L’Ajuntament de Palma ha assegurat que no preveu reforçar l’àrea de Serveis Socials arran del procés de regularització de migrants impulsat pel govern estatal i ha defensat que el servei “funciona amb normalitat”, tot i les coes registrades aquests dies a les Oficines d’Atenció Ciutadana (OAC).

L'Ajuntament de Palma ha informat que a partir d'aquest dimarts incrementarà el nombre d'agents de la Policia Local a les coes que es formen a les Oficines d'Atenció Ciutadana davant la gran afluència de persones. També han instat a la Delegació del govern espanyol que mobilitzi agents de la Policia Nacional en el mateix sentit. Amb tot, el que no té previst reforçar el govern de Martínez és el servei d'atenció, davant l'allau de persones migrants que acudeixen a les oficines d'ençà que va començar el procés de regularització.

La regularització extraordinària d'immigrants aprovada pel govern espanyols ha provocat un nou xoc entre el PSIB i la dreta aquest dilluns al Parlament. El portaveu dels socialistes, Iago Negueruela, ha acusat els batles del PP d'estar "fent feina en com fer un boicot" a aquesta regularització. També ha negat que la mesura s'hagi aprovat sense donar informació a les institucions sobre com gestionar-la: "La mateixa informació que té el govern de Catalunya (del PSC) és la mateixa que té el PP o els seus tècnics".

La Xarxa per la Inclusió EAPN Balears ha detectat directrius polítiques a ajuntaments de les Illes per frenar els reforços de persones als Serveis Socials que atenen migrants en la tramitació de certificats de vulnerabilitat en el marc del procés de regularització extraordinària.

El Govern recorrerà la suspensió cautelar del reial decret aprovat aquest dimarts pel Consell de Ministres per posar en marxa el procés extraordinari de regularització de persones migrants en situació administrativa irregular. Així ho han confirmat fonts de la Conselleria de Presidència a Europa Press, que expliquen que s'ha decidit tirar endavant la impugnació seguint les passes de la comunitat de Madrid.

L'anunci de la regularització de 500.000 immigrants per part del govern d'Espanya va fer reaccionar immediatament el Govern. Ho va fer com sol fer-ho, amb molta gesticulació i amb anuncis de dur la mesura als tribunals, etc. Tot allò que digui, fil per randa, l'argumentari enviat des de la seu del Partit Popular del carrer Génova de Madrid. Vet aquí, però, que el conseller portaveu, Antoni Costa, hi va voler afegir una nota pròpia. Ho va fer dient que trobava que el govern espanyol “regala” la residència als immigrants i que caldria afegir més requisits al procés de regularització: per exemple, que els immigrants aprenguin català. “Aquí tenim, i ho dic clarament, una llengua pròpia. I els que vulguin obtenir la residència legal a Espanya i en aquesta comunitat en concret, han de mostrar la voluntat de conèixer la nostra llengua pròpia”. Ho va dir fent pauses dramàtiques i posant carones, per donar-hi èmfasi. També va afirmar que “aquí tenim costums i tradicions, i són els que venen els que s'hi han d'adaptar, i no a la inversa”.

Una de les millors notícies d’aquests dies ha estat l’anunci del govern estatal d’obrir, vint anys després del darrer, un nou procés de regularització de les persones migrants ‘sense papers’ residents a Espanya. És una notícia excel·lent en termes de drets humans i ciutadania, encara que avui dia s’hagi acceptat socialment la negació dels drets humans, fins i tot dels genocidis. 

El delegat del govern espanyol a les Balears, Alfonso Rodríguez, ha negat aquest dimarts que la regularització extraordinària de migrants en situació irregular que vol tirar endavant l'executiu de Pedro Sánchez impliqui cap efecte crida, ja que es requeriran, com a mínim, cinc mesos de residència a Espanya. "És donar resposta a persones que ja són aquí", ha remarcat, segons ha difós l'agència EFE. Rodríguez ha replicat d'aquesta manera les crítiques de la presidenta del Govern, Marga Prohens, a qui ha acusat d'assumir "les polítiques de migració de la ultradreta".

El consell de ministres aprovarà aquest dimarts la regularització excepcional i temporal de milers d'immigrants afectats per la DANA al País Valencià el 29 d'octubre passat, tal com ha avançat El País i ha confirmat l'ARA. Segons fonts del ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, unes 26.000 persones migrants es podran beneficiar d'una autorització de residència "excepcional". La xifra creixeria fins als 98.000 beneficiaris si es tenen en compte altres canvis en matèria d'estrangeria que també s'aprovaran demà dimarts.

El ple del Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dimarts la presa en consideració de la iniciativa legislativa popular (ILP) que reclama la regularització extraordinària del mig milió de persones originàries de països extracomunitaris que resideixen a l'Estat espanyol (uns 100.000 a Catalunya) sense documentació. Fins a l'últim minut, els promotors del text han temut que la petició s'arxivés i la cambra baixa fos el final del tràmit. Finalment, però, el PSOE i el PP s'han sumat a les esquerres (Sumar, ERC, Bildu i BNG), el PNB i Junts per donar suport a la iniciativa, tot i que amb matisos, i només l'extrema dreta n'ha quedat al marge.

Fins a 12.000 persones migrants s'han beneficiat de l'arrelament per formació que el ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migració va posar en marxa l'estiu passat. La cartera que dirigeix José Luis Escrivá va incorporar aquesta nova figura en l'última reforma del reglament d'estrangeria perquè persones que són a Espanya en una situació irregular des de fa dos anys i assumeixen el compromís efectiu de formar-se, puguin obtenir la residència temporal per un període d'un any (ampliable 12 mesos en cas que la formació sigui superior a l'any) i inserir-se després al mercat laboral.

Un 71% de la població enquestada en el darrer quadern Gadeso considera que la nostra situació no ens permet acollir migrants. Així ho valora la població que ha respost a les preguntes relacionades amb polítiques de migració de la Unió Europea. D'aquesta manera, un 64% creu que les lleis que regulen entrada i la permanència de refugiats i migrants són massa tolerants. A més, un 42% dels enquestats opina que s'ha d'elaborar una llei de fronteres que limiti l'arribada, mentre que els més extrems –un 34%– trien tancar les fronteres com a millor opció.

La nova normativa que regularà l'activitat immobiliària vol evitar l'intrusisme, l'oferta il·legal i la competència deslleial, per tal de fomentar bones pràctiques, millorar la transparència en el sector i garantir la protecció dels consumidors mitjançant la prestació d'un servei de qualitat. El decret té per objecte definir els requisits per exercir l'activitat d'agent immobiliari i crear el Registre d'agents immobiliaris de les Illes, segons ha explicat el conseller de Mobilitat i Habitatge, Josep Marí, durant la reunió mantinguda aquest dijous amb els representants de les associacions i entitats del sector.

El conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, s'ha reunit aquest dimecres amb el president d'Habtur, Antoni Barceló, per, a priori, acostar posicions sobre la problemàtica de les places de lloguer turístic que planteja la patronal del lloguer vacacional. Així i tot, segons ha dit Barceló, ha estat una reunió "sense avanços".

La regidora de Justícia Social, Feminisme i LGTBI, Sonia Vivas, ha anunciat aquest dimarts que demanarà al Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social, a través del seu partit, que es regularitzi la situació de tots els migrants a Espanya. Vivas se suma així a la petició que va fer la setmana passada el seu company de partit i portaveu d'Unides Podem al Congrés dels Diputats, Pablo Echenique, que posava com a exemple el cas d'Itàlia, on ja s'ha aplicat aquesta mesura.

La presidenta del Consell Insular de Menorca, Susanna Mora, i la batlessa d'Alaior, Coia Sugrañes, han signat avui el conveni relatiu a la regulació de places turístiques d'Alaior. Sugrañes ha reconegut que "no parlam de molts doblers però, en qualsevol cas, seran ben rebuts per fer millores en determinades zones turístiques. Estem encantats". Per la seva banda, Susanna Mora ha destacat la importància que té el sector turístic per al Consell i la necessitat d'adequar les infraestructures per als residents de zones turístiques.

El Pla de regularització cadastral ha posat al descobert 32.182 immobles irregulars a les Illes Balears, urbans i rústics, en 37 municipis, els quals s'han acollit a la regularització impulsada des de Madrid. Segons ha informat la Direcció General del Cadastre, la majoria dels casos corresponen a noves construccions, ampliacions i piscines sense declarar.