El conseller d’Educació i Universitats, Antoni Vera, ha assegurat aquest dilluns que la majoria dels punts de l’Acord Marc amb el personal docent ja s’han complit i ha avançat que la negociació d’un nou acord per als pròxims quatre anys començarà aquest 2026. Ho ha dit abans de reunir-se amb la Junta de personal docent no universitari de Mallorca, en el marc d’una ronda de trobades amb representants sindicals de totes les Illes.

El PSIB ha assenyalat que "respecta" la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJIB) que anul·la la congelació de sous a treballadors públics per part del Govern del Pacte durant 2020 i 20221.

El PSOE de Palma ha demanat al batle, Jaime Martínez, que rompi el seu pacte amb Vox a l'Ajuntament, després de la ruptura dels acords entre el PP i Vox en governs autonòmics a partir del repartiment de menors migrants no acompanyats, i ha instat els regidors de Vox a "ser conseqüents". Segons ha recollit Europa Press, el portaveu del PSOE a Cort, Xisco Ducrós, ha qüestionat "en què ha beneficiat aquest pacte a la ciutat", criticant que durant aquest darrer any l'acord "no ha servit per millorar la vida dels ciutadans ni per implementar cap projecte significatiu". "Ni el PP ni Vox han estat capaços de defensar el seu propi pacte, evidenciant la seva inoperància i la manca de respostes als problemes de Palma", ha apuntat el socialista.

Les protestes ciutadanes contra la massificació turística han forçat la reacció del Govern: el PP ha passat de criticar qualsevol limitació quan era a l’oposició a prometre mesures de contenció. Però la indignació social també posa l’esquerra davant el mirall. Durant els Governs del Pacte (2015-2023), l’arribada de turistes va créixer any rere any, amb l’excepció del de la pandèmia. Es varen donar 115.000 llicències de places turístiques –segons dades del Govern actual–, es varen batre rècords de pressió humana i el lloguer turístic es va disparar. En paral·lel, malgrat que tant MÉS com Podem varen defensar el decreixement, un discurs que la socialista Francina Armengol també va acceptar, es varen continuar invertint recursos públics en promoció turística. Mentre que l’esquerra exigeix valentia al PP per aplicar mesures de contenció, els col·lectius de defensa del territori consultats argumenten que en els darrers vuit anys s’hauria pogut fer més per evitar el col·lapse actual. Què es va fer abans que el PP arribàs al Govern?

Per ser el guanyador de les eleccions, com insisteix a afirmar una vegada i una altra, Alberto Núñez Feijóo té unes ocurrències francament derrotistes. Reunir-se amb el seu arxienemic Pedro Sánchez per proposar-li una Grosse Koalition per sortir del pas, un govern PP-PSOE però només per dos anys, deu ser la proposta política menys estimulant que s'ha formulat en aquests quaranta-i-tants anys posteriors al franquisme, i això que el fred de peus és habitual en la política espanyola. 

Arran de l'acord entre PP i Vox per governar a Marratxí, ambdós partits van procedir al repartiment de regidories. En el comunicat on feien oficial el pacte van anunciar que donaven la d'Igualtat –amb Serveis Socials– a la regidora del PP Elvira García. Ara bé, en el decret de batlia de delegació de les àrees, document al qual ha tingut accés l'ARA Balears, no hi consta. De fet, segons el document oficial, García únicament gestiona Serveis Socials, Consum i Salut.

El PP balear es mostra inflexible en una qüestió que consideren "essencial" a l'hora d'arribar a un acord amb Vox per investir Marga Prohens: governar en solitari. El pacte de govern PP-Vox que es va assolir aquest dimarts al País Valencià no ha inquietat les files populars. La cosa va de models: Jorge Campos vol implantar el de Castella i Lleó, que significa entrar a l'Executiu, i Prohens es decanta pel de la Regió de Múrcia, que dona peu a un suport extern de l'extrema dreta. Què ha possibilitat aquesta diferència? A Castella i Lleó i el País Valencià, l'esquerra suma més que el PP, mentre que a la Regió de Múrcia, no, un fet que també es dona a les Balears (26 diputats del PP pels 25 de l'esquerra). "No feim cap catxa", remarquen des del PP.

En el pròxim mandat, l'Ajuntament de sa Pobla podria fer un gir cap a la dreta i ser governat pel Partit Popular i els Independents (IxsP), després que la presidenta del PP Balear, Marga Prohens, hagi acudit aquest dimarts al municipi per negociar un pacte de govern. Tot i que cap de les dues formacions no ha volgut donar detalls, fonts properes a les negociacions han explicat que l'acord "pinta bé" i que la batlia "no és una línia vermella" per al PP, ja que els populars vindrien a bé a compartir-la amb Biel Ferragut (IxsP).

L'entitat Plataforma per la Llengua ha denunciat aquest divendres que durant la darrera legislatura s'han incomplert la majoria de compromisos amb la llengua a què es varen comprometre els partits polítics el 2019. Es tracta d'uns compromisos que els partits varen assumir amb l'associació abans de saber quins resultats electorals obtindrien.

El PP i Vox de Calvià han arribat a un acord per formar un equip de govern a l'Ajuntament , que suposarà la primera aliança de la dreta i l'extrema dreta a les Balears. Tot i que encara no s'ha signat un pacte de govern, les formacions han acordat que el candidat popular, Juan Antonio Amengual, serà el batle, ja que el PP ha obtingut vuit regidors, davant els cinc de Vox. "Ens donaran suport per formar govern", ha dit Amengual en declaracions a aquest diari.

MÉS - Esquerra Manacor ha anunciat aquest dimarts la seva intenció de formar un govern amb el PSOE i l'Agrupació Independent de Portocristo (AIPC). "Consideram que el municipi ha de tenir un govern fort, estable i de signe progressista, que reflecteixi els resultats de tots els nuclis. Així doncs, instam AIPC que formi part del govern com a força més votada a Portocristo. També comptam amb els nostres actuals socis, el PSOE, per conformar un equip fort i estable", assenyala MÉS en un comunicat.

“En el nostre programa electoral, a diferència dels anteriors, hi ha temes que estan molt més desenvolupats”. Així justifiquen des del PP que algunes de les mesures que proposen entrin en contradicció amb el que han defensat històricament, com l’aplicació de l’ecotaxa, que va ser fortament criticada en el primer Pacte de Progrés de Francesc Antich. “El problema és que hi ha hagut conceptes en què l’esquerra ha fet bona feina i se n’ha apoderat. El PP havia perdut la batalla i ni la jugava. El feminisme i l’ecologisme no només són d’esquerres”, afegeixen al partit. Però quines són algunes d’aquestes mesures?

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha destacat la "facilitat" que han tingut els tres partits que integren l'actual Pacte per entendre's. En una entrevista a Europa Press, la líder de l'Executiu balear ha recalcat que PSIB, Podem i MÉS per Mallorca han estat "fidels al poble" durant tota la legislatura. "Hem estat capaços de deixar a un costat el que ens diferenciava i valorar allò que ens unia", ha dit.

El Pacte ha donat per tancada la crisi per l'exempció del requisit del català en el procés d'estabilització de metges i infermeres. Després de dies de pressió de l'OCB, l'STEI, la UIB, el Col·legi de Metges, Plataforma per la Llengua i d'amenaces de dimissió per part de MÉS per Mallorca si no es feia marxa enrere en l'exempció generalitzada del català en les 2.283 places, Salut va rectificar, i evità, així, un enfrontament entre socis –a tres mesos de les eleccions– per la llengua, una qüestió sensible per a l'esquerra illenca.

Només el PP i Vox han evitat donar suport aquest dimarts a la professora de La Salle que va sofrir amenaces i insults a les xarxes socials el novembre passat. Aquest punt de la proposició no de llei (PNL) presentada pels tres partits que componen el Govern –el PSIB, Unides Podem i MÉS per Mallorca– ha comptat amb l'abstenció dels populars i el vot en contra de l'extrema dreta.

La consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido, ha afirmat en la sessió del Consell Social de la Llengua que, amb vista a un possible tercer Pacte de Francina Armengol, el Govern es mostra obert a modificar la llei que permet l'exempció del català en l'estabilització de places a l'administració pública si aquestes són deficitàries. La càrrega de lleis que resten per aprovar-se en el Parlament i els tres mesos d'activitat legislativa, a més de la necessitat de negociar i pactar la normativa entre els socis del Govern, impossibiliten que es pugui dur a terme d'aquí a final de legislatura.