Què ha passat perquè, quan només falten pocs dies per acabar el curs escolar, s’hagi ordenat el tancament d’una de les principals cuines centrals que proveeixen menjadors escolars a Mallorca i s’hagin posat en risc prop de 2.000 menús diaris? Aquesta és la pregunta que ha quedat oberta després que la Conselleria de Salut de les Balears decretàs la clausura cautelar de la cuina central del restaurant Can Arabí, una decisió presa el dilluns 8 de juny arran d’una inspecció sanitària. El tancament ha provocat un efecte immediat sobre el sistema de menjadors escolars: s’han hagut de reorganitzar d’urgència 33 centres educatius i redistribuir els menús entre diverses empreses. En total, Can Arabí gestionava prop de 45 menjadors escolars, molts d’ells en règim de càtering. Aquella mateixa nit de dilluns, el departament d’Educació va activar un dispositiu d’emergència per garantir que cap centre es quedàs sense servei.

"Fa dos anys que pràcticament cada vegada que hi anam, hi trobam problemes". Amb aquesta contundència descriuen fonts coneixedores de l'expedient la situació que, segons asseguren, s'arrossegava des de feia temps a la cuina central de Can Arabí, una de les principals empreses de càtering escolar de Mallorca i responsable de 45 menjadors escolars arreu de l'illa (és l'empresa més gran). Les mateixes fonts afirmen que es tracta d'un dels expedients més greu que els serveis d'inspecció sanitària gestionen actualment en aquest àmbit i sostenen que les deficiències detectades no eren noves ni desconegudes per l'Administració. "Ja se'ls havia clausurat prèviament", exposen.

Per incompliments en l’elaboració, la manipulació i el transport dels aliments destinats als centres educatius. Aquestes són les raons per les quals la Conselleria de Salut ha ordenat el tancament cautelar de la cuina central del restaurant Can Arabí quan falten només nou dies per acabar el curs escolar. La decisió ha obligat a redistribuir, d’un dia per l’altre, prop de 2.000 menús escolars de 33 centres entre tres empreses diferents. En total, Can Arabí gestiona 45 menjadors escolars i molts d'ells en càtering. La inspecció es va dur a terme aquest dilluns i, ben entrada la nit, tècnics de la Conselleria d’Educació contactaven amb equips directius i famílies per informar-los de la situació i activar un pla d'emergència que permetés mantenir el servei de menjador.

El tancament aquest dilluns de la cuina central de Can Arabí, empresa que gestiona el volum més grans de menjadors escolars de les Balears (45, i molts d'ells en càtering), ha deixat en suspens prop de 2.000 menús diaris, segons ha pogut saber en primícia l'ARA Balears a través de fonts diverses. Els menjadors que atén Can Arabí amb cuines al mateix centre mantenen l'activitat. Davant aquesta situació, i a hores d’ara amb els motius del tancament encara desconeguts, aquest dimarts s’activarà un pla de contingència que preveu la distribució dels àpats a través de tres altres empreses proveïdores. Tot i això, no es podran garantir les adaptacions habituals per a alumnes amb intoleràncies alimentàries o al·lèrgies.

La Conselleria d’Educació i Universitats i la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural han tret a concurs el servei de menjadors escolars per als cursos 2026-2027, 2027-2028 i 2028-2029 amb un enfocament centrat en el producte local i ecològic. La licitació, que afecta 62 centres públics —31 a Mallorca, 3 a Menorca i 28 a Eivissa—, disposa d'un pressupost base superior a 9,2 milions d’euros i és el contracte més important que hi ha hagut fins ara en aquest àmbit a les Balears.

Les associacions de famílies d’alumnes han expressat la seva preocupació arran de la possible desaparició del model de menjadors escolars gestionats per les Associacions de Famílies d’Alumnes (AFA) a les Balears, un sistema actiu en una desena d’escoles que atén aproximadament 1.500 alumnes i que ara es veu amenaçat per la reforma del Decret de menjadors. En un comunicat fet públic aquest dilluns, les entitats subratllen que “ningú no posa en qüestió que el menjador escolar és, o hauria de ser, un espai educatiu més de l’escola. Un espai en què són presents l'educació, la participació, la salut, la convivència, la sostenibilitat… o en què hi haurien de ser”. Precisament, és aquesta integració pedagògica la qual, segons les famílies, està en joc si canvia l’actual model de gestió.

El conseller d’Educació i Universitats, Antoni Vera, ha assegurat que el futur decret que regularà els menjadors escolars dels centres finançats amb fons públics preveurà menús adaptats per a infants amb intoleràncies alimentàries i incorporarà un percentatge de producte de proximitat. Ho ha explicat aquest dimarts durant el ple del Parlament, en resposta a una pregunta del diputat de Vox Sergio Rodríguez que s’ha interessat per si la nova normativa inclourà menús halal. Vera ha subratllat que el decret que està elaborant el seu departament va molt més enllà de l’oferta alimentària i planteja una regulació global dels menjadors escolars, amb l’objectiu de garantir criteris comuns de "qualitat, sostenibilitat, seguretat alimentària i coordinació".

Només tres de cada deu centres que ofereixen servei de menjador escolar disposen d’una cuina pròpia on es prepara el menjar. La resta depèn de tercers: un 63,2% funciona amb càtering, mentre que el 6,6% rep el menjar d’altres escoles, un sistema que, a efectes pràctics, també és càtering. El sector, a més, està profundament concentrat. Cinc empreses es reparteixen el 64% dels menjadors de les Balears, i tres igualen o superen la trentena de centres gestionats. Aquesta dinàmica deixa poc marge als cuiners autònoms i a les petites empreses per fer viable la gestió d’un únic menjador. Els costos operatius són elevats i competir en preu amb les empreses grans –que poden aplicar economies d’escala i negociar millor amb els proveïdors– es converteix en una cursa desigual.

Aquest curs escolar les famílies de Barcelona que vulguin accedir a una beca menjador hauran de fer-ho mitjançant una signatura electrònica. Sobre el paper, acabar amb la paperassa busca facilitar el procés, però a la pràctica pot convertir-se en una nova barrera per a moltes famílies en situació de vulnerabilitat.

Avui dia és difícil concebre una escola sense menjador, sobretot en entorns urbans. L’espai de migdia és fonamental perquè les famílies puguin conciliar els horaris laborals amb l'escolar de l’alumnat. Per a moltes famílies és gairebé una necessitat. A més, el menjador escolar és un espai que contribueix a garantir una alimentació sana i equilibrada per als alumnes escolaritzats. No obstant això, no forma part de l’horari lectiu i tampoc cap normativa obliga que formi part del projecte educatiu del centre.

El col·lectiu animalista Satya Animal ha reclamat la inclusió del veganisme com a motiu cultural per demanar un menú escolar adaptat, i ha considerat un “èxit col·lectiu” animalista que, després que una mare aconseguís adaptar l'alimentació del seu fill vegà en el CEIP Rafal Vell, la Conselleria d'Educació hagi considerat la possibilitat d'establir menús vegans en els col·legis. Serà una mesa integrada per Educació, Salut i Agricultura qui estudiarà si s'introdueix, o no, el veganisme i dins de les excepcions que permeten demanar un menú escolar adaptat per raons culturals.

El Col·legi de Dietistes i Nutricionistes de les Balears (Codnib) ha sortit en defensa de la mare que va denunciar que el menjador escolar del centre escolar es negava a oferir-li un menú vegà al seu fill i, de fet, s'ha mostrat partidari dels menús vegans en els menjadors escolars assegurant que no suposen cap problema nutricional o dietètic. A més, han remarcat que introdels aliments d'una dieta vegana no suposen un augment en el preu del menú ni interfereixen en la gestió del menjador escolar.

L'AFA del CEIP Rafal Vell, entitat encarregada del menjador que va ser acusada per una mare per no oferir un menú vegà al seu fill ha respost la dona assegurant-li que "entenem l'opció de la família, però no forma part del nostre programa educatiu adequar un menú d'acord amb la variació de consums d'un infant de quatre anys", han sentenciat.

Esveco, la plataforma per una educació sostenible, vegana i ecològica, ha demanat que es redacti una normativa en l'àmbit nacional per garantir que als menjadors escolars s'ofereixin menús aptes per a persones veganes després del cas de "discriminació" a Mallorca.

Gracia Osuna té un nin de quatre anys que va a escola al CEIP Rafal Vell i que queda al menjador cada dia perquè tant ella com el pare treballen. Gracia és vegana, però el seu home no ho és. Per això varen optar perquè el menor triàs el que volia menjar. A partir de Nadal de l'any passat el nin va començar a interessar-se pel que menjava la mare i "va dir que no volia menjar animals", conta.

A partir de desembre, els alumnes dels centres educatius públics pagaran un màxim de 6,85 euros diaris pel servei de menjador, segons el topall fixat per Educació (que inicialment havia dit que serien 6,5 euros). Això no vol dir que el menú i els serveis derivats no costin més, sinó que la Conselleria n’abonarà la diferència amb el preu total. La mesura ha estat ben rebuda per la comunitat educativa. Ara bé, els equips directius la valoren positivament, però també critiquen que serà una nova feina que hauran d’assumir ells. A les instruccions del servei Educació fixa que els centres gestionaran les liquidacions que les empreses adjudicatàries del servei facturaran mensualment, pel nombre d'usuaris que han fet ús del servei i per l'import de compensació resultant d'aplicar la diferència entre el preu del menú diari i l'import màxim a aplicar a les famílies. Aquest import serà distint per als usuaris fixos i per als eventuals. “És a dir, segons se’ns va dir a una reunió, els directors haurem d’emplenar un document Excel amb els alumnes que venen cada dia o eventualment. A partir d’aquí, la Conselleria traurà uns imports mitjans que nosaltres haurem de transferir a les empreses de menjador. Per tant, més feina”, denuncia la presidenta de l’Associació de Directors i Directores d’Infantil i Primària de Mallorca (Adipma) i directora del CEIP Ses Rotes Velles, Joana Maria Mas.

La Conselleria d'Educació i Universitats ha fixat el preu màxim del servei de menjador dels centres públics en 6,85 euros per als alumnes que utilitzin el servei de manera fixa i en 7,55 euros diaris per als usuaris esporàdics. Cal recordar que inicialment s'havia dit que costaria 6,5 euros. Ara per ara no se sap què passarà amb els centres concertats, que fixen els preus de manera lliure.

El temps de migdia és un moment educatiu de primera magnitud. Això qui millor ho sap són les companyes que treballen amb els infants de 0 a 3 anys i els equips de monitoratge de migdia de les escoles d’infantil i primària. A l’escola bressol el temps de migdia, amb el dinar i el repòs, és un dels moments educatius més importants i que s’acull amb més cura per part dels equips de mestres. Per això fa molt mal a l’ànima veure que cada vegada hi ha més ajuntaments que opten per diferenciar aquesta franja de temps, traient-la de l’horari dels equips de mestres per oferir-la a empreses que la gestionen com a “temps de lleure”, amb l’única intenció d’abaratir-ne els costos. Aquesta mercantilització que es fa a l’escola pública ens hauria de revoltar.

La xarxa Alimentant el Futur s'ha presentat aquest divendres amb la meta d'aconseguir uns menjadors escolars "saludables i sostenibles". Es tracta d'un espai de coordinació i feina entre agents de diferents àmbits que comparteixen la mateixa voluntat. Pretén que els menjadors incorporin l'educació, la salut, la sostenibilitat i la justícia social per esdevenir espais transformadors de l'entorn. La Xarxa ha detallat que proposarà que s'incorpori "més dieta mediterrània" en els menjadors escolars de les Balears i altres canvis amb l'objectiu de millorar la dieta, entre altres coses, així com reforçar la compra pública sostenible.

Els menjadors escolars dels centres públics de les Balears tindran el preu limitat a 6,5 euros diaris durant el curs 2024-2025. Aquesta és una de les mesures que el conseller d'Educació, Antoni Vera, ha presentat a la primera mesa sectorial de l'ensenyament públic de l'any acadèmic.