Pedro Sánchez ha optat per no oficialitzar solemnement que no presentarà els pressupostos del 2025, tot i que a 23 d'abril és obvi que pràcticament no té sentit presentar un projecte quan ni tan sols s'ha aprovat la senda d'estabilitat. "El govern està compromès en la presentació del pressupost. Està treballant discretament amb els grups parlamentaris per poder-lo presentar. En tot cas, si volem complir el 2025 amb el compromís del 2%, ho hem de fer com més aviat millor", deia dimarts el president espanyol en la seva compareixença. Deixar que passin els dies és una manera de confirmar que no presentarà els comptes d'aquest any, però s'estalvia un anunci que el perjudica perquè evidenciaria que no té els suports al Congrés.

El govern de Pedro Sánchez ha tancat el 2024 traient pit de la bona marxa de l'economia o, com a mínim, de les dades macroeconòmiques. Això, però, no vol dir que aquest 2025 es presenti plàcid en termes econòmics. De fet, l'executiu espanyol arrenca l'any amb una llista de matèries pendents a resoldre. Algunes d'elles, però, no només requeriran lligar consensos al Congrés dels Diputats, sinó que també esquitxaran les cotitzades espanyoles.

El Congrés de Diputats aprovarà dijous els pressupostos de l’Estat, els tercers consecutius, després que el PDECat i EH Bildu anunciessin aquest dimarts que hi votaran favorablement. Pedro Sánchez s’ha assegurat 175 vots i ni tan sols necessita esperar la decisió d’ERC, que tot apunta que també s’acabarà decantant pel sí després d’haver pactat la reforma del Codi Penal i el traspàs de l’execució d’inversions en infraestructures a Catalunya per valor de gairebé 900 milions d’euros.

Compromís ha arribat a un acord amb el PSOE i Unides Podem per votar a favor dels pressupostos generals de l'Estat. Ho farà, segons ha informat la coalició aquest dimecres, després de pactar unes esmenes que suposaran incrementar en 62,8 milions d'euros les inversions i transferències al País Valencià que inicialment eren de 1.269 milions.

La presidenta de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), Cristina Herrero, ha assegurat aquest dimarts al Congrés que va dubtar si havia d'avalar el projecte de pressupostos generals de l'Estat del 2023. En aquest sentit, ha declarat que el text "neix ja viciat" i amb "deficiències".

El govern espanyol ha acordat uns nous pressupostos generals de l'Estat (PGE) per tercer any consecutiu. El consell de ministres d'aquest dimarts ha aprovat els comptes públics per al 2023, probablement els últims de la legislatura. Els PGE comptaran amb una despesa total consolidada de fins a 485.986 milions d'euros (un 7,6% més en comparació amb el 2022), de la qual gairebé el 60% anirà a parar a despesa social: 266.719 milions d'euros (274.445 milions si s'incorporen els fons europeus, un 10,5% més en comparació amb l'any anterior). Aquesta xifra rècord ha de servir per fer front a les conseqüències econòmiques de la guerra a Ucraïna, en particular a la crisi de preus actual.

L'aprovació definitiva dels pressupostos de l'Estat està una mica més a prop, després que el govern espanyol hagi arribat a un acord amb el PNB per l'arribada del tren d'alta velocitat a Vitòria i Bilbao. Aquest era el pacte polític que faltava als nacionalistes bascos per acabar de donar el sí global als comptes, fet que complica encara més que el Senat pugui tombar-los. Només una carambola d'Esquerra amb forces minoritàries podria fer-los perillar. Amb tot, l'executiu no vol que els republicans caiguin de la majoria i des de dimecres continuen les negociacions per a la llei de l'audiovisual, que els independentistes han vinculat als pressupostos. "Si s'aproven, la força negociadora disminueix", admetia aquest dijous el portaveu al Congrés, Gabriel Rufián.

Llum verda del Congrés als pressupostos generals de l'Estat per al 2022. Pedro Sánchez consolida la majoria parlamentària de 188 diputats, configurada per múltiples partits, i afronta la segona meitat de legislatura havent superat un repte important: els segons comptes consecutius. Esquerra, el PNB, EH Bildu, el PDECat, Més País, Compromís, el Partit Regionalista de Cantàbria, Terol Existeix i Nova Canàries han reflectit la diversitat de suports del PSOE i Unides Podem a la cambra baixa. El PP, Vox, Cs, Junts, la CUP, Coalició Canària i Navarra Suma hi han votat en contra i el BNG s'ha abstingut. Ara els comptes han de passar el tràmit del Senat.

Els pressupostos de l’Estat per al 2022 tiraran endavant finalment amb la majoria que es preveia i que el govern espanyol es vantava de tenir setmanes enrere. Esquerra torna a ser el soci clau de Pedro Sánchez per als seus segons comptes i els republicans consoliden el seu paper a Madrid. El partit liderat per Gabriel Rufián al Congrés ja va donar el sí als del 2021 i ho torna a fer per als del 2022, després que Pere Aragonès arribés a la Generalitat i pactés la represa de la taula de diàleg. Un espai de negociació que va acordar treballar amb discreció i sense terminis i els avenços del qual són avui una incògnita.

Esquerra torna a mantenir la incertesa fins al final en la seva negociació sobre els pressupostos de l’Estat. I el català a la llei de l’audiovisual n’és de nou el motiu. Aquest dimarts comencen les votacions per seccions als comptes i els republicans no han confirmat el seu sentit de vot –els últims dies en comissió s’han abstingut–. El govern espanyol posa a prova les seves aliances al Congrés, ja no tant per l’aritmètica –l’executiu podria superar la votació sense ERC– sinó pel que significaria políticament que el grup liderat per Gabriel Rufián quedés fora del bloc del sí. Els republicans van votar a favor dels pressupostos del 2021 i Pedro Sánchez va poder presumir d’una majoria absoluta de 189 diputats.

El PSOE ha intensificat els contactes amb ERC i la resta de grups parlamentaris per evitar que alguns dels seus possibles socis, com ara els republicans, presentin una esmena a la totalitat als pressupostos. El portaveu socialista al Congrés, Héctor Gómez, s'ha mostrat "optimista" i "confiat" respecte a l'evolució de les converses amb els republicans i ha demanat "discreció". Tot i que també ha demanat "desvincular determinades iniciatives legislatives" de la tramitació pressupostària, Gómez ha admès que, a més de la llei audiovisual, el govern també està treballant en àmbits com la llei mordassa que ajudarien a desbloquejar suports. De moment, Junts i la CUP ja han presentat la seva esmena a la totalitat i pressionen Esquerra, que ha convocat la seva executiva per aquest divendres a les 11 per prendre una decisió.

El Pi, MÉS per Mallorca i Més per Menorca han tornat a presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra els pressupostos de l'Estat i han sumat el PP i Ciutadans a la iniciativa, la qual han signat de manera conjunta els cinc partits. Tots han acudit aquest dimecres al registre del Parlament, un dia després que el recurs no es tiràs endavant en el ple de la Cambra. Cal recordar que, malgrat tenir els 30 vots de la majoria absoluta, varen faltar un diputat del PP i un altre de Cs i que Vox, que havia assegurat abans del ple que votaria a favor, va canviar de parer en el darrer moment i se'n va posicionar en contra –juntament amb el PSIB i Podem.

El Pi, MÉS per Mallorca i Més per Menorca han reclamat aquest dijous que el recurs d'inconstitucionalitat contra els pressupostos de l'Estat tingui el suport de tots els partits el pròxim dimarts en el ple del Parlament. Els partits promotors d'aquesta iniciativa han aclarit que l'objectiu no és impugnar els comptes del govern espanyol per al 2021 completament, sinó el compliment del REB i la consideració de la insularitat inclosa en l'article 138 de la Constitució i l'article 3 de l'Estatut d'Autonomia. "Feim una crida a tots els partits perquè hi hagi unanimitat en la defensa de la insularitat i del REB", ha dit el diputat d'El Pi, Josep Melià, qui ha considerat "insultant" que no s'hagi inclòs en els pressupostos estatals el factor insularitat del REB, aprovat el febrer del 2019 mitjançant un decret llei. "Tots hauríem d'aixecar la veu i manifestar la nostra oposició a aquest greuge cap a les Illes Balears", ha continuat. Melià ha considerat que hi ha arguments sòlids per interposar el recurs i lluitar perquè "les Balears tinguin el tracte que aquestes normes determinen".

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha carregat en el ple del Parlament d'aquest dimarts contra la iniciativa d'El Pi de presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra els pressupostos de l'Estat per l'incompliment del REB, a la qual s'han sumat MÉS per Mallorca i Més per Menorca. Armengol ha acusat els regionalistes de cercar "titulars en els mitjans" i ha destacat que la manera de fer del Govern és una altra. "Nosaltres feim feina seriosa per aconseguir recursos", ha dit.

El PP votarà a favor del recurs d'inconstitucionalitat contra els pressupostos de l'Estat per al 2021, que es debatrà en qüestió de setmanes al Parlament, segons han confirmat fonts dels populars a l'ARA Balears. D'aquesta manera, el partit liderat per Biel Company donarà suport a la iniciativa d'El Pi, MÉS per Mallorca i Més per Menorca. Els tres partits varen sol·licitar de manera conjunta que es dugués a terme un ple extraordinari per decidir si el Parlament interposa un recurs contra els comptes del govern espanyol per l'incompliment del REB.

La presidenta de Cs, Inés Arrimadas, s'ha ofert aquest dijous al govern espanyol per aprovar uns "pressupostos d'emergència estatal" arran de la situació creada pel coronavirus a l'Estat, segons informa l'ACN. Ciutadans, que només té deu diputats al Congrés –que no garantirien l'aprovació immediata dels comptes– demana que els pressupostos siguin "sensats" i "abordin sense demora" els efectes del Covid-19 sobre el sistema sanitari i l'economia.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el líder de Podem, Pablo Iglesias, es van reunir aquest dimecres al matí a la Moncloa per abordar la situació política després de l’esclat de la polèmica pel relator en les reunions entre partits catalans, segons ha avançat 'Eldiario.es'. La trobada va tenir els pressupostos de teló de fons, i segons apunta aquest diari va servir per aplanar l’acord sobre els comptes entre les dues formacions i per llimar les diferències que havien sorgit per qüestions com la limitació dels preus dels lloguers.

La taula de diàleg entre partits catalans s'articularà a partir d'ara com un espai per elaborar propostes per a les negociacions entre governs i partits a Madrid i retre compte d'aquestes converses. Així ho ha explicat la cap de files dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, al final de la segona reunió de la taula de diàleg al Palau de la Generalitat. El primer secretari del PSC ha aclarit que en aquests moments s'està treballant per impulsar a Madrid dos espais de diàleg: la ja existent comissió bilateral Generalitat-Estat i una altra taula de diàleg amb partits "amb composició que cal precisar". El dirigent socialista ha assegurat que donaran suport a la composició que generi "consens", i que no tenen inconvenient que hi participin forces polítiques espanyoles. Fins ara, la Moncloa s'hi havia mostrat reticent.