Després d'una infiltració d'uns 5.000 metres cúbics, l'aqüífer de Sant Lluís associat al projecte pilot del Govern balear ha disminuït la salinitat un 5%. Així ho posen de manifest els resultats obtinguts per la prova pilot, que, amb motiu del Dia mundial de l'aigua, ha presentat el conseller de Medi Ambient del Govern balear. Miquel Mir s'ha mostrat satisfet pel resultat: "És esperançador i estam convençuts que aquesta tecnologia pot ser primordial per a la futura restauració d'aqüífers sobreexplotats i una garantia del recurs amb vista al futur". I ha afegit: "Cal recordar que el 31% dels aqüífers de les Balears estan sobreexplotats".

El Govern i el Centre Forestal de les Balears (Cefor) han presentat aquest dimarts la digitalització de l'Arxiu Històric Forestal de les Illes, coincidint amb el Dia internacional dels boscos, que enguany commemora el 90è aniversari del viver forestal. L'arxiu consta de més de 841 documents, i més de 20.000 pàgines, sobre la història de l'administració forestal encarregada de la gestió i conservació dels espais forestals insulars, que daten del 1817 fins ara.

El Grup d'Ornitologia Balear (GOB) vol que dues grans àrees naturals d'Andratx (cap del Llamp i cap Andritxol) se sumin a l'àmbit de protecció del futur Parc Natural de Ponent pel seu "bon estat de conservació i perquè mantenen una biodiversitat important", han explicat en una nota de premsa. L'entitat ha fet la petició en el termini del tràmit de participació pública que finalitzà el passat divendres i ha destacat que la incorporació d’aquests dos àmbits terrestres facilitaria l'accés d'Andratx a les mesures de desenvolupament socioeconòmic que es poguessin establir.

La borrasca Juliette, que passà per l'Illa la darrera setmana de febrer i deixà la nevada més gran dels darrers quaranta anys, ha generat danys pel valor de 4.460.000 euros, segons estima el Govern. Ho ha anunciat la consellera d'Agricultura, Mae de la Concha, aquest dijous en una roda de premsa a sa Pobla, on la presidenta, Francina Armengol, també ha informat de l'aprovació d'un decret llei per pal·liar les pèrdues en explotacions agrícoles, ramaderes i forestals.

L'ampliació del Parc Natural de Llevant s'ha fet efectiva aquest dilluns. El Consell de Govern ha aprovat el decret pel qual s'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) de Llevant i s'amplien els límits del parc, que passarà a tenir una extensió de més de 17.000 hectàrees (10.900 terrestres i 6.100 marines).

La Conselleria de Medi Ambient proposa que el futur Parc Natural de Ponent abraci 6.923 hectàrees (ha), la majoria de les quals, 5.840 ha, són d'àmbit marí, mentre que les 1.083 restants són de superfície terrestre del municipi de Calvià. El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, ha presentat aquest dimecres la proposta de la Conselleria, que és més ambiciosa que la defensada per l'Ajuntament. En concret, el Consistori únicament proposava protegir la zona terrestre –i amb 200 ha manco que la proposta actual–, mentre que Medi Ambient també hi ha afegit la superfície marítima.

La Comissió Balear de Medi Ambient ha aprovat aquest dijous la declaració d'impacte ambiental favorable del projecte Menorca II, el parc fotovoltaic més gran de l'illa. De 60 MW de potència, la instal·lació ubicada a Maó havia de rebre el vistiplau del Govern abans del 24 de gener, amb l'objectiu de complir amb el termini administratiu i no perdre els drets de connexió a la xarxa que atorga el govern espanyol. De fet, l'Executiu el va declarar projecte industrial estratègic per agilitzar els tràmits.

El Govern ha capturat 390 ossos rentadors aquest 2022, el nombre més alt d'ençà que es va començar a capturar aquesta espècie invasora a Mallorca l'any 2017, mentre que, en total, s n'han capturat 1.218 exemplars. La proliferació d'aquesta espècie, que es va detectar per primer pic l'any 2006, preocupa el Govern i la UIB, que, en el marc d'un conveni, han organitzat una xerrada per explicar la situació.

Sorpresa, incredulitat i indignació de la societat menorquina davant les imatges d'exemplars de cabres mortes a la zona de Mongofra, al Parc Natural de l'Albufera del Grau. Tot i que en un primer moment no va transcendir el motiu de les morts, finalment la Conselleria de Medi Ambient del Govern balear ha fet saber que va autoritzar la matança de desenes de cabres assilvestrades després de rebre la petició d'ajut dels propietaris de les finques de la zona arran de la proliferació d'aquesta espècie i l'impacte que tenien.

Mallorca disposarà de 7,5 milions d'euros del cànon de residus per al 2022 i el 2023. Així ho ha anunciat aquest divendres el Govern, després que el conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, i el director general de Residus i Educació Ambiental, Sebastià Sansó, assistissin a la creació de la comissió insular de residus de Mallorca. Mir ha explicat que "la constitució d'aquestes comissions arreu de les Illes és una fita més en l'assoliment dels objectius que ens marcam a la Llei de residus".

Ja no es poden cremar les podes a foravila. La nova Llei estatal de residus, aprovada l'abril d'enguany, prohibeix la crema de residus vegetals generats en l'entorn agrari o silvestre. La preocupació dels agricultors creix abans que comenci el període de crema, el 15 d'octubre. L'alternativa que tenen és triturar les restes, però aquesta pràctica és molt costosa, segons les organitzacions agràries.

Fa set mesos tres persones engegaren una petició al portal Change.org demanant la protecció del cap Blanc, que fins fa poc era propietat militar. Davant el risc que es converteixi en una instal·lació turística, s'han recollit 46.000 signatures. El GOB (Grup Balear d'Ornitologia I Defensa de la Naturalesa) les ha registrat aquest dijous a la Conselleria de Medi Ambient. L'entitat ecologista demana un acord entre les administracions central i autonòmica per garantir la conservació de les finques de Defensa a les Balears que deixin de tenir ús militar: "Fa mesos que es publicita a portals immobiliaris l'antiga bateria de costa del cap Blanc, i recentment s'han detectat obres de tancament a la bateria de costa de Rafeubetx, que temem que podria seguir aviat el mateix camí".

L’abandonament del camp i del cultiu a les Illes Balears ha fet que la gent visqui a nuclis urbans i que, en conseqüència, la superfície forestal augmenti. Segons Joan Santana, un dels tècnics forestals de la Conselleria de Medi Ambient, la tendència de les masses forestals en els darrers 15 anys ha estat d’expansió i densificació: “Això ha suposat també un increment de la biomassa. I se’n continua talant un percentatge molt reduït”. Santana indica que, mentre la biomassa creix anualment, només se’n tala entre un 3% i un 6%. “La resta queda al bosc, la qual cosa incrementa els riscos d’incendi forestal”, afirma el tècnic.

Malestar a Menorca per l'estat dels torrents, especialment a la zona centre de l'illa que el setembre de l'any passat va viure els efectes devastadors de les pluges torrencials. Precisament, aquest dimarts la diputada de Més per Menorca, Patrícia Font, ha recriminat al conseller de Medi Ambient del Govern balear, Miquel Mir, l'incompliment de l'anunci efectuat el passat mes d'abril en una sessió plenària, en la qual assegurà que s'actuaria en barrancs i altres zones de Ferreries, un dels municipis més afectats.

Les unitats de demanda (UD) que varen entrar en l'escenari de prealerta de sequera aquest agost són les de Manacor-Felanitx, Tramuntana Nord i Eivissa, segons dades de la Conselleria de Medi Ambient i Territori. Aquestes UD se sumen a les quatre que ja hi estaven: les del Pla de Mallorca, Artà, el Migjorn de Mallorca i Formentera. D'aquesta manera, només queden tres zones en escenari de normalitat, que són Menorca, Tramuntana Sud i Palma-Alcúdia. La directora de Recursos Hídrics, Joana Garau, ha explicat: "En aquestes situacions, allò que es preveu és que s'impulsin més les campanyes de conscienciació i més mesures d'estalvi d'aigua, a fi d'estirar al màxim la prealerta i evitar entrar en alerta i, sobretot, l'escenari d'emergència".

La cria de voltor negre a Mallorca es manté en registres històrics. Enguany, el pla de recuperació de l'espècie posat en marxa l'any 1982 ha mantingut una tendència positiva. Ha finalitzat amb un total de 33 polls exitosos, de les 41 parelles que s’han censat aquest 2022 al paratge natural de la serra de Tramuntana.

El Departament de Sostenibilitat i Medi Ambient del Consell de Mallorca, amb la col·laboració de l'associació pro salut mental Estel de Llevant, ha netejat camins i ha fet treballs forestals en un recorregut de 214,38 quilòmetres i 5.730 m² d'aparcaments. Concretament, han recorregut set etapes i nou variants de la Ruta de Pedra en Sec (GR-221), l'itinerari familiar de la finca de Son Fortuny i quatre etapes i una variant de la ruta Artà-Lluc (GR-222). Segons la institució balear, les escombraries i els residus recollits s'han reciclat.

L'organització SOS Posidònia Menorca ha denunciat fondejos il·legals al cap d'en Font, a la costa de Sant Lluís. A través de Twitter, l'entitat proteccionista considera que amb pràctiques com la que demostren a les fotografies "els usuaris no poden sorprendre's que la Demarcació de Costes i Capitania Marítima no vulgui renovar els fondejos temporals a Sant Lluís", i han afegit: "Molts d'ells incompleixen el decret de posidònia".

La batlessa de Campos, Francisca Porquer, no ha assistit a la reunió amb la Conselleria de Medi Ambient per demanar més recursos per a la gestió del Parc Natural del Trenc. Des del Govern han assegurat que se senten "dolguts" perquè "la persona que pren les decisions a l'Ajuntament és la batlessa i era qui havia d'aclarir-nos la qüestió", segons ha expressat el director general d'Espais Naturals i Biodiversitat, Llorenç Mas. "S'ha estimat més fer-ho per xarxes", ha conclòs Mas.

La Conselleria de Medi Ambient i Territori ha donat dues àguiles de Bonelli a Navarra per millorar-ne la població, una actuació que s'emmarca en el projecte Aquila a-life. Segons ha informat la Conselleria aquest diumenge en una nota de premsa, dues cries d'àguila de Bonelli nascudes a Mallorca han viatjat aquesta setmana a Madrid, per posteriorment arribar a Navarra, on seran alliberades per sumar-se a la població navarresa amb la finalitat de contribuir a la conservació de l'espècie.