L'Ajuntament de Palma ha eliminat la moratòria sancionadora de la Zona de Baixes Emissions (ZBE), de manera que es començarà a multar als vehicles amb etiqueta A que entrin a la ZBE a partir del pròxim dimarts, 1 de juliol.

El PSIB ha reclamat al PP que implementi una moratòria d'autoritzacions i llicències de parcs fotovoltaics mentre no s'aprovi la modificació del Pla Territorial de Mallorca que estableixi les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP). Així ho han sol·licitat aquest dijous el portaveu adjunt del PSIB en el Parlament, Marc Pons, i la portaveu dels socialistes en el Consell de Mallorca, Catalina Cladera, que han anunciat iniciatives per establir controls a l'hora de fer parcs fotovoltaics.

MÉS per Mallorca i Més per Menorca han registrat conjuntament una esmena al Decret llei de simplificació administrativa. La proposta demana la suspensió de totes les noves llicències a macrogranges fins que no es faci un Pla director sectorial. Ambdós partits reclamen “una planificació territorial”, segons assegura el diputat de MÉS per Mallorca, Ferran Rosa. “Xerram d’una indústria grossa que molesta els veïnats i no pot ser que es faci perquè l’empresa té terrenys en propietat”, recalca.

La plataforma 'Energies renovables Sí, però així NO' exigeix al Consell de Mallorca una moratòria en l'autorització de parcs fotovoltaics, mentre que la institució insular elabora una planificació territorial. "És ben hora d’aturar aquest desgavell, estam davant d'una allau de parcs de grans dimensions que afecten finques i possessions d’arreu de l’illa".

Podem vol establir una moratòria per a la construcció d'habitatges de luxe i mansions en sòl rústic mallorquí per evitar que l'illa es converteixi en el "parc temàtic dels milionaris", ha assegurat el conseller Iván Sevillano, aquest dimecres. És una de les mesures que durà el partit als pròxims acords de governabilitat del Consell de Mallorca i que suposaria paralitzar la construcció de grans habitatges en sòl rústic. "Creim que s'ha de posar fi a aquesta sagnia de consum territorial, el qual ha de replantejar els seus usos", ha explicat Sevillano.

Des que va entrar en vigor el decret llei turístic, el qual incloïa una moratòria de places turístiques, han iniciat la seva activitat 114 places en allotjaments turístics; les darreres, dia 28 de juny, ja havent començat l'estiu, segons es pot comprovar al Catàleg de Dades Obertes del GOIB. Cal recordar, però, que quan el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, va fer l'anunci de la moratòria, també va concretar que les places que es trobassin dins el procés de tramitació encara entrarien.

El Parlament ha donat llum verda aquest dimarts al projecte de llei turística, una normativa que s'ha vist envoltada de polèmica des dels inicis per la inclusió d'una moratòria, que prohibeix adquirir places turístiques de la borsa i també l'intercanvi entre particulars en els pròxims quatre anys. Aquest element i el decreixement que es vol fer efectiu amb la mesura del 2x1, i amb la reducció de les places de les borses per part dels consells insulars, han estat els que han provocat més divisió entre els blocs de l'esquerra i la dreta al llarg de la tramitació. Fins i tot, Més per Menorca hi ha votat en contra en certs punts perquè entén que el pacte d'algunes esmenes amb El Pi ha suavitzat en excés la moratòria.

La llei turística sortirà aprovada aquest dimarts en el Parlament amb el suport dels partits del Pacte i, en alguns punts, amb els de Ciutadans i El Pi. El PP ha explicat que votarà "en coherència" amb alguns dels seus plantejaments quant a l'aposta per la circularitat i la sostenibilitat, sense aclarir el sentit final del vot dels punts del text legislatiu que tractin aquestes qüestions. La història d'aquesta normativa, però, no acabarà aquest dimarts. La mesura estrella, la moratòria per adquirir places turístiques, es convertirà en una de les grans cartes electorals amb vista a les pròximes eleccions de maig del 2023.

El procés de la llei turística "alternativa" del PP per fer front a la normativa impulsada per l'Executiu balear, que s'aprovarà el pròxim dimarts, comença aquest dimecres amb una reunió amb l'Associació Mallorquina de Cafeteries, Bars i Restaurants. "Iniciam la ronda de reunions amb tots els sectors empresarials per recollir aportacions a la futura llei turística", ha explicat el portaveu parlamentari popular, Antoni Costa. Les reunions es produiran fins a final d'estiu, i el partit espera presentar la seva "alternativa" abans del 2023.

El conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, s'ha reunit aquest dimecres amb el president d'Habtur, Antoni Barceló, per, a priori, acostar posicions sobre la problemàtica de les places de lloguer turístic que planteja la patronal del lloguer vacacional. Així i tot, segons ha dit Barceló, ha estat una reunió "sense avanços".

La majoria de partits de l'oposició han posat el punt de mira aquest dilluns damunt les 90.000 places de lloguer turístic que es van adquirir abans de l'entrada en vigor de la llei impulsada per l'exvicepresident de l'Executiu, Biel Barceló, el 2017. Una informació publicada per Diario de Mallorca mostra que un curs en línia de la Conselleria de Turisme admet la "desaparició del 75% d'habitatges turístics a mitjà i llarg termini, d'unes 90.000 de lloguer vacacional".

Els edificis que estiguin catalogats com a Bé d'Interès Cultural (BIC) i es trobin en sòl urbà quedaran exempts de la moratòria turística per poder convertir-se en establiments hotelers. En l'última sessió de la ponència de la normativa de turisme que s'està tramitant, segons fonts del Pacte, ha sortit aprovada l'esmena introduïda pel PSIB gràcies als vots a favor d'El Pi i l'abstenció del PP. Aquests edificis BIC se solen trobar a l'interior dels nuclis urbans, i es podran transformar en hotels, però amb un límit de creixement: 200 places a Mallorca, 100 a Eivissa i 50 a Formentera.

La intenció de decréixer a mitjà termini en el nombre de places turístiques, amb la mesura del 2x1 negociada pel Pacte, ha mostrat la clara divisió entre l'esquerra i la dreta en aquesta matèria. El Govern vol que desapareguin dues places per poder-ne comercialitzar una, però això només serà efectiu en acabar la moratòria d'aquí a quatre anys i en l'intercanvi de places entre particulars i empreses. No afectarà la borsa, ja que és competència dels consells insulars. "Hem passat d'una llei turística a una llei antiturística", ha afirmat el portaveu parlamentari del PP, Antoni Costa. "Armengol ha venut el sector turístic i els treballadors per conservar el pacte de progrés, pel model de decreixement", ha afegit.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha reconegut avui al ple del Parlament que "és una gran notícia que a les Balears hi hagi una ocupació rècord i que els llocs de feina que es creen siguin de qualitat". Armengol ho ha defensat recordant que "es ve d'una pandèmia que va suposar la caiguda del 21% del PIB" i que "amb un govern d'esquerres s'ha aconseguit tenir xifres rècord en dos anys".

Falten poques setmanes perquè la llei turística passi al Parlament per tramitar-se com a projecte de llei, on els distints partits podran "millorar" la legislació, en paraules del conseller de Turisme, Iago Negueruela, i tot apunta a un altre distanciament entre l'Executiu i el principal partit de l'oposició després del succeït amb la llei educativa. Ara la normativa que regula el sector illenc més gran es troba en la fase de ponència, on les formacions acorden a porta tancada la introducció d'esmenes a la llei, i des del PP mantenen que, si governa després dels comicis del 2023, "serà de les primeres que tombarem", segons ha reiterat aquest dimecres el seu portaveu parlamentari, Antoni Costa.

El sisme que va causar el decret llei turístic podria tenir alguna rèplica més en el Parlament. La nova norma es va presentar amb la sorpresa de la moratòria que congela l’adquisició de places turístiques, tant hoteleres com d’allotjament vacacional, durant un màxim de quatre anys si els consells no decidexen el contrari. A més a més, si les existents es donen de baixa, queden extingides. Ara, després d’un mes i mig d’haver entrat en vigor, i en tramitació parlamentària, els grups polítics cerquen vies per tal d’afegir excepcions a la moratòria i esmenar situacions que no es preveien en el punt 4 de la disposició addicional primera. Algunes d’elles, amb coordenades al mapa.

Aquest dilluns és el darrer dia que tenen els partits per presentar les seves esmenes al decret llei turístic que s'està tramitant com a projecte de llei en el Parlament. El principal partit de l'oposició ha confirmat que presentarà "prop de 20 esmenes, que són poques, però té una explicació clara". El portaveu del PP, Antoni Costa, ha anunciat que el partit redactarà en aquesta legislatura una proposició de llei (PL) alternativa a la normativa turística proposada pel Pacte i convalidada per la Cambra. "El PP presentarà l'alternativa, però no en forma d'esmenes, sinó amb una PL perquè els ciutadans sàpiguen què farà el partit si té la confiança dels ciutadans la pròxima legislatura", ha afirmat Costa.

El Parlament ha validat el decret llei turístic que conté la moratòria del bloqueig de les places turístiques de les Illes. El Govern ho ha aconseguit amb el vot a favor dels seus socis, però amb cap tipus de suport per part dels altres partits, ja que tots hi han votat en contra. Ara bé, tots els partits han votat a favor que també es tramiti com a projecte de llei.

Comença una setmana important per a la nova llei turística i el conseller de Turisme, Iago Negueruela, ha de tornar a sortir al pas de les crítiques. Així i tot, Negueruela ha respost amb calma i serenitat i ha assegurat que la llei té consens en tres quartes parts del global de la norma.