Aquesta és la història de dues amigues de més de quaranta anys que després de tota una vida de dedicar-se al mateix han decidit unir els seus camins. Cadascuna continuarà amb la seva feina, amb el mateix esperit que ho ha fet fins ara, però començaran a posar en comú projectes, idees i diagnòstics per encarar la situació actual, que poc o res té a veure amb quan varen començar. Els temps són difícils per a les llibreries de barri i Quart Creixent (Palma) i La 22 (Girona) ho saben bé. És per això que, amb la intercessió d’Abacus, aquests dos establiments històrics han signat una aliança que cerca enfortir-les i que, sobretot, pretén preservar-les tal com són.

Cap dels centres que formen part de la Sectorial d'Ensenyament de la Unió de Cooperatives de Treball Associat de les Illes Balears (UCTAIB) s'ha sumat al Pla pilot de segregació lingüística de la Conselleria d'Educació per al curs que ve. L'entitat s'oposa al Pla pilot i cap dels set centres associats que s'hi podrien haver acollit ho ha fet. "La nostra posició sempre ha estat la de defensar la llengua catalana com a llengua vehicular d'ensenyament i aprenentatge als nostres centres", ha assenyalat UCTAIB mitjançant un comunicat. Segons la unió de Cooperatives, "la llengua catalana ha de ser també la llengua que s'ha d'emprar en altres contextos dels centres i de la societat en general".

Vuit llocs de Ciutadella i Ferreries han estat a punt de tancar la parada amb l’arribada de l’any nou. La Payesa, l’emblemàtica marca menorquina de formatges, amb 80 anys d’història, els comunicà sols amb un mes d’antelació que reorientava el seu negoci i els deixaria de comprar la llet. Només la intervenció d’urgència del Govern i de les dues grans cooperatives de l’illa els ha salvat, gairebé contra rellotge. Finançada l’operació des del Consolat, Sa Cooperativa del Camp ha accedit a comprar-los els tres milions de litres de llet que produeixen a l’any i convertir-los en maquila de brossat per a Queseria Menorquina. Però només durant sis mesos. Una solució temporal que tampoc no resol definitivament el problema.

El sector primari és l'activitat econòmica de les Illes que més ha crescut aquest any. En concret, l'ocupació d'aquest sector ha augmentat un 27% respecte del 2021, segons les darreres dades ofertes aquesta setmana pel Consell Econòmic i Social de les Illes Balears (CES). Així ho han anunciat la consellera d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Mae de la Concha, i el director general d'Agricultura, Fernando Fernández, en el Consell Agrari Interinsular, aquest dimecres.

El problema d’accés a l’habitatge afecta tothom. Trobar un sòl on viure no és fàcil, sovint perquè el preu és car o perquè les condicions concretes d’aquest sòl no ho permeten. Aquest és el cas de les cooperatives d’habitatge sènior, un model de convivència que fa anys que existeix arreu de l’Estat, però que encara no ha pogut arrancar a les Illes Balears. En els darrers anys han sortit diferents grups com Plegats, Casal Mallorca i Es Llindar –a Mallorca–, i Binisàvia –a Menorca. Aquest nou model de convivència es basa en els valors de la participació i el suport mutu de tots els integrants. El coliving sènior cerca una alternativa a la vellesa que no passi per la institucionalització, és a dir, entrar en una residència.

El Pla director d'economia social de les Illes Balears aprovat l'any 2018 pel Consell de l'Economia Social i Cooperativisme té una vigència de quatre anys i, per tant, acabarà aquest 2022. Ja entrat al darrer semestre de l'any, s'ha "aconseguit cobrir més de tres quartes parts de les accions a desenvolupar", ha explicat el director general de Promoció Econòmica, Emprenedoria i Economia Social i Circular, Manuel Porras.

La Xarxa d'Economia Alternativa i Solidària de les Balears (REAS Balears) ha presentat la memòria d'activitat del 2021 amb la participació del president de l'associació, Toni Ramis; una representant del projecte d'habitatge cooperatiu Es Llindar; un representant de les empreses d'inserció, Víctor Reyes, i el secretari de REAS Balears, Jordi López. Durant la presentació, han recordat que l'objectiu d'aquesta xarxa és "transformar des del sector econòmic" però sense cercar el creixement, ha dit Ramis; "el nostre paper és construir alternatives" per tal de potenciar l'economia solidària per tal de desenvolupar una societat més justa i sostenible, ha afegit López.

Varen ser dues parelles de mestres a l’atur que ho varen començar tot, conta Maria Ángeles Fernández, una de les impulsores de l’Aula Balear. L’escola compleix enguany 40 anys, i és el tercer centre educatiu cooperatiu més antic de les Illes Balears, després del CIDE i el Liceu. “Guillermo Estarellas, que havia fundat el Liceu i el CIDE, ens va proposar muntar una cooperativa i ens va semblar genial”, recorda. Es varen posar mans a l’obra i varen cercar gent amb qui tirar endavant el projecte. L’arquitecte Rafel Llabrés els va llogar un edifici abandonat al polígon de Can Valero, i amb les aportacions de cada cooperativista varen pagar les obres i els permisos per començar al setembre del curs 1981-82. Llavors, eren una vintena de cooperativistes, entre professors, personal administratiu, de cuina... Varen començar amb l’EGB i Formació Professional, i els va sortir bé. Això sí, al principi treballaven sense cobrar:“Érem molt joves, tots d’entre 20 i 26 anys, i vivíem de l’ajuda familiar”, rememora la docent. “Els pares havien de pagar, i era difícil, pagaven el que podien, el barri en què nosaltres ens movíem era de gent humil. No deixàvem ningú fora per no poder pagar”, afegeix.

La cooperativa d’ensenyament CIDE –la primera a les Balears i la més antiga d’Espanya– va complir 50 anys el 2016. Es Liceu va arribar als 40 anys de trajectòria el 2020; l’Aula Balear va celebrar les quatre dècades de la seva constitució l’any passat; i l’escola Mata de Jonc suma 44 anys de vida aquest 2022. En els anys noranta se’n varen crear d’altres, també consolidades avui dia, com ara el Gorg Blau i Es Lledoner. En definitiva, entre els anys seixanta i els 2000 hi va haver una eclosió de cooperatives d’ensenyament a les Balears, tirades endavant per professionals convençuts d’impulsar un altre model educatiu, diferent del que s’oferia a l’escola tradicional d’aquell moment, més innovador i en català. Quin és el llegat, actualment, d’aquell moment àlgid d’escoles cooperatives?

Un conjunt de cooperatives agroalimentàries de les Balears, Catalunya i el País Valencià han presentat aquest dijous al Govern un projecte per construir una planta de tractament de polpa de garrova al municipi de Consell. En concret, l'objectiu és crear nous aliments i comercialitzar-los en diferents indústries, com l'alimentària, la farmacèutica i la vinícola. La presidenta Francina Armengol ha donat suport al projecte i ha assegurat que es podria finançar amb fons europeus.

'Amb el producte de Mallorca' és el lema amb el qual s'emmarca aquesta campanya del Consell de Mallorca. Es tracta d'una iniciativa que repartirà 4.778 bons bescanviables per lots de productes mallorquins de diferents cooperatives agroalimentàries, establiments del sector productiu i botigues amb compromís social. Tindrà la singularitat de donar sortida a productes que s'han vist estancats a causa de les dificultats que ha originat la pandèmia per covid-19.

El Consell de Mallorca posarà en circulació 4.778 bons de regal que es podran bescanviar per un lot de vint-i-dos productes de Mallorca. Aquesta és la nova iniciativa que ha presentat aquest divendres el consistori per fomentar el producte mallorquí. Segons han informat en un comunicat, la iniciativa es desenvoluparà els pròxims tres mesos i es donarà el lot quan es faci una despesa mínima en un dels establiments adherits.

Més de 3.000 acadèmics han publicat recentment a Le Monde, The Guardian, Il Manifesto o La Folha de S.Paulo una crida per democratitzar l’empresa, desmercantilitzar el treball i iniciar la transició ecològica. Dominique Méda, Nancy Fraser, Thomas Piketty o James K. Galbraith assenyalen –“Work: democratize, decommodify, remediate”– que els efectes socioeconòmics i sanitaris del covid-19 mostren que els llocs de treball, les persones i el medi ambient no poden ser reduïts a mercaderia.