Segons les tesis de la dreta populista i nacionalista europea, s’estaria orquestrant una ‘Gran substitució’: un reemplaçament demogràfic a les societats occidentals, sobretot amb l’arribada d’immigració magribina i subsahariana. Tot això, segons la teoria, s’hauria pensat des de les elits europeistes, que voldrien accelerar aquesta substitució ètnica, rere la qual podria haver-hi fins i tot els jueus, la conspiració jueva internacional i típica, la qual no tindria altra feina que ara moure fils, venjativament, per esborrar la blanquitud europea. És una teoria que ha tingut un gran èxit, perquè qui més qui menys tem la desaparició cultural o ètnica, i deu la seva formulació intel·lectual a un llibre de Renaud Camus. El terrorista supremacista que l’any 2019 va assassinar 51 persones a Nova Zelanda tot assaltant dues mesquites s’havia fet seva aquesta mateixa tesi, i havia titulat com el llibre de Camus el seu manifest criminal de setanta pàgines, en el qual considerava la immigració musulmana una amenaça existencial per a les societats occidentals. Aquest terrorista tenia un precedent europeu, el fanàtic que l’any 2011 va assassinar 77 persones a Noruega des d’aquestes mateixes tesis, fet sobre el qual n’han fet ara una pel·lícula de Netflix.

Manuel Pavón va ser nomenat director general d’Immigració i Desenvolupament el 15 de juliol del 2025, un càrrec amb una paradoxa a sobre, perquè és l’Estat qui decideix sobre fronteres, expulsions, permisos de residència i regularitzacions. L’àmbit d’actuació de Pavón se centra a gestionar què passa després: integració, acollida, serveis i coordinació amb les entitats. Així: què ha fet aquesta Direcció General del Govern durant gairebé un any i tres mesos? Fonts de la Conselleria de Presidència, de qui depèn Pavón, en redueixen el temps d’acció: durant el segon semestre del 2025 no es poden detallar iniciatives concretes perquè Pavón hi va entrar el juliol i va començar a reunir-se amb entitats del tercer sector, consolats i fundacions. És a dir, els primers mesos al càrrec es podrien considerar de presa de contacte. Les mateixes fonts recorden que l’estiu passat hi va haver “l’onada més gran de pasteres fins aleshores”. Però la gestió de les fronteres i de les arribades irregulars no és competència d’aquesta Direcció General.

El coordinador general de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha llançat aquest dimarts la proposta del partit en matèria d'immigració. Implica exigir l'aplicació de l'article 32.18 de l'Estatut d'Autonomia, que preveu transferir competències executives i de gestió sobre immigració al Govern. Amb aquest posicionament, els ecosobiranistes marquen perfil sobre una qüestió que ja s'ha convertit en una de les principals preocupacions ciutadanes segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE). "És una obligació no deixar el debat sobre les polítiques migratòries en mans de la dreta i l'extrema dreta", ha explicat en una roda de premsa.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha mostrat una "profunda preocupació" després que el cap de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, asseguràs en el Congrés dels Diputats que tenia un informe que alertava d'un risc alt d'arribades de migrants irregulars a la Península i les Illes Balears. En una compareixença urgent, Prohens ha acusat el socialista d'haver amagat aquesta informació quan es varen reunir "durant una hora" al Consolat el passat 29 de juliol. "Per què se'ns està ocultant aquesta informació?", s'ha demanat. També ha exigit al govern espanyol que digui quines mesures ha pres per frenar aquest risc d'arribades. "Volem pensar que el govern d'Espanya no ha deixat aquest informe damunt una taula o dins un calaix", ha continuat: "Estam xerrant de la seguretat de la nostra comunitat autònoma".

El PP ha anunciat que presentarà una proposició de llei al Congrés per modificar la Llei d'estrangeria i que es puguin retornar en calent els migrants que arriben nedant a Ceuta i Melilla. L'eurodiputada i vicesecretària del PP Alma Ezcurra ha explicat que el partit plantejarà aquest canvi arran de la sentència del Tribunal Suprem que prohibeix les devolucions en calent dels migrants, però permet les que es facin en elements de contenció fronterera, com les tanques.

L'economista Miquel Puig és un dels autors de l'Informe Fènix, crític amb l'estructura productiva de Catalunya, i especialment amb el model turístic que crea feines de salaris baixos. Aquest dimarts l'ha presentat, acompanyat de l'economista menorquí Guillem López Casasnovas, a Palma.

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts el reial decret pel qual s'actualitza la capacitat ordinària per acollir els menors migrants no acompanyats a les comunitats i ciutats autònomes. El còmput total queda en 17.081 places disponibles (abans n'eren 16.016), la qual cosa eleva la capacitat de les Balears a 434 places: 28 més de les que s'havien previst fins ara.

"La propietat privada es defensa i als ocupes se'ls treu en 24 hores". Així ha respost la presidenta del Govern, Marga Prohens, a una pregunta parlamentària d'Unides Podem sobre la funció social de l'habitatge. En el mateix sentit, ha acusat el diputat lila José María García de voler equiparar "fer política social d'habitatge amb protegir els delinqüents, defensar la ocupació i carregar sobre l'esquena dels propietaris la responsabilitat social".

La doctora en Ciència Política per la Universitat de València i autora de l'Extrema dreta a Europa (Tirant), Anna Isabel López Ortega, considera el pacte entre el PP i Vox a Extremadura "un avís per a navegants amb llums de neó": "Marca un punt d'inflexió per a futurs pactes". Especialment, per la seva duresa en el discurs antiimmigració, perquè el text del pacte planteja, per primera vegada, una clàusula de "prioritat nacional" per accedir a ajudes públiques o a pisos de protecció oficial amb caràcter general. De fet, els dos partits ja han replicat la fórmula a l'Aragó, i estan començant a dur la prioritat nacional a debat en altres institucions, com el Congrés o el Parlament balear.

Prop d'un centenar d'immigrants han assistit aquest dimarts al debat al Parlament sobre la regularització extraordinària plantejada pel govern espanyol. Sara, colombiana de 59 anys, fa feina de netejadora en negre. "La gent no em vol fer contracte", explica: "No els pots obligar". Troba "molt desagradables" les intervencions de les parlamentàries del PP Cristina Gil i de Vox Manuela Cañadas: la primera ha rebutjat la regularització, a la qual ella s'acolliria, perquè generaria un "efecte crida", i la segona ha vinculat directament la immigració amb la delinqüència, les "violacions i els assassinats". "Mai no han patit la soledat, la tristesa, l'escassetat, estar lluny de la teva família", lamenta: "Els falta empatia".

El Parlament debatrà el pròxim dimarts la regularització extraordinària d'immigrants plantejada pel govern espanyol. El PP ha presentat una Proposició No de Llei (PNL) al respecte per forçar un pronunciament de la Cambra. El portaveu del grup parlamentari, Sebastià Sagreras, ha advertit que aquesta regularització podria afectar unes 10.800 persones a les Illes Balears. Vox també s'oposa a aquesta mesura, encara que de moment no ha aclarit quin serà el sentit del seu vot. Si finalment dona suport al text dels populars, la Cambra reforçarà el posicionament de la dreta contra la iniciativa del president espanyol, Pedro Sánchez.

Quatre menors migrants no acompanyats procedents de les Illes Canàries han arribat a les Balears, on seran acollits. Es comença així a donar compliment al repartiment de menors decretat pel govern espanyol davant el desbordament de l'arxipèlag canari. Tot i que el Govern s'oposa al repartiment, els tribunals (dos jutjats de les Canàries) han dictaminat en contra de les peticions de suspensió presentades.

El debat sobre la immigració s'ha convertit en el tema central del ple una vegada més. El PP i Vox han votat aquest dimarts a favor d'un text presentat per la formació de Santiago Abascal que insta el govern espanyol a donar incentius i bonificacions fiscals als empresaris que "contractin espanyols" abans que immigrants. En paral·lel, també s'ha aprovat (amb el vot de Vox i l'abstenció del PP) instar tant l'executiu balear com l'estatal a excloure els immigrants de l'accés a ajudes. Es tracta d'una proposició no de llei (sense rang jurídic) que reclama que estableixin "criteris en l'accés a ajudes autonòmiques i serveis socials que assegurin que els beneficiaris principals siguin els ciutadans espanyols".

L'actuació del reggaetoner Bad Bunny a la Superbowl que va enfurismar el president dels Estats Units, Donald Trump, també s'ha fet present al Parlament balear. "Visca Bad Bunny!", ha reivindicat la cap de l'Executiu, Marga Prohens, durant la sessió de control al Govern. Però collada pel PSIB pel seu rebuig a la regularització dels immigrants proposada per Pedro Sánchez, ha afegit: "Visca les persones que venen aquí a integrar-se i a respectar les nostres lleis". Tot plegat, advertint que "la residència no es regala".

Entre alguns progressistes està mal vist parlar de substitució demogràfica. Com que ho diu Vox –en relació amb la immigració de països de religió musulmana– troben que el concepte està tacat. És el mateix que passa amb la immigració, que consideren que queda també malament que es digui immigrants als immigrants perquè talment els anomenen els xenòfobs neofeixistes, així que han decidit que ‘persones migrades’ o ‘migrants’ és més amable, encara que les diferents paraules defineixin –com és lògic– situacions diferents de la persona: migrant ho és només mentre està en trànsit, és emigrant d’allà on parteix i immigrant allà on arriba.

El bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, ha cridat la ciutadania i els polítics a posar fi als discursos contra les persones migrants i a determinades actituds que, a parer seu, són inadmissibles. Així s'ha expressat aquest dimecres en una roda de premsa per donar compte, de la mà de diverses entitats socials associades a l'Església, de la situació de les persones sense llar a l'illa. Taltavull, en diferents moments de la seva intervenció, ha fet referència a la complexa situació que viuen les persones migrants que arriben a Mallorca.

El Tribunal Suprem ha rebutjat la petició de mesures cautelars formulada pel Govern per suspendre els trasllats de menors no acompanyats. La decisió, adoptada el 7 d’octubre del 2025, estableix que no existeix una situació d’urgència que justifiqui actuar sense el tràmit ordinari i sense l’audiència prèvia de l’administració demandada.