L’origen del llibre ‘Llengües i escola a Europa’ té a veure amb el TIL del Govern de José Ramón Bauzá. En plena controvèrsia per l’incendiari decret de trilingüisme impulsat pel Partit Popular durant la legislatura 2011-2015, el Departament de Pedagogia Aplicada de la Universitat de les Illes Balears va demanar a Bartomeu Quetgles Pons (Bunyola, 1951), professor de la institució des de fa més de quaranta anys i expert en Educació Comparada, que descrivís en un document la situació lingüística als sistemes escolars d’arreu d’Europa. Quetgles va submergir-se tant en el tema que, uns anys després, n’ha publicat un llibre voluminós i completíssim a Lleonard Muntaner Editor, ple de dades, d’estadístiques i de comparatives.

El ple del Parlament debatrà aquest dimarts el decret de l'exigència del català a la sanitat i l'esmena a la totalitat plantejada pel grup popular contra la Llei d'habitatge, una moció en què es demana al Govern una reducció dels impostos i una altra sobre el turisme model. El debat arriba en un moment clau. Divendres passat, la pressió de MÉS per Mallorca va fer que el PSIB rectificàs la seva intenció de retirar el decret del català a la sanitat i regular les oposicions mitjançant una ordre.

No n’hi ha dubte: l’anglès confirma el seu imperi lingüístic a les Illes si parlam de llengües estrangeres. L’idioma oficial de l’altre país més exportador de turistes cap a Balears, l’alemany, en segueix les passes. I és que les dades de matriculacions per aprendre aquestes llengües ho deixen clar: els balears estan molt més interessats en l’anglès i l’alemany que no en l’italià o el francès. I tot i el boom que va sofrir el rus el 2012, aquesta llengua tampoc no va aconseguir ‘donar batalla’ a l’imperi germanicobritànic.

Cada curs són gairebé un centenar i treuen una mitjana de 8,5. Es matriculen per realitzar la fase general de Selectivitat en llengua estrangera i escullen l’alemany. Segons dades de la UIB, és, de llarg, la llengua estrangera que té una mitjana més alta a les Proves d’Accés a la Aniversitat (PAU). L’any 2013 la nota se situava en un 8,38, i tot i que el 2014 va baixar fins al 8,15, enguany i l’any passat la nota mitjana va arribar a rondar el 8,5. L’alemany és la segona llengua estrangera més seleccionada a les PAU, seguida del francès. També, cada any, hi ha una desena de persones que s’examinen d’italià o portuguès. Cada any, uns 3.500 alumnes passen la prova d’anglès. La mitjana, però, és molt més baixa en alemany: els darrers quatre anys ha variat del 6,49 a un 5,74. De fet, aquesta darrera convocatòria de juny ha estat la nota més baixa dels darrers cursos.

La portaveu del PP al Parlament, Marga Prohens, ha qualificat de “curiós” el fet que la presidenta, Francina Armengol, “una dona que contínuament es declara d’esquerres i socialista”, hagi elaborat, segons ha indicat, “un decret elitista que només mira pels interessos de les famílies que disposen de recursos econòmics suficients per escollir el model educatiu que volen per als seus fills” en referència al Decret de llengües aprovat aquest passat divendres en el Consell de Govern.

El portaveu de Ciutadans, Xavier Pericay, assegura que la formació estarà molt pendent de l'aplicació del Pla d'actuacions en matèria lingüística aprovat dijous passat pel Consell Social de la Llengua Catalana. En declaracions a l'ARA Balears, assegura que "hi ha indicis de possible anticonstitucionalitat" en algunes de les propostes, si bé s'ha mostrat molt prudent respecte d'aquest tema perquè una hipotètica impugnació "només la podem prendre quan això es concreti en algun tipus de proposta legal".

L’informe crític i no vinculant del Consell Consultiu respecte del Decret de llengües no variarà en excés el contingut d’una de les apostes estrella del Govern. Així es desprèn de la reacció de la presidenta, Francina Armengol, que va assegurar que “el dictamen ens interessa i aprofundirem en el seu estudi, però aquest Govern té una política clara en aquest tema”.

El Consell Consultiu ha dictat, de manera unànime, un informe que critica, per qüestions de forma i alguna també de fons, el Decret de llengües que el Govern vol aplicar a partir del curs que ve.