L’empresari de golondrines turístiques de Portocristo detingut aquesta setmana per intentar presumptament subornar la directora general de Costes del Govern, Maria Joaquina Ferrer, volia obtenir la concessió d’una caseta de venda de tiquets al pantalà de Cala Millor.

No li va ser fàcil a Marga Prohens trobar un substitut per a Carlos Simarro a la Direcció General de Costes i Litoral. Quedava poca legislatura, i el PP tenia pendent un compromís electoral una mica complicat, perquè les competències principals de la costa encara són de l’Estat:arreglar les casetes de vorera, els escars i també altres negocis dins domini públic. Va ser una aposta electoral de Prohens, principalment a Formentera i, per aquest motiu, és ben a prop d’aprovar-se un projecte de llei del litoral que vol evitar demolicions. Maria Joanquina Ferrer és funcionària de la CAIB des del 1996. És llicenciada en Dret i, sobretot, honesta: acaba de denunciar un intent de suborn, precisament d’un negoci litoral. En el moment de fer aquesta entrevista, els fets no es coneixien.

La Policia Nacional ha detingut aquest divendres un empresari de Mallorca que va intentar subornar la directora general de Costes i Litoral, Maria Joaquina Ferrer. L'home, que va acudir al despatx de l'alt càrrec per resoldre un tema de permisos vinculats als seus negocis, li va regalar una capsa de bombons. La sorpresa de Ferrer va ser majúscula quan, en obrir-la per oferir-ne a alguns treballadors, era plena de doblers: en total, hi havia 20.000 euros en bitllets de 50.

L’històric port de Sanitja, que acollia l’antiga ciutat romana de Sanisera, al nord del Mercadal, es troba a les portes de la temporada sense barques. Cap ni una de la quarantena que encara hi havia fins aquest hivern. Costes les ha desallotjades per no haver pogut regularitzar l’associació d’usuaris i la situació legal dels cinc pantalans que s'empraven en aquest paratge protegit, la qual ja havia motivat l’obertura de diversos expedients sancionadors per part de l’administració estatal.

La notícia avançada en primícia per l'ARA Balears sobre l'autorització del Govern per enderrocar la piscina il·legal de Pedro J. Ramírez va agafar per sorpresa el denunciant del cas, Jaume Sastre. "El meu advocat és de viatge i no sé si ens ho han notificat. Evidentment, quan ho vaig llegir, em vaig alegrar perquè són molts d'anys de lluita, i és una passa més", admet.

El conseller balear de la Mar i del Cicle de l'Aigua, Juan Manuel Lafuente, ha signat una resolució que alguns creien impossible: l’autorització definitiva per enderrocar la piscina, l’embarcador i la terrassa del xalet propietat del periodista Pedro J. Ramírez a la costa dels Pins (Son Servera), que ocupen el domini públic sense la corresponent autorització en vigor. D'aquesta manera, pràcticament es posa el punt final a una història que va començar fa 25 anys i que ha suposat un litigi maratonià entre Ramírez i un grup d’entitats i ciutadans liderats per l’activista i independentista mallorquí Jaume Sastre.

L'executiu de Pedro Sánchez ha decidit dur al Tribunal Constitucional la Llei 3/2025 de protecció i ordenació de la costa valenciana, una norma que, com la que prepara el Govern, pretén crear un marc per salvar edificacions i activitats econòmiques irregulars dins el domini públic maritimoterrestre. Bars, petits restaurants i xibius que incompleixen la Llei estatal de costes s’inclouen dins el registre de construccions que la normativa considera d’“interès cultural”, sota el pretext de protegir el patrimoni. Segons la Generalitat Valenciana, l'objectiu de la norma és “garantir la seguretat jurídica i la continuïtat de les activitats econòmiques existents, incloses les construccions que, sense perjudici del compliment de la normativa sectorial, es considerin d’interès cultural”. El Govern de Marga Prohens té enllestida la norma per aprovar-la com a projecte de llei i tramitar-la al Parlament, però fonts de l’Executiu asseguren que això no passarà fins després de Pasqua.

A prop de la seu de Baleària del port de Palma, on cada any desembarquen milers de turistes a Mallorca, s’aprecien uns envelats blancs amb una excessiva protecció policial a l’entrada. Són les instal·lacions que acullen només els homes migrants majors d’edat que arriben a la costa de l’illa durant 24 o, de vegades, 48 hores abans de viatjar cap a la Península –els menors van directament a Son Tous i les dones amb infants van a instal·lacions de la Creu Roja. “Aquí no queda ningú, tots se’n van en molt poc temps”, assevera un treballador que guia els mitjans de comunicació a les diferents estades. D’ençà que es varen obrir aquestes instal·lacions, el novembre del 2025, a Mallorca ja hi han passat 472 persones; 555, al port d’Eivissa, i 90, a Formentera. 

La Direcció General de la Costa i el Mar del Ministeri per a la Transició Ecològica ha declarat caducat l’expedient de delimitació del domini públic maritimoterrestre que afectava el tram litoral d'Es Comú de Muro comprès entre les Casetes dels Capellans i la Platja de Muro. Aquest expedient tenia com a objectiu posar fi a una polèmica històrica: determinar la legalitat de tenir tres restaurants a primera línia i una vintena de cases d'estiueig que ocupen aquesta zona d'alt valor natural. Segons la interpretació d'alguns tècnics i dels ecologistes, es tracta d'unes edificacions fetes damunt el sistema dunar i, segons la Llei de costes, aquests ecosistemes han de ser preservats en la seva integritat, independentment dels metres que hi hagi des del mar.

Els propietaris d'un edifici a Cala Llamp (Andratx) hauran de tapar una part de la piscina i obrir la terrassa privada al públic perquè la justícia confirma que no poden gaudir del domini públic sense la pertinent concessió. Així ho ha sentenciat el Tribunal Suprem, que confirma que una comunitat de propietaris "no pot ser titular d’una concessió administrativa per ocupar domini públic marítim-terrestre". La decisió ratifica la resolució de l’Audiència Nacional, que va arxivar la sol·licitud presentada per la comunitat de Cala Llamp, un territori completament desfigurat per l'urbanisme salvatge dels darrers anys.

A finals de juliol del 2022, la Direcció General de Costes de l'Estat va desestimar la petició dels propietaris del restaurant El Bungalow, a primera línia de la platja palmesana de Ciutat Jardí, per aconseguir una concessió i legalitzar-ne la situació, ja que l'establiment es troba damunt domini públic sense permís. La màxima autoritat del litoral va donar sis mesos als propietaris per enderrocar l'edifici, que ocupa més de 400 metres quadrats damunt les roques de Ciutat Jardí sense autorització.

Un nou episodi d'incivisme sacseja la mar Balear. El windsurfista olímpic Nacho Baltasar ha denunciat, en un vídeo a les xarxes, la presència de vaixells i embarcacions a pocs metres de la costa, navegant a alta velocitat i de manera temerària. Al vídeo, el mallorquí busseja a la zona de Portopetro, a poca distància de la superfície, quan una embarcació passa a tota velocitat per damunt ell. Diverses motos d'aigua hi passen fins a tres vegades.

Milers de barquetes de Sant Pere –hidromeduses que en reproduir-se formen colònies flotants de pòlips– han envaït les costes de Mallorca i Menorca, concretament el port d'Andratx i Cales Fonts, com es pot apreciar al vídeo cedit per Miguel Martorell. Aquest fet és un senyal "típic de la Mediterrània que adverteix de l'arribada de la primavera", explica el professor del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) Josep Maria Gili. "És habitual que arribi a les costes a aquesta època, tant a les Balears com a tota la Mediterrània espanyola", aclareix.

El GOB ha exigit la retirada d'unes terrasses que en les darreres setmanes s'han construït a les roques de la Costa de la Calma (Calvià). Els ecologistes asseguren que aquestes no compleixen la legislació vigent. Segons han indicat, en un comunicat, les obres tenen un "gran impacte visual i mediambiental" i han generat la preocupació dels veïns i de les persones compromeses amb la conservació del paisatge i del litoral.

Veïns de Costa de la Calma han mostrat la seva preocupació per l’encimentat d’un bocí d’aquest litoral calvianer per part de l’empresa Playas Urbanización de la Calma, que fa obres damunt les roques per condicionar un xibiu estiuenc. Segons ha pogut comprovar l’ARA Balears, l’empresa té una autorització de la Demarcació de Costes de les Illes Balears, la qual permet ocupar fins a 1.500 metres quadrats.

La llei de costes, una de les grans apostes i compromisos del Govern de Marga Prohens, quedarà congelada mentre l'Executiu cerca suports parlamentaris per estar segur que la tirarà endavant quan comenci el seu tràmit parlamentari –el projecte normatiu ja s'ha elaborat. La ruptura entre el PP i Vox fa poc probable a curt termini un acord entre les dues forces per aprovar nova normativa, i fonts de l'executiu han admès a l'ARA Balears que ara mateix no es prioritzarà el tràmit parlamentari del projecte de llei de costes per prudència, ja que no serà fàcil implicar l'esquerra en aquesta iniciativa.

El Consell de Formentera s'ha posat del costat dels vuit quiosquets litorals de la pitiüsa menor i vol evitar que aquestes instal·lacions s'hagin de desmuntar almenys durant un mes, tal com estableix la normativa i els expedients de Demarcació de Costes quan els va adjudicar en el seu moment. Aquesta decisió de la institució insular intenta donar cobertura als explotadors dels quiosquets dins domini públic tot i que, segons fonts de Costes, vulnera l'autorització que va fer la delegació autonòmica del Ministeri de Transició Ecològica.

Cop important del Tribunal Suprem a l'estratègia del Govern balear de cercar refugi legal per a les construccions irregulars que hi ha al litoral de les Illes. En una sentència que fa pocs dies s'ha notificat a les parts, el màxim tribunal considera que no basta la declaració de Bé d'Interès Cultural per protegir aquestes edificacions i eludir així el procés de recuperació que té en marxa l'Estat sobre totes aquelles construccions que es troben en domini públic.

Cases, bars, terrasses, gandules, piscines i altres usos privatius s’acumulen a milers sense cap tipus d’autorització a la franja més sagrada que té el litoral illenc: els sis primers metres des de la costa. Una joia urbanística que gaudeix de protecció des de l’antiga llei de costes de l’any 1924, i que avui es coneix com a zona de trànsit. Es tracta d’un cinturó que recorre tot el litoral i que les successives lleis de costes han mantingut amb el mateix principi: l’espai ha de quedar completament lliure per a la circulació de les persones. “Té un origen de seguretat, més militar, que ja figurava a la llei de costes de 1924. Llavors es coneixia com a zona policial, perquè era perquè es pogués fer qualsevol intervenció pels cossos de seguretat sense entrebancs”, recorda Agustí Cerveró, advocat especialista en dret urbanístic.