Hi ha cuines que no només alimenten, sinó que expliquen qui som: les que es transmeten en silenci, de generació en generació, i que viuen en la memòria abans que als llibres de receptes. D’aquest fil invisible parteix Una cuina a cada casa, el llibre de Pau Gómez Calvo, que combina records, receptes i reflexió per reivindicar un llegat domèstic que, segons l’autor, es troba en plena transformació.

A tota hora és pertinent llegir un elogi de la literatura com el que fa Santiago Alba Rico a les pàgines del seu darrer llibre. Ens dibuixa mapes per viatjar a diferents “països literaris”, però no ho fa com un crític literari, sinó com un contador d’històries. És la meravella de la literatura, els llibres ens permeten tornar a contar les seves històries un pic i un altre, a vegades fidels, a vegades amb traïdoria. De fet, no deixar de parlar dels llibres, també dels que foren escrits fa molta estona, és el que possibilita que ens continuïn interpel·lant. Alba Rico posa en diàleg sis parelles d’autors, fent una espècie de genealogia de la seva sensibilitat com a lector. Kafka i Potter, Melville i Hergé, Dickens i Cervantes, Dostoievski i Hašek, Shelley i McCullers, Austen i Proust. Tenim a les mans un llibre de llibres.

L'escriptor barceloní Ricard Ruiz Garzón ha estat proclamat guanyador del XLV premi de narrativa infantil i juvenil Guillem Cifre de Colonya 2026 per l'obra Trenta pares vaig tenir (i encara me'n queden dos), una novel·la adreçada a lectors d'entre 8 i 14 anys que combina humor, fantasia i reflexió sobre la família.

Aquest dimecres 3 de juny i en el marc de la Fira del Llibre de Palma, a la plaça d’Espanya, Pere Estelrich i Massutí presentarà el seu recull d’articles amb un denominador comú i un títol prou eloqüent: Cròniques Wagnerianes, editat per Edicions Documenta Balear dins la col·lecció Menjavents. Estelrich no necessita introducció. És conegut per mèrits propis. Matemàtic, escriu, divulga i escampa sapiència pertot arreu: als diaris, a la ràdio o sigui on sigui que requereixin els seus coneixements. Escriu com parla, clar i entretingut, com només ho pot fer qui collporta un bagatge de molts anys i no poca feina, feta amb passió, la que indiscutiblement transmeten les seves paraules.

El grup mallorquí de música urbana Fades inaugurà aquest divendres la 44a edició de la Fira del Llibre de Palma amb un pregó marcadament reivindicatiu en defensa de la llengua catalana, la cultura local i el paper dels creadors joves. El trio, format per Àngel Exojo, Ferran Pi i Vicenç Calafell, aprofità l'acte inaugural per reclamar més suport institucional a la cultura feta en català i per denunciar les polítiques que, a parer seu, contribueixen a afeblir-ne la presència pública.

El Festival de Literatura Expandida de Magaluf (FLEM) ha convocat la primera residència literària a la localitat, un programa que ofereix dues beques de creació de deu dies de durada per a escriptors que treballin en llengua catalana i anglesa. Les residències tindran lloc a l’hotel Innside Calvià Beach i inclouen allotjament, desplaçament, una dotació econòmica de 500 euros i la participació en la pròxima edició del festival. El termini de presentació de sol·licituds estarà obert fins al 15 de juny, i les candidatures s’han d’enviar a través del formulari disponible a la pàgina web del certamen.

El llegat social i literari de Jaume Santandreu i Sureda pren forma amb la creació de la Fundació que duu el seu nom. Una entitat que tindrà la seu a Manacor, a la barriada del Barracar i que està pensada i es compromet a preservar i difondre tant la tasca de Santandreu en l'àmbit de l'exclusió social a Mallorca (amb l'objectiu de continuar amb el legat encetat a Can Gazà) com el seu llegat literari.

Nascuda a Sant Joan l’any 1998, Júlia Febrer Bausà forma part d’aquesta nova generació de veus que arriben a la poesia amb una mirada pròpia, feta de paraula, imatge i matèria. El seu nom ha començat a ressonar amb força dins el panorama literari després d’obtenir el premi Ciutat de Manacor de Poesia Miquel Àngel Riera 2025 amb Arrel inoïda, una obra que confirma la solidesa d’una autora encara jove, però amb un univers poètic ja ben definit. A aquest reconeixement s’ha sumat enguany el premi Martí Dot de Poesia, convocat per l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, pel poemari Llum de cendra, que es publicarà a la tardor.

Joan Carles March Cerdà (1960) és doctor en Medicina i actualment professor a l'Escola Andalusa de Salut Pública, de la qual va ser director. És un dels metges illencs més mediàtics. Aquest pollencí establert a Granada acaba de publicar Más de 11 vidas, un recull del testimoni de persones amb intents suïcides, familiars i supervivents, a més d'experts en la matèria.

De la gran majoria d’escriptors només se’n coneixen les obres publicades. Això vol dir no només les que varen trobar un segell editorial que les llençàs al mercat, sinó, sobretot, les que els mateixos autors varen donar per finalitzades, per bones. Però en la majoria de trajectòries n’hi ha moltes que queden pel camí per motius molt diversos: autors que perden l’interès en el tema que tenen entre mans, l’aparició de nous projectes que resulten més seductors, urgents o oportuns, i les complicacions quotidianes que envolten el procés d’escriptura, que poden tenir tant a veure amb la inspiració com amb les condicions de les feines amb què normalment es compatibilitza l’ofici d’escriure. Vuit autors illencs comparteixen amb l’ARA Balears els textos amb què fan feina en aquests moments, quan molts d’ells no tenen ni una data de publicació assegurada. Aquests són els llibres que no se sap si llegirem, però que ara tots ells escriuen.

Entre els milers de novetats que arribaran durant els pròxims mesos a les llibreries –cada any s’editen més de 85.000 llibres a l’estat espanyol, la gran majoria en format paper, segons dades de la Federació de Gremis d’Editors– n’hi ha nombrosos amb autoria de les Balears. I una part molt important dels que es publicaran abans de final d’any els trobarem a la secció de no ficció. És el cas del nou llibre de l’escriptora Lucia Pietrelli, de títol provisional Vestigis. Laberint amb pare amb flames. Serà després de l’estiu quan Adia Edicions publiqui aquest assaig literari on, a partir de l’experiència personal de la mort del seu pare, Pietrelli explora, investiga i fabula sobre el tema de la mort a través de la mitologia.

Yunez Chaib, humorista nascut a Melilla i criat a Mallorca, ha desenvolupat la seva carrera des de l'enginy, la sensibilitat i la crítica social. Parlam dels seus inicis a Trampa Teatre de Palma fins al seu ascens a la popularitat en programes com La Resistencia, canals com Comedy Central i del llibre que acaba de publicar, Corderito (Aguilar, 2026), i que presenta el 16 de maig a Manacor –12 h a Món de Llibres– i el 5 de juny a Palma.