La 'llei trans' arriba al Congrés: canvi de sexe sense metges i en quatre mesos

La ministra Montero qualifica l'avantprojecte com un "pas de gegant" per eliminar la discriminació del col·lectiu LGTBIQ+

ARA

4 min

Marxa del moviment LGTBI!+, a Barcelona — Marxa del moviment LGTBI+ a Barcelona. Cristina Calderer

BarcelonaEl consell de ministres ha donat llum verda perquè la llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets LGTBI –coneguda com a llei trans– comenci la tramitació parlamentària i possibiliti el canvi de gènere a partir dels 16 anys sense haver de presentar cap anàlisi mèdica ni testimonis. Si prospera, n'hi haurà prou amb la seva voluntat i amb el consentiment de progenitors o representants legals a partir dels 14 anys.

L'avantprojecte de llei és fruit de la fusió de dues propostes sobre l’ampliació dels drets LGTBIQ+ dels dos socis del govern espanyol que s’ha convertit en un cavall de batalla polític entre el PSOE i Unides Podem i el feminisme arran del reconeixement de l’autodeterminació de gènere, un concepte recollit en diferents legislacions autonòmiques i que du a la pràctica les recomanacions de l’OMS i del Consell d’Europa de no patologitzar les persones trans. Finalment, la ministra d’Igualtat, Irene Montero, ha pogut imposar el seu esborrany i, en la roda de premsa posterior a la reunió del govern espanyol, ha qualificat la jornada d’“històrica”, ja que la futura norma suposarà “un pas de gegant” per superar la “invisibilitat” i l’estigmatització” del col·lectiu. De fet, amb Espanya, només set països europeus accepten la lliure elecció: Portugal, Malta, Luxemburg, Dinamarca, Irlanda i Bèlgica.

Si finalment, després de passar pel Congrés i el Senat, la llei s’aprova tal com està redactada, les persones de més de 16 anys podran demanar el canvi de gènere legalment, sense necessitat d’aportar cap informe psicològic ni d’haver iniciat cap tractament hormonal, al contrari del que es requereix ara.

La simplificació dels tràmits preveu que en un màxim de quatre mesos des de la primera sol·licitud ja es tindrà la nova identitat. En una primera visita a l’oficina del Registre Civil, la persona demandant haurà d’omplir un formulari i exposar la seva voluntat de canvi. Tres mesos després hi haurà de tornar per ratificar la decisió i, passat un mes, ja es dictarà la resolució final i es podrà canviar el sexe i el nom al DNI. Per a les persones d’entre 14 i 16 anys els tràmits són els mateixos, però s’hi exigeix el consentiment dels progenitors o tutors legals, mentre que per als de 12 a 14 també cal autorització judicial. Per a les famílies de criatures trans, aquest és un punt que es queda curt a les seves demandes, perquè argumenten que les que de ben petites ja tenen clara la seva disconformitat amb el gènere queden igualment desprotegides perquè les seves activitats esportives, de lleure i visites continuaran segons el sexe biològic i no el que senten seu.

Però més enllà de l'autodeterminació de gènere, la llei, qualificada de "feminista" per Montero, inclou altres drets del col·lectiu LGTBI que han passat més desapercebuts al no haver suposat cap picabaralla entre diferents sectors.

Les claus d'una llei per al col·lectiu LGTBIQ+

Autodeterminació de gènere El canvi de gènere passa a ser un tràmit administratiu per als majors de 14 anys, amb una doble compareixença al registre civil per exposar la inconformitat amb el sexe biològic. Sense diagnòstic psicològic ni tractaments hormonals.
Menors d'edat Per als que tenen de 14 a 16 anys només caldrà que vagin al registre civil amb l'acompanyament de progenitors o tutors legals. En canvi, els de 12 a 14 sí que necessitaran d'una autorització judicial per fer un canvi de gènere. Per contra, els més petits només podran canviar el nom amb el qual s'identifiquen
Reconversió de gènere La recuperació de la identitat anterior al canvi sol·licitat només es podrà fer per la via judicial i passats almenys sis mesos de la modificació en el registre. Amb aquesta mesura, Igualtat tracta de respondre les crítiques d'una part del feminisme que retreu que la lliure determinació de gènere servirà perquè les persones trans s'acollin als beneficis de normes i mesures que busquen l'equiparació de drets entre homes i dones.
Teràpies de reproducció assistida La llei recupera per a les persones LGTBI el seu dret a seguir un tractament de reproducció assistida, que es va eliminar el 2007 amb el PP al govern.
Filiació de fills no biològics En el cas de parelles formades per dues dones no casades, la llei modifica l'article 120 del Codi Civil per tal que es reconegui la filiació del nadó de la no gestant, amb una simple una declaració de conformitat en el moment del registre, equiparant-se així a l'assumpció de la paternitat en el cas d'una parella home-dona.
Temps per a la intersexualitat Es legisla per primer cop els drets de les persones intersexuals, que mostren genitals femenins i masculins alhora. Així, es prohibeix les mutilacions genitals quirúrgiques, tret que hi hagi un risc per a la salut del nadó. Els progenitors tindran un any de coll des del naixement per a la inscripció del sexe de la criatura, per tal de deixar temps perquè es desenvolupi uns genitals més que els altres.
Prohibició de les teràpies de reconversió Malgrat els avenços en tots els camps encara es publiciten les anomenades teràpies de reconversió per canviar l'orientació sexual o la identitat de gènere, fins i tot en el cas que la persona afectada hi hagi donat la seva conformitat.
Pedagogia de la diversitat a les aules Es preveu la inclusió al currículum bàsic educatiu de matèries relacionades amb el respecte i el reconeixement a la diversitat sexual, de gènere i familiar i, alhora, es promouran programes d'eduacació sexual, reproductiva i de prevenció contra les malalties de transmissió sexual.

Després de la polèmica interna, el govern espanyol ha volgut donar un missatge d'unitat al voltant d'aquesta llei i Montero ha assegurat que l'aprovació és una mostra de la "fortalesa" de la coalició, que, malgrat les divergències, ha sabut fer una llei que "millora la vida de la gent i amplia les oportunitats de felicitat de milions de persones". Per a la ministra, la norma no és només un triomf per al col·lectiu trans i LGTBIQ+, sinó una "llei feminista que entén que o hi arribem totes o no hi arriba ningú". Ho ha dit reaccionat a les crítiques d'un sector del feminisme que li reclamava la dimissió per haver particiapar en el que anomenen "esborrar" les dones.

En el mateix sentit s'ha pronunciat el ministre de Justícia, el socialista Juan Carlos Campo, que ha afirmat que un govern ha de tenir l'objectiu de "portar la felicitat a la societat a la qual serveix" i ha tret importància a les negatives del sector intern encapçalat per la vicepresidenta primera del govern espanyol, Carmen Calvo (PSOE) –que defensava que no es reconegui l'autodeterminació de gènere per "mera voluntat o desig"–, perquè només es feia ressò de la doctrina constitucional, que exigeix "maduresa i estabilitat" per al canvi de sexe.

Una negociació amb escletxes

L'acord de govern entre el PSOE i Podem incorporava, a l'aprovació de la llei trans, una altra llei contra la discriminació de les persones LGTBI, però finalment s'han ajuntat les dues iniciatives. De fet, la negociació no s'ha escapat de la polèmica perquè Carmen Calvo considerava que la lliure determinació de gènere podia perjudicar la lluita per la igualtat de les dones, la mateixa opinió que defensaven alguns col·lectius feministes que creuen que el sexe és una realitat biològica immutable. Les diferències van fer que el maig passat el PSOE s'abstingués quan va arribar al ple del Congrés una proposició de diversos grups d'esquerres regulant la lliure determinació de gènere que no va tirar endavant, perquè també va rebre els vots en contra del PP i de Vox. El PP ja ha avançat que està "en contra" de l'autodeterminació de gènere i ha considerat que l'avantprojecte aprovat pel consell de ministres "provocaria un alt nivell d'inseguretat jurídica".

Les principals associacions LGTBI s'han mostrat satisfetes per l'aprovació de l'avantprojecte, malgrat que esperen introduir-hi millores durant la tramitació parlamentària.