen en un comunicat.

La història de la Dragonera és la crònica de la lluita de tot un poble per protegir un dels espais naturals més importants de les Illes Balears. Han passat 40 anys, des de dia 7 de juliol de 1977, d’ençà que mig centenar de joves va ocupar aquest illot, convertit avui en dia en Parc Natural. L’objectiu era molt clar: evitar-ne la destrucció. Quatre dècades després d’una fita de la memòria mallorquina i balear, sembla que aquests objectius d’un grup de joves resistents i amb ganes de canviar la manera de fer s’han complert amb un total èxit que serà difícil d’oblidar.

La baldriga balear, també anomenada -sobretot a les Pitiüses- virot petit, és l’única au marina endèmica que existeix a l’estat espanyol i es troba en perill crític d’extinció. És un animal encara més amenaçat que el linx ibèric. Un equip d’ornitòlegs treballa en l’estudi d’aquesta au, que es basa, principalment, en l’anàlisi del seu comportament a l’hora de caçar i en la identificació dels nuclis reproductors. Les darreres dades de l’estudi recullen que s’han trobat quatre nous nuclis reproductors de la baldriga balear identificats a la colònia que hi ha a l’illa de la Dragonera. Miguel McMinn forma part de l’equip d’ornitòlegs, la majoria dels quals provenen de la Universitat d’Oxford, i afirma que amb aquests quatre nous nuclis identificats ascendeixen a 350 les parelles reproductores que hi ha a la Dragonera.

A l'illa de la Dragonera s'han identificat quatre nous nuclis reproductors de la baldriga balear, mundialment amenaçada i, a més, l'única espècie marina endèmica de l'Estat, i en un moment en què el seu descens poblacional, estimat en un 14% anual, posa la seva supervivència en una difícil situació.

Aquest va ser un dels lemes que encapçalà la primera i, potser, la reivindicació social ecologista més significativa i emblemàtica a Mallorca. Han passat gairebé 40 anys d’aquell 7-7-77, en què s’ocupà l’illa per defensar-la de les intencions de Pamesa d’urbanitzar aquest indret singular de la malmenada costa d’Andratx.

Aquest dijous al matí, un helicòpter de l'Institut Balear de la Natura (Ibanat) ha retirat de la Dragonera 40 sacs d'enderrocs, deu tones aproximadament, una tasca que està inclosa en el Conveni de cogestió del Parc Natural, que va ser declarat el 1995, signat entre el Consell de Mallorca i el Govern de les Illes Balears.

El Consell de Govern ha aprovat aquest divendres el decret pel qual s'estableix la reserva marina del Freu de la Dragonera i es regulen les activitats subaqüàtiques i d'extracció de flora i fauna marines.