“Es derogarà la Llei 2/2018 (...) de memòria i reconeixements democràtics de les Illes Balears, i se cercarà sempre la reconciliació, evitant la manipulació històrica i l’ús partidista de les víctimes i del drama de l’enfrontament civil. Es duran a terme polítiques per facilitar la recuperació de persones mortes, sense discriminacions per motius ideològics o religiosos. Igualment, s’evitarà la destrucció de monuments i d’elements històrics, procurant-ne el manteniment correcte i el coneixement dins del context històric”. Això és el que diu el punt 48 de l’acord de governabilitat que el PP i Vox varen signar el 28 de juny que s'ha fet realitat en el ple del Parlament d'aquest dimarts.

Juan Pedro Yllanes (Sevilla, 1960) evita revelar si es presentarà a les pròximes eleccions, però assegura que la decisió serà “immediata”. El vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica encara els darrers 11 mesos abans dels comicis amb l’impacte de l’enfonsament de la plataforma de Yolanda Díaz a Andalusia i el futur d’Unides Podem incert, ja que encara ara no se sap si arribarà amb les mateixes sigles a les generals. Així i tot, en aquests 11 mesos es proposa continuar amb el quart pla de fosses, fer una llei de canvi climàtic “més ambiciosa” i modificar la llei del joc per combatre aquest sector.

No és gens fàcil dibuixar un mapa de la violència de la Guerra Civil i encara menys desenterrar i identificar les seves víctimes. Han passat més de 80 anys i dècades d'indiferència i de silenci. Alguns ja no podran recuperar mai els pares ni els germans perquè després d'anys de lluita han mort sense aconseguir-ho. S'avança a poc a poc. El 2017, amb el pla de fosses que va impulsar des de la conselleria d'Exteriors Raül Romeva, es van començar a fer exhumacions i identificacions. Abans la política de la Generalitat havia prioritzat dignificar les fosses i tombes però no recuperar-ne les restes. En aquests cinc anys –i a tres mesos de tancar el pla de fosses– s'han recuperat les restes de 497 víctimes i se n'han identificat 16. Fins al 2017, només s'havien recuperat 59 individus i fet 7 identificacions. El procés pot trigar anys.

S'han recuperat restes de fins a 44 víctimes de la repressió franquista al cementeri de Porreres. Durant aquesta segona fase d'excavacions, que va començar dia 8 de febrer, l’equip tècnic d’Aranzadi ha exhumat fins a 44 víctimes de les cinc fosses ubicades a la part central del cementeri. L'any 2016 es varen recuperar restes de 49 persones; així, entre les dues fases, del cementeri de Porreres s'han exhumat 93 persones. Segons la documentació històrica, s'estima que hi hagué aproximadament 120 persones represaliades. Totes les víctimes localitzades són homes, d'entre 20 i 50 anys, tot i que alguns són més grans.

La nova llei de memòria catalana ja està redactada però continuarà en un calaix. "El Govern només pot aprovar decrets i, per tant, no podrem presentar la nova llei, que té molts paral·lelismes amb l'avantprojecte de llei de memòria que ja va presentar el govern espanyol", ha dit avui la consellera de Justícia, Ester Capella, a les portes dels laboratoris de la Facultat de Biociències de la Universitat Autònoma de Barcelona, on es fan les anàlisis antropològiques de les restes exhumades de les fosses de la Guerra Civil. La nova llei de memòria, doncs, que s'ha fet amb la col·laboració de les entitats de memòria, haurà d'esperar a la legislatura següent.

Des del 1992 Cesc Busquets ha dedicat la vida a l’arqueologia. A més de treballar en projectes de qualsevol època, ha fet arqueologia subaquàtica i durant els darrers anys ha treballat en projectes relacionats amb la memòria històrica. Ara és el coordinador del segon Pla de Fosses del Govern de les Illes Balears. Fa poques setmanes es va acabar la primera fase d’exhumació de la fossa de Son Coletes, a Manacor, i aquesta setmana ha començat a treballar a la de Bunyola.

“A partir del 20 de juliol de 1936 varen començar a detenir gent a Pollença i varen portar el meu padrí al vaixell de vapor Jaume I. Després va ser empresonat a Can Mir i va desaparèixer el 22 de gener de 1937”. Qui parla és Maite Blásquez Losa, neta de Joan Losa Campomar, un dels milers de represaliats pels franquistes a Mallorca, les restes del qual es van poder recuperar a la fossa de Porreres l’any 2016. Quin va ser el crim d’aquest dentista pollencí? Bàsicament ser una persona compromesa i un militant d’esquerres. “Era d’Esquerra Republicana i va fundar el Consell d’Esquerres en el Port de Pollença”, explica Blásquez.

La Llei de fosses de la Comunitat balear ha permès l'exhumació de 70 cossos, només 16 dels quals s'han pogut identificar. Uns altres 20 són al País Basc per tal de continuar amb la seva identificació, tot i que resultarà complicat que es pugui dur a terme, segons dades aportades aquest dijous pel secretari autonòmic de Memòria Democràtica, Jesús Jurado, i la consellera d'Administracions Públiques, Isabel Castro, abans de començar la primera reunió de la Comissió del pla de fosses d'aquesta legislatura.

Després de les primeres intervencions a Sant Joan, Porreres, Montuïri i Sant Ferran (Formentera), el Govern de les Illes Balears ja té adjudicat el paquet d'11 intervencions previstes per al 2018, amb un pressupost de 430.000 euros. El projecte el durà a terme la Sociedad de Ciencias Aranzadi, que ja s'ha encarregat de les intervencions de Porreres i Montuïri, i és l'empresa de tot l'Estat amb més experiència en el camp de treball de les fosses comunes de la Guerra Civil.

Els ajuntaments de Palma, Alcúdia, Pollença, Esporles, Costitx, Búger i Sencelles preparen la recepció oficial de les restes de 12 dels 14 cossos identificats a la fossa comuna de Porreres. Capdepera no tindrà cap tipus d'acte per decisió familiar i perquè es desitja un enterrament íntim de Baltasar Moyà Bauzà, segons ha informat a l'ARA Balears l'Ajuntament gabellí. Tampoc no n'hi haurà a Selva, seguint la voluntat dels nets de Llorenç Coll Sastre.

Els treballs d'exhumació de la fossa del cementeri de Sant Ferran han finalitzat aquest dijous. Després de vuit dies de feina, no s'han pogut trobar les restes de les cinc persones afusellades el març de 1937 al cementeri de la localitat. Segons les conclusions, només s'hi han pogut trobar un fragment d'húmer i dos de crani que presentaven una erosió causada per arma de foc i quatre projectils a la paret de migjorn.

La pluja no ha impedit que es dugués a terme aquest dimecres l'obertura de la fossa del cementiri de Sant Ferran, a Formentera, on es creu que cinc persones varen ser enterrades, després de ser afusellades pel franquisme, l'1 d'abril de 1937. Tècnics, familiars i representants polítics han volgut estar presents en les primeres tasques, que, de moment, han aconseguit recuperar les primeres mostres òssies.

Memòria de Mallorca no es dona per vençuda. Després de la recerca fallida de la fossa del cementeri de Montuïri, on foren enterrats quatre campaners durant la Guerra Civil, les restes dels quals s'han cercat durant 12 dies, sense cap resultat, se'n promou un segon intent. "Continuarem cercant", ha dit la presidenta de l'entitat memorialista, Maria Antònia Oliver, a la vegada que ha proposat demanar al Consell de Mallorca la catalogació de la zona d'enjardinament del cementeri, on s'ha excavat, com a Lloc de la Memòria i Bé d'Interès Cultural (BIC).

On són?! Amb aquest crit de desànim conclou la fase d'excavació al cementeri de Montuïri a la recerca de la fossa comuna on foren enterrats quatre veïns de Campos que la nit del 29 al 30 d'octubre de 1936 foren assassinats com a conseqüència de la repressió falangista. Les restes de Bartomeu Ballester Roig, Miquel Mascaró Ballester, Joan Vidal Sansó i Jaume Puig Puigserver no han aparegut, després d'onze dies de treball consecutius, en què només han sortit a llum restes d'enterraments ordinaris, la majoria del segle XIX.

L'esperança de localitzar la fossa comuna amb les restes de quatre veïns de Campos assassinats l'octubre de 1936 al cementiri de Montuïri es va escurçant, a mesura que també ho fa el terreny on suposadament s'hauria de trobar. "Es continuarà fent feina uns quants dies més i, si s'hagués de fer una segona fase, es faria", ha declarat la consellera de Cultura, Participació i Esports, Fanny Tur, aquest dilluns durant la visita institucional a la zona d'excavació.

El cementeri vell de Montuïri, ara una zona enjardinada a l'entrada de la zona de tombes, continua només mostrant restes d'enterraments ordinaris. Durant la tercera jornada d'excavacions tampoc s'ha localitzat la fossa comuna amb els quatre campaners allà assassinats la nit del 29 al 30 d'octubre de 1936, durant la Guerra Civil.

La segona jornada d'excavació a la zona enjardinada de l'entrada al cementeri de Montuïri ha estat també infructuosa. Durant aquest dimarts capvespre, la Societat de Ciències Aranzadi ha obert sense cap resultat un segon punt, vora la fossa sèptica de l'edifici, on algunes fonts orals situen la fossa comuna amb els cossos dels quatre campaners assassinats la nit del 29 al 30 d'octubre de 1936, les restes dels quals s'intenta localitzar en aplicació de la Llei de fosses del Govern balear i a petició de familiars directes.

El portaveu parlamentari de Ciutadans, Xavier Pericay, ha criticat aquest dilluns el “discurs guerracivilista més que de reconciliació” del projecte de llei de memòria democràtica, la presa en consideració del qual es durà a terme demà dimarts al CiutadansXavier Pericayprojecte de llei de memòria democràticaParlament

La Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears ha aprovat el Pla d'actuació per al 2017, que inclou la segona fase de l'exhumació de la fossa de Porreres, així com les exhumacions simultànies de les de Montuïri i Sant Ferran a Formentera.

L'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica no només dona suport a l'obertura de les fosses comunes que ha iniciat el Govern, d'acord amb la Llei de fosses del 2016, sinó que també vol que hi ha hagi una investigació judicial perquè considera que hi ha un clar delicte de lesa humanitat en l'assassinat i la desaparició d'almenys 118 persones a Porreres entre els mesos de setembre de 1936 i abril de 1937.