Foren violades, insultades, vexades i assassinades en un acte públic. Amb tota la crueltat que hom és capaç d'imaginar, Daria i Mercè Buxadé Adroher foren matades a Manacor dia 5 de setembre del 1936 per ordre del sanguinari feixista Arconovaldo Bonaccorsi, l'autoproclamat “comte Rossi”. No estaven totes soles, les acompanyaven altres tres dones, infermeres que s'havien enrolat com a voluntàries amb l'expedició del capità Alberto Bayo a Mallorca.

Els treballs d'excavació i investigació arqueològica a Son Servera es reprenen aquest dimarts en el marc del V Pla de fosses de les Balears, donant continuació a les tasques iniciades al cementeri municipal i estenent-les a finques privades del municipi per cercar, exhumar i identificar desapareguts durant la Guerra Civil.

El Govern ha anunciat aquest dimarts que vol instal·lar murs de la dignitat als municipis de l’Arxipèlag on hi va haver víctimes dels bombardejos durant la Guerra Civil. Dins aquest marc, ha fet arribar oficis als ajuntaments d’Artà, Inca, Santa Maria del Camí, ses Salines, Sóller, Maó i Eivissa amb la informació necessària per començar a treballar conjuntament en la instal·lació d’aquest element commemoratiu.

L'Ajuntament d'Inca farà aquest dimecres, 26 d'agost, un acte institucional de reconeixement i reparació de la memòria d'Antoni Bestard Seguí, un dels personatges més destacats de l'anarquisme inquer i víctima de la repressió franquista. L'acte tindrà lloc a les 19 h al carrer de Sant Antoni, 23.

El monòlit de Maó, aixecat el 1939 i ubicat a la plaça de l"Esplanada, ha estat inclòs en el Catàleg de símbols i elements contraris a la memòria democràtica. Ho ha anunciat el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres. La Comissió Tècnica d'Experts també ha decidit incloure en el catàleg la piràmide dels italians (Burgos) i la llinda de Baños de Ebro (Àlaba).

Entre música, mirades còmplices, emoció continguda i silencis que parlen, l’Ajuntament d’Algaida inaugurà ahir el Racó de la Memòria a l’entrada del cementeri municipal.

Pollença tornarà a fer visible als carrers una part de la seva memòria més dolorosa. El municipi preveu col·locar 34 noves llambordes del projecte Stolpersteine en record de víctimes pollencines assassinades o desaparegudes durant el cop d’estat del 1936 i la Guerra Civil. La iniciativa s’emmarca en la feina de recuperació de la memòria democràtica que el poble manté oberta des de fa anys i que té un pes especial en un municipi amb una història singular dins la repressió franquista a Mallorca.

L'Audiència Provincial de les Illes Balears ha posat data a l'audiència preliminar del judici oral contra el president del Parlament, Gabriel Le Senne. Tindrà lloc el pròxim 28 d'octubre. Així ho ha informat l'associació Memòria de Mallorca, que forma part de l'acusació particular. El líder de la Cambra s'enfronta a una acusació per un presumpte delicte d'odi, per haver esqueixat una fotografia d'Aurora Picornell i les Roges del Molinar durant el ple del Parlament.

La Universitat de les Illes Balears (UIB) acull aquest dijous, 14 de maig, la jornada 'Malgrat la por, la solidaritat i la memòria. Relats de dones en les presons franquistes', una iniciativa impulsada pel LiCET i l'Oficina d'Igualtat de la UIB per reivindicar la memòria de les dones represaliades durant el franquisme. Les activitats es desenvoluparan entre la sala de graus de l'edifici Ramon Llull, al campus universitari, i la sala d'actes de Sa Riera, a Palma.

L’Ajuntament de Palma ha interposat un recurs d’alçada contra la inclusió del monòlit de la Feixina al catàleg estatal de símbols contraris a la memòria democràtica, una decisió que obriria la porta a la seva retirada. El Consistori considera que el procés podria situar el govern espanyol en una possible situació de prevaricació si es manté la tramitació.

“Aquest llibre serà part de la memòria per a alguns i un descobriment de la realitat no viscuda per a altres”, afirma el sacerdot i investigador Santiago Cortès al pròleg del llibre. A Inca desapareguda (Efadós, 2026), l’autora, Carme Colom, recupera, a partir d’un extens fons fotogràfic i de la memòria col·lectiva, els paisatges, els oficis i les transformacions que han marcat el pas del temps a la capital del Raiguer.

Porreres ha tornat a demostrar el seu compromís amb la justícia i la recuperació de la memòria històrica amb l’acte de recordança de les víctimes que lluitaren per la II República, en un acte organitzat per la Comissió de Memòria del municipi i l’Ajuntament.

El govern espanyol ha ordenat eliminar el monòlit de la Feixina, el polèmic monument que des de fa més d'una dècada divideix políticament l'esquerra i la dreta de les Illes Balears. Ara, el Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica ha decretat la inclusió en el Catàleg de Símbols i Elements Contraris a la Memòria Democràtica, i ha resolt que cal eliminar-lo "de l'espai públic".

L'Ajuntament de Palma, amb els vots favorables del PP i Vox, ha fet una passa més per atorgar la màxima protecció al monòlit de la Feixina. La Comissió d'Urbanisme i Medi Ambient ha debatut aquest divendres l'aprovació definitiva del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) per incloure el monument dins el Catàleg d'edificis i elements protegits de la ciutat. La mesura, que ja va ser aprovada inicialment per la Gerència d'Urbanisme l'any passat, afronta ara el penúltim tràmit abans de la validació definitiva. La votació final està prevista per al pròxim ple municipal, que es farà la setmana que ve.

MÉS per Inca ha defensat aquest divendres la vigència de l'ordenança municipal de memòria democràtica del municipi després que el Parlament de les Illes Balears hagi aprovat la derogació de la llei autonòmica de memòria amb els vots del Partit Popular i Vox. La formació ecosobiranista considera que aquesta decisió suposa "un retrocés democràtic" i un atac a la dignitat de les víctimes de la repressió franquista.

"Vox complirà en el pròxim ple la derogació de la sectària i injusta Llei de memòria democràtica". La portaveu de l'extrema dreta, Manuela Cañadas, ha celebrat d'aquesta manera que la fulminació de la llei anirà finalment a l'ordre del dia del dimarts vinent. "S'ha acabat el revengisme i la dictadura de pensament únic", ha assegurat. Per perpetrar els seus plans, tindrà el suport del PP, que considera que la Llei és innecessària.

El PP i Vox tombaran el dimarts vinent una esmena a la totalitat dels grups de l'esquerra per frenar la derogació de la Llei de memòria democràtica. És un intent del PSIB, MÉS per Mallorca, Més per Menorca i Unides Podem de mantenir la norma després que els populars hagin tornat a impulsar-ne l'eliminació per acontentar Vox. "Estam molt tranquils", ha dit la portaveu del partit d'extrema dreta, Manuela Cañadas, que s'ha mostrat confiada amb el fet que el PP "complirà la seva paraula".

“Fa 25 anys que treballam la memòria democràtica, i continuarà existint per honorar i reparar les víctimes, amb llei o sense”, ha dit aquest dimecres la professora de Dret Internacional de la UIB Margalida Capellà en el transcurs de la jornada “Memòria democràtica i discriminacions: Les Balears i Espanya en transparència” organitzada per l’ARA Balears. La imminent derogació de la norma que es va aprovar el 2017 i que promou, precisament, la recuperació de testimonis, la recerca i l’impuls de reconeixements als familiars i les víctimes ha centrat part de la trobada, en la qual també ha participat l’artista Mar Grimalt, i que ha moderat la directora del setmanari de l'ARA Balears, Cristina Ros.

Els operaris que estaven duent a terme les obres d'ampliació de l’IES Ses Estacions de Palma han descobert un túnel subterrani de la Guerra Civil. Aquest refugi històric, localitzat al pati de l’antic col·legi, ha obligat a redistribuir la cimentació per garantir la preservació de la seva estructura sense paralitzar les obres. El Govern, amb el vistiplau de Patrimoni del Consell de Mallorca, ha previst habilitar un accés des del mateix institut per a futures visites. Fins ara s’hi han realitzat actuacions de neteja, instal·lació d’il·luminació provisional, reforç de terres i tancament amb porta metàl·lica per regular-ne l’accés. El cost total d’aquestes intervencions ha estat de 15.081,19 euros.