Les denúncies per presumptes abusos sexuals contra Juan Carlos Monedero han posat en el punt de mira Podem, que sosté que la seva actuació va ser correcta quan el va "apartar", el setembre del 2023. "Vam activar el protocol immediatament. Des del moment que vam conèixer els testimonis ens vam posar a disposició de les víctimes, que, pel motiu que sigui, van decidir no continuar", ha esgrimit la líder del partit lila, Ione Belarra, en una atenció als mitjans aquest divendres en referència a diversos testimonis que van rebre fa un any i mig contra un dels cofundadors de la formació. Davant les crítiques pel fet que no continuessin la investigació dels casos que els havien arribat i que no denunciessin públicament Monedero, Belarra ha fet servir l'espantall de l'escàndol d'Íñigo Errejón per defensar-se.

Després de ressuscitar al cinquè dia de meditació, Pedro Sánchez va fixar l'atenció en la necessitat de regenerar el debat públic: va dir en concret, i s'ha repetit fins a l'extenuació, que calia aturar “la màquina del fang”, que és una manera de referir-se a la mentida i la difamació. Efectivament, fa temps que la política espanyola (i la que no és espanyola també, però ara no és la qüestió), i també la catalana, es basa en la propagació de falsedats sobre i contra els adversaris polítics. Les falsedats inclouen invencions, acusacions, tergiversacions, insults i deshumanitzacions, tant de les persones com de les entitats, les institucions o els partits contra els quals es vol actuar. També, si convé, del seu entorn més proper: el que va fer reaccionar Sánchez, per exemple, van ser els atacs contra la seva esposa, Begoña Gómez. Ara bé: en el cas específic d'Espanya, la difamació ha estat un dels instruments polítics que més ha usat la ultradreta nacionalista. Simples difamacions sense fonament van dur moltes persones davant de consells de guerra i judicis sumaríssims, durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. I moltes famílies de víctimes del feixisme s'han vist esclafades durant dècades no tan sols pel dolor de la pèrdua de familiars i persones estimades, sinó també per l'oprobi i la vergonya de les difamacions que pesaven damunt ells.

Yolanda Díaz va patir dimecres una de les derrotes més doloroses des que és ministra de Treball. No tant pel contingut del decret que va caure –que reformava el subsidi d'atur–, que també, com perquè va ser l'única norma que el govern espanyol va portar a votació que no va tirar endavant arran del vot en contra de Podem, amb qui està enfrontada des de fa mesos. "Ahir Podem va colpejar els treballadors i les treballadores del meu país i ho va fer de la mà de Vox i del PP", va dir Díaz l'endemà de la derrota parlamentària. El trencament entre el partit lila i la líder de Sumar ha tingut aquesta setmana la primera conseqüència palpable més enllà dels retrets creuats i la vicepresidenta segona ha estat conscient que aquesta ruptura no serà estèril, sinó que pot posar en perill la seva acció legislativa.

Podem ha anunciat que concorrerà tot sol a les eleccions europees del 2024 i que l'exministra d'Igualtat, Irene Montero, serà la cap de llista, si ho confirma la militància en un procés de primàries. Ho ha avançat la líder del partit, Ione Belarra, durant un acte aquest dissabte amb el lema Ara més que mai, celebrat al Palau de la Premsa de Madrid, per rellançar el seu projecte després de la ruptura amb Sumar i el pas dels seus cinc diputats al Congrés al grup mixt.

De les cares que hi havia el 17 de gener del 2014 al Teatro del Barrio del barri madrileny de Lavapiés en queden poques. Aquell divendres l'espai va quedar petit per presentar el nou projecte polític, Podem, que volia beure de la força del 15-M i "assaltar el cel". Hi eren Pablo Iglesias, Íñigo Errejón, Teresa Rodríguez, Juan Carlos Monedero i Miguel Urbán. De tots ells, només l'exlíder de la formació lila continua defensant el projecte nou anys després. Pel camí, el partit s'ha perdut en batalles estratègiques i caïnites que els han acabat portant a cavar una trinxera que s'ha anat fent més estreta cada dia. Podem ha anat perdent efectius: l'últim, segons ha pogut saber l'ARA, Jaume Asens, després que el partit hagi abandonat Sumar al Congrés, cetificant el trencament amb Yolanda Díaz de la formació que pilota Ione Belarra al costat d'Irene Montero.

La negociació per acordar la coalició entre Sumar i Podem va ser una autèntica batalla. Els liles van lluitar perquè l'exministra d'Igualtat Irene Montero fos a la candidatura, però van topar amb el veto de Yolanda Díaz i, finalment, van haver de transigir i acceptar els pocs llocs que Sumar els va oferir. En total, els liles van acabar aconseguint cinc diputats que són fidels a l'actual direcció de Podem. Qui són?

La batalla interna que van protagonitzar Sumar i Podem per la coalició de cara al 23 de juliol va quedar en standby durant la campanya. Una treva d'exactament quinze dies. L'endemà de les eleccions, la secretària general de Podem, Ione Belarra, obria foc contra Sumar. Tot i celebrar que els resultats permetin revalidar el govern de coalició, els va considerar insuficients i ho va atribuir al fet que Sumar hagi "renunciat al feminisme" i hagi "invisibilitzat Podem". Dimarts, Yolanda Díaz va evitar respondre a les crítiques, però sí que li va recordar que Unides Podem havia aconseguit un milió de vots en les eleccions autonòmiques i municipals del mes de maig, mentre que Sumar ara n'havia assolit tres. L'intercanvi de dards evidencia que la batalla interna revifa després del 23 de juliol amb un Podem que no renunciarà a marcar perfil propi la legislatura vinent, malgrat deixar de liderar l'espai.

Ha hagut d'arribar l'última setmana de campanya per veure la imatge de Yolanda Díaz i Ione Belarra juntes en un mateix escenari. Ha estat aquest matí a Pamplona, la ciutat natal de la secretària general de Podem, on Sumar ha preparat el primer acte amb les dues dirigents i també amb la candidata per aquesta circumscripció Idoia Villanueva, fins ara eurodiputada de Podem. La relació entre Sumar i el partit lila va quedar molt tocada després de les negociacions per conformar la coalició, en les quals la ministra d'Igualtat i número dos de Podem, Irene Montero va quedar-ne fora. Ara bé, conscients que el govern de coalició està en risc, les discrepàncies i el soroll intern han quedat aplacats per la campanya, en què la majoria de veus de l'espai han decidit focalitzar els missatges en els seus punts de coincidència. La prova ha estat aquest matí a Pamplona, on Díaz i Belarra s'han unit per fer una crida al vot útil davant del PSOE, però també davant dels partits independentistes.

Són tristes les històries de desfetes anunciades que no s’ha fet res per evitar-les. Podem ha anat cavant la seva pròpia tomba i ara ja només falta tirar-hi l’última palada de terra. I tanmateix l’explosió social del 15-M va remoure l’escenari polític. Pocs s’imaginaven el que vindria després: un cop d’efecte a les eleccions a europees de 2014 i un èxit rutilant a les generals de 2015 i 2016, superant el 20% dels vots. El règim vivia la pèrdua dels lideratges forts –sovint autoritaris– de González i Aznar que ni Zapatero ni Rajoy varen omplir. Paral·lelament a Podem, feia camí el procés de l’independentisme català que culminaria amb el xoc de 2017. Dos símptomes explícits del desgast del règim del 78, que el 2014 havia viscut l’abdicació del rei patró. Tornem a l’ordre anterior?

"Ens demanàveu un acord i ho hem aconseguit". La ministra de Treball i líder de Sumar, Yolanda Díaz, no ha tardat gaire a treure pit del pacte assolit amb més de quinze formacions polítiques d'esquerra per concórrer conjuntament a les eleccions generals del 23 de juliol. Tot i que no havien passat ni 24 hores des que el seu equip registrava la coalició, i les tensions amb Podem, la formació amb qui més ha costat que la negociació arribés a bon port, encara es palpaven, Díaz ha sortit amb ganes de celebrar el que defineix com un "gran pacte per a l'esperança", ha afirmat aquest dissabte, en el marc d'un acte per presentar l'acord i acompanyada dels seus, entre els quals destaca el català i històric membre d'ICV, Josep Vendrell.

Ernest Urtasun, el nou portaveu de Sumar, prometia aquest dijous que no s'esperarien "a l'últim minut" per firmar l'acord de coalició. El pronòstic no fa pinta que es compleixi: les negociacions entre la plataforma de Yolanda Díaz i Podem es portaran al límit. La prova és que el partit lila ha anunciat aquest migdia que obre la consulta a la militància perquè doni plenes facultats a la direcció per negociar un acord amb Sumar o per descartar-lo. La militància podrà votar fins divendres a les 10 del matí. La pregunta que hauran de respondre és: "Acceptes que el consell de coordinació de Podem, seguint el criteri d'unitat que va marcar el consell ciutadà estatal, negociï amb Sumar i, si escau, acordi una aliança electoral entre Podem i Sumar?". Mentrestant, les negociacions segueixen encallades en el repartiment dels llocs de sortida de les llistes. Podem continua denunciant vetos en territoris com el País Valencià, on ha posat sobre la taula presentar-se per separat. La presència de la ministra d'Igualtat, Irene Montero, a la candidatura és un altre dels esculls.

Les bregues internes entre Yolanda Díaz, per una banda, i Irene Montero i Ione Belarra, per l'altra, per les quotes de poder dins la plataforma Sumar –que concorrerà a les eleccions generals– han generat certes tensions a l'espai a l'esquerra del PSOE al llarg d'aquestes setmanes. Si bé és cert que en aquesta campanya electoral s'ha firmat una treva per enfortir aquestes candidatures progressistes i afrontar les generals del pròxim desembre amb més múscul, hi ha comunitats on s'ha prestat més atenció que a altres, amb Díaz fent campanya per Unides Podem (UP). Aquest és el cas de les Balears, l'única que ha comptat amb la presència de les tres ministres, i també de l'exvicepresident del govern espanyol i actiu mediàtic, Pablo Iglesias.

La secretària general de Podem i ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra, ha omplert d'atacs el PSOE i el PP en el primer gran acte electoral d'UP a les Balears, que ha començat amb la cançó Alegria d'Antònia Font. "Altres partits fan promeses que sonen molt bé, però després no les compleixen. El PSOE és una força eminentment conservadora, ja que conserva el que hi ha", ha afirmat a Calvià. "L'única força de transformació és UP, i per això el PP sap qui és el seu adversari", ha afegit.

Els principals partits d'àmbit estatal de les Balears (PSIB, PP i Unides Podem) s'han assegurat la presència en els pròxims dies dels líders de les respectives formacions polítiques. El PSIB té marcat en vermell en el calendari el dimecres 17 de maig, ja que serà l'acte central de campanya amb l'arribada del president del govern espanyol, Pedro Sánchez. La darrera vegada que va venir fou el 3 d'octubre, quan va anunciar el règim fiscal per a les Balears, a més de 20 milions per iniciar les obres del tramvia de Palma.

Ni la precampanya electoral per al 28-M ni les previsions demoscòpiques poc optimistes per a l'espai a l'esquerra del PSOE han fet apaivagar el soroll, els atacs creuats i els retrets. Yolanda Díaz i Podem continuen amb les espases alçades per l'encaix del partit lila a Sumar de cara a les eleccions generals i fent evident que la unitat d'aquest espai, a hores d'ara, continua sent una quimera. La vicepresidenta segona i ministra de Treball va sortir a l'atac aquest diumenge contra el partit lila i el seu exlíder, Pablo Iglesias, en una entrevista a Lo de Évole de La Sexta. A Podem li ha faltat temps aquest dilluns per censurar el to de les seves paraules. La pugna creix i ho fa a les portes d'unes eleccions municipals i autonòmiques en què tota l'esquerra es juga mantenir governs tan rellevants com el de Barcelona i el del País Valencià.

Des de dilluns que no hi ha reunions formals entre l'equip de Sumar, el projecte de Yolanda Díaz, i Podem. La crisi ha anat a més aquesta última setmana i al final ha acabat en bloqueig. Això vol dir que si no hi ha un gir d'última hora, la seva secretària general, Ione Belarra, no serà a l'acte d'aquest diumenge, on la vicepresidenta segona ha d'oficialitzar la seva candidatura a les eleccions generals. Díaz buscava per a aquesta ocasió una primera imatge d'unitat de tot l'espai disgregat a l'esquerra del PSOE. A la fotografia hi faltarà la màxima representant de Podem, sí, però a l'acte hi seran diversos quadres del partit lila, un fet que confirma que la batalla és essencialment amb el pinyol de la direcció, perquè hi ha diverses veus del partit lila que consideren un error no ser a l'acte de diumenge.

La líder de Podem i actual ministra de Drets Socials, Ione Belarra, s'ha compromès aquest dissabte a "pressionar" la part socialista del govern espanyol perquè "les Balears i les Canàries puguin legislar la restricció de compra d'habitatges a no residents". En un vídeo publicat a les xarxes socials, la secretària general del partit morat ha assegurat que volen una "llei estatal que impedeixi que les illes siguin un resort de luxe per a uns pocs".

El País se suma avui amb un editorial a l'àmplia campanya mediàtica i política de defensa del propietari de Mercadona, després que Ione Belarra l'assenyalés com a responsable de pràctiques abusives i el titllés de "capitalista despietat".

Un dels últims actes on va participar Yolanda Díaz abans de donar per tancat el curs polític va ser a l'escola d'estiu que Podem va celebrar a El Escorial a mitjans de juliol. Allà, la vicepresidenta segona i ministra de Treball va compartir escenari amb la secretària d'organització del partit lila, Lilith Verstrynge. Una posada en escena que volia transmetre una imatge d'unitat després de les tibantors entre els liles i l'equip de Díaz. Va ser inevitable, però, que els dards volessin de forma més o menys velada. "Els partits han d'estar en el moviment ciutadà, però no han de ser el moviment ciutadà", va dir Díaz. "El nostre aliat electoral és Sumar", havia afirmat abans Verstrynge. Feia tan sols dues setmanes que la vicepresidenta espanyola havia presentat públicament Sumar, el seu nou projecte polític on pretén aglutinar la societat civil i els partits a l'esquerra del PSOE. Vol, però, que les formacions polítiques hi tinguin un paper absolutament secundari i Podem s'hi resisteix. Tant és així que, tal com va avançar El País aquesta setmana i ha confirmat l'ARA, els liles no volen integrar-se dins l'eina electoral que acabi configurant Díaz, sinó que de cara a les pròximes eleccions generals volen presentar-se en coalició i que Sumar sigui un "aliat", com va dir Verstrynge.

La legislatura espanyola entra en la seva recta final i a Podem són conscients que és ara quan han de jugar la seva última carta per demostrar la utilitat del govern de coalició. Després de les últimes desavinences amb el PSOE per la gestió de l'arribada d'immigrants a Melilla i també per incrementar el pressupost en defensa, la formació lila es conjura per intentar "reorientar el rumb" de l'executiu i aconseguir que l'aparent gir dels socialistes cap a l'esquerra de després de les eleccions andaluses sigui una realitat. "El país i el govern s'enfronten a un dels moments més difícils de la legislatura", ha avisat la secretària general de Podem, Ione Belarra, aquest dilluns en la reunió del Consell Ciutadà Estatal. En aquest sentit, Podem veu en els pressupostos del 2023 la seva última oportunitat i, per això, ja abans que comencin les vacances d'estiu, la formació lila ha decidit fixar les seves prioritats. "Han de ser uns pressupostos que retornin un horitzó polític nítid al govern, han de ser la prova del cotó", ha afegit Belarra.