Entre els conceptes imprescindibles a l'hora de definir avui dia les festes de Nadal, a més de llumets, família i empatx, s'hi troben, per a bé o per a mal, els regals. En un món en què l'excés d'oferta,amb gairebé totes les possibilitats a un clic de distància, pot dificultar el procés de selecció d'obsequis a fer o a sol·licitar, us proposam demanar o regalar cultura quilòmetre zero, siguin discs o vinils, entrades per anar a concerts o al teatre o un llibre que ha estat escrit, editat i venut a les Balears. Aquestes són 30 idees per omplir de cultura la carta als Reis, els regals familiars o els de l'amic invisible.

Cap d’Any és tota una moguda. No té res a veure amb Nadal. Les que ens sentim incòmodes en aquesta fracció de l’any és per altres motius, no per haver de compartir taula amb persones que només veim un pic cada 12 mesos amb la mateixa roba d’hivern (Com tindran els braços? Potser hi duen un tatuatge horrorós i no ho sabem). És un parèntesi violent que, almenys a mi, sempre m’agafa a contrapeu. Tot l’any és allà, el 31 de desembre. I, així i tot, tenc la sensació d’arribar-hi tard (com per tot a la vida, d’altra banda). És un temps passiu: no fa res, simplement s’esgota, marca un compte enrere. I, en accionar-se, confereix de cop una importància retroactiva a tot el que t’ha passat aquell any.

El Centre de Coordinació d’Emergències 112 va atendre un total de 677 telefonades entre les vuit del vespre de dia 24 de desembre i les vuit del matí del dia de Nadal, que derivaren en 69 incidents, cap dels quals catalogat com a greu.

Prop de 150.000 persones viuen soles a les Balears i la meitat tenen menys de 60 anys. La solitud no és només una situació que afecti les persones grans, sinó que cada vegada més joves i adults resideixen sols a una llar. El filòsof maonès especialitzat en geografia Ferran Didac i Lluch augura, fins i tot, que la soledat no desitjada augmentarà un 62% a les Illes en els 15 anys vinents.

La Seu de Mallorca viurà aquest Nadal un fet inèdit en la seva història recent: per primera vegada, el cant de la Sibil·la a les Matines serà interpretat per un nin. El pròxim 24 de desembre, a partir de les 23 h, Toni López Dezcallar, de 12 anys, posarà veu a una de les tradicions nadalenques més antigues i singulars de l'illa, declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco.

Tisores, paper i molta paciència. El que durant dècades va ser una pràctica gairebé secreta, reservada als convents i a poques mans expertes, viu avui una autèntica revifada a Mallorca. Les neules calades, símbol de Nadal a les Illes, han sortit de les esglésies i han tornat al poble, amb tallers plens, noves generacions i una declaració oficial com a Bé d'Interès Cultural Immaterial.

De bell nou un marc incomparable va acollir el no menys incomparable Bach. La Seu va ser cau en clau de Bach. A la popular i multitudinària tradició messiànica de Georg Friedrich Händel hi hem d’afegir aquest petit gran tast de l’immens i marmori Oratori de Nadal BWV 248 que la Capella de la Seu, dirigida per Joan Company, i l’Orquestra Simfònica Illes Balears, amb Pablo Mielgo a la batuta, ofereixen des de fa una sèrie d’anys al presbiteri catedralici, sota el baldaquí de Gaudí i vora les transgressores i incendiàries pintures de Jujol. I si el marc tan sols es pot qualificar de suprem, el concert va brillar a la mateixa alçada, amb la soprano Irene Mas, el contratenor sopranino Rafael Quirant, el tenor Bryan López i el baríton Tomeu Bibiloni com a solistes vocals. Pel que fa als solistes de l’orquestra, qui va captivar exponencialment el respectable fou Emma Goillot, a la trompeta piccolo —petita, de quatre pistons, que afinada en re també s’anomena trompeta Bach— en la seva intervenció, interpretant amb Tomeu Bibiloni una excelsa Gosser Herr, o starker König.

I si cau aquí...? Aquest és l’interrogant que desperta la pulsió compradora d’un dècim, cada any en aquestes dates, en apropar-se el 22 de desembre, el sorteig extraordinari de Nadal. Fa exactament trenta anys, el 1995, el primer premi va tocar al Coll d’en Rabassa, a Palma. Ha estat una de les comptades ocasions, tot just una dotzena, en què la Grossa nadalenca ha afavorit les Illes, en més de dos segles d’història. A diferència de Madrid, on ha tocat 84 vegades, i Barcelona, 44 vegades.

Ni el foc creuat entre el PP i el PSIB durant la sessió de control ni el llarg debat sobre el Decret llei d'acceleració de projectes han aconseguit apagar l'esperit nadalenc del líder dels populars, Sebastià Sagreras. En acabar la sessió del darrer ple del Parlament de l'any, ha tombat el micròfon i hi ha reproduït amb el mòbil la cançó Last Christmas, de Wham! s'ha atrevit, fins i tot, a ballar des del seu escó.

Desitjava tant tenir una família que es cuidàs. Durant un temps, m’ho vaig pensar, que es cuidava. I jo participava d’aquesta posada en escena. L’horabaixa de la Nit de Nadal, convertia la sala d’estar de cals padrins en una impremta que funcionava a tota màquina. Postals, neules, el menú del sopar… La feina se m’acumulava i jo, la meva petita pròpia cap, m’atabalava tota sola veient com passaven les hores i encara no havia plastificat les felicitacions o la cola que aferrava la purpurina no s’havia eixugat. Sempre he estat una nina ridículament complaent i aplicada, poc transgressora, però molt procrastinadora. Arribava l’hora de seure a taula i jo m’enfadava perquè ningú no s’esperava que jo col·locàs sota el plat de cada un dels comensals tot el material de papereria que havia elaborat, amb dedicatòries personalitzades per a cada un. Fins que me’n vaig cansar, o em vaig fer gran. No sé quina de les dues coses va arribar abans.

El tobogan que s’estava muntant aquests dies al Christmas Market del parc de la Feixina ja és història. Els operaris n’han completat el desmuntatge després de la polèmica generada, una decisió que l'Associació de Veïns Barri Cívic ha celebrat públicament. “Les decisions improvisades i d’esquena a la ciutadania no són admissibles. Rectificar és de savis”, han expressat a través de les xarxes, tot destacant que l’Ajuntament de Palma “no ha avalat una instal·lació fora de lloc”.

Una de les principals empreses participants en el Christmas Market de la Feixina és Barca Samba SL, propietat de l'alemany Bernhard Gewessler. Es tracta d'una companyia dedicada al xàrter nàutic que organitza excursions i tot tipus d'esdeveniments privats, des de festes fins a bodes i fins i tot funerals. No obstant això, segons consta al registre municipal, l'activitat que desenvolupa al mercat de Nadal té poca relació amb el sector marítim. Les paradetes que opera sota aquesta marca ofereixen vi i xocolata calenta, paneres de productes mallorquins i una gran varietat d'articles nadalencs i serveis que no tenen res a veure amb la mar.

El Christmas Market de la Feixina té un marcat accent d'Europa central. Segons el llistat de casetes presentat pels organitzadors a l'Ajuntament de Palma, al qual ha tingut accés l'ARA Balears, 45 de les 61 paradetes que formen part del mercat estan registrades a nom de dos únics empresaris d'Alemanya i Àustria, que mesos abans de l'organització d'aquest esdeveniment varen constituir una societat limitada per gestionar mercadets, entre altres activitats.

El Christmas Market instal·lat a la Feixina continua generant polèmica al barri. L'Associació de Veïns Barri Cívic acusa l’organització de tallar les branques d'un arbre que els feia nosa. "S'han encapritxat de posar el mercadet alemany al parc de la Feixina passi el que passi, en contra dels residents, dels artesans locals, dels arbres, del que faci falta", han escrit en una piulada. Critiquen que, per ubicar-hi atraccions com un tobogan, s'ha "fet malbé" vegetació i s'ha reduït la mobilitat dins un espai públic molt utilitzat.

L'Ajuntament de Palma ha organitzat un extens programa per celebrar Nadal 2025, amb l'objectiu d'oferir una proposta festiva diversa, participativa i pensada per a totes les edats. En total, s'han programat més de 300 activitats que combinen tradició, cultura, música i dinamització comercial.

La creadora de contingut i també formadora en tècniques i narratives audiovisuals Marta Fernàndez creu que la persona que va inventar l'scroll –desplaçar-se cap amunt, cap avall o cap als costats amb el dit damunt una pantalla amb l'objectiu de veure més contingut– se'n penedeix. Aquesta tècnica, que permet mirar una gran quantitat de contingut en poc temps ha afectat la capacitat d'atenció dels ciutadans, que actualment "és molt curta, perquè ens hem acostumat a un consum interminable", segons considera Fernàndez. No som capaços ni de llegir un llibre", lamenta.