<![CDATA[Ara Balears - literatura]]> 10 <![CDATA['1.001 endevinalles noves', el nou llibre del mallorquí Antoni Llull que l'acosta al Guinness]]>

El lingüista mallorquí Antoni Llull Martí ha publicat el llibre 1.001 endevinalles noves amb el qual supera les 3.000 endevinalles creades al llarg de la seva trajectòria. Aquesta xifra, segons el professor i escriptor David Pagès, "ell és mereixedor d'un rècord Guinness".

]]> <![CDATA[Ser puma i córrer més enllà dels límits]]> Amb Dietari del puma, publicat a LaBreu Edicions en aquest any en què en celebra 20 d’existència, Susanna Rafart ens ofereix una altra obra d’una ambició literària portentosa, un llibre que desafia les fronteres entre dietari, poesia, prosa reflexiva i relat de viatge per endinsar-se en una qüestió de rabiosa actualitat: la possibilitat de deixar de participar en el món des de la centralitat humana. El puma no és aquí una simple metàfora ni un motiu ornamental, és una presència fonamental que transforma veu, cos i percepció des de les arrels. Rafart emprèn una operació de gran audàcia imaginativa i muda en animal salvatge per comprendre què hi ha més enllà de la identitat i per explorar la tèrbola zona en què memòria, paisatge i desaparició es confonen en un mateix doll violent i alliberador. El resultat és un llibre lliure, exigent i profundament personal que converteix les metamorfosis en formes de coneixement.

]]> <![CDATA[No són futurs lectors]]> Fa pocs dies que els lectors de les Illes hem rebut la que segurament serà una de les notícies culturals de l’any: Lleonard Muntaner, Editor, amb Maria Muntaner al capdavant i amb la direcció editorial de Xisca Mas, llançarà el proper mes de novembre un nou segell dedicat a la literatura infantil i juvenil, i tendrà un nom que no podria ser cap altre que La Lleonera. A això hi hem d’afegir la recent recuperació de Cort Edicions per part de Rata Cultura, que ara publicarà sobretot títols adreçats a primers lectors, i l’activitat gens menyspreable d’editorials com Saïm (quins llibres il·lustrats!) o bé Melicotó (quins llibres il·lustrats, per dos!). Feia temps que, des del tancament de la primera etapa de l’Editorial Moll, els infants i joves illencs estaven relativament orfes pel que fa a publicacions que els parlassin en termes propers del món més quotidià i de l’universal, i pareix que el sector editorial hi comença a posar remei.

]]> <![CDATA[Literatura i silici]]> Aquest estiu, a les festes de Can Picafort, durant el piromusical amb què es rematen les celebracions de la Mare de Déu d’Agost, van fer sonar una peça de música rock que estava composta per una IA. 

]]> <![CDATA[Els poders de la literatura]]> Ja es pot dir sense dubtes: l’autor de la temporada 2025/2026 és Sebastià Alzamora, que amb els seus magnífics poemes Sala augusta i Llengua materna, publicats en un sol volum a Proa, ha merescut els premis de la Crítica, Cavall Verd, Serra d’Or, Lletra d’Or i Nacional. Però si han vingut tots de cop és perquè feia temps que se’ls mereixia: la seva és una obra poderosa i contundent. Per exemple, amb la magnífica novel·la Reis del món hauria hagut de rebre qualque reconeixement… Tanmateix, els caminois dels llibres són difícils de discernir, i, al meu entendre, Reis del món ha aconseguit un altre triomf alternatiu: haver instaurat una altra narratologia, arriscada, propera a l’assaig i al teatre, a la disquisició pensamental, una via que ara ha estat resseguida i ampliada amb l’admirable primera novel·la de Fausto Puerto Quetglas: Abans que vingui la fosca, a Angle Editorial. I dic “admirable” perquè ho és: increïble que aquest volum que tenim entre les mans sigui un debut, perquè és boníssim.

]]> <![CDATA[Amb espurna triomfadora]]> No es pot dir el mateix de tots els reconeixements, però en aquest cas sí que es pot assegurar sense fissures: guardons com el premi Bernat Vidal i Tomàs són importants. I ho són perquè, per una banda, indiquen cada any i de manera periòdica alguns dels nous talents de la poesia en llengua catalana, però també acaben essent una celebració de grans noms que, quan el guanyen, assoleixen fites destacades de les seves respectives trajectòries. Aconseguir-lo va ser clau, per exemple, per a Lucia Pietrelli amb Violacions, com també ho va ser per a Anna Gual amb Molsa i per a Damià Rotger amb Arèola. També va ser absolutament fonamental per presentar, per primer cop, el treball d’un joveníssim Pau Vadell i Vallbona, que, i d’això ja fa 21 anys, s’estrenava i ara per ara és l’editor oficial dels premis de Santanyí a través del seu segell independent, AdiA Edicions, i no hauria de ser necessari esmentar que enguany és el comissari de l’Any Blai Bonet en el centenari de naixement de l’estimat autor santanyiner. Visca. Ara a les mans tenc el darrer lliurament d’aquesta baula que ret homenatge a un autèntic mestre encoratjador com fou Bernat Vidal i Tomàs, i aquest 2026 l’honor ha recaigut sobre les mans de Quela Servera-Turnes amb Compost present quasi constant, el seu primer volum, el seu bateig de foc.

]]> <![CDATA[El relat del futur]]> Tanco el llibret que conté l'assaig Es mengen els gats (Arallibres, 2026), en el qual Míriam Cano explica, en una prosa accessible i lúcida, de quina manera el 'relat' ha esdevingut un concepte clau en la comunicació política; i avisa que les narratives mítiques o hiperbòliques de la ultradreta –basades en percepcions, en comptes de fets/veritats–, tenen gran abast perquè, avui, “els missatges han de despertar un reflex emocional immediat”. D'entrada, sembla que això desplaça la poesia com a artefacte polític a una posició de desavantatge: l'acció de llegir o escoltar poemes demana temps i per copsar-ne la veritat cal una atenció compromesa dels sentits i l'intel·lecte. Després prenc consciència que, per més que insistim a reclamar-les com a recursos literaris, endemés d'utilitzar-se en propaganda política, les eines lingüístiques que hem assenyalat també les empra a dojo la publicitat comercial (un instrument del poder capitalista). A la fi, m'apunto una altra observació de l'autora: “Imaginar un futur sense por també és un acte de fe en la paraula”. Insistim-hi.

]]> <![CDATA[Sebastià Alzamora guanya el premi Lletra d’Or per ‘Sala Augusta seguit de Llengua materna’]]>

La memòria dels presos de Can Mir i la d’una mare que cosia sabates continuen donant reconeixements a Sebastià Alzamora. L’escriptor de Llucmajor ha guanyat el Lletra d’Or al millor llibre publicat en català el 2025 per Sala Augusta seguit de Llengua materna (Proa). La distinció, anunciada aquest dilluns, arriba poc més d’un mes després del premi Nacional de Poesia, que el Ministeri de Cultura li va concedir el 15 de setembre pel mateix volum. Amb aquest nou guardó, el llibre ja n’acumula cinc.

]]> <![CDATA[Escriure en temps de barbàrie]]>

Per a un assaig que estic escrivint, fa uns mesos que estic submergit en l’ascètica obra fílmica de Robert Bresson, un dels mestres del cinema transcendental segons el teòric i cineasta Paul Schrader. Dues de les millors pel·lícules de Bresson, Diari d’un capellà rural i Mouchette, estan basades en textos del novel·lista i assagista francès Georges Bernanos, que ara torna a les llibreries catalanes amb el que probablement és la seva obra mestra: Els grans cementiris sota la lluna. La Nova Editorial Moll publica la traducció completament revisada d’Antoni-Lluc Ferrer, que va haver d’esperar quaranta anys a sortir en la seva edició original, i ho fa amb les notes de l’historiador Josep Massot i Muntaner, que va arribar a declarar que aquest llibre duríssim representa, amb una fidelitat absoluta, els desastres abominables que varen tenir lloc a Mallorca durant la Guerra Civil. 

]]> <![CDATA[“Les meves vides exemplars no són gaire exemplars”]]>

És un referent del català a les Balears. Expert en sociolingüística i models de llengua, abans de jubilar-se Joan Melià Garí (Porreres, 1954) va ser professor a instituts de Secundària i a la Universitat de les Illes Balears, on assumí els càrrecs de vicerector associat de Normalització Lingüística i director del Servei Lingüístic. Ha estat, també, director general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears. El 2023 va publicar a l’editorial Lleonard Muntaner Somriure amb la gramàtica, i ara treu a la llum, amb el mateix segell, Vides exemplars, la seva primera incursió en la literatura de ficció, un conjunt de tretze narracions. Hi reconeix la influència d’autors com Quim Monzó i, sobretot, Pere Calders, a qui ret homenatge en un dels relats. Dissabte 17 d’octubre, a les 19.30 h, presentarà el llibre a l’Agrupació Cultural de Porreres, en companyia de Cesca Roig i Maria Muntaner.

]]> <![CDATA[Llibres Colom tanca després de 61 anys sense trobar relleu]]>

La llibreria Llibres Colom de Palma tancarà les portes a finals d'octubre després de 61 anys d'història. L'establiment, situat a la plaça coneguda com a plaça dels Patins, no ha trobat ningú que n'agafi el relleu abans de la jubilació de la responsable, Marian Colom.

]]> <![CDATA[De què és capaç una mare?]]> Moltes construccions literàries són, en realitat, el resultat feliç d’haver aconseguit superar reptes tècnics, és a dir, artefactes creatius bastits sobre traves que han potenciat, com bé sabien i saben i sabran sempre els integrants d’Oulipo, els motors cada cop menys secrets de l’escriptura. La novel·la L’eclipsi, de Georges Perec, que podem gaudir en català gràcies a l’editorial L’Avenç amb virguera traducció d’Adrià Pujol, és un dels màxims exemples d’això: una fabulosa història en què l’autor no fa servir cap paraula que contengui la lletra A. Poca broma. Tanmateix, no oblidem que formes tan emprades com els sonets o les sextines són, també, complicacions formals que ens conviden a superar obstacles per vehicular el fons que desitjam expressar. 

]]> <![CDATA[La mallorquina que recupera les escriptores arraconades pels prejudicis i el masclisme]]>

Maria Martorell pensava que el problema seria quedar-se sense escriptores. Quan va imaginar Veus Pròpies, una editorial dedicada a recuperar en català autores dels segles XIX i XX que havien quedat als marges del cànon, calculava que potser tindria material per a tres o quatre anys. Ara sap que s’equivocava. “Hi ha material per a molts anys”, diu. Com més cerca, més noms apareixen.

]]> <![CDATA[“No amagam les contradiccions de Magaluf”]]>

El Festival de Literatura Expandida de Magaluf té lloc sobre una contradicció difícil d’esquivar. Durant quatre dies, els llibres ocupen un dels grans epicentres del turisme de masses i de gatera de Mallorca. Ho fan de bracet de l’hotelera Melià, una cadena que és exponent de la balearització, l’exportació del model turístic intensiu implantat primer a l’Arxipèlag i traslladat arreu del món.

]]> <![CDATA[Llegir ja no basta: literatura en l’era de l’experiència]]>

Quan algú pensa d’anar a un festival literari no s’imagina que d’allà pugui sortir-ne amb un braç o una espatlla tatuada. La incògnita de l’equació s’aïlla quan, a Magaluf li afegeixes FLEM:el Festival de Literatura Expandida de Magaluf, un festival que fa temps que va deixar de considerar la literatura com una disciplina aïllada i l’ha exposada a la convivència amb l’electrònica, l’art urbà, els tatuatges, els pòdcasts, els jocs i fins i tot el karaoke.

]]> <![CDATA[FLEM 2026 arrenca la sisena edició amb 6.000 entrades reservades en menys d'una hora]]>

La sisena edició del Festival de Literatura Expandida a Magaluf (FLEM) ha arrencat aquest dijous batent un rècord, amb 6.000 entrades reservades en només una hora, ha informat el certamen. La inauguració oficial ha suposat a més el primer lliurament del premi FLEM-Magaluf de novel·la, que debuta enguany amb l'objectiu d'impulsar escriptors emergents en llengua espanyola, menors de 35 anys, i que en la seva primera convocatòria ha recaigut en Raúl E. Asencio per No descendáis.

]]> <![CDATA[Quatre dies de literatura tot inclòs a Magaluf]]>

Llegir un llibre damunt una taula de surf de jugueta en una piscina d'ones d'un hotel d'una de les platges més sobreexplotades de Mallorca. Així es promociona la sisena edició del Festival de Literatura Expandida de Magaluf, el FLEM, que tindrà lloc de l'1 al 4 d'octubre en un dels epicentres mundials del turisme d'excessos. El reclam és clar: la literatura també pot ser divertida i el FLEM ha vingut per provocar i per trencar els esquemes dels festivals clàssics, contra l'academicisme i contra la solemnitat.

]]> <![CDATA[Obrir-se amb el Taipí d’Herman Melville]]> Quid Pro Quo ja havia recuperat Les Encantades, d’Herman Melville, en magnífica traducció de Pep Julià, un volum sublim que l’admirat escriptor J. L. Badal m’havia recomanat amb èmfasi i amb raó. Ara l’estimada editorial pollencina insisteix en aquesta feliç operació de recuperació amb un Melville que convé llegir més enllà de Moby Dick, una meravella més que merescudament cèlebre que ha assolit fortuna universal. Tanmateix, Melville és molt més que Moby Dick: es tracta d’un dels grans bastions de la literatura nord-americana moderna, un autor capaç de trasmudar l’aventura, el viatge, la mar, la natura, la violència i el xoc entre cultures en matèria literària suprema. Taipí, el seu primer llibre publicat, escrit a partir d’experiències viscudes durant els anys de navegació pels mars del Sud, convida a retrobar la potència d’un geni que ja des dels inicis posseïa una capacitat literària sobradament ambiciosa.

]]> <![CDATA[Carles Rebassa assenyala els "enemics subtils" del català i crida a no canviar de llengua]]>

"Si no tenim català, no som res, no tenim res". Aquesta és una de les afirmacions més contundents que Carles Rebassa ha fet aquest dijous en el pregó inaugural de la 37a Setmana del Llibre en Català de Palma. L'escriptor mallorquí ha convertit la defensa de la llengua en el fil central del seu discurs i ha fet una crida explícita a no canviar de llengua en les situacions quotidianes: "L'acte democràtic de no canviar mai de llengua al nostre país".

]]> <![CDATA[Llibres per llegir durant la Setmana... o més enllà]]>

Una dotzena de novetats de llibres d’autors de les Balears, la majoria d’ells també de segells editorials de les Illes, integren aquesta selecció de títols per a la nova temporada. Us els presentam quan són a punt de tenir lloc les edicions de les dues grans trobades anuals dedicades al llibre en català: la Setmana de Barcelona, entre els dies 18 i 27, que tindrà presència illenca, i la Setmana de Palma, del 24 al 27, als jardins de la Misericòrdia. Aquests són alguns dels llibres que els lectors podran trobar a tots dos esdeveniments, i també a les llibreries de les Illes: narrativa distòpica, històrica i d’intriga; assaig sobre personatges i tradicions; poesia de continguts inquietants; teatre de signe divers i una combinació d’imatges i de ciència.

]]>