El Banc de Sang de les Balears (BSTIB) ha participat en un estudi que confirma la detecció del primer cas d'infecció per virus Usutu a Espanya, en un donant de Mallorca.

La demanda de test de diagnòstic de covid-19 en les farmàcies de les Balears s'ha duplicat des de principis d'any una vegada s'ha constatat el desplaçament a l'estiu de les majors taxes d'incidència del virus respiratori. Així ho ha confirmat en declaracions a Europa Press la vocal d'Oficina de Farmàcia del Col·legi Oficial de Farmacèutics de les Balears, Rosa Llull, que ha explicat que encara que les dades es refereixen a les xifres que aporta la Cooperativa d'Apotecaris, el principal distribuïdor de l'Arxipèlag a les farmàcies, la realitat en els establiments "concorda" amb aquest increment que apunta la distribució.

A principis de la dècada del 2000, un coronavirus que infectava els ratpenats va passar als gossos viverrins [un cànid asiàtic] i altres mamífers salvatges del sud-oest de la Xina. Alguns d’aquests animals es van vendre als mercats, on el coronavirus va tornar a fer un salt i va passar als humans. El resultat va ser la pandèmia de la SARS, que es va estendre a 33 països i va causar la mort de 774 persones. Uns mesos després, els científics van descobrir el coronavirus en els mamífers coneguts com a civetes de les palmeres, que es venien en un mercat situat al centre del brot.

Les Balears han registrat en la quarta setmana de l'any una taxa de grip de 180 casos per cada 100.000 habitants, un fet que suposa accedir al nivell alt de la fase epidèmica, d’acord amb l'informe setmanal de vigilància de les infeccions respiratòries que elabora el Servei d'Epidemiologia de la Direcció General de Salut Pública. La taxa global de virus sincicial respiratori (VRS) es va situar entre el 20 i el 26 de gener en 21,7 casos per cada 100.000 habitants, el nivell baix de fase epidèmica. La taxa de covid-19 se situa en nivells pròxims a zero, tant la global com la de la població major de 60 anys. Al mateix temps, la taxa global d'infeccions respiratòries (IRAS) està en 303,7 casos, i en persones de 60 anys o més, en 213,1 casos. La taxa d'ingressos hospitalaris greus a Son Espases se situa en 18,4 casos per cada 100.000 habitants.

La Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural ha declarat Mallorca zona afectada per la llengua blava. La malaltia ha tornat a l'illa "molt probablement pel vent provocat per la DANA que va entrar des del Mediterrani francès i català", i que han afavorit al trànsit de moscards , el principal transmissor del virus, segons ha justificat el conseller d'Agricultura, Joan Simonet. De fet, a l'illa hi ha cinc explotacions amb una prova PCR positiva –totes de la zona de Deià i Fornalutx i amb 22 animals morts– i tres de la mateixa zona “que tenen un 95% de possibilitats que el resultat ho sigui”, segons ha anunciat el director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández.

El virus H5N1, responsable de la grip aviària, té capacitat per infectar moltes espècies d'animals. Aquest 2024 s'ha reportat la primera mort humana per la malaltia al món i el patogen cada cop es transmet entre més mamífers, un escenari que ha activat algunes alarmes. Investigadors de la Universitat de Wisconsin-Madison han descobert que l'H5N1 es pot transmetre entre mamífers a través de la llet contaminada i pot arribar a les glàndules mamàries. La revista Nature publica els resultats d'aquesta investigació, que han elaborat a partir de l'aïllament del virus en llet d'una vaca infectada als Estats Units, i també han demostrat que les cries de ratolins es poden infectar a través de la lactància si la mare té el virus.

Si teniu fills en edat escolar segur que algú de la seva classe, si no ha sigut el vostre fill o filla, ha contret aquest curs una pneumònia, i el més probable és que hagi sigut una pneumònia atípica, és a dir, causada, com el seu nom indica, per microorganismes menys habituals –generalment el Mycoplasma pneumoniae.

Normalment, associem els virus a malalties. I molt sovint és així. Així com uns altres microorganismes, com els bacteris, poden viure amb simbiosi amb nosaltres i la gran majoria no són tòxics, els virus, per la seva naturalesa, solen causar-nos problemes de salut. Un tipus de virus, anomenat retrovirus, és especialment perillós, perquè còpies del seu genoma poden inserir-se en el nostre i això, per exemple, pot causar càncer. Per sort, poques vegades aquest “polissó” genètic es transmet a la descendència. Però hem tingut una relació molt llarga amb aquests virus i, després de mil·lennis d’evolucionar plegats, el genoma humà ha acabat contenint restes d’infeccions pretèrites en forma de seqüències d’ADN viral barrejat amb el nostre, que reben el nom tècnic de retrotransposons. Això no representa cap problema, perquè aquest ADN normalment no porta informació genètica (és part del que abans s’anomenava ADN brossa) i, per tant, no influeix en les funcions normals de les cèl·lules. Però s’acaba de descobrir un exemple que desmenteix aquesta màxima: el genoma humà conté una seqüència viral que no tan sols no és “silenciosa”, sinó que és necessària per a la formació dels nervis.

La taxa global d'incidència d'Infeccions Respiratòries Agudes (IRA) s'ha situat en els 242 casos per cada 100.000 habitants, quasi 37 punts per davall de la setmana passada, quan l'Arxipèlag va assolir 279 casos/100.000 habitants.

 La consellera de Salut, Manuela García, ha assegurat que el Govern acatarà “inicialment” l’obligatorietat de les mascaretes a hospitals i centres de salut aprovada pel Ministeri de Sanitat. D’aquesta manera, a partir d’aquests dimecres entrarà en vigor aquesta norma. “Ho acatarem, malgrat que és una invasió d’una competència nostra i que la situació epidemiològica de les Balears no ha empitjorat”, ha dit Garcia. La consellera ha exposat que el Govern farà al·legacions a la mesura, per demanar un protocol amb el qual “en funció de la incidència sanitària siguin els experts els que diguin a partir de quina taxa s’han d’aplicar aquestes mesures”.

La Conselleria de Salut no descarta imposar l'obligatorietat de l'ús de la màscara a hospitals i centres sanitaris si la incidència de virus respiratoris experimenta un creixement els pròxims dies o setmanes. De moment, es manté la recomanació. Així ho ha explicat la consellera Manuela García, després del Consell Interterritorial Extraordinari d’avui, en el qual no s'ha arribat a cap acord. García ha llançat un missatge de tranquil·litat a la població insistint que "això no és la covid" i que la situació actual era "esperable" per a aquesta època de l'any i que la incidència dels virus és semblant a la de l'any anterior. García, de fet, ha justificat continuar amb la recomanació de l'ús de la màscara, atès que les Balears, avui en dia, presenta una taxa de 260 casos d'infeccions respiratòria per cada 100.000 habitants, amb una taxa de grip d'uns 60,8 casos per cada 100.000 habitants. "És una taxa molt baixa. La més baixa del país", ha afirmat.

El segon trimestre ha començat amb normalitat i sense "cap incidència rellevant", informa la Conselleria d'Educació. Malgrat la situació sanitària per la incidència dels virus respiratoris, avui, en el primer dia de trimestre, els centres educatius no han registrat valors inusuals d'absències d'alumnes i professors per motius sanitaris. Ara bé, algunes escoles sí que han patit els efectes de l'allargament voluntari de les vacances per part de les famílies: "Ens falten set o vuit alumnes per aula. En algunes classes més i en algunes menys", assenyala Marilena Suau, directora del CEIP Cas Saboners. De professors, n'hi falten dos. Però cap per grip o malaltia respiratòria.

Entre els mesos de novembre i març, les urgències pediàtriques s'acostumen a omplir de famílies perquè els seus nadons pateixen bronquiolitis. Amb la irrupció del coronavirus, el comportament típic del virus respiratori sincicial (VRS), causant d'aquesta patologia, va alterar-se de tal manera que, o bé els casos van desaparèixer pràcticament, o bé es van donar pics de transmissió fora de temporada. L'any passat, el virus ja va començar a donar senyals de normalitat prepandèmica en provocar una primera escalada de casos a finals del mes d'octubre, que es va saldar amb un miler de nadons hospitalitzats, 400 dels quals, greus. Ara els indicadors suggereixen que la seva propagació s'ha normalitzat del tot, però ni les consultes pediàtriques ni els hospitals han experimentat, de moment, una allau de pacients. Els experts consultats ho atribueixen, tot i que encara amb cautela, a la campanya d'immunització, que va arrencar l'octubre. Segons ha pogut saber l'ARA, un 80% dels nadons ja ha rebut la injecció.

Encara no existeix una vacuna efectiva contra l'Epstein-Barr, un patogen de la família de l'herpes, malgrat que se sap que el 95% de la població mundial s'infectarà almenys un cop a la vida i que el virus no s'esborrarà mai de l'organisme. La possibilitat d'aconseguir una fórmula que protegeixi d'aquests contagis és una prioritat, atès que no només causa la mononucleosi, coneguda com la malaltia del petó perquè es transmet per la saliva, sinó que cada vegada hi ha més evidència que haver contret el virus s'associa a un risc més alt de patir malalties greus com l'esclerosi múltiple o càncers de gola, nas o limfoma de Hodgkin. Investigadors del Berghofer Medical Research Institute, a Austràlia, han dissenyat i assajat en ratolins una vacuna candidata que, per primer cop, es mostraria prometedora. De moment, però, en ratolins.

El doctor Pere-Joan Cardona acaba d’ingressar a la Reial Acadèmia de Medicina, la institució del 1770 que considera que la ciència és una arma de pau. A un humanista com ell, gairebé un home del Renaixement, li escau aquest honor reservat a les eminències. Quan estudiava per al MIR va llegir La muntanya màgica de Thomas Mann i, com si fos un senyal, ha dedicat una bona part de la seva carrera a lluitar contra la tuberculosi, la malaltia infecciosa que ha causat més morts en la història de la humanitat. Quan va néixer (Manresa, 1967), les famílies no es van posar d’acord amb el nom. Els uns volien que es digués Pere i els altres Joan. La solució, després d’una negociació pacífica, va ser un nom compost. Ell, de gran, s’hi ha posat el guionet perquè no es confongui amb el cognom.

Alerta sanitària a les Balears després que dos turistes que van visitar Eivissa s'hagin contagiat de dengue. Davant aquest fet, el Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES) ha publicat un informe en el qual alerta del risc 'moderat' que existeix que apareguin casos de dengue a l'illa pitiüsa entre els mesos de maig i novembre.

Més llits, més contractació i un treball en xarxa entre els hospitals. Aquestes són els tres pilars del pla de contingència que l'IB-Salut ha activat davant la previsió que augmentin les urgències i els ingressos a causa dels virus respiratoris, sobretot grip, covid-19 i bronquiolitis. Ara com ara la situació "no és preocupant", segons ha assegurat el director general del Servei de Salut, Manuel Palomino, però ja han constatat un increment de casos, sobretot a urgències pediàtriques per l'impacte de la bronquiolitis.

L'epidèmia de bronquiolitis està saturant els serveis de pediatria de molts hospitals a la Península, i, encara que a les Balears hi ha pocs ingressos per aquesta infecció, ja comença a agafar força. Així ho ha confirmat aquest dematí la consellera de Salut, Patrícia Gómez, i hi coincideix el president de l'associació la Societat de Pediatria Balear (Sopeba), Juan Carlos de Carlos: "Veurem el pic en els propers dies", preveu. Ara com ara, els hospitals grans illencs tenen al voltant del 80% dels llits pediàtrics ocupats i estan preparats per ampliar unitats si —tal com tot apunta— la pressió per aquest virus respiratori s'incrementa les setmanes vinents.

L'epidèmia de bronquiolitis està tensionant els serveis de pediatria dels hospitals catalans. El nombre de casos continua augmentant, especialment entre els menors d'un any. Els experts confien que aquesta onada, que s'ha avançat unes setmanes respecte al que és habitual per a aquesta època de l'any, pugui arribar al pic en els pròxims dies i començar a baixar. Si bé la bronquiolitis és habitual cada tardor i hivern –excepte en els dos anys de pandèmia de covid, que va canviar el seu comportament estacional–, aquest any l'epidèmia "està sent molt ràpida i intensa i tots els hospitals estem ampliant la capacitat d'hospitalització perquè estan emmalaltint molts nens de cop", explica Xoan González, cap d'urgències pediàtriques de l'Hospital de Sant Pau. Segons les dades actualitzades aquest dimarts pel Sistema d'Informació per a la Vigilància de les Infeccions a Catalunya (SIVIC), corresponents a la setmana del 14 al 20 de novembre, la taxa d'infeccions de bronquiolitis –provocada pel virus respiratori sincitial (VRS)– en infants menors de 4 anys ja supera el pic del 2019 i passa de 350 a 477 afectats per cada 100.000 habitants. L'augment més marcat és en menors d'un any, en què la taxa passa de 1.465 a 1.921 en l'última setmana.

Els virus són uns microbis amb una gran capacitat d’adaptació, i la seva simplicitat (bàsicament són només una colla de gens dins una càpsula protectora) els fa especialment resistents. Això representa un problema per als éssers vius que compartim planeta amb ells, ja que, quan ens infecten, causen malalties, algunes mortals. Per això és important entendre els canvis que poden adquirir els virus abans no provoquin més epidèmies i pandèmies. En aquest sentit, uns investigadors de la Universitat de Glasgow han fet un descobriment preocupant: han vist com dos virus diferents que causen refredats es fusionaven i formaven un híbrid que era capaç d’escapar-se del sistema immunitari.