El cap de setmana del 21 i el 22 de febrer, el servei de Salut durà a terme el canvi de sistema de recepta electrònica, que passarà de l’actual RELE a SIGMA (sigla de Sistema Integral de Gestió de Medicació Ambulatòria). Aquesta transició obliga a interrompre l’ús de la targeta sanitària per prescriure i obtenir medicaments aquests dos dies. El canvi servirà per introduir un conjunt de millores per als pacients en matèria de interoperabilitat, i també amb relació a la qualitat, la seguretat i l’eficiència del procés de prescripció de medicaments, segons ha explicat el Govern.

“Si no tens la targeta sanitària, has de pagar”. Això és el que varen respondre d’un centre de salut de Palma a Luís –nascut a Colòmbia, 63 anys–, quan va anar a treure’s els punts després d’una operació d’urgència a què es va sotmetre perquè li traguessin líquid dels pulmons. “Jo no tenia la targeta, perquè no em podia empadronar. La consulta valia 30 euros i, com que no els podia pagar, vaig partir”, relata. La intervenció va ser el 13 de juny i recalca que a l’hospital tot va anar bé: hi va estar ingressat quatre dies i el metge li va assegurar que no li cobrarien per l’atenció. El problema va ser quan va acudir als ambulatoris. “Primer vaig anar a un centre de salut, però no em varen voler atendre i em varen enviar a un altre. Allà és on em varen voler cobrar”, recorda. Finalment, Luís va acudir a Metges del Món, que el varen acompanyar en les gestions perquè fos atès i tramitàs la targeta. Els punts que havia de dur vuit dies els va acabar portant un mes.

La Conselleria de Salut ja reconeix el gènere sentit de 268 persones trans a la seva targeta sanitària sense necessitat de fer cap tràmit mèdic, gràcies a la Llei per garantir els drets de lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals, i per erradicar l’LGTBI-fòbia, aprovada el 2016 pel Govern balear. Així, l’Executiu autonòmic va avançar una passa dins les seves competències en el que preveu la Llei trans de l’Estat, aprovada en el Consell de Ministres aquest 29 de juny. El text permet la lliure autodeterminació del gènere –que una persona pugui canviar el nom i el sexe al DNI només amb la voluntat, sense haver-se d’hormonar ni tenir cap informe d’un metge, com fins ara– a partir dels 16 anys i amb assistència de progenitors o tutors a partir dels 14. Ara encara ha de passar pel Congrés i el Senat, i manca concretar com es desplegarà a les comunitats autònomes. Tanmateix, el procediment de canvi de nom depèn del Registre Civil, de manera que aquest punt continuarà sent competència de l’Estat.

Un total de 118 persones transsexuals han canviat el nom que figura en la targeta sanitària per tal que la seva identificació sanitària estigui d’acord amb la seva identitat de gènere.

La consellera de Sanitat, Patricia Gómez, ha demanat a la ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Dolors Montserrat, que "deixi de perseguir" les comunitats autònomes que han decidit atendre i concedir la targeta sanitària a tots els seus habitants, inclosos els indocumentats.

L'Advocacia de l'Estat ha remès una carta en què alerta al Govern de les Illes Balears de la possible inconstitucionalitat de diversos capítols de la Llei de pressupostos del 2018. Segons el govern espanyol, el cobrament de l'ecotaxa als creuers, la sanitat universal també per als immigrants i el pagament del complement salarial de la carrera professional als funcionaris podrien excedir la competència autonòmica i, per tant, ser inconstitucionals.

Indignació al Govern per la darrera decisió de la justícia que anul·la, per prescripció de Madrid, una iniciativa legislativa. En aquest cas, es tracta d’una de les primeres decisions que va prendre l’executiu sorgit dels Acords pel Canvi i una per les quals més pit ha tret: el retorn de la tarjeta sanitària, que dona accés gratuït a l’atenció primària, a l’atenció hospitalària i a la prestació farmacèutica a les persones immigrants en situació administrativa irregular. La instrucció del director general de l’IB-Salut que va revertir una de les mesures més polèmiques del govern de Bauzá, instat per les polítiques d’austeritat de Rajoy, es va publicar el 19 de juliol del 2015, dues setmanes després de la investidura d’Armengol. El govern central, a través de l’Advocacia de l’Estat, va recórrer en contra de la decisió el 19 d’octubre del mateix any. Gairebé dos anys després, arriba la sentència, en primera instància. La portaveu del Govern, Pilar Costa, ja va anunciar ahir un recurs de cassació al Tribunal Suprem.

El Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB) ha anul·lat la devolució de la targeta sanitària als migrants irregulars acordada el 2015 pel Govern per revertir una ordre de l'executiu central del 2012 que va privar d'assistència mèdica gratuïta els estrangers sense permís de residència.

Un any després de l'eliminació del copagament en la renovació de la targeta sanitària, un total de 239.216 ciutadans de les Illes Balears n'han demanada una de nova. Així, entre el 4 de gener del 2016 i el 3 de gener del 2017, la població ha estalviat un total de 2.016.633 euros (cada renovació costava 8,43 euros), una xifra que ha estat sufragada mitjançant la Llei de pressuposts de la Comunitat.

Des que el Govern va anunciar la suspensió del copagament en la renovació de la targeta sanitària, 145.186 persones n'han sol·licitada una de nova, xifra que suposa, de mitjana, 715,2 diàriament des del 4 de gener, moment en què va passar a ser, de nou, un tràmit gratuït. Aquesta xifra suposa una pujada del 19% respecte de les targetes que es van emetre l'any passat, 218.679 (599 cada dia).

Els sensepapers i els desnonats podran tenir targeta sanitària. La conselleria de Salut de la Generalitat i Creu Roja estan ultimant un acord per garantir-la a tots els estrangers en situació irregular i les persones que han estat desnonades i no disposen de padró, tot i que l'última reforma de l'Estat ho impedeix.