Les imatges de la casa de Nicolas Cage a Malibú fan por. Les autoritats admeten que les onades i marees associades a l’huracà Marie, que ha colpejat la costa del sud de Califòrnia, són la causa directa de la destrucció d’aquesta i altres cases, que com tantes altres s’aixequen a primera línia, poderosa i altiva per oferir al seu propietari l’exclusivitat d’una vista que els pobres no poden tenir.

El PP i Vox han impedit aquest dijous que el conseller de la Mar i del Cicle de l’Aigua, Juan Manuel Lafuente, comparegui de manera extraordinària al Parlament per donar explicacions sobre la destitució de l’exdirectora general de Costes i Litoral, Maria Joaquina Ferrer, i sobre les decisions adoptades posteriorment pel departament. La Diputació Permanent ha rebutjat aquest dijous la petició formulada per l’oposició, que volia aclarir si hi va haver pressions o instruccions polítiques sobre Ferrer o els funcionaris de Costes i si aquestes varen afectar expedients administratius. El PSIB, MÉS per Mallorca, Més per Menorca i Unides Podem ja havien advertit que les informacions conegudes els generaven una “desconfiança absoluta” envers el conseller.

El PP i Vox han bloquejat la compareixença del conseller de la Mar, Juan Manuel Lafuente, per donar explicacions per la destitució de la directora general de Costes i Litoral, Maria Joaquina Ferrer. Els dos partits han avançat que s'oposaran a la petició de l'oposició perquè el conseller hagi de donar comptes al Parlament per aquesta sortida, que 21 funcionaris varen qüestionar en una carta oberta.

Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua, 17 d'agost, 14.15 h. El cap del Servei Jurídic, Mariano Socias, firma digitalment un informe jurídic i proposta de resolució de 80 pàgines sobre les polèmiques autoritzacions de gandules i para-sols de Formentera. La proposta és tornar a autoritzar bona part de les instal·lacions que la Direcció General de Costes havia deixat fora només tres mesos abans.

Els veïns del Port d’Andratx estan farts de trobar-se cada vegada amb més obstacles per arribar a la mar. El tancament d’un dels accessos tradicionals del camí de Sant Carles, en direcció a la Mola, per part d’un milionari estranger que hi té una mansió ha tornat a encendre el malestar entre els residents, que denuncien una progressiva "privatització" dels camins que condueixen al litoral. Per a aquest dissabte, 29 d’agost, han convocat una trobada veïnal per reclamar que es recuperi el pas situat entre els números 22 i 24 del carrer.

El Govern ha intentat aquest dimarts donar per tancada la crisi política oberta al voltant de la gestió de les concessions de temporada de les platges de Formentera. Després de dies de polèmica marcats pel cessament de la directora general de Costes i Litoral, Maria Joaquina Ferrer, les crítiques de l'oposició, el suport públic dels funcionaris de la Direcció General de Costes a l'exdirectora i les queixes dels concessionaris dels xibius de les platges per la manca de decisions, la Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua ha anunciat que ha culminat la revisió de les instal·lacions de temporada i ha aprovat la resolució que fixa les ocupacions autoritzades per al període 2026-2029.

No han passat ni quatre mesos des que el Govern va manifestar el seu "orgull i satisfacció" per la conducta de la directora general de Costes, Maria Joaquina Ferrer, que va denunciar l'intent de suborn per part d'un empresari de Mallorca. Però l'Executiu ha virat del reconeixement públic a la destitució de Ferrer, que no ha arribat a fer un any en el càrrec i que ara tornarà a la seva plaça de funcionària de la CAIB. La destitució es farà efectiva aquest divendres en el Consell de Govern.

El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ha desestimat el recurs presentat per l'Ajuntament de Santanyí contra diverses resolucions de la Demarcació de Costes relacionades amb l'aparcament situat a Cala Llombards i ha avalat l'actuació de l'administració de l'Estat per ordenar la retirada de la senyalització i la clausura.

El rastre deixat pels continuats temporals d’hivern no s’ha esborrat a Menorca. L’empremta encara és present, mesos després, a diversos indrets del litoral menorquí i, el que és més greu, amb la temporada iniciada.

L’empresari de golondrines turístiques de Portocristo detingut aquesta setmana per intentar presumptament subornar la directora general de Costes del Govern, Maria Joaquina Ferrer, volia obtenir la concessió d’una caseta de venda de tiquets al pantalà de Cala Millor.

No li va ser fàcil a Marga Prohens trobar un substitut per a Carlos Simarro a la Direcció General de Costes i Litoral. Quedava poca legislatura, i el PP tenia pendent un compromís electoral una mica complicat, perquè les competències principals de la costa encara són de l’Estat:arreglar les casetes de vorera, els escars i també altres negocis dins domini públic. Va ser una aposta electoral de Prohens, principalment a Formentera i, per aquest motiu, és ben a prop d’aprovar-se un projecte de llei del litoral que vol evitar demolicions. Maria Joanquina Ferrer és funcionària de la CAIB des del 1996. És llicenciada en Dret i, sobretot, honesta: acaba de denunciar un intent de suborn, precisament d’un negoci litoral. En el moment de fer aquesta entrevista, els fets no es coneixien.

La Policia Nacional ha detingut aquest divendres un empresari de Mallorca que va intentar subornar la directora general de Costes i Litoral, Maria Joaquina Ferrer. L'home, que va acudir al despatx de l'alt càrrec per resoldre un tema de permisos vinculats als seus negocis, li va regalar una capsa de bombons. La sorpresa de Ferrer va ser majúscula quan, en obrir-la per oferir-ne a alguns treballadors, era plena de doblers: en total, hi havia 20.000 euros en bitllets de 50.

L’històric port de Sanitja, que acollia l’antiga ciutat romana de Sanisera, al nord del Mercadal, es troba a les portes de la temporada sense barques. Cap ni una de la quarantena que encara hi havia fins aquest hivern. Costes les ha desallotjades per no haver pogut regularitzar l’associació d’usuaris i la situació legal dels cinc pantalans que s'empraven en aquest paratge protegit, la qual ja havia motivat l’obertura de diversos expedients sancionadors per part de l’administració estatal.

La notícia avançada en primícia per l'ARA Balears sobre l'autorització del Govern per enderrocar la piscina il·legal de Pedro J. Ramírez va agafar per sorpresa el denunciant del cas, Jaume Sastre. "El meu advocat és de viatge i no sé si ens ho han notificat. Evidentment, quan ho vaig llegir, em vaig alegrar perquè són molts d'anys de lluita, i és una passa més", admet.

El conseller balear de la Mar i del Cicle de l'Aigua, Juan Manuel Lafuente, ha signat una resolució que alguns creien impossible: l’autorització definitiva per enderrocar la piscina, l’embarcador i la terrassa del xalet propietat del periodista Pedro J. Ramírez a la costa dels Pins (Son Servera), que ocupen el domini públic sense la corresponent autorització en vigor. D'aquesta manera, pràcticament es posa el punt final a una història que va començar fa 25 anys i que ha suposat un litigi maratonià entre Ramírez i un grup d’entitats i ciutadans liderats per l’activista i independentista mallorquí Jaume Sastre.

L'executiu de Pedro Sánchez ha decidit dur al Tribunal Constitucional la Llei 3/2025 de protecció i ordenació de la costa valenciana, una norma que, com la que prepara el Govern, pretén crear un marc per salvar edificacions i activitats econòmiques irregulars dins el domini públic maritimoterrestre. Bars, petits restaurants i xibius que incompleixen la Llei estatal de costes s’inclouen dins el registre de construccions que la normativa considera d’“interès cultural”, sota el pretext de protegir el patrimoni. Segons la Generalitat Valenciana, l'objectiu de la norma és “garantir la seguretat jurídica i la continuïtat de les activitats econòmiques existents, incloses les construccions que, sense perjudici del compliment de la normativa sectorial, es considerin d’interès cultural”. El Govern de Marga Prohens té enllestida la norma per aprovar-la com a projecte de llei i tramitar-la al Parlament, però fonts de l’Executiu asseguren que això no passarà fins després de Pasqua.

A prop de la seu de Baleària del port de Palma, on cada any desembarquen milers de turistes a Mallorca, s’aprecien uns envelats blancs amb una excessiva protecció policial a l’entrada. Són les instal·lacions que acullen només els homes migrants majors d’edat que arriben a la costa de l’illa durant 24 o, de vegades, 48 hores abans de viatjar cap a la Península –els menors van directament a Son Tous i les dones amb infants van a instal·lacions de la Creu Roja. “Aquí no queda ningú, tots se’n van en molt poc temps”, assevera un treballador que guia els mitjans de comunicació a les diferents estades. D’ençà que es varen obrir aquestes instal·lacions, el novembre del 2025, a Mallorca ja hi han passat 472 persones; 555, al port d’Eivissa, i 90, a Formentera. 

La Direcció General de la Costa i el Mar del Ministeri per a la Transició Ecològica ha declarat caducat l’expedient de delimitació del domini públic maritimoterrestre que afectava el tram litoral d'Es Comú de Muro comprès entre les Casetes dels Capellans i la Platja de Muro. Aquest expedient tenia com a objectiu posar fi a una polèmica històrica: determinar la legalitat de tenir tres restaurants a primera línia i una vintena de cases d'estiueig que ocupen aquesta zona d'alt valor natural. Segons la interpretació d'alguns tècnics i dels ecologistes, es tracta d'unes edificacions fetes damunt el sistema dunar i, segons la Llei de costes, aquests ecosistemes han de ser preservats en la seva integritat, independentment dels metres que hi hagi des del mar.

Els propietaris d'un edifici a Cala Llamp (Andratx) hauran de tapar una part de la piscina i obrir la terrassa privada al públic perquè la justícia confirma que no poden gaudir del domini públic sense la pertinent concessió. Així ho ha sentenciat el Tribunal Suprem, que confirma que una comunitat de propietaris "no pot ser titular d’una concessió administrativa per ocupar domini públic marítim-terrestre". La decisió ratifica la resolució de l’Audiència Nacional, que va arxivar la sol·licitud presentada per la comunitat de Cala Llamp, un territori completament desfigurat per l'urbanisme salvatge dels darrers anys.