Els alumnes dels centres adherits al Pla pilot de lliure elecció de llengua obtenen resultats sensiblement inferiors en català respecte del castellà. Així ho reflecteixen les dades d'un informe que la Conselleria d'Educació ha lliurat a l'STEI, que l'havia reclamat en el marc de la demanda judicial contra el pla. Segons aquestes dades, la mitjana de puntuacions sobre 100 en les proves de quart de Primària situa el català en 38 punts, davant els 58 punts del castellà, 20 punts menys. Es tracta de l'avaluació inicial realitzada l'octubre del 2024 als centres participants, tal com estableix la resolució que regula el pla. En concret, els resultats corresponen als 11 centres que s'hi varen adherir el curs 2024-2025, mentre que enguany ja són 20 els centres adscrits.

El primer quart del segle XXI ha deixat una empremta profunda en el sistema educatiu balear. Canvis demogràfics accelerats, desigualtats creixents, debats lingüístics, noves oportunitats formatives i una universitat que ha evolucionat en dimensió i ambició científica han configurat un escenari ben diferent del d’inicis de mil·lenni. Aquest reportatge mira enrere per entendre el present i projectar-se en el futur.

Reduir les ràtios d’alumnes per aula és una de les reivindicacions històriques de la comunitat educativa, i es considera una eina clau per atendre l’increment de vulnerabilitat infantil dels darrers anys. Segons les fonts consultades, les ràtios màximes que fixa la normativa –22 a Infantil, 25 alumnes a Primària, 30 a l’ESO i 35 a Batxillerat– ja dificulten l'atenció adequada a tots els infants, tenint en compte els condicionants socioeconòmics i socioculturals de les Balears. Però hi ha centres que superen aquestes xifres. De fet, la Conselleria d’Educació ha incrementat la quota de professorat a 84 centres públics que han superat els llindars màxims a grups de Primària, aproximadament el 37,83% del total, i a 22 que han fet el mateix a Infantil. Se'ls ha permès "abaixar ràtios a determinats nivells".

El claustre docent i l’equip directiu del CEIP Porta des Moll estan “indignats” per la decisió de la Conselleria d’Educació de tancar-los una línia de 4t d’Infantil (tres anys) el pròxim curs. El centre té dues línies i ha rebut 21 peticions de plaça. S’ha quedat a dues de les 23 peticions que la normativa fixa perquè es puguin fer dos grups. Sí que mantindran les dues línies el CEIP Hort des Fassers i el CEIP Puig de Sant Martí. Les dues escoles d’una línia, el CEIP Norai i el CEIP S’Alfubera mantenen la unitat. Cal recordar que la ràtio màxima d'alumnes en aquest nivell educatiu se situa en 22. Arreu de les Balears, s'han perdut 17 línies de tres anys. Totes a l'escola pública.

El conseller d’Educació Antoni Vera ha assegurat davant el ple del Consell Escolar de les Illes Balears que la ràtio mitjana als grups de 4t d’Educació Infantil pel curs 2025-2026 se situarà en 16,3 alumnes per aula, una xifra per davall del màxim establert pel Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports, fixat en 22 alumnes, i que queda pendent dels alumnes que s'incorporen amb el curs ja començat, un fet que fa variar aquestes xifres. També ha destacat que el 59,4% dels grups de 4t d’infantil a les Illes Balears tenen menys de 17 alumnes, un indicador positiu que reflecteix l’esforç per garantir una atenció més individualitzada a l’alumnat.

Diferències salarials, haver d’atendre ràtios elevades, manca de professionals i diferents convenis per a una mateixa feina. Aquesta és la realitat a la qual s’enfronten les mestres i les tècniques educatives de les escoletes de les Balears. El conveni estatal regula l’activitat dels centres municipals amb gestió externalitzada i les escoletes privades i és el més precari. Una mestra percep 1.489 euros bruts en 14 pagues per una jornada de 30 hores lectives, mentre que una tècnica educativa en cobra 1.028,63 per 38 hores de feina amb els nins. En concepte de triennis ingressen 31,74 i 24,38 respectivament, segons les dades aportades per l’STEI. Tot plegat es tradueix en una realitat “lamentable”, assegura Marta, tècnica a una escoleta externalitzada de l’Ajuntament de Manacor des de fa 20 anys. “Cobr 1.070 euros nets”, diu. En el cas d’una mestra, el sou puja, però no molt: cobren damunt els 1.300 euros nets, en funció dels triennis que tinguin. “No arrib a final de mes”, assegura Marta. “Les treballadores estam frustrades. I, quan hi ha una baixa, de vegades no troben substituts”, lamenta.

Molta crítica al materialisme, al consumisme, al mercat –ni que sigui amb raó–, però llavors, quan es pensa en posar remei als principals problemes col·lectius, no se’ns acudeixen massa més solucions que incrementar la despesa pública i fer créixer els pressupostos de les administracions. Naturalment, sense pensar en la corresponent càrrega impositiva. És a dir, la solució fàcil sempre acaba passant per la seva dimensió econòmica, material, mercantil. Un tipus d’intervenció, d’altra banda, amb resultats limitats, quan no dissimula el problema o, encara pitjor, l’agreuja.

Gairebé tots els grups escolars de les Illes Balears, el 96%, tenen ràtios inferiors a les màximes que marca la llei educació espanyola, LOMLOE. Així ho revela un estudi del Ministeri d'Educació, que analitza el nombre mitjà d'alumnes per grup durant el curs 2019-2020. En concret, la normativa actual estableix una ràtio màxima de 25 alumnes a l'Educació Infantil i Primària, de 30 a l'ESO i de 35 al Batxillerat. Aquestes es poden ampliar un 10% "per necessitats d'escolarització".

Representants de les juntes de personal docent no universitari de Mallorca, Menorca i les Pitiüses s'han concentrat aquest dijous davant la Conselleria d'Educació i han acusat el conseller Martí March de no negociar a l'hora de tirar endavant polítiques públiques. Li reclamen "diàleg", sobretot per desplegar la Llei d'Educació de les Illes Balears (LEIB).

L'STEI Intersindical ha demanat a la Conselleria d'Educació que mantingui el nombre de les ràtios que hi ha ara per al curs 2021-2022, encara que la ministra d'Educació, Isabel Celaá, anunciàs aquest dimecres que la distància de seguretat dins de les aules passarà d'1,5 metres a 1,2 metres.

La implementació de l'escenari B ha fet que els centres educatius de les Balears creassin 2.147 grups nous per tal de davallar les ràtios, segons ha informat aquest dijous el conseller d'Educació, Martí March. Així, en total, hi ha més de 8.000 grups a les escoles i instituts de les Illes. Dels que s'han creat aquest curs a causa de la crisi sanitària, 1.690 són a Mallorca; 303, a Eivissa; 141, a Menorca i 15, a Formentera. Cal destacar que més de la meitat d'aquests nous grups s'han creat a Educació Primària: 1.255 dels 2.147. Quant al tipus de titularitat, 1.647 són dels centres públics i 502 són dels concertats.

Els sindicats han valorat amb cautela l'inici del curs escolar, sobretot perquè la incorporació esglaonada dels alumnes no permetrà posar a prova fins d'aquí a uns dies el funcionament dels protocols de seguretat i els plans de contingència dels centres educatius. Ara bé, també han denunciat que hi ha centres on s'incompleix la ràtio màxima de 20 alumnes per aula i que els problemes de massificació no es podran veure fins que tots els estudiants s'hagin incorporat a les classes d'aquí a uns dies.

El Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) publica aquest dissabte una resolució conjunta entre la Conselleria d'Educació, Universitat i Recerca i la Conselleria de Salut que modifica la que ja van acordar ambdós departaments el 6 de juliol –i es va publicar l'endemà–. En aquest nou document, el Govern ja considera l'escenari B "a partir del qual s'ha d'organitzar el curs escolar" i deixa per escrit quines haurien de ser les ràtios, tot i que no les concreta: "Es procurarà que amb caràcter general es trobin entorn dels vint alumnes per grup". Aquestes, i la majoria de decisions, ja es van avançar en roda de premsa el dimecres 26 d'agost.

El conseller d'Educació, Recerca i Universitat, Martí March, ha assegurat aquest dimarts en el ple del Parlament que hi haurà "un increment significatiu del nombre de docents" el curs que ve, a més de normes clares de "neteja i protecció". Aquest anunci arriba un dia després que el conseller anunciàs en una entrevista a IB3 que el nombre de professors seria, d'entrada, "el mateix que ara". March ha respost a la interpel·lació de la diputada del PP, Núria Riera, sobre les ràtios en els centres educatius. Riera ha criticat "la saturació de les aules i l'incompliment de ràtios" que marca la llei estatal, amb "27 i 28 alumnes" per classe a Infantil i Primària.

El departament d'ensenyament del sindicat Unió Obrera Balear denuncia que un de cada cinc grups d’Infantil i Primària supera la ràtio màxima de 25 alumnes. En concret, són 581 grups, la qual cosa crea una sobrecàrrega laboral que afecta la salut dels docents, segons que explica el Servei de Prevenció de Riscos Laborals, i que perjudica la qualitat educativa i els resultats acadèmics.

L'Assemblea de docents denuncia la "falta" de transparència de la Conselleria d'Educació. Els acusa d'haver amagat un informe elaborat pel Servei de Prevenció de Riscos laborals i que insta el Govern a augmentar el nombre de docents i adequar els espais al nombre d'alumnes en els 13 centres inspeccionats.

Canvis pel que fa a les ràtios i quota de professorat a les aules per al proper curs 2017/18. La Conselleria d'Educació ha presentat aquest dilluns a la Mesa sectorial els criteris per a la confecció d'unitats. És el segon any que es defineixen per escrit aquests criteris.

Les Illes Balears són una de les poques comunitats que mantenen la demografia escolar en positiu, ja que cada any hi augmenta el nombre de matriculats. El conseller d'Educació, Martí March, ha assegurat que hi ha una "allau d'immigració escolar" que manté aquesta tendència. El director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antoni Morante, també ha advertit que cada dia reben 20 sol·licituds de matrícula d'alumnes nouvinguts, que no s'han matriculat durant el procés ordinari. Aquest curs es ratifiquen les dades de l'any passat.