La filial immobiliària a Espanya del magnat nord-americà Warren Buffett, Berkshire Hathaway HomeServices Spain, comercialitza una promoció de deu habitatges de luxe al barri del Jonquet, a Palma, amb preus que oscil·len entre els 1,5 i els 8,5 milions d’euros.

Aconseguir un habitatge a les Balears s’ha convertit en una cursa ferotge per a aquelles persones que cerquen uns preus que puguin afrontar, siguin de compra o de lloguer. Haver de ser el primer a fer una visita, perdre’n l’oportunitat perquè algú ha ofert un preu més alt i haver de prendre una decisió immediatament per no veure com s’esfuma una casa que es pot pagar són algunes situacions a les quals s’enfronten les persones que estan ‘a la caça’ d’un sostre. De manera que ja no es tracta només de cercar casa, sinó que també s’ha de fer front a l’ansietat de saber que, si arribes en segon lloc, probablement no l’aconseguiràs.

La massificació turística de Sóller i l’arribada de milers d’estrangers any rere any ha derivat en el fet que una part d’aquests decideixen comprar habitatges a la localitat. Segons fonts de SOS Sóller, als voltants de la plaça del poble hi ha una vintena d’immobiliàries. En el moment d’escriure aquestes línies, la casa que es ven més barata al portal Idealista costa 255.000 euros, però només té 52 metres quadrats. És un tercer pis sense ascensor. En aquest context de crispació veïnal a causa dels problemes que comporta la fama de Sóller, una immobiliària local ha celebrat el fet de vendre una casa a un resident. Així, la immobiliària Tolo Oliver ha penjat un cartell a una finestra de la residència, on diu: “Venut a gent de Sóller, com ha de ser”.

Les agències immobiliàries són fàbriques de somnis: com Hollywood però en petit. O les podem considerar, segons com es miri, una primera passa per acostar-se a viure com se suposa que ho fan les estrelles de Hollywood. És curiós que, a l’era de les xarxes socials i els algoritmes, els aparadors de les agències immobiliàries continuen exposant fotos del gènere que despatxen, és a dir, cases, pisos i terrenys edificables (un adjectiu que ha perdut bona part del seu sentit perquè ara ho són quasi tots, d’edificables). Però aquests aparadors deuen ser eficaços, perquè aconsegueixen el que volen, que és fer de reclam. Aquest és si més no l’efecte que fa, quan veim que les persones s’aturen al davant d’aquests aparadors i hi baden una estona, de vegades una bona estona, davant dels anuncis, que generalment són fulls din-A4 penjats al vidre amb una ventosa. Els fulls en qüestió solen dur impresa una foto, i també les dades principals de l’habitatge a la venda: situació, metres quadrats, distribució per habitacions (en cas que n’hi hagi més d’una, d’habitació), serveis (en cas que n’hi hagi a la casa o a la zona) i, clar, allò que tothom vol veure, allò que tothom vol conèixer i saber: el preu. I aquí és on hi ha hagut un canvi veritablement important.

Diverses seus d'immobiliàries de Mallorca han aparegut aquest divendres vandalitzades, algunes amb pintades de "culpables", el dia abans de la manifestació unitària per reivindicar el dret a l'accés a l'habitatge. En un comunicat recollit per Europa Press, l'Associació Balear d'Immobiliàries Nacionals i Internacionals (Abini) ha condemnat les pintades i els actes vandàlics, i ha assenyalat que en aquests atacs s'acusa falsament el sector immobiliari de ser el responsable de l'emergència habitacional que viuen les Balears. "Aquest tipus d'accions no sols són covardes i injustificables, sinó que a més allunyen el focus del veritable objectiu: trobar solucions reals, eficaces i duradores a un problema complex com és l'accés a l'habitatge a les nostres illes", han apuntat.

El convent de les Germanes Agustines de l’Empar d’Algaida està a la venda en un conegut portal immobiliari per 1.225.000 d'euros. A l’oferta s’explica que “és una edificació singular” que posa a la venda una promotora que el promociona amb un ambiciós projecte de reforma com a reclam, del qual mostra un muntatge d’imatges de la proposta arquitectònica. L’edifici fa, segons l’anunci, 735 metres quadrats. En una de les ofertes s’ofereix amb un projecte de 14 habitacions i a una altra, amb 10. També ofereix a més cinc o tres banys, en funció del portal, i piscina.

Un home fa voltes amb el cotxe com si cercàs alguna cosa. Pot ser un aparcament? Demanar per un carrer? Està intentant localitzar propietaris que vulguin vendre el seu pis o casa. Promet condicions avantatjoses; més marges i descomptes dels que trobarà amb un agent immobiliari col·legiat. “Ofereixen 30.000 euros més en el cas d’una venda. Això s’ha convertit en la jungla. He conegut, per exemple, porters de discoteca que, sense formació, fan feina al sector. Per a alguns, només cal un telèfon mòbil. Ni tan sols una oficina. Prima els doblers fàcils i ràpids per totes les parts”, denuncia la vicepresidenta del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de les Balears (API), Natalia Bueno.

El poblat talaiòtic de Binissafullet, a Sant Lluís, un dels béns protegits més representatius dels centenars que han quedat fora de la declaració de Menorca com a Patrimoni de la Humanitat per part de la Unesco, es ven al mercat de luxe per 950.000 euros. El renovat interès pels jaciments talaiòtics, arran del recent reconeixement internacional a la riquesa arqueològica de l'illa, n'ha multiplicat per set el preu en els darrers 10 anys.

L'Agrupació Balear de Serveis Immobiliaris (ABSI) ha assegurat que l'oferta d'habitatges s'ha reduït a les Illes Balears en els darrers mesos i ha mostrat preocupació davant les conseqüències que pot tenir aquest fet en un mercat en crisi i amb els problemes actuals d'accés a l'habitatge que es viuen a l'Arxipèlag. A més, han afegit que es tracta tant dels immobles per llogar com per vendre.

“Hi ha pocs pisos de lloguer i molta gent en llista d'espera”, contesta la comercial movent el cap d'una banda a l'altra en signe de negació i sense gairebé mirar la Newma a la cara. “L'anunci deia que teníeu un pis de lloguer de dues habitacions per 600 euros”, insisteix la noia balbucejant i plantada dempeus al vestíbul de la Cambra de la Propietat Urbana a Olot. “Sí, però ja no el tenim”, la interromp la dona de manera seca.

L'Associació Balear d'Immobiliàries Nacionals i Internacionals (ABINI) ha fet un estudi detallat de la situació actual de l'habitatge a les Balears a través d'unes dades publicades per fonts de reconeguda rigorositat com són: el Col·legi de Registradors, el Col·legi de Notaris, la Fundació Impulsa Balears i l'Institut Balear d’Estadística (Ibestat). En aquest estudi s'evidencia que a les Balears tenen el major repte en matèria d'habitatge de l'estat espanyol.

A Palma es ven un primer pis de 66 metres quadrats, amb dues habitacions, cuina, un bany i, fins i tot, balcó; “amb tots els serveis a peu de carrer: col·legis, centre mèdic, supermercat i farmàcia”. Té “una excel·lent comunicació per carretera i per línia d'autobús”, segons resa l’anunci d’una immobiliària de Ciutat. Fins aquí, gens extraordinari, si no fos perquè s’ofereix per tan sols 22.805 euros. I perquè està ocupat. No es pot visitar ni sol·licitar una hipoteca al banc. Cal comprar-lo a cegues. 

L'infrahabitatge augmenta a les Illes al mateix temps que els negocis immobiliaris es dupliquen. D'una banda, un 9,3% de les cases de les Illes tenen manca d'espai (al conjunt de l'Estat, un 6,6%), mentre que un 1,7% són de menys de 30 metres quadrats (a l'Estat, un 0,9%) i en un 10% pateixen amuntegament (un 7,4%, a l'Estat). D'altra banda, en canvi, el negoci de les immobiliàries s'han duplicat: han passat de 3.775 el 2008, a l'inici de la Gran Recessió, a 7.732 el 2022. Aquestes són algunes de les xifres i conclusions que desprenen de la publicació Habitatge i exclusió residencial a les Illes Balears, elaborada per l'Observatori Social de les Illes Balears i presentada aquest dimecres.

Uns preus del lloguer que s’han duplicat sota la influència de la gentrificació dels barris fronterers i un mercat de compra copat per “oportunitats d’inversió” que expulsen la població resident. Són els ingredients de la tempesta perfecta a la qual s’enfronta Son Gotleu i que empeny cada vegada més les famílies a una única sortida: l’ocupació d’habitatges. Una cerca a qualsevol portal immobiliari online retrata la realitat del barri que, fins ara, es mantenia entre els més econòmics per viure. En el cas d’Idealista, per exemple, a l’apartat de lloguer només apareixen dos resultats a Son Gotleu: un pis de 80 metres quadrats i dues habitacions per 1.400 euros al mes, i un altre de 83 metres quadrats i tres habitacions per 1.300 euros al mes. A la pestanya de compra surten 115 pisos, però més de la meitat es venen –amb preus que oscil·len entre els 38.500 euros i els 96.000 euros– sota la condició d’estar ocupats, la qual cosa limita la compra a inversors per una mateixa casuística: com que el banc no pot entrar-hi a taxar el preu, és impossible obtenir una hipoteca, de manera que s’ha de pagar al comptat. 

“Local a la venda a la zona de Pere Garau amb possibilitat per fer la casa dels teus somnis”. Així es publicita un dels prop de 800 locals de Palma que hi ha a la venda al portal immobiliari Idealista. Fonts del sector assenyalen que –tot i que lleugerament– han detectat un augment en l’interès per aquest tipus de propietats, d’ençà que el Govern de Margalida Prohens va anunciar un nou decret d’habitatge que ampliarà les possibilitats de convertir un local en una casa. La mesura pot semblar atractiva, a priori, tenint en compte que les superfícies d’ús comercial arriben a ser un 30% més barates que les residencials. Però experts immobiliaris aconsellen prudència, a l’espera de conèixer la lletra petita de la nova norma, que la presidenta vol enllestir a finals de setembre. Amb el compte enrere en marxa, agents immobiliaris, arquitectes i constructors sospesen els inconvenients i avantatges d’aquesta proposta.

Una anàlisi feta per FACUA ha revelat que Palma és una de les ciutats de l'Estat (juntament amb Madrid) amb major grau d'incompliment de la Llei d'habitatge (que va entrar en vigor a finals de maig) per part de les immobiliàries, que continuen cobrant honoraris o comissions als inquilins en conceptes com "despeses de gestió". En aquest sentit, cinc de les sis empreses analitzades continuen cobrant determinades quantitats a les persones que cerquen pis tot i que la llei va introduir una modificació a l'article 20 de la Llei d'arrendaments urbans que inclou que "les despeses de gestió immobiliària i de formalització de contracte seran a càrrec de l'arrendador".

La immobiliària Engel & Völkers va registrar l'any 2022 un total de 541 milions d'euros en volum de transaccions, és a dir un 22% més que l'exercici anterior, que varen ser 443 milions d'euros segons dades del Ministeri d'Agenda Urbana.

"Les despeses de gestió immobiliària i els de formalització del contracte seran a càrrec de l'arrendador". Aquesta és una de les novetats que van entrar en vigor amb la llei estatal d'habitatge: l'adeu dels llogaters a fer-se càrrec dels honoraris. Des de la seva entrada en vigor el passat divendres 26 de maig aquestes despeses ja no poden ser reclamades als inquilins, sinó que les han d'assumir els propietaris. De fet, abans de la llei d'habitatge i amb la llei d'arrendaments urbans a la mà, llogar un pis i que la immobiliària et cobrés ja era il·legal si el pis era d'una empresa, i no d'un propietari particular.

La Fiscalia demana una condemna de 16 anys i mig de presó per al principal acusat del cas Lujo Casa, Carlos García Roldán, conegut com a Charly, segons ha informat Europa Press. Es tracta de l'estafa immobiliària més gran de les Balears, amb més de 200 perjudicats.