Concha Alós és l'única persona que ha guanyat el premi Planeta dos pics i, tot i això, tant la seva figura com les seves obres encara esperen justícia. Si bé la primera vegada, amb Los enanos (1962), el premi va quedar impugnat perquè Plaza & Janés va reclamar-ne els drets –Alós havia presentat el manuscrit a l’editorial i en un primer moment el varen rebutjar per tenir idees massa socialistes–, dos anys després el va guanyar oficialment amb Las hogueras (1964).

Feim un exercici. Si ens referim a Concha Alós, qui reconeix aquest nom? I per presentar-la, quin títol ens sona més familiar: el d’exparella de l’escriptor i periodista Baltasar Porcel o el de doble guanyadora del premi Planeta en ple franquisme (un mèrit que ostenta només ella, per cert). El moment de canvis que li va tocar viure, el càstig masclista i el seu alzhèimer varen contribuir al fet que avui encara no estudiem Alós igual que les seves contemporànies de la Generació del Mig Segle –la dels anys 50 o els Nins de la guerra–, com ara Carmen Martín Gaite, Ana María Matute i Carmen Laforet, i molt manco que a ells, Camilo José Cela, Juan Marsé i els germans Goytisolo. Alós va néixer a València el 1922, va viure a Palma en els anys 50 i va morir a Barcelona el 2011, on hauria acabat enterrada en una fossa comuna, si no hagués estat perquè tenia una molt bona amiga: Maria del Mar Bonet.

El claustre de l’IES Baltasar Porcel d’Andratx ha expressat el “rebuig més ferm” i una “profunda indignació” davant un atac homòfob contra un docent del centre. L'agressió ha consistit en la creació d’un compte fals a Google Classroom per part d’alumnes de 4t d’ESO –amb la col·laboració d’estudiants del CC Ramon Llull–, des d’on es varen difondre imatges i comentaris denigrants dirigits al professor. Entre els continguts publicats, hi havia fotografies de caràcter sexual –com imatges de genitals i juguetes sexuals–, a més d'insults i missatges amb referències directes al nom del docent que atemptaven contra la seva dignitat personal.

Les obres per rehabilitar la que serà la futura Casa Museu - Centre Cultural Baltasar Porcel ja han començat. L'espai està compost per tres cases d'uns 1.000 metres quadrats en total i està ubicat al carrer Alemany cantonada amb Metge Gaspar Pujol, al municipi d'Andratx. Avui el batle del municipi, Joan Manera; la regidora de Cultura, Ruth Mateu, i l'arquitecte tècnic municipal, Álvaro Homar, han visitat l'inici de les obres.

Baltasar Porcel (Andratx, 1937 - Barcelona, 2009) va ser un home d’una infinita curiositat i un compromís ferm amb l’escriptura. Va deixar Mallorca amb 23 anys per instal·lar-se a Barcelona: tenia afany de ser escriptor i volia viure l’amor en llibertat. El seu amor era Concha Alós, escriptora i mestra, casada amb el cap de Porcel del diari Baleares, onze anys més gran que ell. A la ciutat catalana el va acollir el crític literari Joan Triadú. Durant aquella dècada va tenir encontres i desavinences amb Llorenç Villalonga, Josep Pla i Camilo José Cela. També es va fer amic de Joan Carles I. En deu anys es va guanyar els escriptors i les personalitats més importants de Barcelona, com Jordi Pujol i Joan Vergés, entre d’altres, i es va fer un lloc en la premsa més influent de llavors: Serra d’Or, Destino, La Vanguardia. I l’any 1970 va guanyar el premi Josep Pla amb la novel·la Difunts sota els ametllers en flor. Altres títols de l’època són Solnegre (1961) i Cavalls cap a la fosca (1975).

Baltasar Porcel (Andratx, 1937- Barcelona, 2009) va ser un home d'una infinita curiositat i un compromís ferm amb l'escriptura. Va deixar Mallorca a 23 anys per instal·lar-se a Barcelona: tenia afany de ser escriptor i volia viure l'amor en llibertat. El seu amor era Concha Alós, escriptora i mestra, casada amb el cap de Porcel del diari Baleares, onze anys major que ell. A la ciutat catalana el va acollir el crític literari Joan Triadú. Durant aquella dècada va tenir encontres i desavinences amb Llorenç Villalonga, Josep Pla i Camilo José Cela. També es va fer amic de Joan Carles I. En deu anys, l'andritxol es va guanyar els escriptors i les personalitats més importants de Barcelona, com Jordi Pujol i Joan Vergés, entre d'altres, i es va fer un lloc en la premsa més influent de llavors, com ara les revistes Serra d'Or i Destino, i el diari La Vanguardia. I l'any 1970 va guanyar el premi Josep Pla amb la novel·la Difunts sota els ametllers en flor. Altres títols seus són Solnegre (1961) i Cavalls cap a la fosca (1975), però la seva obra és vasta.