El PP balear no es planteja una coalició amb Vox després de les eleccions autonòmiques del 28 de maig. "Ni es considera un Consell de Govern amb Jorge Campos", resumeixen fonts del partit. L'experiència de Castella i Lleó, forçada en el seu moment per la guerra civil interna que vivia el PP estatal, amb la defenestració de Pablo Casado i l'arribada d'Alberto Núñez Feijóo, ha deixat clar que la 'victòria' d'assolir un govern autonòmic, amb Vox, pot passar factura a llarg termini: fora de Castella i Lleó s'ha conegut més el polèmic protocol antiavortament impulsat pel govern d'Alfonso Fernández Mañueco que qualsevol altra acció d'aquest executiu.

Podem Illes Balears i Esquerra Unida (EUIB) han signat aquest divendres el preacord, pendent de ser ratificat per les bases d'ambdues formacions, per reeditar l'aliança i concórrer junts a les eleccions vinents al Parlament, als consells insulars i a l'Ajuntament de Palma i al d'altres municipis. En paraules de la coordinadora de Podem a les Illes, Antònia Jover, "no es pot perdre cap vot de l'esquerra, perquè el que hi ha al davant fa por".

El partit animalista Pacma es presentarà per primera vegada en la seva història a les eleccions a les Illes en coalició amb Progreso en Verde. Segons ha explicat el partit en un comunicat, aquest seria el primer pic que en l'àmbit estatal dos partits de caire animalista s'uneixen amb la finalitat de defensar els drets dels animals i el medi ambient a les institucions.

El dimarts passat El Pi anunciava un acord amb el PSOE, a través de Coalició Canària, perquè en els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) s'inclogui una partida de 43 milions d'euros que asseguri la gratuïtat del transport públic a les Illes. "Si sense representació a Madrid hem aconseguit aquesta millora per a les Balears, si tinguéssim un o dos diputats en podríem aconseguir moltes més", s'aventurava a dir el president del partit, Tolo Gili.

La presentació de Coalició per Mallorca, que concentra agrupacions independents dels municipis de l’illa, s’ha anat endarrerint, però l’anunci entra en la recta final. El batle de Santa Margalida, Joan Monjo, que n’és un dels impulsors, ha explicat a l’ARA Balears que el setembre serà el més clau per enllestir-lo de manera definitiva. “Encara s’està muntant, però segur que es posarà en marxa”, declara. “S’espera que passi la calor perquè la gent es pugui reunir”, ironitza.

La pandèmia ha esta "esgotadora" per l'Executiu balear i les discrepàncies entre els partits de la coalició són "absolutament normals". Són paraules del vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, en una entrevista amb Europa Press. El de Podem es mostra molt partidiari de la fórmula d'un govern de coalició amb vista a les eleccions de 2023. I apel·la directament al guanyador de les primàries de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia. "Si en la pròxima legislatura hi ha opció de repetir el Govern de coalició i Lluís Apesteguia hi està està disposat, nosaltres estarem encantats de consensuar-lo", diu el vicepresident.

El Pi podria veure minvat el seu pes polític a la Part Forana a causa del naixement de Coalició per Mallorca, una federació que aglutinarà partits independents de l’illa i que es presentarà el pròxim novembre. El batle de Santa Margalida (Convergència) i exsecretari d’UM, Joan Monjo, serà un dels pesos pesants dins la nova formació i ha assegurat que ja hi ha entre 15 i 20 partits independents que han confirmat que s’hi adheriran, encara que no ha volgut donar noms concrets.

Bèlgica ha aconseguit formar govern després de 650 dies amb l'executiu federal en funcions. Bat així el seu propi rècord, el de 541 dies sense govern entre el 2010 i el 2011. I la fita no només és remarcable perquè ha aconseguit posar d'acord fins a set partits, sinó perquè la composició del nou executiu federal és especialment diversa. No només hi ha francòfons i neerlandòfons, com ja és habitual en un país acostumat a les coalicions, sinó que també és un govern paritari: compta amb 10 homes i 10 dones. A més, una de les persones a càrrec d'una de les set vicepresidències (n'hi ha tantes com partits conformen el gabinet) és transgènere. I, per acabar, dos dels seus membres tenen arrels marroquines i un iraquianes.

Pedro Sánchez (PSOE) i Pablo Iglesias (Podem) tenen en el Govern de coalició presidit per la socialista Francina Armengol una font d’aprenentatge després de dues legislatures de Pacte. La fórmula de l’èxit potser no és exclusiva de les Balears, però sí que ha donat fruits a les Illes, amb la reedició per primera vegada en la història d’una coalició d’esquerres després de la victòria del PSIB en les eleccions del 26 de maig. Tant polítics com experts assenyalen tres eixos fonamentals per assegurar un mínim de fortalesa a un govern format per partits diferents: la coordinació entre l’Executiu, els partits polítics i els grups parlamentaris; seguir una estratègia encertada i consensuada de comunicació, i un repartiment adequat dels càrrecs són els ingredients de la recepta de la supervivència.

Espanya finalment ja té govern: el primer executiu de coalició des de l'inici del règim del 78. Una coalició progressista formada pel PSOE i Unides Podem. I un govern amb suport extern del nacionalisme basc (amb el sí del PNB i l'abstenció de Bildu) i de l'independentisme català (amb l'abstenció d'ERC). Estem, sens dubte, davant un gir inèdit, un canvi de paradigma que neix, tanmateix, envoltat d'incògnites i acompanyat de la reacció ultramuntana dels partits d'una dreta que, tant en les formes com en el fons, s'assembla perillosament a la dels anys 30 del segle XX. El PP i Cs, a remolc de l'auge de l'extrema dreta de Vox, han abandonat qualsevol flirteig centrista i s'han erigit en salvadors d'una pàtria que interpreten de manera exclusivista, restrictiva i ideològicament involucionista, amb un tarannà diametralment oposat al que seria propi de l'oposició d'una democràcia liberal madura. Tant és així que literalment han decidit expulsar del consens constitucional els socialistes i estan intentant apropiar-se de la figura del rei Felip VI, utilitzant-lo com a arma llancívola. Fan així un trist favor a la mateixa monarquia, que definitivament –i per mèrits propis– ja ha deixat de ser un pilar neutral de l'Estat per convertir-se en un element més d'una delirant batalla campal.

Pedro Sánchez serà president. Sempre i quan tots els pactes aconseguits no trontollin, el líder socialista superarà per majoria simple i en segona ronda el debat d'investidura de dimarts vinent. Després d'aconseguir acords clau –com el de coalició amb Unides Podem i l'abstenció d'ERC–, l'equip negociador del PSOE ha tancat aquest divendres al matí els últims serrells que avalen la investidura del líder socialista, com l'abstenció d'EH Bildu, el 'sí' del BNG i Terol Existeix i l'abstenció de Coalició Canària. D'aquesta manera, Sánchez sumarà 167 vots a favor, tres més que els que, a priori, aniran en contra, 164.

Francina Armengol confia que un pròxim executiu central estable format per PSOE i Unides Podem accepti "una negociació lleial" que permeti que els ciutadans de l'Arxipèlag "vegin recompensat el seu esforç amb més recursos" per millorar els serveis públics.

"Vull estendre la mà a autonomistes i federalistes, a tots els reformistes catalans; volem fer una coalició que reuneixi totes aquestes forces per fer canviar de rumb la Catalunya d'avui en dia". Les paraules de Miquel Iceta aquest diumenge, al final del congrés que el va ratificar com a primer secretari del PSC, anunciaven la voluntat dels socialistes de sumar forces per reforçar el partit com a alternativa a l'actual Govern independentista. La incògnita que va quedar llavors –a quines forces es referia– l'ha resolt parcialment aquest dilluns el mateix Iceta en una roda de premsa a la seu del partit. "Pensem més en sectors polítics que en partits", ha aclarit, si bé ha posat diversos exemples de formacions que van de l'esquerra al centredreta catalanista i amb les quals estaria disposat a trobar-se mitjançant una fórmula encara per determinar.

Un total de 2.711 militants de Podem a les Illes ha donat suport a l'acord entre Pablo Iglesias i Pedro Sánchez per formar un govern de coalició, un 97,13% dels participants. Només 80 militants, un 2,87%, hi ha votat negativament.

Pablo Iglesias va reconèixer dijous en una carta a la militància que en un govern de coalició amb el PSOE trobaran “molts límits i contradiccions” i que això implicarà fer “grans cessions”. Sobretot respecte a Catalunya i a temes econòmics, Podem haurà de rebaixar les posicions maximalistes.

L'assemblea de MÉS per Mallorca ha ratificat les candidatures que presentarà tant al Congrés dels Diputats com al Senat amb vista a les eleccions estatals del 10 de novembre. Els representants seran Guillem Baloboa i Lila Thomàs, respectivament.

Xipre, Dinamarca, Irlanda, Grècia, Malta, Portugal i Espanya. Aquesta és la curta llista de països que tenen governs monocolor a la Unió Europea. La resta, 20 estats -tret d’Àustria, amb un govern tecnòcrata, que és una excepció en una llista de governs compartits-, tenen executius de coalició. En alguns, com a Finlàndia o a Letònia, fins a cinc partits formen la majoria de govern. En d’altres, tot i la sopa de lletres governamental l’executiu ni tan sols té majoria absoluta i ha de confiar en els suports externs per aprovar les seves mesures. Espanya, sense cap coalició en el seu historial, és, doncs, una excepció europea. Ara, però, sembla abocada a estrenar-se en aquesta fórmula de govern per primera vegada en la història.