La consellera de Salut, Manuela García, ha indicat aquest dimarts en el ple del Parlament que entre un 60% i un 96% de les adjudicacions de l'IB-Salut de més de 100.000 euros durant la pandèmia va incomplir la Llei de contractes públics. García ha avançat els resultats preliminars de l'auditoria que ha encarregat el Govern per respondre una pregunta de la diputada de Vox Patricia de las Heras. La consellera ha explicat que una "empresa independent" ha revisat 60 expedients que es varen entregar per la via d'emergència durant la gestió del covid la legislatura passada i ha assegurat que l'informe que justificava la contractació es va fer després d'executar-la en "la majoria dels casos".

A partir d'aquest dissabte, els contractes del sector públic relatius a productes agrícoles o alimentaris hauran d'incloure com a mínim un 10% de producte local i un altre 10% d'ecològic. Així ho ha aprovat el Consell de Govern aquest divendres. Aquesta iniciativa no s'aplicarà a tots els contractes que estan en vigor sinó que s'aniran imposant a mesura que es facin noves licitacions.

Els treballadors de les empreses subcontractades per Aena per prestar serveis logístics i operatius als avions, aerolínies i passatgers de l’aeroport de Son Sant Joan han amenaçat aquest divendres de provocar un “col·lapse total” a l’agost per la “precarietat del sector” i per les condicions en què es veuen obligats a fer feina. 

Diuen que després de la tempesta sempre surt el sol, però al País Valencià, des del fatídic 29 d'octubre, els núvols negres no escampen. I si la gestió de la DANA per part del govern valencià ha estat controvertida, també ho comença a ser la reconstrucció dels danys. Els contractes que ha signat la Generalitat Valenciana amb diferents empreses per fer front a les destrosses comprometen Carlos Mazón, assenyalat per no suspendre la seva agenda i arribar gairebé tres hores tard a la reunió del Cecopi mentre ell era en un dinar amb la periodista Maribel Vilaplana.

La campanya de reforç d'estiu d'inspecció laboral ha detectat un total de 190 infraccions a les Illes Balears que han derivat en multes per un valor de 676.692 euros. El gruix de les infraccions detectades s'ha produït en l'àmbit de les relacions laborals, amb 103 infraccions, 102 de les quals s'han concentrat al voltant de l'horari laboral i del registre de jornada. Aquestes actuacions han derivat en sancions per valor de 78.501 euros.

Els sindicats han denunciat aquest dilluns el canvi en les condicions dels nomenaments dels auxiliars administratius de l'IB-Salut. En aquest sentit, han assenyalat que el que havien de ser contractes d'interinitat de llarga durada han resultat ser de tres mesos i, en alguns casos, en la categoria de zeladors, en la qual es cobra menys.

La Junta de Govern de l'Ajuntament de Palma ha aprovat la licitació del contracte de socorrisme però, encara que el nou contracte preveu que la temporada comenci per Pasqua, enguany ho farà el primer de maig, ja que el nou contracte s'adjudicarà al llarg de l'estiu. Així ho ha explicat aquest dimecres el portaveu del Consistori, Alberto Jarabo, que ha insistit, no obstant això, que no hi ha hagut retards encara que ha admès "que els hauria agradat que la tramitació hagués estat més àgil".

El Luis va entrar a l'empresa de transport on treballa amb un contracte temporal. Però quan el febrer passat es va aprovar la nova reforma laboral, que posava límits a l'ús generalitzat d'aquesta modalitat, la companyia li va oferir passar a ser fix discontinu. "És un negoci molt cíclic que té moments de molt poca activitat", explica a l'ARA. El balanç que fa d'aquestes noves condicions és que compta amb dos mesos sense feina –en els quals cobra de l'atur– i que els diners de menys que guanya en aquests períodes els compensa amb més temps per marxar de vacances i estudiar. Això no obstant, reconeix que la situació no és tan fàcil per a alguns dels seus companys, més grans que ell i amb fills, que preferirien l'estabilitat d'un contracte fix a jornada completa. "Jo venia d'altres feines en què no tenia ni dues setmanes de vacances. Ser fix discontinu també té els seus avantatges, almenys tens garantida la plaça i t'han d'acomiadar amb millors condicions que quan era temporal", defensa el Luis. L'empresa, de fet, li ha promès que el farà indefinit a temps complet en "quatre o cinc anys".

El Govern balear no està complint amb els objectius de contractació social a què s'havia compromès l'any 2016, segons ha denunciat la Xarxa d'Economia Alternativa i Solidària, REAS Balears. L'entitat ha elaborat un informe en què ha analitzat els contractes públics reservats a programes d'ocupació protegida (empreses d'inserció i centres especials d'ocupació d'iniciativa social).

El Govern balear considera que revisar els contractes públics per compensar les pèrdues a causa l'augment de preus és "plenament constitucional". Així ho ha defensat el portaveu de l'Executiu illenc, Iago Negueruela, aquest dilluns després del Consell de Govern. "Es continuarà aplicant perquè és constitucional", ha assegurat el també conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball.

Tres persones han estat detingudes a Manacor per diversos delictes contra els drets dels treballadors, falsedat documental i pertinença a un grup criminal. La Policia Nacional ha explicat que els detinguts facilitaven contractes laborals a ciutadans estrangers a canvi d'entre 4.000 i 7.000 euros. Amb aquests documents, podien sol·licitar el permís de residència i feina.

"Estem alimentant una bomba de rellotgeria". L'alerta és de l'economista i president de l'empresa de recursos humans ICSA Grupo, Ernest Poveda, davant "l'abús" dels contractes temporals que monopolitzen des de fa anys el mercat laboral espanyol i que se centren sobretot en els llocs de treball menys qualificats. Les dades li donen la raó. Segons el Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE, en les sigles en castellà), durant els primers set mesos d'aquest 2021 la durada mitjana dels contractes és de menys de dos mesos, concretament és de 54,1 dies. La xifra és més alarmant –assegura l'economista– si es té en compte que la crisi econòmica del covid no hi ha tingut cap impacte, ja que si es compara amb les dels últims anys fins i tot és una mica superior. El 2007, quan es venia d'una època de bonança econòmica, la duració mitjana d'un contracte era de 78,6 dies; el 2013, en plena crisi financera, va baixar fins a 53,3 dies, i el 2019, abans que esclatés la pandèmia, va arribar a mínims històrics al baixar per primer cop del llindar dels 50: 49,1 dies. "S'ha cronificat i abusat de la temporalitat i això provoca una inestabilitat en molts treballadors, que encadenen un contracte darrere l'altre, cosa que afecta directament l'economia i sobretot el consum, perquè una persona que està en aquesta situació no es planteja comprar un habitatge o un vehicle", exemplifica.

El volum de nous contractes temporals que s'ha signat durant el primer semestre de l'any ha arribat a xifres similars a les registrades abans de la pandèmia. Segons dades de l'empresa de recursos humans Randstad, les Illes Balears són la tercera comunitat autònoma de l'Estat on més han augmentat aquests contractes, amb un increment d'un 24%. Així, durant aquest període s'han signat un total de 119.622 nous contractes temporals a l'Arxipèlag, davant el 96.445 de l'any passat.

La nova consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido, ha assegurat que serà "implacable" si les subcontractes de l'ens públic no apliquen la pujada salarial que es va incloure en els plecs de licitació i que es va dotar amb 2 milions d'euros en els pressupostos del Govern l'any passat. Garrido ha contestat una pregunta del portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, sobre l'increment salarial dels treballadors de les contractes, que l'Executiu va pactar amb els ecosobiranistes menorquins i El Pi a final del 2019. Garrido ha explicat que les empreses tenen dos mesos des de l'adjudicació, termini que acaba l'11 de març en el cas de Dalton Audiovisual, l'empresa concessionària dels serveis informatius de l'ens públic.

Els contractes fraccionats han generat un vendaval en el debat polític arran del procés judicial relatiu a Laura Borràs. En el debat català. En el debat espanyol no hi ha tema, perquè el rave no són els contractes fraccionats, sinó una acció repressiva -una més- contra allò que més molesta a les institucions espanyoles de l’independentisme català. Allà tenen el bon costum de no confondre el rave amb les fulles. I com que el rave és la repressió política, no hi haurà processos judicials contra centenars de responsables a Catalunya (milers a Espanya) que han fraccionat contractes. Alguns ja declarats pel Tribunals de Comptes; altres, a partir de multitud d’indicis al revisar els contractes de moltes administracions. I no seran perseguits perquè el fraccionament -tot i ser irregular- no és al Codi Penal. ¿Llavors, això de Laura Borràs? Sí, el que sembla: repressió política via aparell judicial. És tot.

Un de cada quatre contractes signats al juliol a l’Estat era d’una durada inferior als set dies, segons les dades del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE). En total, al juliol es van signar 2,17 milions de contractes laborals, dels quals el 25%, 551.483, no va arribar a la setmana de durada. La temporalitat s’imposa en el mercat laboral. Així, 1,1 milions de contractes, la meitat del total, van ser de menys d’un trimestre.

Els contractes de lloguer que se signin a partir d'aquest dimecres tindran una durada mínima de 5 anys (o 7 anys si l'arrendador és una persona jurídica), i no de tres com fins ara. Avui s'ha publicat al 'Butlletí Oficial de l'Estat' (BOE) el decret llei que va aprovar divendres el govern espanyol i que preveu, com a principal novetat, l'ampliació de dos anys més del termini mínim legal del contracte.

El secretari de Procés Constituent i Programa de Podem, Juan Carlos Monedero, ha anunciat aquest dimarts que aquesta setmana convocarà una roda de premsa per aclarir tots els "aspectes" relacionats amb els treballs de consultoria que va realitzar per a diversos governs llatinoamericans, i per mostrar els "papers" que així ho demostren.

L'impost que el govern vol aplicar a les companyies operadores d'internet per finançar el sector audiovisual català va endavant. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha detallat aquest divendres que el tribut suposaria 0,25 euros al mes per cada connexió internet que tenen contractades les operadores a Catalunya (Telefónica, Ono, Jazztel, Vodafone, etc).