Els alumnes dels centres adherits al Pla pilot de lliure elecció de llengua obtenen resultats sensiblement inferiors en català respecte del castellà. Així ho reflecteixen les dades d'un informe que la Conselleria d'Educació ha lliurat a l'STEI, que l'havia reclamat en el marc de la demanda judicial contra el pla. Segons aquestes dades, la mitjana de puntuacions sobre 100 en les proves de quart de Primària situa el català en 38 punts, davant els 58 punts del castellà, 20 punts menys. Es tracta de l'avaluació inicial realitzada l'octubre del 2024 als centres participants, tal com estableix la resolució que regula el pla. En concret, els resultats corresponen als 11 centres que s'hi varen adherir el curs 2024-2025, mentre que enguany ja són 20 els centres adscrits.

El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ha reconegut la legitimació del sindicat STEI per impugnar el Pla pilot de lliure elecció de llengua impulsat per la Conselleria d’Educació i permet que el recurs continuï el seu tràmit.

Nova polèmica lingüística a les Balears. L'STEI ha expressat un desacord rotund amb la proposta de la Conselleria de Cultura del Govern d'actualitzar les homologacions dels títols d'ESO i Batxillerat amb els certificats oficials de català. La iniciativa preveu rebaixar del 8 al 7 la nota mínima necessària per obtenir un nivell B2 a Secundària i un C1 a Batxillerat.

La Conselleria d’Educació i Universitats ha proposat destinar prop de cinc milions d’euros anuals fins al 2028 per fer efectiu el pagament de l’increment salarial del 2,9% que va quedar congelat els anys 2020 i 2021 al professorat de l’escola concertada. El pla, presentat aquest dimarts a la Mesa de l’ensenyament privat-concertat, preveu abonar un 33% de l’import pendent durant el primer semestre del 2026; un altre 33%, el 2027, i el 34% restant, el 2028. Segons la Conselleria, el calendari es podria avançar si la disponibilitat pressupostària ho permet. En total, la mesura beneficiaria uns 5.000 docents, incloent-hi els ja jubilats.

Els sindicats STEI i USO s’han concentrat aquest dimarts davant el Parlament de les Illes Balears per reclamar millores laborals i salarials per al professorat de l’ensenyament concertat. Durant la protesta, els participants han exigit la recuperació del 2,9% d’increment salarial que ja s’ha aplicat al personal docent públic per sentència, per recuperar el que no se'ls va pagar el 2020 i el 2021 per ordre del Govern d'aquell moment. També han reclamat l’equiparació en drets i condicions laborals amb la pública. Els manifestants han exhibit pancartes i han corejat consignes com "on és el 2,9%? Marga Prohens se n’ha oblidat!" o "no som mestres de segona!". També s’han sentit crits com “Vera, escolta: la concertada no s’enfonsa!” i “Equiparació ja! Mateixes obligacions, mateixos drets!”, amb els quals han reclamat posar fi a les diferències entre els docents de la pública i la concertada.

L’STEI ha denunciat que “cada vegada costa més als professors tutors de les pràctiques de Formació Professional trobar empreses a les quals dur el seu alumnat”. El sindicat assenyala que aquesta situació afecta els IES, CIFP i CEPA de les Illes, i que la situació s’ha agreujat amb la nova llei de formació professional. “La nova llei d’FP augmenta el temps de formació en empresa i obliga a fer pràctiques a primer i a segon curs dels cicles mitjà i superior”, recorda el sindicat. “En el seu moment ja anunciàrem que, amb el teixit empresarial de petites i mitjanes empreses que tenim a les Illes, això seria complicat i acabaria desembocant en un conflicte, com ara es fa palès”, afegeixen.

El conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera, ha anunciat que tornarà a convocar els sindicats educatius per explicar-los els pactes amb Vox, després que aquest dimecres s'hagin aixecat de la Mesa Sectorial per protestar contra els acords, que suposaran un retrocés de l'escola en català. "Tornaré a convocar totes les forces sindicals per explicar-los l'acord parlamentari", ha assegurat.

Enguany fa 35 anys dels projectes de Solidaritat Internacional de l'STEI i 25 anys d'Ensenyants Solidaris. Per això, la revista educativa Pissarra d’aquest trimestre es dedica a la tasca de cooperació internacional que duu a terme l’STEI Intersindical. El responsable de Cooperació Internacional del sindicat i coordinador d’Ensenyants Solidaris, Joan Rodríguez Recio, destaca “la importància d’afrontar les desigualtats i injustícies des d’una perspectiva global”. “Des de l’STEI Intersindical lluitam pels drets de les treballadores i treballadors del nostre territori, però mai no hem oblidat que formam part d’un context global”, ha explicat Rodríguez.

El sindicat STEI ha criticat que el Govern pretengui allargar quatre anys més el termini per acreditar el títol de català als funcionaris estabilitzats. En una nota de premsa, ha denunciat aquest "nou atac del PP a la llengua pròpia" de la comunitat, després que dijous passat, a través d'una esmena al projecte de llei de polígons, el Govern pretengués ampliar quatre anys més el termini per als funcionaris de l'Administració que traguessin plaça al procés d'estabilització.

El sindicat STEI ha reclamat a la Conselleria d'Educació i Universitats que aporti informació "precisa i immediata" sobre les oposicions docents d'enguany, sobretot pel que fa al repartiment de les especialitats a cada illa. "És una falta de respecte als aspirants no saber, gairebé a final del mes de febrer, quines especialitats es convocaran i quantes places hi haurà en cada unitat territorial, és a dir, en cada illa", ha retret aquest dimecres en un comunicat.

El sindicat STEI ha reclamat a la Conselleria d'Educació i Universitats que retiri l'ordre sobre l'elecció de llengua per al curs 2025-2025 i deixi d'emprar el català com a "arma llancívola". D'aquesta maner-s'ha pronunciat l'organització sindical sobre aquesta normativa inclosa pel Govern en l'ordre que regula l'admissió i matricula a FP. En la mateixa línia, ha retret que que la Conselleria faci aquests canvis de manera "tan sibil·lina" i que barregi "'ous en caragols'".

El sindicat STEI ha reclamat judicialment l’execució forçosa de la sentència que obliga el Govern a pagar el que deu als funcionaris després que hagin passat més de tres mesos d’ençà que es declaràs ferma la sentència que obligava al retorn del 2,9% retallat pel Govern del Pacte. El deute ascendeix a 150 milions d’euros. A més s’hi ha de sumar l’increment en dos punts de l’interès legal dels doblers. El secretari general de l’STEI, Miquel Gelabert, ha criticat la inacció del Govern. "Ens hem vist forçats, mai millor dit, a demanar l’execució forçosa de la sentència”. Segons ha argumentat, “l’Administració no ha fet cap passa” pel compliment judicial i pagar el deute. “El deute no és amb l’STEI Intersindical, sinó amb més de 40.000 empleats públics”.

L'STEI Intersindical ha denunciat que el conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera, va mentir a la Xarxa Educativa per la Llengua divendres passat, en afirmar que no s'implantaria el pla pilot "segregador" a secundària. L'entitat ha lamentat que el PP "continua captiu de Vox" i ha exigit la retirada del pla pilot de la Conselleria d'Educació en matèria lingüística, perquè considera que és "un nyap pedagògic".

El TSJIB va estimar parcialment la demanda de l’STEI contra la decisió del govern del Pacte de Progrés del 2020 i del 2021 de no aplicar la pujada retributiva a 50.000 funcionaris i personal laboral establerta per l’Estat (del 2,9%). Atès que el Govern ha calculat que cost del retorn ascendeix a 100 milions, l’STEI ofereix fer-lo a terminis, tot i que a partir del gener, el sindicat té el dret a reclamar l’execució forçosa de la sentència. Facilitar el retorn en diferents anys, però, no seria gratuït per al Govern, a qui es demanarà que equipari el complement de residència dels funcionaris illencs amb el de les Canàries. Si el Govern accepta la proposta de l'STEI, el 2027 hauran cobrat tots els retards retributius i els mallorquins cobraran 250 euros per residència; els menorquins, 500; els eivissencs, 500, i els formenterencs, 750.

El sindicat STEI no creu que un decret llei serveixi per deixar sense efecte les 34 esmenes de Vox a la Llei de simplificació administrativa que el PP va aprovar al Parlament per error, i que suposaran la supressió del requisit de català a la funció pública i com a llengua vehicular a l’escola, entre d'altres. “El portaveu del Govern, Antoni Costa, va dir que es farà un decret que donarà seguretat jurídica als canvis, però ho qüestionam. Estam parlant que al Parlament s’ha aprovat un decret llei que s’ha tramitat com a llei, i que incorpora les esmenes de Vox. El Govern diu que immediatament quan es publiqui la llei BOIB farà un decret llei per deixar les modificacions de l'extrema dreta sense efecte. Però un decret llei s’ha de justificar per un criteri d’urgència, i ens demanam quin és aquest criteri d’urgència”, ha explicat Miquel Gelabert, secretari general de l’STEI.

El sindicat STEI ha denunciat un nou cas de discriminació lingüística a les Illes Balears. En aquest cas es tracta dels requisits per ser conductor dels busos de l'Empresa Municipal de Transports de Palma (EMT) on Cort ha eliminat el requisit de l'A2 de català en la convocatòria per accedir a aquest lloc de feina. La reacció del sindicat se suma a la de l'Obra Cultural Balear, qui la setmana passada ja va denunciar que l'Ajuntament de Palma "posa el català per davall de l'anglès".

El Pla d'infraestructures educatives continua la tramitació amb l'objectiu de ser aprovat abans que acabi l'any. El document preveu invertir 600 milions en 10 anys, 150 dels quals, en els pròxims tres. La Conselleria d'Educació s'ha reunit amb la Mesa Sectorial d'Educació i amb la Mesa de Representació 0-3. Una idea en la qual han coincidit bona part dels representats és en la manca de concreció. "El valoram positivament, però és una gran declaració d'intencions. Falta concretar-ne els terminis, que són abstractes, i disposar d'una planificació exacta del que es farà i del lligam amb l'objectiu de reduir les ràtios a les aules", ha defensat Lluís Segura, de l'STEI. "El valoram positivament, però cal que es plasmi", ha defensat, per part seva, Tino Davia, d'UGT.

El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ha tombat la petició de l'STEI de suspendre cautelarment el Pla de segregació lingüística per evitar que s'implanti el curs vinent als 11 centres de Primària que s'hi ha sumat. Aquesta és la segona vegada en poc menys d'un mes que rebutja la suspensió i al·lega que la voluntarietat dels centres a adherir-se al pla és l'element clau per negar-ne la suspensió cautelar. El primer recurs desestimat va ser el d'un grup de famílies i pares. Queden per resoldre els de l'OCB, Plataforma per la Llengua i SIAU.

L'STEI Intersindical ha presentat un recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJIB) conta el pla pilot de segregació lingüística a les escoles, i ha demanat als jutges que suspenguin la seva aplicació com a mesura cautelar. Segons ha recollit Europa Press, el sindicat també ha demanat al conseller d'Educació, Antoni Vera, que retiri el pla pel "fracàs" en el reduït nombre de centres adherits, un suport "ínfim" en paraules del sindicat.

El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) va estimar de manera parcial una demanda de l’STEI contra la decisió del govern del Pacte de Progrés del 2020 i del 2021 de no aplicar la pujada retributiva a 40.000 funcionaris i personal laboral establerta per l’Estat (del 2,9 %). Les quanties a recuperar oscil·laran entre els 2.000 i els 1.100 euros, aproximadament, ja que l’Administració també haurà d’abonar els interessos legals corresponents. Durant el debat de Política General, la presidenta del Govern, Marga Prohens, ha informat es dedicaran 100 milions a fer front al deute.