Fill de pares estrangers, Alex Atanasov (Sineu, 2000) ha crescut i s’ha criat al Pla. “Tota la meva vida està arrelada a Sineu”. El 2012 hi inicià la Secundària i, més endavant, va seguir els estudis universitaris a Barcelona. Avui és arquitecte, amb una trajectòria que combina l’experiència en despatxos i la col·laboració en diversos projectes dins l’àmbit arquitectònic.

Quan Biel Huguet (Campos, 1972) enumera els arquitectes i dissenyadors que estan pendents del que passa a Huguet, la fàbrica de rajoles situada a Campos que va engegar el seu padrí i que dirigeix des de 1997, el que fa en realitat és repassar els grans noms que en aquests moments marquen tendència en l’arquitectura i el disseny d’arreu del món. Parlam d’arquitectes i estudis com Herzog & de Meuron, Norman Foster, MVRDV, Sergison Bates i Rem Koolhaas, entre molts d’altres. “No sé com explicar-ho, perquè ho dic des de la humilitat i pot no sonar-hi, però la realitat és que som una fabriqueta de Campos que té els millors arquitectes del món al seu abast”, resumeix Huguet.

Els aparelladors de Mallorca consideren que construir en Àrees de Transició (AT), un fet que preveu la nova legislació urbanística, és una mesura "positiva", encara que els seus efectes "no es veuran a curt termini", segons ha apuntat aquest dilluns el president del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Mallorca (COAAT), Luis Alfonso de León.

El Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) constata que les mesures legislatives de Marga Prohens per actuar de manera urgent sobre l'accés a l'habitatge no han funcionat, quan ja fa més d'un any que estan en vigor. Els arquitectes han analitzat l'evolució des que el Govern va aprovar les mesures i assenyalen que "entre l'abril de 2024 i l'abril de 2025, el preu de l’habitatge s’ha incrementat entre un 11% i un 14%". "La inèrcia continua", remarca el COAIB en un escrit registrat davant el Parlament durant la tramitació del projecte de llei d'habitatge per a Palma.

La millor notícia religiosa d’aquesta Setmana Santa és la possible santedat d’Antoni Gaudí. Perquè pugi d’escalafó i passi de beat a sant caldrà, esclar, acreditar-ne dos “miracles”. Els supervisarà un comitè mèdic (poden ser una curació) i membres de l’Església. No estem parlant de grans miracles, com el de convertir l’aigua en vi de Jesucrist (el meu preferit de tots), ni de miracles espaterrants, com els que podria semblar que realitza, avui en dia, algú com el Mago Pop. Estem parlant de miracles més contemporanis i subtils.

El nombre d'habitatges nous visats a Mallorca el 2024 va ser de 2.136, un 9,7% més que el 2023, però el Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics (COAAT) de l'illa ha advertit que "no es construeix habitatge assequible" i que "tot és luxe". Així ho ha indicat el president del Col·legi, Luis Alfonso de León, qui ha assegurat que a Mallorca hi ha "una errada en l'aprofitament del sòl", ja que, per tercer any consecutiu, els habitatges unifamiliars visats (1.158, un 6,4% més que el 2023) superen els pisos (978, un 13,8% més que el 2023). Les xifres són clares: en un 68% dels municipis de Mallorca es construeixen més xalets que pisos, amb exemples molt cridaners.

Arquitectes concernits pel seu entorn i per un futur determinat per la crisi climàtica, sigui donant-li resposta des d’una mirada rupturista més pròxima a l’art o des de l’adaptació al territori i els recursos locals. Mireia Luzárraga (Madrid, 1981. Establerta a Catalunya) i Francisco Cifuentes (Palma, 1977) intenten imaginar un futur encara habitat i habitable.

Ara que aviat començaran tres mesos d’obres per reformar la façana de l’edifici més alt de Manacor, la que va ser promoció de la família Muntaner en plena plaça de sa Bassa l’any 1972, volem recordar el projecte que ara fa vint-i-cinc anys va dissenyar l’arquitecte manacorí Llorenç Brunet per modernitzar la finca i fer-la (almenys exteriorment) més atractiva i adient respecte de l’entorn públic.

La vida de Cristina Llorente (Palma, 1981) ha estat marcada per les mudances. Filla de funcionària i empleat de banca, primer varen ser els pisos militars d’Avingudes. Després, va començar una peregrinació que inclou Eusebi Estada i Costa d’en Blanes, un pis a Jaume Balmes després de la separació dels seus pares i, durant l’època d’estudiant, diferents cases de Barcelona, Granada i Milà. Un paisatge urbà canviant que, per força, ha d’haver condicionat la seva manera de mirar el món. Ara, de nou Palma, viu a ses Cent Cases, al barri de Pere Garau, sobre el qual acaba de publicar un llibre a mitges amb Magdalena González. Juntament amb el seu soci Pablo Amor, Llorente dirigeix Arquitectives, una plataforma on caben tota mena de projectes en què l’urbanisme i l’arquitectura dialoguen amb el fet social, ambiental i humà. 

Sis propostes de les Balears opten als premis Arquitectura 2024, d'un total de 185 que han passat a la següent fase d'aquest guardons. Així ho ha anunciat el Consell Superior dels Col·legis d'Arquitectes d'Espanya, aquest dijous. Entre les seleccionades de les Illes hi ha cinc obres d'edificació, l'edifici Interdepartamental del Campus UIB, el projecte Gomila Mallorca, les 42 HPO de Son Servera, Living In Lime i els projectes Casa Puntiró i Ca na Pau, a més d'una obra d'arquitectura efímera pel refugi de confinament.

El Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) i el Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears (COMIB) han presentat una iniciativa conjunta que proposa la unió de la salut i l'arquitectura per millorar la vida dels habitants de l'Arxipèlag , un projecte que neix com a resultat d'una trobada entre les entitats. Ambdós col·legis estan pendents de reunir-se amb el batle de Palma, Jaime Martínez, per presentar el projecte, que recomana el tancament d'una part de les Avingudes, el passeig Marítim i el carrer de Jaume III amb els objectius de reduir la circulació de vehicles al centre de la ciutat, fer minvar la població i incentivar els vincles socials, una proposta que ja s'ha posat en pràctica a les grans ciutats com Madrid o Barcelona.

Els arquitectes de les Balears consideren que el decret llei del Govern, que ja ha validat el Parlament, genera confusió i contribueix al mal costum de fer excepcions constants a les normes urbanístiques. En aquest cas, a més, opinen que provocarà la legalització de locals i altres espais que no tenen condició d'habitatge, però ja són al mercat utilitzats com a llars de manera irregular. Per tant, asseguren que en comptes de posar nous habitatges al mercat, es fomentarà que s'especuli amb els irregulars i, a més, no els queda clar com es podrà controlar el preu limitat que preveu la normativa per als nous pisos i cases fruit d'aquesta norma. Així ho explica el Col·legi Oficial d'Arquitectes (COAIB) a les seves al·legacions a la nova normativa, registrades la setmana passada al Parlament de les Illes Balears i a les quals l'ARA Balears ha tingut accés.

El Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Balears organitza la Setmana de l'Arquitectura, en el marc de la data del Dia Mundial d'aquesta disciplina, que recau el primer dilluns del mes d'octubre. Una data que va establir la Unió Internacional d'Arquitectes (UIA) el 1985, a més de coincidir amb el Dia Mundial de l'Hàbitat de l'ONU.

“Local a la venda a la zona de Pere Garau amb possibilitat per fer la casa dels teus somnis”. Així es publicita un dels prop de 800 locals de Palma que hi ha a la venda al portal immobiliari Idealista. Fonts del sector assenyalen que –tot i que lleugerament– han detectat un augment en l’interès per aquest tipus de propietats, d’ençà que el Govern de Margalida Prohens va anunciar un nou decret d’habitatge que ampliarà les possibilitats de convertir un local en una casa. La mesura pot semblar atractiva, a priori, tenint en compte que les superfícies d’ús comercial arriben a ser un 30% més barates que les residencials. Però experts immobiliaris aconsellen prudència, a l’espera de conèixer la lletra petita de la nova norma, que la presidenta vol enllestir a finals de setembre. Amb el compte enrere en marxa, agents immobiliaris, arquitectes i constructors sospesen els inconvenients i avantatges d’aquesta proposta.

El Consell Superior dels Col·legis d'Arquitectes d'Espanya ha premiat amb un dels premis d'arquitectura un edifici d'habitatges socials a Eivissa construït pels mallorquins Pep Ripoll i Juan Miguel Tizón, responsables de l'estudi Ripoll-Tizón, amb seu a Palma. L'obra ha estat guardonada pels "seus valors universals" i han rebut el premi Sostenibilitat i Salut.

Té un ca i és “el seu tresor”. Cada matí, a les 8 h, queda amb el seu germà per fer un cafè. És col·leccionista d’art contemporani i amant de la gastronomia. Alterna la política amb el càrrec de CEO a l’estudi d’arquitectura que té amb la seva dona, especialitzat en establiments turístics. Darrere del líder del Partit Popular de Palma i nou batle de Ciutat, Jaime Martínez, hi ha un pare i un germà, però també un arquitecte expert en hotels, un membre del Rotary Club de Mallorca i un amic que amenitza la sobretaula a qualsevol restaurant que acaba d’obrir. Persones que coneixen Martínez de prop el descriuen, sobretot, com “una persona que sap escoltar” i subratllen que això serà clau en el seu nou paper com a batle. 

Quan fa uns mesos que un arbre està ajagut en terra, els insectes ja han fet la seva feina entre l'escorça i la soca. En conseqüència, la podridura ha entrat tan endins que, d'aquest arbre, no se'n poden fer taulons perquè un fuster els aprofiti. És per aquest motiu que l'arquitecte i dissenyador Francisco Cifuentes s'ha posat en contacte amb l'Ibanat. L'objectiu és aprofitar les soques de pins i alzines que les nevades de les darreres setmanes ha tomat de cap a cap de la serra de Tramuntana.

S’estima el territori d’una manera profunda i, per això, ha tingut sempre un gran interès pel lèxic, les paraules que expliquen el sentit genuí de l’entorn, que desxifren i fan comprensible el coneixement. Parlam de l’arquitecte Antoni Alomar (Palma, 1937), autor de l’església dels Llombards, entre altres obres, i fundador de la primera Escola de Margers. Aquest dimarts, 23 d’agost, el seu fill Gabriel Alomar, geògraf, i Xisco Cifuentes, d’Aulets Arquitectes, li dedicaran una xerrada monogràfica en el marc de la Setmana de l’Arquitectura i el Disseny de Pollença. Serà a les 20 hores al Club Pollença.

És un quadrat dins un quadrat i encara dins un quadrat més. El del pati dins del de la casa, i aquesta dins dels 21x21 metres de la parcel·la. A Son Serra de Marina, nucli costaner al nord de Mallorca, amb els arquitectes Vicenç Mulet (VMA) per al projecte bàsic i Miquel Serra (Negreta Arquitectura) per a l’executiu, la direcció d’obra i com a aparellador, ca n’Uli ofereix una imatge tan senzilla com agradable. És sobretot una qüestió de proporcions: qualsevol mida està pensada segons la proporció àuria, que per alguna cosa des de l’antiguitat està considerada la més harmoniosa, la més agradable a la vista. Així es va dissenyar aquesta casa pati, que dins la tradició mediterrània garanteix la privacitat quan se’n vol i facilita la gestió del clima.