El debat sobre la situació de la sanitat a les Balears ha arribat aquesta setmana al Parlament de les Illes Balears, però les afirmacions fetes durant la sessió han generat la resposta de Metges del Món. L’entitat ha denunciat que s’han difós idees errònies sobre l’atenció sanitària a la població migrant i ha advertit que algunes intervencions es basen en “falsedats” o en el desconeixement de la realitat.

Dones d'entre 25 i 44 anys, amb un nivell educatiu baix i responsabilitats familiars. Aquest és el perfil predominant de la prostitució a les Balears, segons ha informat aquest dilluns Metges del Món en un comunicat amb el qual vol visibilitzar la situació de les dones en situació de prostitució amb motiu del 25N –Dia Internacional contra la Violència cap a la Dona. L'entitat ha atès 1.215 prostitutes al llarg de 2025. "La prostitució és una de les formes més greus de violència de gènere i té conseqüències profundes per a la salut física, sexual i mental de qui la pateix. Es tracta d'un problema de salut pública de proporcions epidèmiques que exigeix la implicació activa dels sistemes sanitaris en la detecció, prevenció i atenció d'aquestes violències", assenyala el comunicat.

Metges del Món ha registrat un total de 695 barreres per accedir a la sanitat a les Balears al llarg de l'any 2025, 304 de les quals han estat administratives; 244, informatives; 65, culturals; 52, econòmiques, i 30, físiques. Aquest divendres, l'entitat ha organitzat una jornada anomenada 'Sanitat universal? Barreres per a l'accés a la sanitat pública a les Balears' a la Universitat de les Illes Balears, en la qual ha donat a conèixer aquestes dades.

Metges del Món ha acompanyat i atès 2.421 persones en situació d'extrema vulnerabilitat a les Illes Balears. Aquestes persones han rebut un total de 15.271 intervencions socials, sanitàries, psicològiques i jurídiques. Cal destacar que de les persones ateses, el 79% eren dones en situació d'exclusió social i el 89% eren persones migrants, percentatges que reflecteixen les dificultats que encara tenen les persones a l'Arxipèlag a l'hora d'accedir als drets bàsics, especialment l'accés a la salut. Així mateix, un 41% de les persones ateses no podia accedir a la targeta sanitària i un 7% addicional, malgrat tenir targeta, es va enfrontar a barreres per disposar d'atenció mèdica. Amb tot, Metges del Món Illes Balears remarca i denuncia que l'exclusió mèdica és una realitat més que patent a l'Arxipèlag.

El negoci de la prostitució va moure 71 milions d'euros a les Illes, 40 dels quals, a Palma, segons les dades de 2023 de la Memòria de la Xarxa d'Atenció Directa a persones en situació de prostitució de Palma. Enguany, entre les tres entitats que formen part d'aquesta iniciativa impulsada per Cort –Casal Petit, Creu Roja i Metges del Món– s'han atès a Palma 1.390 usuaris, dels quals un 54% són casos reoberts, mentre que el 46% restant fa referència als nous. De les persones ateses, Creu Roja va tractar-ne 685 (un 45%), Casal Petit, 474 (un 31%) i Metges del Món, 358 (un 24%). Un 71% dels casos gestionats el 2023 es relacionen amb salut física i mental.

Clandestina, opaca, hermètica. La prostitució xinesa és la més desconeguda, tant per les entitats com pels cossos policials, encara que la seva presència hagi deixat de ser anecdòtica des de fa uns anys. A Palma, els pisos o locals on les dones exerceixen estan escampats per gairebé tots els barris –des de Santa Catalina fins a Pere Garau– i es calcula que poden superar la vintena en total. Però la barrera de l’idioma, les diferències socioculturals i les cases privades on es concentra la seva activitat construeixen un mur inaccessible entorn d’aquestes dones. Recentment, la vinculació d’un pis ubicat a Inca amb una xarxa de prostitució de la Península va permetre a la Policia Nacional fer-hi una entrada administrativa, prendre fotografies i parlar amb les dues dones que exercien allà. El seu cas aporta algunes dades més d’aquest col·lectiu i n’esbossa un perfil: tenien 46 i 51 anys, estaven en situació irregular i gairebé no sortien de l’immoble, perquè hi havia un home que gestionava el pis. Com que varen dir que exercien de manera voluntària, la policia no va poder actuar i continuen la seva activitat allà mateix.

No totes les persones sense llar viuen al carrer ni, molt menys, tenen el mateix perfil. Hi ha dones que són explotades sexualment a canvi d'una llar. També existeixen joves migrants que conviuen, amb molts altres, en cases sense cèdula d'habitabilitat. Fins i tot hi ha pares que, pel fet de viure en infrahabitatges, tenen por que els llevin els fills. Aquests són alguns dels rostres, més ocults, de la crisi de l'habitatge de les Illes, i que es veuen abocats a "uns grans llimbs", segons han fet saber les ONG Metges del Món, Càritas i la Creu Roja al Parlament balear.

Ja fa més de vint anys que Metges del Món intervé a Son Banya, però el poblat no havia estat tan "abandonat" com fins ara, denuncia el seu president a les Illes i vocal d'Exclusió Severa, Xavier Mesquida. L'entitat ha denunciat aquest dimarts a través del seu compte de Twitter la situació en què es troba el barri –que té el nom oficial de Son Riera–, el qual qualifiquen d'"abocador insalubre" per la quantitat de fems que s'acumula a les esplanades que hi ha just davant algunes de les barraques.

La prostitució deslocalitzada –la que s'exerceix fora dels espais tradicionals (un 56% del total el 2021)– és de cada vegada una realitat més estesa a Palma, fet que complica la feina de les entitats que atenen les persones que es troben en aquesta situació. El WhatsApp o el Telegram han esdevingut eines essencials per a associacions com Metges del Món, segons ha afirmat la seva coordinadora autonòmica a les Balears, Belén Matesanz, avui, divendres. Juntament amb Casal Petit i la Creu Roja, l'Ajuntament de Palma ha presentat aquest matí la memòria del 2021 de la Xarxa d'Atenció a Persones en Prostitució (Xadpep), que depèn de l'àrea de Justícia Social, Feminisme i LGTBI.

“Si no tens la targeta sanitària, has de pagar”. Això és el que varen respondre d’un centre de salut de Palma a Luís –nascut a Colòmbia, 63 anys–, quan va anar a treure’s els punts després d’una operació d’urgència a què es va sotmetre perquè li traguessin líquid dels pulmons. “Jo no tenia la targeta, perquè no em podia empadronar. La consulta valia 30 euros i, com que no els podia pagar, vaig partir”, relata. La intervenció va ser el 13 de juny i recalca que a l’hospital tot va anar bé: hi va estar ingressat quatre dies i el metge li va assegurar que no li cobrarien per l’atenció. El problema va ser quan va acudir als ambulatoris. “Primer vaig anar a un centre de salut, però no em varen voler atendre i em varen enviar a un altre. Allà és on em varen voler cobrar”, recorda. Finalment, Luís va acudir a Metges del Món, que el varen acompanyar en les gestions perquè fos atès i tramitàs la targeta. Els punts que havia de dur vuit dies els va acabar portant un mes.

Belén Matesanz és infermera i coordinadora autonòmica de l'ONG Metges del Món, que a les Balears treballa especialment amb els col·lectius més vulnerables, com són el de la migració i el de la prostitució. Matesanz destaca l'impacte que ha tingut la pandèmia en aquests sectors de la població i adverteix que l'Administració pública ha de continuar treballant per posar fi a aquestes desigualtats, atès que només "en un món ideal" el tercer sector podria desaparèixer.

La regidora de Justícia Social, Feminisme i LGTBI de Palma, Sonia Vivas, ha presentat aquest dilluns les dades de l'any 2020 de la Xarxa d'Atenció a Persones en Situació de Prostitució (Xadpep), que integren les entitats Casal Petit, Creu Roja i Metges del Món. Aquestes xifres revelen, entre altres qüestions, que "les situacions de vulnerabilitat i precarietat d'aquestes persones s'ha agreujat", segons la sociòloga de l'Ajuntament de Palma, Lourdes de la Cruz. "La competència i el fet de tenir menys possibilitats de consumir prostitució han fet que les prostitutes hagin davallat els preus i que hi hagi hagut més conductes de risc", ha advertit De la Cruz durant la roda de premsa de presentació.

La Conselleria de Salut i Consum del Govern balear finançarà amb 102.420 euros els dos projectes de Metges del Món -entitat amb què col·labora des de fa dos anys i que té per objectiu garantir el dret de la salut a totes les persones- destinats a persones drogodependents i prostitutes, després que avui el Consell de Govern hi hagi donat l'autorització.

Uns veïns de la finca ubicada al número 28 del carrer de Gabriel Alomar de Palma han intentat desallotjar aquest dimarts de manera il·legal dues persones que vivien al local dels baixos de l'edifici, una antiga sucursal de Bankia que estava abandonada i havien ocupat. Es tracta de dues persones que havien viscut al parc de Pocoyó, en un assentament que l'Ajuntament de Palma va desmantellar fa dues setmanes.

La regidora de Justícia Social, Feminisme i LGTBI, Sonia Vivas, ha presentat aquest dilluns l'informe del 2019 sobre l'atenció a persones que exerceixen la prostitució a Palma, elaborat per la XADPEP (Xarxa d'Atenció Directa a Persones que Exerceixen la Prostitució). A la roda de premsa també hi ha assistit Belén Matesanz, coordinadora Autonòmica de Metges del Món Balears, una de les entitats que formen part de la xarxa. Tant Vivas com Matesanz han advertit que el turisme té un impacte sobre la prostitució a Ciutat, la qual es triplica durant la temporada alta, segons la membre de Metges del Món.

La Delegació del govern espanyol a les Illes Balears ha repartit 120.000 mascaretes entre organitzacions socials de l'Arxipèlag, destinades als col·lectius més vulnerables i a la població de risc. Així, s'han distribuït 100.000 unitats a Mallorca, 14.000 a Eivissa i Formentera i 6.000 a Menorca.

L'organització Metges del Món està fent un treball interdisciplinari a les escoles, als centres de salut i amb les famílies per evitar la mutilació genital femenina i duu a terme diverses iniciatives per combatre-la a Balears.

A la presentació de l'informe del 2018 de la Xarxa d'Atenció Directa de Persones que Exerceixen la Prostitució (XADPEP), el regidor d'Igualtat i Drets Civils ha destacat com una molt "bona notícia" que per primera vegada s'ha atès dones d'origen asiàtic. Belén Matasanz, coordinadora de Metges del Món, ha explicat que ha estat gràcies a l'aplicació MDM Iris per a mòbils, "ja que ens ha permès explicar en xinès l'oferta que tenim per atendre les dones en situació de prostitució". Aquesta app va començar a funcionar el mes d'abril de l'any passat.

Un 22% de les prop de dues mil dones ateses a Palma per la XADPEP (Xarxa d'Atenció Directa a Persones que Exerceixen la Prostitució) no disposa de targeta sanitària, un percentatge "altíssim", ha subratllat el regidor d'Igualtat de l'Ajuntament de Palma, Aligi Molina, que també ha destacat la “desigualtat de gènere" que hi ha en aquest col·lectiu, ja que “el 98% són dones, de les quals un 2% són transsexuals”.

L'ONG Metges del Món ha presentat MDM-IRIS, la primera aplicació mòbil creada per ser una eina d'informació per a les persones que es dediquen a la prostitució que atèn l'entitat, col·lectiu que arriba a les 2 mil usuaries. L'objectiu de l'app, que compta amb el suport de l'Ajuntament de Palma a través de la regidoria d'Igualtat, Joventut i Drets Cívics, és acostar al col·lectiu informació sobre mitjans sanitaris, socials, jurídics i laborals disponibles i també facilitar que les prostitutes ateses per l'ONG puguin fer consultes individuals als equips de l'entitat. L'aplicació va neixer a proposta de les mateixes prostitutes com a necessitat de poder resoldre els seus dubtes i consultes, sobre tot sobre prevenció i tractament de malalties de transmissió sexual i com actuar davant situacions inesperades, incloses les agressions o casos de violència de gènere.