"A qui es creurà vostè, a mi o als seus propis ulls?" Aquesta cèlebre frase de Groucho Marx a la pel·lícula Sopa de ganso resumeix molt bé l’esperpent de les compareixences a la comissió del Congrés dels Diputats sobre l'operació Catalunya. El festival de negacions, oblits selectius i cinisme de manual que han protagonitzat figures com Mariano Rajoy, Jorge Fernández Díaz, María Dolores de Cospedal o Alícia Sánchez-Camacho és el modus operandi de qui se sent impune i protegit per les estructures de l’Estat.

No reconèixer la veracitat dels àudios i afirmar que estan manipulats i editats. Aquesta ha sigut l'estratègia conjunta de l'ex número 2 del PP María Dolores de Cospedal i de l'exlíder del PP a Catalunya Alícia Sánchez-Camacho per escapolir-se de les noves evidències que les vinculen a l'operació Catalunya. Precisament aquest dilluns El món a RAC1 ha publicat una conversa que la també exministra de Defensa va mantenir amb l'excomissari José Manuel Villarejo el setembre del 2014 en la qual parlen obertament de la guerra bruta contra l'independentisme. "No recordo parlar de Catalunya amb Villarejo", ha assegurat Cospedal durant la seva compareixença a la comissió d'investigació del Congrés. Lluny d'esclarir les maniobres contra dirigents del Procés, Sánchez-Camacho ha intentat girar el relat: s'ha presentat com una "ciutadana de segona" i víctima d'una "persecució" que la va "obligar a marxar del territori que estimava". "Aquesta és la veritable operació Catalunya", ha criticat.

MÉS per Mallorca, Més per Menorca i Unides Podem han informat de la decisió de les seves respectives executives de presentar, en els pròxims dies, una sol·licitud conjunta de comissió d'investigació en el Parlament per resoldre dubtes sobre el cas Koldo, però també per saber què va passar amb totes les contractacions públiques en temps de pandèmia "que s'ha sabut que, aparentment, no són correctes".

Els partits del Govern balear han acordat aquest dilluns que votaran en contra de la comissió d'investigació que defensarà aquest dimarts al Parlament Ciutadans per fiscalitzar la vacunació d'alguns càrrecs de l'Executiu, segons ha informat l'agència Efe.

El PSOE i el PP sí que s'han entès per evitar que el Congrés investigui la vinculació de l'expresident del govern espanyol Felipe González amb els GAL. La publicació d'uns documents desclassificats de la CIA fa unes setmanes ha tornat a posar aquest passat fosc de l'Estat a debat, però els partits tradicionals s'han unit, amb Vox, per no reobrir el terrorisme d'estat de la dècada dels 80. Esquerra, JxCat, EH Bildu, el PNB i el BNG havien presentat una sol·licitud per crear una comissió d'investigació i els lletrats del Congrés la van avalar ahir dilluns en l'informe tècnic que sempre elaboren en relació a les qüestions que ha de veure la mesa. Res impedeix que la cambra baixa investigui aquests fets i un expresident espanyol en una comissió parlamentària, concloïen els lletrats. L'únic a què s'oposaven era a una compareixença al ple de González –la cambra baixa no pot fer tasques de control d'un expresident– i del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, perquè no pot respondre a qüestions de fa 30 anys.

Dit i fet. Després de les noves informacions que esquitxen Joan Carles I i que aquest cop també impliquen Felip VI, segon beneficiari d'un compte corrent del rei emèrit a Suïssa, els partits sobiranistes al Congrés insisteixen un cop més en la necessitat d'investigar a la cambra baixa la suposada corrupció de la monarquia. ERC, JxCat, el PNB, EH Bildu, la CUP, Compromís i el BNG han impulsat aquest dijous una petició conjunta per intentar que la iniciativa tiri endavant, la qual registraran al Congrés un cop s'hi sumi Més País, el partit d'Iñigo Errejón, que, per temes temes logístics, encara no ha pogut firmar el text.

Ciutadans i el Partit Popular reclamaran que el Congrés obri una comissió d'investigació pels casos d'explotació sexual de menors tutelades a les Illes Balears, segons ha informat l'agència Efe. El portaveu parlamentari adjunt de Cs, Edmundo Bal, ha anunciat aquest dimarts que el seu grup se sumarà a la iniciativa avançada aquest dilluns pel PP.

L’exsecretari d’estat de Seguretat, José Antonio Nieto, va acabar esclatant ahir. Era el primer alt càrrec policial que participava en la comissió d’investigació dels atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils que se celebra al Parlament, després d’una sèrie interminable de negatives, i va acabar qualificant de “delirant, ridícul, absurd i tendenciós” el que li deien alguns diputats catalans. I això que la seva primera intervenció des d’Andalusia, on ara és portaveu del PP al Parlament, s’havia desenvolupat sense estridències.

El Parlament portarà aquesta setmana a la Fiscalia l'expresident del Govern Mariano Rajoy, l'exvicepresidenta Soraya Saénz de Santamaría i l'exministra María Dolores de Cospedal, per no comparèixer en la comissió d'investigació de la cambra catalana sobre l'aplicació del 155. Els tres exdirigents populars han declinat les dues vegades que han estat citats pel Parlament a la comissió al·legant que, en la seva condició de membres del Govern, no era obligatòria la compareixença.

El Parlament ha constituït aquest dimarts al matí la comissió d'investigació sobre l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya. Tots els grups a la cambra han participat en la sessió constitutiva a excepció de Cs, i els altres dos partits constitucionalistes, el PSC i el PP, han volgut expressat els seus recels amb la iniciativa. La comissió ha aprovat, de moment, que el president sigui el diputat de JxCat Toni Morral. Carles Riera (CUP) en serà el vicepresident i Gemma Espigares (ERC), la secretària.

El Parlament ha rebutjat aquest divendres la creació de la comissió d'investigació sobre el presumpte espionatge del Govern –principalment a través dels Mossos– a periodistes i polítics. Ho fa per l'oposició dels grups independentistes, que han intentat fins a l'últim moment que s'ampliés la investigació als cossos policials estatals que actuen a Catalunya: la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Ciutadans i el PP s'han negat a acceptar aquesta ampliació del focus, malgrat que els comuns i el PSC –també impulsors de la comissió– s'havien avingut a fer-ho. De fet, el partit taronja ha anunciat que té la intenció de forçar la creació de la comissió exactament com està plantejada tot i el rebuig del ple. Per crear-la de manera automàtica –via article 67 del reglament– necessiten que dos grups parlamentaris més els donin suport. El PSC i Catalunya en Comú - Podem es mantenen a l'expectativa.

La coportaveu de MÉS al Parlament, Bel Busquets, ha respost aquest dimecres que la comissió d'investigació dels partits creada pel PP al Senat és una "cortina de fum" per "tapar la comissió del Congrés que pretén investigar la multitud de casos de corrupció del PP".

La portaveu parlamentària del PP, Marga Prohens, ha titllat aquest dijous de "figura decorativa" el president del Parlament, Balti Picornell, quan aquest s'ha negat a amonestar el diputat de MÉS per Mallorca, David Abril, per haver enviat informació pel seu compte al Congrés dels Diputats sobre el possible finançament il·legal del PP. "El senyor Abril es bota la Mesa del Parlament i el president diu que això entra dins l'àmbit de la llibertat d'expressió. Tenim un Parlament antisistema", ha lamentat Prohens, qui s'ha demanat si "aquest serà, a partir d'ara, el criteri que imperarà en aquest edifici, que tothom faci el que vulgui".

El PP exigirà aquest dijous a la mesa del Parlament que analitzi "de manera seriosa i contundent" l'actuació del diputat de MÉS per Mallorca David Abril, qui dilluns va anunciar que havia remès al Congrés dels Diputats informació relativa al suposat finançament il·legal del PP de les Illes, en el marc de la comissió d'investigació que la Cambra iniciarà ben aviat respecte de la formació popular en l'àmbit estatal.

La comissió d'investigació sobre presumpte finançament il·legal del PP ha començat a caminar aquest dimecres al Congrés. Tota l'oposició ha acordat la compareixença de l'extresorer dels populars Luis Bárcenas el pròxim 26 de juny. Serà així el primer citat per la comissió, malgrat que es pot acollir al seu dret a no declarar ja que hi ha diferents processos judicials contra ell. Els següents a comparèixer hauran de ser la resta de tresorers del PP, en una data que es podria fixar per al voltant del 12 de juliol, segons han avançat fonts de la comissió.

El president del PP, Biel Company, podria ser citat a declarar en la Comissió d'investigació sobre el suposat finançament il·legal del PP que s'està preparant al Congrés dels Diputats.

El PP promet fer tot el que sigui possible per aturar la comissió d'investigació al Congrés sobre el seu presumpte finançament il·legal. El seu coordinador general, Fernando Martínez-Maíllo, ha amenaçat de recórrer-la als tribunals si tota l'oposició s'obstina a tirar-la endavant per investigar només els populars. Es pregunta si és legal que es pugui fer una "causa general contra el PP" sense que es determini un àmbit temporal a la corrupció, ni territorial ni temàtic. En aquest sentit, ha recordat que la justícia ja va tombar una comissió d'investigació a l'Ajuntament de Madrid aprovada a instàncies de Podem perquè "no definia l'àmbit jurídic".

Els periodistes Patricia López i Carlos Enrique Bayo del diari 'Público' han acusat la fiscalia d'ometre el deure de perseguir un delicte després d’haver escoltat les gravacions entre el llavors ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i l’exdirector de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso. "El fiscal del TS ha escoltat els àudios íntegres però el Suprem continua dient que els àudios no estan complerts". Els redactors del diari, que van treure a la llum les converses entre Fernández Díaz i De Alfonso el passat mes juny, han comparegut aquesta tarda en la primera sessió de la comissió d’investigació al Parlament sobre l’anomenada Operació Catalunya.