Usuaris del sistema de salut han expressat el seu malestar per les dificultats per demanar cita prèvia a través de la nova aplicació de gestió sanitària del Govern, Espai Salut, en marxa des de març. Segons denuncien, en molts casos resulta impossible obtenir una cita mitjançant l’eina digital, una situació que està generant frustració i una creixent sensació de saturació del sistema. El problema s’agreuja amb el col·lapse del servei telefònic: usuaris asseguren que han intentat contactar amb Infosalut Connecta per gestionar una cita sense obtenir resposta o amb llargues esperes. Denuncien, en aquest sentit, la manca d’alternatives eficients per accedir a l’atenció sanitària, que descriuen com un coll d’ampolla. "És impossible demanar cita ni per l'App ni per telèfon. Hem tornat 20 anys enrere, perquè hem d'anar a demanar cita al Centre de Salut. Quan hi vaig anar hi havia cua", assegura un usuari.

La consellera de Salut, Manuela García, ha indicat aquest dimarts en el ple del Parlament que entre un 60% i un 96% de les adjudicacions de l'IB-Salut de més de 100.000 euros durant la pandèmia va incomplir la Llei de contractes públics. García ha avançat els resultats preliminars de l'auditoria que ha encarregat el Govern per respondre una pregunta de la diputada de Vox Patricia de las Heras. La consellera ha explicat que una "empresa independent" ha revisat 60 expedients que es varen entregar per la via d'emergència durant la gestió del covid la legislatura passada i ha assegurat que l'informe que justificava la contractació es va fer després d'executar-la en "la majoria dels casos".

La Plataforma Ciutadana per la Sanitat Pública de les Balears ha advertit aquest dijous que la situació de la sanitat pública és “crítica” i que el sistema “corre el risc d’assemblar-se al model dels Estats Units”, on “si tens doblers t’atenen i si no, no”. “L’objectiu a llarg termini sembla ser convertir Espanya en els Estats Units. Podem acabar com ells. És a dir, que qui té doblers pot rebre assistència i qui no, no”, ha denunciat Antonio Picazo, membre de la Federació d’Associacions de Veïns de Palma, que ha afegit que la plataforma lluitarà perquè la sanitat pública “no es redueixi a posar tiretes”.

L'exdirector de l'IB-Salut durant la presidència de Francina Armengol, Juli Fuster, ha afirmat aquest dimarts en el Senat que l'oferta de mascaretes de Soluciones de Gestión y Apoyo a Empresas –empresa vinculada a la trama Koldo– va arribar des d'un ministeri, encara que ha matisat que desconeix si era el d'Indústria o el de Transports. "Qui havia de dubtar del govern d'Espanya?", ha demanat l'exresponsable de l'IB-Salut durant la seva compareixença davant la comissió d'investigació de la Cambra Alta sobre les ramificacions del cas Koldo.

Els partits de l'oposició han carregat contra els pressupostos de la Conselleria de Salut, dels quals ha criticat el fet que són els mateixos que els de l'any passat, que no reparen els "errors" que tenien, i que les partides per salut mental i per contractar personal són insuficients. La diputada socialista Irantzu Fernández ha retret a la consellera de Salut, Manuela García —qui ha presentat els pressupostos de la seva Conselleria aquest dimecres— que els comptes no incloguin partides per abordar les noves situacions sanitàries que han sorgit. "No ha vist la necessitat de canviar res en aquests pressupostos? Tots els canvis que facin seran només els que Vox els demani a les esmenes que estan ocultes?", li ha demanat.

La Conselleria de Salut ha incorporat cinc psicòlegs clínics en centres de salut que se sumaran al programa PsicoAP, amb l'objectiu de millorar l'atenció a la salut mental de la població. Segons ha informat en un comunicat, la finalitat d'aquest programa és oferir una resposta més pròxima i eficaç a les persones que sofreixen situacions o problemes que generen malestar emocional, afecten la seva vida quotidiana i superen la capacitat d'afrontar-los.

La Conselleria Salut ha reduït les llistes d'espera per intervencions quirúrgiques i per consultes externes a la sanitat pública. Així i tot, a finals de 2024 hi havia 79.170 pacients (enfront dels 82.232 del 2023) pendents d’una consulta amb l’especialista. Pel que fa a les intervencions quirúrgiques, hi havia 13.624 pacients pendents (enfront dels 14.584) de l’any precedent. Dels usuaris que esperaven cita amb l’especialista, 35.520 feia més de 60 dies que esperaven, i la demora mitjana és de 84 dies. Aquestes xifres suposen un descens respecte de les registrades el mateix període de l’any passat, quan eren 38.000 i la demora se situava en 91 dies. Pel que fa a les intervencions quirúrgiques, 2.158 fa més de 180 dies que esperen (31,3% menys, 3.136).

El Govern ha aprovat aquest divendres l’oferta d’ocupació pública de 744 places per al 2024. Del total, 472 corresponen al torn lliure i 272, a promoció interna per a 73 categories. Del total, es reserva el 7% per a persones amb alguna discapacitat. La distribució de places d’aquesta oferta pública es pot consultar al següent document.

Els treballadors de l'IB-Salut cobraran a partir de desembre el complement de carrera professional, congelat des de 2018. La reactivació del pagament de carrera professional tindrà un cost al desembre d'1,7 milions d'euros i de 40,1 milions d'euros anuals.

A les Illes Balears hi ha 3.404 Tècniques en Cures Auxiliars d’Infermeria (TCAI) que fan feina als centres de l’IB-Salut. Les professionals consultades per l’ARABalears defensen que la seva feina és “imprescindible per al bon funcionament sanitari”, però denuncien que estan invisibilitzades: “Som les grans oblidades del sistema i som poques amb relació al nombre de pacients que hi ha”, “som les darreres en tot”, diuen.

El temps d'espera mitjà fins a aconseguir una primera consulta amb l'especialista a la sanitat pública ha augmentat un 8% a les Balears a l'agost, en comparació amb el mateix mes de l'any passat, fins a situar-se en 83,5 dies. Ara hi ha 87.916 pacients en espera, un 12,8% més que fa un any. Els usuaris que fa més de dos mesos que esperen ja són 40.592, un 22,8% més que l'agost de 2023, segons les actualitzades de l'IB-Salut.

Les Balears encara no tenen el registre de metges objectors de consciència de l'avortament que exigeix la Llei estatal de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs. La norma es va modificar fa un any i mig i diu: "A efectes organitzatius i per a una adequada gestió de la prestació, es crearà a cada comunitat autònoma (...) un registre de professionals sanitaris que decideixin objectar per motius de consciència respecte de la intervenció directa en la pràctica de la interrupció voluntària de l'embaràs". Ara bé, no s'hi fixa el termini en què aquest registre haurà d'estar operatiu, i és en aquest fet en el qual s'excusa l'IB-Salut per no haver-lo creat. "La llei no especifica quan s'ha de tenir fet el registre", diuen fonts de l'organisme. Arreu de l'Estat, només cinc de 17 comunitats autònomes ja el tenen operatiu: la Rioja, Múrcia, Cantàbria, Catalunya i les Canàries, segons va informar el diari El País.

Des de l’any passat, l’IB-Salut té contractada una empresa per aconseguir cobrar als turistes que deixen sense pagar l’atenció sanitària que reben. Va començar la seva activitat al juny i la finalitzarà el 2025. Fins ara, ha aconseguit recuperar 1,5 milions d’euros dels 7,4 que varen quedar pendents entre 2019 i 2022. Així, els visitants morosos encara deuen 5,9 milions a les Balears. L’empresa persegueix aquells turistes que no varen presentar la targeta sanitària europea quan se’ls va atendre i també els deutors extracomunitaris. Per explicar com és possible que hi hagi pacients que parteixin de l’hospital sense que es pugui garantir que l’IB-Salut en cobrarà l’atenció, cal tenir present que a Espanya no es pot obligar que un pacient pagui abans d’abandonar el centre. Pot anar-se’n si diu que ho farà més endavant, però n’hi ha que no ho fan.

El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ha condemnat el Servei de Salut de les Balears (IB-Salut) a indemnitzar amb 30.000 euros una pacient pel retard a diagnosticar-li i tractar-li un sarcoma, una classe de càncer. Segons ha recollit Europa Press, la pacient va acudir al seu centre de salut al juliol del 2018 per un bony a l'esquena. Dies més tard, hi tornava exposant que el bony havia crescut des de la valoració anterior i que li feia mal quan el palpava. Llavors se li va diagnosticar com un lipoma, un tumor de teixit tou benigne.

Un metge d'Eivissa viatjarà a Palma per cobrir la baixa de l'únic facultatiu que hi ha en el servei de Sanitat Exterior, que s'encarrega de prescriure i administrar les vacunes necessàries per viatjar a alguns països de l'estranger. Aquest ha estat l'acord al qual han arribat la Delegació del govern espanyol a les Balears, institució responsable del servei que depèn del Ministeri de Sanitat, amb l'IB-Salut, de qui dependrà el metge que farà aquestes visites, després que aquest servei quedàs vacant per manca de personal, segons ha avançat Última Hora.

L'IB-Salut ja ha entregat a la Fiscalia europea l'expedient de compra d'1,5 milions de mascaretes per 3,7 milions d'euros per part del Govern a l'empresa vinculada al cas Koldo, Soluciones de Gestión, la passada legislatura, segons ha informat aquest dijous l'agència Efe. Fonts del cas han explicat que un equip de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil es va personar dimarts a la seu de l'IB-Salut en representació de la Fiscalia europea, que ha obert una investigació per a aquest cas perquè les adquisicions es varen pagar amb fons europeus. Els agents varen estar a l'edifici del carrer de la Reina Esclarmonda fins a la matinada per revisar tota la informació i es varen endur la documentació que varen considerar primordial per a la investigació.

El Govern ha d'entregar "tan aviat com pugui" als grups parlamentaris tota la documentació del cas de les mascaretes que es varen comprar la legislatura passada a l'empresa Soluciones de Gestión, investigada en el cas Koldo. Segons ha informat l'agència Efe, la Mesa del Parlament ha acceptat aquest dimecres una petició formal del PSIB perquè l'Executiu faciliti tot l'expedient, el qual està en mans de l'IB-Salut.

L'Advocacia de la Comunitat Autònoma de les Balears ha tornat a presentar aquest divendres un recurs contra la segona negativa del jutge de l'Audiència Nacional, Ismael Moreno, de permetre la seva personació com a perjudicada en el cas Koldo. Ho ha anunciat el portaveu i vicepresident del Govern, Antoni Costa, durant la roda de premsa posterior al Consell de Govern. Segons el conseller, "és qüestió de dies" que el perjudici a les arques autonòmiques es materialitzi, quan Brussel·les confirmi la descertificació dels fons europeus amb els quals es va pagar el contracte a Soluciones de Gestión y Apoyo a Empresas SL. "Demanam a l'Audiència Nacional que s'anticipi a una cosa que succeirà amb tota seguretat", ha dit.

La primera edició del curs de català inicial per a personal sanitari ha començat aquest dimarts amb 203 professionals inscrits. Salut té previst organitzar, durant l'any 2024, un total 16 cursos per a 480 sanitaris. Amb aquestes formacions, que es perllongaran fins al 2027, el Govern pretén compensar l'eliminació del requisit de català per als sanitaris. Aquesta mesura obre la porta, com ja passava fins ara i amb el requisit vigent, que un pacient vegi vulnerat el seu dret a parlar en català quan fa ús dels serveis públics.

El Comitè d'Empresa de Gestió Sanitària i Assistencial de Balears (GSAIB) a Mallorca, integrat per FS-TES, USAE, CCOO i UGT, ha decidit, per unanimitat, convocar una vaga de transport sanitari davant "la manca de diàleg i la deixadesa, desídia i passivitat que suporten per part de la direcció de l'empresa i els seus responsables, així com la poca implicació per part de l'IB-Salut com a responsable directe d'aquesta empresa pública, que té en l'actualitat més de 850 treballadors". La protesta consistirà en aturades parcials i, en cas de no aconseguir "avanços", serà indefinida. Segons ha indicat el comitè d'empresa aquest dimecres en un comunicat, les mobilitzacions estan previstes per als dies 21, 25 i 27 de març amb aturades parcials entre les 10 i les 12 h i des de les 16 fins a les 18 h. I en cas de no aconseguir "un avanç seriós", han assegurat que la jornada de vaga continuarà a partir del 2 d'abril durant les 24 hores del dia i de manera indefinida.