Mallorca està una passa més a prop de poder limitar l’entrada de vehicles a l’illa, després que el ple del Consell aprovàs divendres la llei de regulació de l’afluència de vehicles. La norma ha de passar pel Parlament per entrar en vigor i no es podrà posar en marxa aquest estiu. La qüestió aquí és si el president de la institució insular, Llorenç Galmés, tindrà la llei a punt per a la temporada que ve, perquè la legislatura podria acabar sense que el popular compleixi un dels seus compromisos més importants. Sigui com sigui, Mallorca continua embossada, com reconeix el Consell a l’exposició de motius de la llei, on assenyala que “el nombre de turistes que rep Mallorca cada any no ha deixat de créixer” i que l’illa “pateix una pressió notable i creixent sobre les seves estructures viàries”.

Un any just per acabar la legislatura. A final de març de l’any que ve es dissoldrà el Parlament i es convocaran eleccions, i el pacte PProhens-Vox haurà completat el seu (primer?) cicle.

Amb el nou govern de la Generalitat s’inicia un nou cicle polític a Catalunya. Com era inevitable, aquestes primeres setmanes s’ha parlat molt dels nomenaments de consellers i alguns altres alts càrrecs i dels compromisos assumits en l’acord d’investidura entre PSC, ERC i Comuns, com el nou model de finançament singular o el traspàs de Rodalies. També s’han conegut ja algunes prioritats de govern, com un molt necessari impuls a la llei de barris, el reforç de determinades polítiques públiques o una importantíssima i urgent reforma de l’administració catalana. Tot això són bones notícies. Però hi ha un àmbit del qual ningú parla i que, en canvi, és crucial per a Catalunya: el govern Illa hauria d’impulsar un veritable projecte de regeneració democràtica catalana. Aquí explico per què és necessari i quines haurien de ser, en opinió meva, les seves claus.

La presidenta del PP de les Balears, Marga Prohens, ha fet balanç aquest dissabte del seu primer any al capdavant del Govern i s'ha mostrat convençuda que "aquesta terra, que formen Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, és avui millor que fa un any", gràcies, assegura, "al fet que s'ha complit amb les polítiques valentes que es va dir que es durien a terme", tot i ser conscients "que encara queda molt per fer".

Després de perdre les eleccions del 28 de maig, Francina Armengol ha fet un aterratge a la política estatal que no haurien imaginat ni els més optimistes.Com a presidenta del Congrés, càrrec per al qual va ser elegida dijous amb majoria absoluta, és la tercera autoritat d’Espanya. Armengol sempre ha fet bandera de la seva capacitat per dialogar, negociar i pactar, i la legislatura que està per venir posarà a prova precisament aquesta característica. Però, què més s’endú l’expresidenta del Govern a Madrid?

Dotze dies. Aquest és el temps que el Govern de Marga Prohens va tardar a aprovar el decret per eliminar l’impost de successions i donacions, una mesura que ha encès encara més les alarmes de l’oposició, en alerta des que el PP va negociar l’acord de governabilitat amb Vox. D’aquesta manera, l’Executiu ha iniciat l’onzena legislatura sense gaudir de la tradició dels 100 dies de gràcia. Però sí que ha apel·lat a aquest costum de la política per rebutjar sessions de control i la compareixença de la consellera d’Habitatge, Territori i Mobilitat, Marta Vidal, després d’aturar la compra de 88 habitatges a Metrovacesa per a lloguer social. Des que Prohens va ser investida el 6 de juliol –el decret es va aprovar dia 18–, l’oposició ja ha presentat al Parlament més de 1.350 preguntes i sol·licituds d’informació, la majoria de les quals fan referència a la primera mesura de l’Executiu.

El Govern ha nomenat aquest divendres Alicia González Guillén nova directora general de Salut Mental. Segons ha recollit Europa Press, la portaveu adjunta del Govern, Maria Antònia Estarellas, ha assenyalat que González és una "reconeguda professional de la psiquiatria".

El diputat de Sumar MÉS, Vicenç Vidal, s'ha acreditat aquest dimecres al Congrés dels Diputats, a Madrid. Vidal ha fet una crida a la resta de representants electes de les Balears perquè "se sumin a un gran front en defensa de l'autogovern i el finançament just per a les Illes", i ha reivindicat ser "la primera veu pròpia i lliure de la història democràtica de les Illes des dels anys de la República". En aquest sentit, ha remarcat la seva convicció que "aquesta legislatura serà clau per als reptes de les Balears en qüestions com els serveis públics, l'habitatge i la llengua".

En els darrers vuit anys, la producció de normativa de les institucions públiques catalanes s’ha reduït a prop de la meitat si prenem com a indicador el nombre de lleis, decrets i ordres publicats al DOGC. Si bé és una mesura molt grollera –molta activitat no acaba en una norma–, sí que permet comparar en un àmbit que, a llarg termini, hauria de ser més o menys estable.

Va prendre possessió com a presidenta del Govern el 7 de juliol passat. Marga Prohens (Campos, 1982) confessa que ja sent el pes de la responsabilitat i que se sent còmoda amb l'acord amb Vox, però gairebé no n'esmenta el nom durant l'entrevista.

"Legislar amb criteris de màrqueting s'està convertint en una perillosa moda en els parlaments occidentals, també a Espanya, i urgeix combatre-la", ha reclamat el president de la Cambra, Gabriel Le Senne, en el que ha estat el discurs d'obertura de l'XI legislatura, una vegada es va constituir aquest dilluns el nou Govern de Marga Prohens. "Ni els governants ni els diputats tenen dret a trair els votants", ha destacat.

Gabriel Le-Senne té al davant quatre anys com a president del Parlament de les Balears, i és la catorzena persona que ha accedit al càrrec des de l'inici de la democràcia. Arriba envoltat de diverses polèmiques. L'ultraconservador es declara contrari a les vacunes, ha fet comentaris de caràcter masclista i, aquest dimecres, la segona autoritat de les Balears després de la presidència del Govern ha afirmat que Vox "ha d'entrar en el sistema" per llevar competències a les Illes, ja que de manera centralitzada, des de l'Estat, "es pot gestionar millor".

El Pi ha reunit aquest dimecres els batles i batlesses de la formació sorgits de les passades eleccions municipals, amb l'objectiu de marcar el full de ruta, que, en paraules del president del partit, "Tolo Gili", els "menarà una altra vegada a la cambra autonòmica en els comicis d'aquí a quatre anys".

El portaveu parlamentari del PP i mà dreta de Marga Prohens, Sebastià Sagreras, ha afirmat, després de la Constitució del Parlament, que entregar la presidència de la Cambra a Vox "és el gest que tocava" amb el partit d'extrema dreta, i "amb els ciutadans que van elegir canvi i que no volen anar a unes altres eleccions". "És una passa més per aconseguir el suport definitiu per a la investidura de Prohens en els pròxims dies", ha assenyalat.

Tot i que ha jurat acatar la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, el diputat de Vox i nou president del Parlament, Gabriel Le Senne, ha utilitzat l'article salat en el seu discurs. "Senyories, declar constituït el Parlament, en sa seva onzena legislatura" i "de conformitat amb lo previst en es reglament de sa Cambra" han estat alguns dels exemples. Le Senne, la segona institució de les Balears, ja ha afirmat en els passadissos que ell ha parlat "en mallorquí" i no en català.

El secretari d'Organització del PSIB, Cosme Bonet, ha justificat aquest dimarts que la indemnització de transició de 10.355 euros, sol·licitada per quatre diputats després de la dissolució del Parlament, s'aplica "des de fa molt", al mateix temps que ha recordat que els parlamentaris no tenen atur. "No és una novetat. A les legislatures anteriors s'hi ha acollit gent, i és una mesura pactada entre tots els grups per donar certa estabilitat a l'hora de cercar un nou lloc de feina", ha argumentat segons declaracions recollides per Europa Press.

La presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, ha presumit aquest dimecres de la gestió que ha fet la institució insular durant aquests tres darrers anys de legislatura. "Hem comès algun error, com no pot ser d'altra manera, però hem estat al peu del canó", ha manifestat Cladera.

El Govern prepara des de fa més de sis mesos la que s’espera que sigui la campanya estrella de foment de l’ús del català d’aquesta legislatura. És al forn de la Conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura –concretament, a la Secretaria Autonòmica d’Universitat, Investigació i Política Lingüística– i preveu veure la llum entre la tardor i l’hivern. Tindrà un pressupost de fins a 400.000 euros i, a més, estarà coordinada amb altres territoris de parla catalana: Catalunya, el País Valencià i Andorra. Però a mesura que la proposta agafa forma, es fa evident que la Conselleria –que és en mans del PSIB, amb Miquel Company al capdavant– i la Secretaria Autonòmica –de MÉS per Mallorca, amb Miquel Àngel Sureda com a secretari– tenen objectius diferents. Mentre que Sureda afirma que fa feina en “una campanya conjunta” amb la resta de territoris i “elements comuns” encara per determinar, les directrius de Company han estat clares: “Una campanya pròpia per a cada territori i, a posteriori, cercar sinergies”.