Ja fa molt de temps que els anomenats boomers hem constatat que les noves tecnologies, a les quals anem arribant tard i malament, ens van separant sense remei de les noves generacions. El mòbil, les xarxes socials, la intel·ligència artificial i tota la pesca han canviat els costums, la manera de relacionar-se, en definitiva, la manera de viure.

Llegeixo una entrevista a l'ARA a la Lola Clavo, que fa una professió que no sabia que existia: coordinadora d’intimitat. Ella i els seus companys de feina s’encarreguen –explica– de garantir “la seguretat i el benestar” d’actors i actrius que han de fer escenes íntimes. “Intentem introduir la cultura del consentiment a la indústria audiovisual perquè tothom se senti respectat i pugui decidir amb llibertat què vol fer i què no”. I afegeix: “també participem en la part més creativa i col·laborem perquè una escena íntima sigui com més creïble millor. Igual que els especialistes de lluita, que treballen perquè no et facis mal i tot sigui realista”.

“La sexualitat és per a mi el més meravellós del món. Una necessitat física, una cosa tan enorme que el cel, si existeix, ha de ser un orgasme continuat amb música de Beethoven de fons”. La cita, igual que la resta d’aquest reportatge, no podrà ser identificada. Se sap que pertany a una de les 32 dones majors participants en la investigació que l'Associació Andiara –en col·laboració amb IB-Dona– ha desenvolupat sobre l'expressió sexual en les residències geriàtriques de les Balears.

La Policia Nacional va arrestar dimarts un jove menor d'edat com a presumpte autor d'un delicte contra la intimitat. Està acusat de gravar una companya d'institut al lavabo sense el seu consentiment. Els fets van ocórrer el mateix dimarts al centre, que està ubicat a Palma.

Durant la mateixa setmana que veig la sèrie Intimidad, salta a la llum pública la filtració d'un vídeo privat i íntim de Santi Millán. La parella de l'actor, Rosa Olucha, surt a explicar quelcom que hauria de ser evident: els acords que tenen com a parella són personals i no són discutibles; la fidelitat i la lleialtat no haurien de ser motiu d'escrutini públic, i la filtració d'aquesta mena de material és un delicte contra Millán.

"Tu i jo som majoria. Ja està. MÉS que s'arregli per haver fet això. Són les conseqüències". Així s'expressava el regidor d'Unides Podem de Palma Rodrigo Romero en uns àudios extrets d'una conversa aparentment personal difosos pel diari dBalears aquest dimecres. En aquestes declaracions fa referència al document –en el qual nega públicament haver participat– que va fer explotar una guerra de comunicats en el si del govern de Cort la setmana passada. Aquests fets van culminar dijous amb la destitució de l'edil Sonia Vivas, a la qual sembla fer referència quan diu "tu i jo som majoria". Si bé no es pot demostrar que la persona a la qual anaven adreçades les afirmacions era la mateixa Vivas, aquesta filtració obre un debat: poden les parts d'una conversa privada compartir-ne el contingut?

George i Amal Clooney sempre han protegit amb molt de recel la seva vida privada i la dels seus fills, Alexander i Ella, una bessonada que van tenir fa quatre anys. Tot i això, en els últims temps han intensificat esforços perquè la seva intimitat sigui encara més preservada pels mitjans de comunicació. Ha sigut després que el matrimoni Clooney hagi vist com el Daily Mail ha publicat la cara del fill de l'actriu Billie Lourd sense el consentiment de la mare.

Des que la pandèmia del covid-19 va saturar els hospitals cada dia veiem, en totes les cadenes, públiques i privades, i en tot tipus de programes, imatges dels malalts ingressats. En la immensa majoria dels casos són vídeos que han gravat amb telèfon mòbil el mateix personal sanitari per explicar les seves condicions de treball o per mostrar les atencions que donen als pacients. Per exemple, fa una setmana, el Telenotícies cap de setmana s’acomiadava amb el que Pellicer anomenava “un breu recull d’imatges per a l’esperança”, en què se succeïen diversos vídeos de diferents hospitals de Catalunya on el personal sanitari aplaudia als passadissos els pacients que sortien de l'UCI perquè havien experimentat una millora. Hi vèiem malalts transportats en cadires de rodes o en llits mentre, al seu voltant, els professionals celebraven la seva bona evolució i els encoratjaven a tirar endavant. La cançó Don’t give up convertia el muntatge en èpic i emotiu, i el convertia en una mena de videoclip hospitalari que, amb tota la bona intenció del món, intentava transmetre cert optimisme al voltant d’aquesta malaltia. En molts altres programes hem vist vídeos de l’hospital d’Ifema, on el personal sanitari s’ha gravat organitzant un bingo per als pacients o animant el panorama amb un infermer tocant la guitarra. També hem pogut veure escenes a l’interior de residències, on els professionals que tenen cura dels avis ensenyen com faciliten el contacte virtual dels residents amb les seves famílies a través de videotrucades. Són imatges positives, d’una gran humanitat, que en molts casos el personal sanitari penja a les xarxes socials i que els mitjans de comunicació difonen.

L'home a qui volem imaginar llegint a la llum d'una espelma, en una torre circular que sembla sorgida d'un quadre oníric de Giorgio de Chirico, prop de l'ensopit riu Dordonya, al Perigord, només té 38 anys, tot i que potser n'aparenta més. Es diu Michel de Montaigne (1533-1592) i ha decidit retirar-se del món, tancar-se a casa. No sap que ja és el primer modern. Més ben dit: que està començant a ser-ho. La perífrasi verbal resulta aquí necessària per comprendre l'abast històric d'aquest confinament voluntari, que no és altra cosa que un procés que el portarà a canviar les regles de joc expressives del pensament occidental. Com succeeix amb els arbres borrosos que veiem des d'un tren en marxa, el moviment –un procés sempre és una modalitat de moviment– dificulta i alhora amplia la nostra percepció de la realitat. El moviment de les coses, el seu vertiginós i alhora previsible transcórrer, acabarà sent, de fet, la matèria primera dels Assaigs, com va intuir molt bé Jean Starobinski. Tot i que reclosos a les nostres respectives cases, aquests dies de març estem presenciant –i, d'alguna manera, també protagonitzant– un canvi que podria arribar a ser molt profund.

Per vuit vots a un, San Francisco ha prohibit l'ús de tècniques de reconeixement facial a les agències locals i es converteix, així, en la primera ciutat nord-americana que legisla en contra d'un mètode que la policia utilitza per identificar sospitosos de delictes. No obstant això, aquestes tècniques reben crítiques de les organitzacions en defensa dels drets civils, perquè consideren que atempten contra la intimitat de la ciutadania.

Si tens previst viatjar a l'estranger o venir des de fora d'Espanya, a partir del 10 desembre has de saber que l'Estat analitzarà les teves dades. Com a mínim, enregistrarà qui ets, la teva edat, el número de la targeta de crèdit, quin trajecte fas i quan, ho relacionarà amb altres viatges que hagis fet i fins i tot podrà encreuar les dades amb més informació que tingui sobre tu, com ara el que diguis a les xarxes socials i dades mèdiques. Tot plegat ha de servir per detectar "patrons de comportament anòmals" i "perfils de risc" que delatin possibles terroristes i membres del crim organitzat.

Els usuaris de telèfons amb Android ja poden desactivar fàcilment el doble 'check' blau que delata els seus interlocutors quan han llegit un missatge. Ja ho podien fer des de feia unes setmanes si es descarregaven una actualització directament del web de WhatsApp, però ara tan sols cal que actualitzin l'aplicació directament de la Google Play Store o clicant aquí. S'espera que l'opció aviat també estigui disponible per als iPhones.