Els retrets entre el Govern i l'oposició han estat la tònica general al darrer debat de política general de la legislatura. Després de quatre hores i mitja de picabaralla entre partits sense recés en el ple, el portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, ha afegit el to distès a l'equació. Castells ha lliurat un val per una caldereta de llagosta per a dues persones a Menorca a la presidenta, Marga Prohens. Amb una condició: que aprovi la limitació de l'entrada de vehicles a l'illa abans que acabi el mandat.

El portaveu del PSIB, Iago Negueruela, ha donat el tret de sortida a la segona sessió del debat de política general. Després que la presidenta, Marga Prohens, anunciàs noves rebaixes fiscals per facilitar l'accés dels joves a l'habitatge, el socialista ha considerat insuficients aquests anuncis i l'ha acusat de "fer perdre tres anys i mig a la societat". "Lleva impostos als joves, però quant costa una casa? 400.000 euros", ha criticat. "Quant cobra un jove en aquestes Illes? No pot pagar una casa, viure a un pis, ni llogar una habitació", ha continuat: "Aquest és el seu balanç".

La pugna entre sectors favorables a Vicenç Vidal i a Carme Gomila per liderar la candidatura d'Ara Més al Congrés recrua. Encara que la manacorina és l'opció de l'executiva permanent de MÉS per Mallorca i té el suport de Més per Menorca i Ara Eivissa, els quadres favorables a l'actual diputat de Sumar-Més al Congrés pressionen perquè l'assemblea de MÉS per Mallorca, on Vidal té l'opció de sumar bona part dels vots, proposi un candidat.

El discurs que la presidenta del Govern, Marga Prohens, ha fet aquest dimarts en el darrer debat de política general de la legislatura ha tingut un dels moments àlgids quan Prohens ha anunciat que destinaria fons de l'Impost de Turisme Sostenible (ITS) a fer habitatge públic, una mesura que ella mateixa va derogar al principi de la legislatura. Aquest ha estat un dels punts que ha criticat l'esquerra, la qual ha ovacionat i incomodat Prohens en el moment que ho ha anunciat des del faristol de la sala de plens.

L’assemblea de Més per Menorca ha proclamat per unanimitat Andreu Servera candidat del partit al Parlament de les Illes Balears per a les eleccions autonòmiques del maig de 2027. La candidatura, integrada també per Emma Navarro i Víctor Ferrer, ha rebut el suport de 115 persones adherides.

"Mai no he hagut de votar una cosa diferent de la que creia". Josep Castells (Barcelona, 1970) va fer aquesta reflexió el setembre, quan va anunciar que deixaria la política en acabar la legislatura, després de 12 anys com a diputat de Més per Menorca en el Parlament. Reconeix que mantenir la coherència és un privilegi en els temps actuals, quan molts polítics estan sotmesos a la disciplina dels partits estatals. I també subratlla que, malgrat tot el que ha viscut aquestes tres legislatures, encara manté la ingenuïtat de pensar que les coses es poden canviar, tot i que només sigui una mica.

El primer ple després de la convocatòria de les eleccions generals s'ha convertit en una guerra oberta entre la bancada dreta i la bancada esquerra per l'habitatge. El PSIB s'ha apuntat als plans de Pedro Sánchez, que ha arrencat la precampanya aprovant 21 mesures d'habitatge, i ha duit una proposició de llei per demanar que les Illes es declarin zona tensionada i forçar un pronunciament del PP i Vox. Però, a més, ha convidat al Parlament tant batles socialistes com Pilar López, una dona desnonada, i representants sindicals per fer pressió al Govern.

L'habitatge ha tornat a ser el centre del debat aquest dimarts al Parlament. Tots els partits d'esquerres han collat el Govern durant la sessió parlamentària per exigir el control dels preus del lloguer. Segons dades de l'IBAVI que la conselleria d'Habitatge ha lliurat en una resposta escrita al PSIB, els preus han passat d'una mitjana de 834 euros al mes el 2022 a 1390 euros al mes el 2025, un 66,7% en només tres anys.

MÉS per Mallorca i Més per Menorca, aglutinats sota el paraigua d'Ara Més, han evitat respondre aquest dilluns si estan disposats a tornar a presentar-se a les eleccions generals de bracet de l'esquerra estatal. En una roda de premsa conjunta, Lluís Apesteguia (MÉS per Mallorca) i Josep Castells (Més per Menorca) han advertit que avaluaran qualsevol fórmula "en clau balear". "No participarem en esguerros en clau estatal", ha remarcat Castells.

Andreu Servera Moll (Ciutadella, 1997), graduat en Filosofia, Política i Economia per la Universitat Pompeu Fabra, ha formalitzat la seva candidatura per ser elegit en primàries com a candidat de Més per Menorca al Parlament. "En un món ple d'incerteses i d'injustícies, només hi ha dos camins: la indiferència o la implicació, i nosaltres tres hem optat per implicar-nos", ha dit Servera com a primeres paralues per presentar-se.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha descartat aquest dimarts la possibilitat de limitar la compra de segones residències si afecta els ciutadans balears. Aquest posicionament suposa de facto tancar la porta a una de les principals mesures que ha proposat la Comissió Europea per afrontar la crisi d'habitatge.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, se suma a la guerra estatal del PP contra Pedro Sánchez. En una atenció als mitjans ha animat la ciutadania de les Illes a participar en la concentració convocada aquest dimecres en suport a Ceuta, i ha acusat el govern d'Espanya "d'amagar informació" sobre l'entrada massiva de migrants a la ciutat autònoma.

Joan Pons Torres, el conseller gonella de Cultura, Educació, Joventut i Esport al Consell de Menorca del PP que fora de la política promovia les modalitats insulars del català contra l’estàndar, ara impulsa des del Consell de Menorca que el menorquí i l’article salat siguin declarats Bé d’Interès Cultural Immaterial de Menorca (BICIM). Assegura que “els joves ja estan massa influenciats pel català central”, que “diuen jo 'soc' i no, jo 'som'” i que s’ha de fer cas a l’estatut, que defensa la necessitat de "fomentar les nostres varietats lingüístiques". "El menorquí ens uneix i identifica i no el podem perdre", afegeix.

L'oposició en bloc ha registrat al Parlament una petició de compareixença urgent del conseller de la Mar i del Cicle de l’Aigua, Juan Manuel Lafuente, pels "escàndols successius" que afecten el seu departament. El PSIB, MÉS per Mallorca, Més per Menorca i Unides Podem reclamen explicacions especialment arran de la destitució de la directora general de Costes, María Joaquina Ferrer, i de les revelacions posteriors de l’exresponsable sobre les presumptes "ingerències polítiques" del conseller en els informes i expedients de la Direcció General.

Entre embossos, saturació, manca d’habitatge, llistes d’espera a la sanitat i a l’espera d’un nou rècord de turistes, el Parlament va acomiadar dimarts el curs polític amb una brega entre els diputats sobre les vacances. Els problemes dels ciutadans no fugiran i esperaran el setembre, després de tres mesos sense activitat parlamentària, cosa que no vol dir que no hi hagi algun despistat que faci feina durant aquest temps. Fins i tot el vicepresident de Vox del Consell de Mallorca, Pedro Bestard, podrà gaudir d’un estiu tranquil després del punt final que el PP i Vox han posat al seu cas. Per si algú no ho recorda, Bestard va fer servir tres vehicles públics de manera exclusiva, tant per a les coses públiques com per a les privades, mentre que el seu departament (Medi Ambient) té una vintena de cotxes inutilitzats i els funcionaris en pateixen la manca.

El Parlament ha aprovat aquest dimarts la Llei òmnibus després d'un procés accidentat al Parlament que ha posat l'esquerra en peu de guerra i ha provocat, fins i tot, les queixes dels lletrats. La norma es va començar a tramitar com a llei de projectes estratègics però, en un gir de guió, el PP en va modificar el títol per introduir-hi una setantena d'esmenes pròpies sobre temes que no hi tenien res a veure i, de passada, donar compliment als pactes amb Vox pendents d'oficialitzar. L'oposició en bloc ha denunciat el "desgavell", però mentre MÉS per Mallorca i Més per Menorca s'han negat a participar-hi, el PSIB sí que ha pactat algunes esmenes amb el PP sobre el sector del taxi i la integració de l'Agència Tributària (ATIB). El caos legislatiu s'ha mantingut fins al darrer minut, en què els diputats no comprenien els blocs de les votacions i el president del Parlament, Gabriel Le Senne, ha hagut de fer un recés per aclarir-se i, finalment, s'ha hagut de recórrer al vot nominal.

MÉS per Mallorca i Més per Menorca han confirmat aquest dimarts que impugnaran la Llei òmnibus davant el Tribunal Constitucional (TC) a través d'un recurs d'empara perquè consideren que s'ha aprovat de manera irregular. El motiu és que la norma inclou esmenes sobre qüestions que no tenen res a veure amb l'impuls de projectes estratègics, que era l'objecte inicial de la norma, a la qual fins i tot s'ha acabat modificant el nom a través d'una esmena. Els canvis introduïts majoritàriament pel PP i Vox, encara que el PSIB també n'ha pactat diversos amb els populars, afecten una cinquantena de lleis. En paral·lel, MÉS per Mallorca també presentarà un segon recurs d'inconstitucionalitat pels punts que consideren que afecten "drets" de la ciutadania.

MÉS per Mallorca i Més per Menorca han frenat aquest dimecres la pretensió del PP, el PSIB i Vox de tramitar la llei òmnibus en el ple abans que el procediment acabi totes les passes en comissió parlamentària. "Se'n riuen del parlamentarisme", ha lamentat el líder ecosobiranista, Lluís Apesteguia. "Si la ciutania veiés com de 'cutre' és el Parlament, es posaria les mans al cap", ha lamentat per la seva banda el menorquinista Josep Castells.

"Deixi de fer el ridícul i embullar. Vostè, ideologia i zero gestió": aquesta és l'acusació que la consellera de Presidència, Antònia Maria Estarellas, va llançar al diputat del PSIB Omar Lamin durant el ple del Parlament de dimarts. Quina mena d'acusació és dir-li a un polític que té ideologia, quan és precisament la ideologia dels representants públics que determina bona part de la vida dels ciutadans? En aquest punt convé recordar el que diu Slavoj Žižek, qui considera que la ideologia més perillosa és precisament aquella que fingim no tenir. No és cap extravagància teòrica. També Jürgen Habermas advertia que la racionalitat tècnica —allò que avui en diríem 'gestió'— pot imposar valors mentre es presenta com a neutral. I Thomas Piketty fa anys que recorda que darrere moltes decisions tècniques hi ha opcions ideològiques molt concretes sobre la desigualtat. D’aquí es desprèn una conclusió incòmoda: la 'gestió' sovint no és l’alternativa a la ideologia, sinó la seva millor disfressa.

Els diputats d'esquerres han trobat una manera de fer la guitza als consellers en les sessions de control al Govern: plantegen les preguntes que estan obligats a respondre (encara que sovint no ho fan) de manera àmplia i ambigua expressament, per agafar-los a contrapeu. "Hi pot haver igualtat sense equitat?", era una pregunta del PSOE registrada en el ple d'aquest dimarts. "És suportable el cost de la vida a ca nostra?", va demanar MÉS.