El primer dia que un cotxe oficial va anar a recollir Francesc Antich a casa seva, a Algaida, acabat d’investir president del Govern balear, van sortir unes veïnes totes alarmades, preguntant: “Qui és el mort?”. Identificaven un cotxe gran i negre amb un cotxe fúnebre, perquè no n’havien vist d’altra casta. Ho contava el mateix Francesc Antich a l’entrevista, excel·lent, que li va fer Cristina Ros l’estiu passat, amb motiu dels 25 anys de la formació del primer Pacte de Progrés, i que fareu bé de recuperar per entendre la figura de Francesc Antich i la significació del que ara ja és el seu llegat polític. Com totes les bones anècdotes, aquesta, a més de ser divertida, apunta a una qüestió rellevant: Antich va presidir el primer govern format per homes i dones procedents de les classes populars illenques. Filles i fills de pagesos, d’empleats, de petits botiguers i comerciants, de mestresses de casa i de dones que feien feines en la precarietat més pelada. Els que no havien manat mai, ni s’esperava que ho fessin. Es tractava de la jove generació que havia pogut pujar a l’ascensor social de les primeres dècades de la democràcia i, a diferència dels seus pares i padrins, fer estudis universitaris. L’ascensor l’havien instal·lat els governs de Felipe González, que per al jove Antich devia ser un referent plausible de polític modern, als antípodes de la decadent caricatura en què s’ha convertit amb el temps. Ho solia dir Baltasar Porcel: “Aquests ho faran bé perquè són de poble”.

La secretària general del PSIB, Francina Armengol, ha destacat aquest divendres que el primer Pacte de Progrés va ser una "inspiració" per a totes les generacions d'esquerres de les Balears. Així s'ha expressat aquest divendres a l'acte de commemoració dels 25 anys del primer Pacte de Progrés, organitzat per la fundació Gabriel Alomar, les Fundacions Darder-Mascaró i el Col·lectiu Aurora Picornell.

Batle d’Algaida (1991–1997), conseller del Consell de Mallorca (1995–1999), dues vegades president del Govern en dos pactes de progrés (1999–2003 i 2007-2011), diputat al Congrés (2004–2007), senador (2011–2019), Francesc Antich (Caracas, 1958) ho ha estat gairebé tot en política. I avui, 25 anys després de prendre possessió, el 27 de juliol de 1999, com a president del Govern del primer Pacte de Progrés i després de dos anys d’haver renunciat, el 2022, a la presidència de l’Autoritat Portuària per motius de salut, demostra tanta passió per la política com la que li ha fet dedicar-li la vida.

La Llei d'urbanisme de les Balears (LUIB), una de les normes més celebrades en el seu moment –es va aprovar el 2017– per establir una sèrie de criteris clars i, sobretot, per unificar molta normativa existent, té els dies comptats. El Govern ja ha anunciat oficialment que derogarà aquesta norma –no en farà una reforma com s'havia previst– només set anys després de la seva aprovació per part de la majoria d'esquerres al Parlament. L'argument de partida que fa servir l'Executiu en la consulta prèvia que ha publicat és la necessitat d'evitar que la planificació urbanística actual en l'àmbit municipal es divideixi en dues parts que necessiten aprovació per separat: el pla General i el pla d'ordenació detallada. Aquest aspecte, que en el cas de Palma ha provocat complicacions perquè el Pacte en va deixar aprovat el general, però no el detallat, és motiu a bastament, segons la Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat, per derogar la LUIB, un fet que il·lusiona promotors i constructors, mentre que inquieta els sectors ecologistes.

Els PSOE de Capdepera ha rebutjat la proposta de MÉS per segellar un pacte de progrés al municipi. Els ecosobiranistes demanaven la setmana passada que l'actual batle i candidat a revalidar el càrrec del PSOE, Rafel Fernández, dimitís. Davant aquesta petició, els socialistes han expressat que la seva intenció és "posar-ho tot de la nostra part perque els pròxims quatre anys continuïn governant les forces d'esquerres", tot i que això no passa per llevar Fernández de la llista.

El PSIB ha estat el guanyador a les tres cites amb les urnes del 2019 -les generals del 28 d’abril i el 10 de novembre i les autonòmiques del 26 de maig. De fet, aquesta ha estat la primera vegada en la història que els socialistes illencs han aconseguit la victòria en uns comicis autonòmics. El partit liderat per Francina Armengol va conquerir 19 dels 59 escons en joc i això possibilità un fet històric a les Illes: la primera reedició del Pacte dels partits progressistes. Miquel Ensenyat (MÉS per Mallorca), Francina Armengol i Juan Pedro Yllanes (Podem) escenificaren la signatura del Govern de coalició el 21 de juny i presentaren els Acords de Bellver, el full de ruta per als pròxims quatre anys. Però el que semblava un acord sense fissures ha viscut diferents episodis de crisi.

El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears ha admès el recurs de la propietària d'uns terrenys a la urbanització de Biniorella, a Andratx, requalificats durant el segon Pacte de Progrés. L'Administració haurà d'indemnitzar-la amb 7,4 milions d'euros. Aquesta sentència se suma a una primera, coneguda divendres, que ja condemnava el Govern a pagar 19 milions per una altra parcel·la, a la mateixa urbanització, i que també fou requalificada a partir de la Llei 4/2008 de mesures urgents per a un desenvolupament sostenible.

Ja ho sabeu. No us he d’explicar res de nou. La consecució del Pacte de Progrés primerenc va ser una xamba. Segurament la recompensa a l’esforç d’una fornada de persones demòcrates, d’esquerra i mallorquinistes nascudes entre finals dels anys quaranta i la primera meitat dels cinquanta que mereixien tenir la seva oportunitat. Alguns l’aprofitaren molt bé. D’altres, per ventura no tant. Aquells cinquantins d’arrel popular, pagesa o menestral feren el que pogueren, supòs. Ha estat, val a dir, el govern progressista més ideologitzat. Jo l’any 99 encara no tenia edat per votar. Però records, no me’n manquen. Els meus desset al bar Es Carreró , un temple palmesà sagrat. En Joanet, un xaval culte i encantador –que ens va deixar prematuríssimament–, fill de dirigent del PSIB, explicant-nos esbutzant-se com “aquell indepe pesat de Felanitx amic de mon pare” trucava a casa a totes hores per convèncer el seu sociata progenitor que calia pactar amb la UM de Munar i amb verds –Buades, visca!–, postcomunistes i mallorquinistes d’esquerra per fer fora el PP. De tot allò, en sortiren lliçons. Uns entengueren que amb les elits 'cutres' d’aquest país no hi havia res a fer, encara que governis untant-ne les empreses. D’altres veieren com el 'lobby' hoteler més reaccionari embogia per una mesura petiteta d’allò més normal.