Després de Sant Jordi sembla que ve de gust fer una mica de balanç. El món del llibre sembla abocat, en els últims anys, a una festa del comerç cultural en què bona part de la facturació anual es concentra en un sol dia. No deixa de ser una bona notícia que la festa de la rosa i el llibre continuï tenint tan bona acceptació, i que hi hagi tanta gent que encara té el deler de regalar-li un llibre i una rosa a la seva estimada. 

No ve ni de pop, ni de polp. ‘Pulp’ ve de polpa, de la polpa de fusta que es gastava en la primera meitat del segle XX als Estats Units per imprimir els relats de terror o ciència-ficció absolutament passats de rosca que són propis del gènere. El paper era bast, marronenc, lletgíssim, molt barat. El contingut, també: marcians que abdueixen una família en una solitària propietat rural, una ciutat esfondrada al mar i governada per robots, un cometa que transporta guerrers espectrals d’una altra dimensió...

"Quina pena ser pobre", li diu una lectora de romantasy a una altra mentre sospesa una edició en tapa dura i llom acolorit d'Alas de sangre, la saga supervendes de Rebecca Yarros. Després d'un breu debat amb la seva amiga i diverses mirades còmplices, el llibre acabava a les mans de la llibretera i la targeta de crèdit feia la resta. Transacció realitzada, lectora feliç. L'escena tenia lloc a l'espai que una de les principals botigues de llibres ha instal·lat per Sant Jordi a la plaça d'Espanya de Palma. Com aquesta, aquest Dia del llibre se n'han repetit centenars, potser milers.

Que Sant Jordi ha agafat volada els darrers anys és un fet que es constata cada 23 d’abril a Palma. Si l’any passat s’hi estrenaven dos caparrots que en confirmaven el caràcter de festa tradicional, enguany la festa ha començat gairebé una setmana abans amb una fira prèvia a les barriades de Ciutat. Tanmateix, però, l’embranzida del Dia del llibre s’ha conegut també fora de Palma: arreu de les Balears són nombroses les llibreries que des de febrer preparen un dels dies més importants de l’any.

L'escriptor Jaume Oliver Ripoll reinventa la història de la Guerra Civil a Un dia assaltarem la ciutat amb cavalls de ferro, "una novel·la d'espies a una Palma que no va existir", en què fabula sobre una victòria de la República que converteix Mallorca en seu d'un govern liderat per tres dones. El seu segon llibre, amb què va guanyar el darrer premi Ciutat de Palma de novel·la, "és una ucronia ficada en una distopia", alhora que "una reivindicació de la ciutat i de la memòria històrica", un relat "amb moltes capes" que és, en síntesi, una novel·la d'aventures, explica en una entrevista amb EFE.

Vilafranca de Bonany donarà el sus a la Setmana del Llibre al municipi amb la celebració de la II Marató Poètica, que tindrà lloc divendres 17 i dissabte, 18 d’abril, al restaurant d’Eliss (Ctra. Palma, 29).

Tu què vols, vendre molt o escriure bé?

La saga de fantasia El món màgic de Lot arriba al seu desenllaç amb la publicació del cinquè volum, Ales de fang, que es llançarà coincidint amb la diada de Sant Jordi 2026. L'obra posa punt final a un univers literari de fantasia a la mallorquina iniciat el 2018 i creat per l'escriptora palmesana Joana M. Pastor Perelló.

L'escriptora i periodista Roser Amills (Algaida, Mallorca, 1974) publicarà el 6 de maig la seva cinquena novel·la, El librero de Macondo, amb la Fundació José Manuel Lara, del Grupo Planeta. L'obra narra la relació entre dues figures extraordinàries: el jove Gabriel García Márquez i el seu mentor i amic Ramon Vinyes i Cluet, exiliat a Colòmbia després de la Guerra Civil espanyola i figura clau en la formació de l'escriptor colombià, segons ha informat l'autora.

L’exoesquelet no és el títol d’un llibre de zoologia. O sí. És el títol del darrer poemari de Jèssica Ferrer, obra guanyadora del premi Maria Mercè Marçal i que acaba d’arribar a les llibreries. Al seu primer llibre, Som aquí, Ferrer descrivia unes matances des del punt de vista del porc; ara, en un exercici que està entre l’entomologia i la metafísica, parla dels límits del ‘jo’ i del ‘nosaltres’ servint-se de l’exoesquelet com a metàfora; l’exoesquelet és l’esquelet extern que tenen, per exemple, les formigues. Entre Som aquí (2022) i L’exoesquelet (2026), Ferrer també ha tingut temps de publicar Fissures (2023), que constitueix una de les carreres més fulgurants de la poesia en català dels darrers temps. Jèssica Ferrer va néixer a Eivissa el 1993; a més d’escriure, actuar amb Ses Honorables Virtuts Il·lògiques i impulsar la publicació de la Revista 078, a l’estiu cultiva l’hort i recull garroves.

Entre un assaig i unes memòries i a mig camí entre un al·legat i una pregunta, amb tant de rigor com perspectiva personal. Aquest és el terreny on se situa el darrer llibre de Llucia Ramis (Palma, 1977), Un metro cuadrado, escrit i publicat gràcies al premi No Ficció de Libros del Asteroide. En ell, el retorn a totes les cases on ha viscut serveix a l’escriptora i periodista de fil conductor per aprofundir en tots els ingredients amb què s’ha cuinat l’actual crisi de l’habitatge. La versió en català, que publica Anagrama, sortirà a la venda el 13 de maig.

Un premi nou s’afegeix a la trajectòria de Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972), reconegut ja amb guardons com el Carles Riba, el Sant Jordi i els Jocs Florals de Barcelona, entre d’altres. Però en rebre el Josep Maria Llompart a millor obra de poesia en català per Sala Augusta, seguit de Llengua materna (Proa), que atorga l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) en el marc dels premis Cavall Verd, l’escriptor considera que és ell que s’afegeix a una llista d’autors que, diu, espera no desmerèixer. Miquel Martí i Pol, Vicent Andrés Estellés i Antònia Vicens, entre d’altres, l’han rebut abans que ell. “Fa una il·lusió especial perquè qui et reconeix la feina són els teus col·legues, la gent amb qui comparteixes ofici”, confessa.