L’Ajuntament de Palma ha interposat un recurs d’alçada contra la inclusió del monòlit de la Feixina al catàleg estatal de símbols contraris a la memòria democràtica, una decisió que obriria la porta a la seva retirada. El Consistori considera que el procés podria situar el govern espanyol en una possible situació de prevaricació si es manté la tramitació.

“Aquest llibre serà part de la memòria per a alguns i un descobriment de la realitat no viscuda per a altres”, afirma el sacerdot i investigador Santiago Cortès al pròleg del llibre. A Inca desapareguda (Efadós, 2026), l’autora, Carme Colom, recupera, a partir d’un extens fons fotogràfic i de la memòria col·lectiva, els paisatges, els oficis i les transformacions que han marcat el pas del temps a la capital del Raiguer.

Porreres ha tornat a demostrar el seu compromís amb la justícia i la recuperació de la memòria històrica amb l’acte de recordança de les víctimes que lluitaren per la II República, en un acte organitzat per la Comissió de Memòria del municipi i l’Ajuntament.

El govern espanyol ha ordenat eliminar el monòlit de la Feixina, el polèmic monument que des de fa més d'una dècada divideix políticament l'esquerra i la dreta de les Illes Balears. Ara, el Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica ha decretat la inclusió en el Catàleg de Símbols i Elements Contraris a la Memòria Democràtica, i ha resolt que cal eliminar-lo "de l'espai públic".

L'Ajuntament de Palma, amb els vots favorables del PP i Vox, ha fet una passa més per atorgar la màxima protecció al monòlit de la Feixina. La Comissió d'Urbanisme i Medi Ambient ha debatut aquest divendres l'aprovació definitiva del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) per incloure el monument dins el Catàleg d'edificis i elements protegits de la ciutat. La mesura, que ja va ser aprovada inicialment per la Gerència d'Urbanisme l'any passat, afronta ara el penúltim tràmit abans de la validació definitiva. La votació final està prevista per al pròxim ple municipal, que es farà la setmana que ve.

MÉS per Inca ha defensat aquest divendres la vigència de l'ordenança municipal de memòria democràtica del municipi després que el Parlament de les Illes Balears hagi aprovat la derogació de la llei autonòmica de memòria amb els vots del Partit Popular i Vox. La formació ecosobiranista considera que aquesta decisió suposa "un retrocés democràtic" i un atac a la dignitat de les víctimes de la repressió franquista.

"Vox complirà en el pròxim ple la derogació de la sectària i injusta Llei de memòria democràtica". La portaveu de l'extrema dreta, Manuela Cañadas, ha celebrat d'aquesta manera que la fulminació de la llei anirà finalment a l'ordre del dia del dimarts vinent. "S'ha acabat el revengisme i la dictadura de pensament únic", ha assegurat. Per perpetrar els seus plans, tindrà el suport del PP, que considera que la Llei és innecessària.

El PP i Vox tombaran el dimarts vinent una esmena a la totalitat dels grups de l'esquerra per frenar la derogació de la Llei de memòria democràtica. És un intent del PSIB, MÉS per Mallorca, Més per Menorca i Unides Podem de mantenir la norma després que els populars hagin tornat a impulsar-ne l'eliminació per acontentar Vox. "Estam molt tranquils", ha dit la portaveu del partit d'extrema dreta, Manuela Cañadas, que s'ha mostrat confiada amb el fet que el PP "complirà la seva paraula".

“Fa 25 anys que treballam la memòria democràtica, i continuarà existint per honorar i reparar les víctimes, amb llei o sense”, ha dit aquest dimecres la professora de Dret Internacional de la UIB Margalida Capellà en el transcurs de la jornada “Memòria democràtica i discriminacions: Les Balears i Espanya en transparència” organitzada per l’ARA Balears. La imminent derogació de la norma que es va aprovar el 2017 i que promou, precisament, la recuperació de testimonis, la recerca i l’impuls de reconeixements als familiars i les víctimes ha centrat part de la trobada, en la qual també ha participat l’artista Mar Grimalt, i que ha moderat la directora del setmanari de l'ARA Balears, Cristina Ros.

Els operaris que estaven duent a terme les obres d'ampliació de l’IES Ses Estacions de Palma han descobert un túnel subterrani de la Guerra Civil. Aquest refugi històric, localitzat al pati de l’antic col·legi, ha obligat a redistribuir la cimentació per garantir la preservació de la seva estructura sense paralitzar les obres. El Govern, amb el vistiplau de Patrimoni del Consell de Mallorca, ha previst habilitar un accés des del mateix institut per a futures visites. Fins ara s’hi han realitzat actuacions de neteja, instal·lació d’il·luminació provisional, reforç de terres i tancament amb porta metàl·lica per regular-ne l’accés. El cost total d’aquestes intervencions ha estat de 15.081,19 euros.

La porrerenca Maria Ripoll Garau ha mort aquest diumenge a 97 anys. Neboda del batle Climent Garau, assassinat el 1936 pels feixistes, i filla de Maria Garau Juan va ser la veu de la repressió al Pla de Mallorca i concretament a Porreres, on va néixer i viure. La frase que sempre l'acompanyava en la seva lluita i feina per no enterrar el que va viure a la seva infància i durant el franquisme era clara però directe i contundent: "Continuarem contant el que va passar, perquè ho diran i no ho creuran".

La Sala Primera de la Secció Primera del Tribunal Constitucional ha admès a tràmit un recurs presentat per les diputades socialistes i membres de la mesa del Parlament balear, Mercedes Garrido i Pilar Costa, per la seva expulsió de la sala de plens per part del president de la Cambra, Gabriel Le Senne (Vox), el 15 d'octubre del 2024.

Alaior, municipi governat pel PP, ha reparat aquest dijous la memòria de Josep Seguí Sintes, Pepe de Son Mannà, un pagès nascut el 1905 i empresonat durant la Guerra Civil per ser republicà i que, gràcies a la seva bondat, es va salvar de morir assassinat pel franquisme.

L'associació Memòria de Mallorca exposarà entre divendres i dimarts que ve a Ca n'Oleo (Palma) les fotografies de víctimes de desaparicions forçoses durant la Guerra Civil espanyola. La mostra, sota el títol 'Sense Oblit', s'ha programat amb motiu del Dia internacional de les desaparicions forçoses, que tindrà lloc dissabte que ve. Estarà oberta al públic els pròxims divendres, dissabte i dilluns de 9 a 20 h i dimarts de 9 a 13 h.

Una quarantena de professors del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts de la Universitat de les Illes Balears (UIB) han manifestat el seu rebuig "ferm i rotund" a la moció presentada pel grup municipal Vox a l’Ajuntament de Manacor, en què s’ataca de "manera injustificada, des del punt de vista científic, acadèmic i històric", la tasca divulgativa i de transferència de coneixement que duu a terme la doctora Lourdes Melis.

Vox ha presentat una moció perquè considera que les rutes educatives sobre la Guerra Civil al municipi, oferides per l’Ajuntament, “adoctrinen i són una activitat sectària”, mentre que docents i polítics han qualificat la postura del partit d’extrema dreta de “caça de bruixes”. Diverses entitats i representants de la política municipal de Manacor han expressat el seu suport a la comunitat educativa i a la divulgació històrica que duen a terme, davant les acusacions d’adoctrinament formulades aquesta setmana per part del grup local de Vox, que a més ha anunciat que presentarà una moció sobre aquesta qüestió al pròxim ple.

L'esquerra torna a engegar la maquinària per intentar apartar Gabriel Le Senne, pendent de judici per un possible delicte d'odi, de la presidència del Parlament. El mes de març passat, el PSIB, MÉS per Mallorca, Més per Menorca i Unides Podem varen reclamar la suspensió del dirigent de Vox, però el PP es va negar a posicionar-se fins que no es resolgués el recurs contra l'obertura del judici que està pendent a l'Audiència Provincial. Una vegada el jutge l'ha tombat, l'oposició ha advertit que tornarà a iniciar el procediment.

El 1963 es va inaugurar al barri de la Trinitat la Presó Provincial de Dones de Barcelona. Més de 7.000 dones hi van passar durant la dictadura, acusades de delictes contra la propietat o la moral o per formar part dels moviments i grups d'oposició. Carlota Falgueras (Barcelona, 1950) va ser una d'elles. La van tancar quan tenia divuit anys per participar en una manifestació. Juntament amb l'historiador César Lorenzo acaben de publicar el llibre Trinitat. La presó de dones ignorada 1963-1983, editat pel Memorial Democràtic, una recerca que recull els testimonis de prop d'una quarantena de dones que van experimentar i conèixer la presó des de diferents contextos.

Les Illes varen ser escenari d’una resistència clandestina contra el règim franquista els anys posteriors a la Guerra Civil, malgrat que es tracta d’una lluita que no es coneix a bastament. D’aquí la importància del darrer llibre de l’historiador David Ginard (Palma, 1966): Contra Franco i Falange. Les resistències clandestines a les Balears (1939-1948) (Documenta Balear). L’obra parla d’aquella oposició i de la repressió violenta amb la qual el règim la va voler exterminar.