En la batalla contra Pedro Sánchez per la presidència del govern espanyol, el PP pretén rearmar-se ideològicament de cara al seu congrés del juliol i aquest dimarts ha presentat el seu nou rumb polític, que incideix –seguint la tendència de la dreta i la ultradreta a Europa– en les polítiques d'immigració i seguretat. A l'espera de les esmenes que poden presentar els militants del PP, els populars plantegen "eliminar la relació entre l'empadronament i l'accés dels immigrants en situació irregular a les prestacions econòmiques no contributives". A parer seu, la "irregularitat no pot generar drets" i, a més, pretenen condicionar "la residència de llarga durada a la contribució efectiva al sistema de seguretat social, al coneixement de la llengua i de la cultura espanyoles".

L'executiva d'El Pi - Proposta per les Illes Balears ha aprovat convocar el sisè Congrés Balear per a dia 8 d'octubre del 2022, en el qual es renovaran els estatuts del partit i les ponències econòmica i política. El president de la formació, Tolo Gili, ha avançat que volen que "sigui un congrés de consolidació amb l'objectiu d'aglutinar i sumar forces per fer un projecte més sòlid", així com "d'obertura i de modernització de les estructures".

El Senat ha aprovat aquest dimecres les conclusions d'una ponència d'estudi sobre la insularitat i la situació perifèrica de Ceuta i Melilla. Després de dos anys de sessions i més de 60 ponents que han intervingut en la Cambra Alta, el document final reconeix la necessitat de millorar el finançament dels territoris insulars com les Balears, avançar en el seu règim fiscal –que continua al calaix del Congrés dels Diputats esperant la tramitació–, o modificar la Llei de bases de règim local perquè els consells insulars tinguin un caràcter autonòmic en comptes de local.

MÉS per Mallorca renovarà els òrgans del partit en la pròxima Assemblea General dels dies 26 i 27 de novembre, segons ha informat el partit ecosobiranista aquest divendres en nota de premsa. Aquesta assemblea –que té caràcter bianual– serveix per triar els dirigents de la formació i debatre i aprovar les ponències política i d'organització.

Junts pel Sí i la CUP comencen a fer ja els primers passos per impulsar les tres lleis de desconnexió –la de transitorietat jurídica, la d'hisenda catalana i la de protecció social– que van preveure en la declaració del 9-N suspesa pel Tribunal Constitucional. Un dels primers objectius dels independentistes és, però, intentar obrir el debat per sumar-hi la resta de formacions, com ara Catalunya Sí que es Pot, que sí que participa en la comissió del procés constituent. Per ara, però, no se'n surten.