El Govern va fixar el 31 de desembre com a data límit per trobar una solució a l'Associació General Agrària Mallorquina (Agama), que deixarà de comprar llet als productors de Mallorca el 2026. No obstant això, fonts de l’Executiu han explicat a l’ARA Balears que han ampliat el termini per trobar una sortida a la central lletera perquè “no es pot dur a terme a final d’any”. Així i tot, han lamentat que la data fixada no s’hagi complert i han justificat que els tràmits “són lents”. L’Executiu encara no ha decidit una nova data límit per esclarir definitivament el futur d’Agama, encara que es preveu que sigui a principis d’any. Si no, “no es tindrà capacitat per maniobrar ni per revertir la situació”, han reconegut fonts de l'Executiu.

L’arribada del metro, la recuperació de solars per a oficines, la possibilitat de construir habitatges de lloguer per a investigadors o l’ampliació dels FabLabs, pilars de la nova estratègia per impulsar les instal·lacions de Palma. El Govern desenvolupa a més l’ecosistema d’innovació a tot l’Arxipèlag amb el pla d’impuls del CentreBit Menorca i l’obertura del CentreBit Eivissa.

Unió de Pagesos de Mallorca exigeix al Govern que faci un "pla escut" de sanitat animal contra la Pesta Porcina Africana (PPA) i altres amenaces com la grip aviària amb l'objectiu de "protegir les races autòctones", segons ha explicat el sindicat agrícola en un comunicat. Així, l'organització agrària fa una crida "urgent" al Govern perquè "dicti i implementi, de manera immediata", mesures de protecció i de sanitat animal preventives i reforçades d'acord amb l'experiència d'altres crisis. "No podem permetre que l'Administració es quedi de braços plegats. La protecció de les nostres races autòctones, que formen part de la nostra història i de la nostra identitat rural, ha de ser una prioritat absoluta. Vàrem patir amb la llengua blava i veim com la dermatosi nodular amenaça les vaques. Ara, la PPA i la grip aviària ens obliguen a blindar les nostres granges de manera preventiva i decidida", ha considerat el secretari general d'Unió de Pagesos, Sebastià Ordines.

El Govern i l'Ajuntament de Palma han presentat aquest dilluns un acord que alguns especialistes consideren històric: Cort comprarà fins a 12,9 hectòmetres cúbics provinents de la dessaladora. Amb aquest acord es posa fi a una tensa relació entre l'Ajuntament de Palma i el Govern en matèria d'aigua, ja que Jaime Martínez, que no ha fet cap declaració en acabar l'acte, i ha deixat el protagonisme a la presidenta del Govern, Marga Prohens, no volia comprar aigua dessalada. El motiu d'aquesta reticència és que la producció d'aigua dessalada va a càrrec del Govern mitjançant Abaqua i, per tant, comprar-la vol dir pagar-la i conseqüentment haver de pagar-ne la factura. Prohens ha aconseguit posar fi a la guerra per l'aigua de Palma, i Emaya comprarà més producció de la dessaladora.

El Govern ja prepara l'informe per retirar la declaració de projecte industrial estratègic que va atorgar a Agama vint mesos abans que la central lletera anunciàs que el 2026 deixaria de comprar llet als productors de Mallorca, segons han confirmat fonts de l'Executiu a l'ARA Balears. "Encara fan falta algunes reunions", han afegit. El consell de Govern va decretar l'1 de desembre del 2023 la importància del projecte que en aquell moment proposava Damm, l'empresa propietària d'Agama.

La Comissió Europea ha proposat reduir la Política Agrària Comuna (PAC) 86.000 milions d'euros per al període entre el 2028 i 2034, un fet que a les Balears es podria traduir en una "pèrdua pròxima als 15 milions d'euros a l'any", segons va assegurar el conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet. Els pagesos de les Balears estan preocupats per la proposta de retallada "bastant greu" de l'ajuda europea, segons el president de l'Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca (Apaema), Miquel Coll.

No és solidari. No és just. No és generalitzable. I, sobretot, no té en compte les necessitats dels ciutadans de les Illes Balears. El govern d’Espanya i la Generalitat de Catalunya han signat un acord que no és més que la quota separatista, la cessió de la gestió de tots els tributs. Ho han fet de manera bilateral, excloent i menyspreant la resta de comunitats autònomes. És un acord que veim amb extrema preocupació, i al qual ens oposam frontalment per diverses raons.

Els treballadors de les empreses subcontractades per Aena per prestar serveis logístics i operatius de terra als avions, les aerolínies i els passatgers (handling) a l’aeroport de Son Sant Joan denuncien que fan feina "entre puces i paneroles". Una treballadora mostra a l'ARA Balears el cos "ple de picades" de puça. De fet, a la manifestació dels operaris d'aquest divendres en protesta per les condicions laborals, el secretari d'UGT del sector aeri a les Balears, José Negreira, va denunciar que "al pati de maletes hi ha de tot". "Tenim treballadors amb moltes picades per tot. És vergonyós", ha reiterat. En la mateixa línia, ha afegit que els passatgers, "quan embarquen, veuen les cuques com corren". "L'aeroport és l'entrada del turisme a les Illes. Som la primera cara que veuen i el servei no és gaire bo", ha insistit.

Davant el rebuig del Govern d'acollir menors migrants sol·licitants d'asil que ara són a les Canàries, la secretària d'Estat de Seguretat, Aina Calvo, ha recalcat que les responsabilitats de les administracions estan "molt definides" en els marcs competencials i ha advertit que " qui decideix fer-ne cas omís haurà d'assumir-ne les responsabilitats".

Les Illes han viscut el juny més càlid des del 1961, amb una anomalia tèrmica de 3,3 graus per damunt de la mitjana, i "el Govern encara no s'ha pres seriosament la lluita contra el canvi climàtic", assegura Unió de Pagesos (UP). Per això, el sindicat agrícola demana a l'Executiu que inverteixi els 21 milions d'euros que destina al Pla de segregació lingüística a pal·liar-ne els efectes.

La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural ha fixat en 95 centímetres la talla mínima per pescar la mussola, tant per a pescadors recreatius com per a professionals. Es tracta d'una mesura pionera a Europa que el Govern ha pres per "donar més rendibilitat al sector", segons assegura el director general de Pesca, Antoni Grau. Per comercialitzar aquest peix, els pescadors l'han d'esbutzar i pelar prèviament, per la qual cosa, si capturen exemplars petits, una vegada que han fet aquestes feines "queda no res i no val la pena", explica.

La portaveu de la plataforma 'Sí als creuers', Álex Fraile, ha carregat contra la manifestació que es va dur a terme diumenge passat a Palma per la saturació turística i ha assegurat que "els creuers no tenen res a veure amb la massificació, ni amb els problemes d'habitatges ni amb el col·lapse de les carreteres".

Arde i Satya Animal han tret a la llum noves imatges de la granja avícola de Son Perot (Llucmajor) que demostren, segons assegura la portaveu d'Arde, Julia Elizalde, "un patró de violència sistemàtica i absència de supervisió veterinària". Els vídeos es varen enregistrar del 21 al 29 d'abril d'enguany, al mateix temps que les imatges que ja es varen publicar, i corresponen a les naus dos i cinc de la granja, que es dediquen a la cria de gallines en gàbies.

El Govern prepara un pla d'acció per "prendre el pols" a les empreses davant la política dels aranzels de Donald Trump, segons ha explicat a l'ARA Balears el director general d'Empresa, Autònoms i Comerç, José Antonio Caldés. El pla es farà a partir dels resultats d'una enquesta que ha elaborat la Conselleria d’Empresa, Ocupació i Energia amb l'objectiu de "disposar d'informació que ajudi a planificar i prendre decisions pel que fa a les polítiques públiques d'ajuda i promoció de la internacionalització", segons explica l'Executiu al principi de l'enquesta.

Un 15% dels passatgers que transporta el TIB han de fer el recorregut drets a causa de la sobreocupació del servei a Mallorca. Aquesta és la xifra que ha confirmat a l'ARA Balears la gerència del Consorci de Transports de Mallorca (CTM), segons les dades que aporta el sistema de gestió que permet supervisar, fins i tot en temps real, les línies d'aquest servei públic. Si s'aplica aquest percentatge als 28 milions de passatgers que va transportar el TIB a Mallorca el 2024, resulta que més de 4 milions de viatgers varen haver d'anar drets per la manca de seients en moltes línies.

El Govern ha fet la primera passa cap a la redacció del Pla de ciència, tecnologia i innovació 2026-2030, un document, que segons ha destacat la presidenta del Govern, Marga Prohens, serà "la palanca" per a la transformació de les Illes. Així ho ha destacat la líder de l'Executiu aquest dimecres en declaracions als mitjans després de presidir la primera sessió de la Comissió Interdepartamental de Ciència, Tecnologia i Innovació (CICIT), feta al Consolat de Mar.

Avui celebram el dia d’aquesta terra, el dia de tots, el Dia de les Illes Balears. Es tracta d’un dia en el qual commemoram la constitució de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera com a comunitat autònoma de les Illes Balears, amb l’aprovació, fruit d’un ampli consens social i polític, del nostre Estatut d’autonomia.

El Govern presenta cada any un projecte de pressupostos que conté tots els recursos disponibles per invertir a les Illes. Els primers comptes del Govern de Marga Prohens varen ser de 7.320 milions d’euros. D’aquest total, 5.580 milions es varen destinar a les conselleries i a l’IB-Salut –l’organisme que gestiona el gruix dels comptes destinats a Salut. Però quants d’aquests doblers s’han gastat efectivament en les institucions el 2024? Segons dades de la Conselleria d’Economia i Hisenda, el 92%. Però el Govern ha fet curt en l’apartat d’inversions: només el 60% d’aquests recursos s’han executat. Un 40% d’aquests doblers no s’han destinat a la finalitat per a la qual s’havien reservat.