El Japó comença a anar sense embuts quan es tracta de droga: el país endureix encara més la seva política de tolerància zero amb els estupefaents. Des del desembre passat consumir marihuana ja no és només un tabú social o una zona grisa legal: és un delicte penal. A finals de març, la policia de Tòquio va detenir per primera vegada dues persones –un home de 44 anys i una dona– acusades de consumir cànnabis després de donar positiu en una prova d’orina.

En països com Itàlia, els jutges són avui la primera línia de defensa de la democràcia. I han hagut de ser ells, en concret un tribunal de Roma, els que han hagut de recordar a Giorgia Meloni que els plans per traslladar migrants a països tercers com a pas previ a ser deportats contravé la legislació i la jurisprudència europea. Per tant, no és que no es pugui aplicar aquest model a Itàlia, és que no es pot fer enlloc de la UE. El que diuen els tribunals és que només es pot deportar algú el país del qual sigui considerat "segur per a totes les persones", i evidentment és molt difícil trobar un país del Tercer Món que compleixi aquest requisit, perquè on no es persegueixen minories nacionals, lingüístiques o religioses es persegueix el col·lectiu LGTBI o directament les dones.

Una desena de membres de l'ONG Freedom for Future ha entregat aquest divendres, de manera irònica, el premi a la pitjor aerolínia de l'any a Privilege Style, amb seu a Palma, per participar en les deportacions de refugiats a Ruanda que fa el govern britànic. El passat juny, un avió de la companyia mallorquina, fundada per Chema Álvarez, havia de transportar migrants irregulars des del Regne Unit, però una intervenció de darrera hora del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) va obligar a suspendre el vol.

L'aerolínia Privilege Style, que té seu a Mallorca, està al centre de la polèmica pels vols de la vergonya de Boris Johnson. Aquest dilluns un avió de la companyia havia de transportar migrants que han arribat de manera irregular al Regne Unit, en el marc del programa de deportació impulsat britànic que vol externalitzar la gestió de les demandes d'asil, especialment d'aquelles persones que arriben en pasteres a través del canal de la Mànega. En les hores prèvies a l'enlairament, que estava previst per a les 22.30 h, hora local, el vol es va suspendre després de les intervencions de darrera hora del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) i d'altres organismes judicials del Regne Unit.

Fa dos anys, el desembre del 2018, l'ARA publicava un reportatge sobre Baldiri Soler Artau, que havia estat alcalde de Sils entre el maig del 1938 i el gener del 1939. El motiu era que feia més de 75 anys que el seu rellotge de butxaca i una cadena d'or eren a Arolsen, els arxius alemanys on guarden els objectes dels deportats. Aleshores només sabíem que havia nascut a Sils el 29 de gener del 1901 i el seu número de presoner: 30.204. Amb l'historiador Antonio Muñoz vam començar a buscar els seus familiars per poder-los tornar el rellotge. Vam escriure i trucar als arxius de Cassà de la Selva i de Sils i, finalment, a l'Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals ens van donar les primeres pistes: Soler havia entrat al camp de concentració de Neuengamme (Hamburg) el 24 de maig del 1944 i havia sobreviscut. Quan va sortir era vidu i tenia una filla. Ens van facilitar també la seva necrològica: havia mort al Voló el 24 d'octubre del 1981.

Les prestatgeries d'Arolsen Archives, a Bad Arolsen (Alemanya), acumulen carnets, llistes de deportats, registres i, fins i tot, objectes que van pertànyer a les víctimes de la persecució nazi. Creat pels aliats el 1948 amb l'objectiu de trobar els que havien desaparegut enmig de la barbàrie, aquest arxiu alemany va començar a digitalitzar part d'aquesta documentació ara fa un any. En aquests moments ja té més de 26 milions de documents en línia, que ara ha decidit posar a l'abast de tothom.

Les opcions s'estan acabant per a N.F., l'estudiant de 26 anys que el 10 de febrer va fugir de l'Iran i des d'aleshores està detinguda a l'aeroport del Prat. La noia ha demanat protecció internacional a Espanya al·legant que el règim iranià la busca per la seva participació a les protestes del novembre, però les autoritats espanyoles no consideren prou fonamentada la seva història i li han denegat per segon cop la petició d'asil. En les pròximes hores els seus advocats demanaran que es reexamini aquesta negativa, però si l'Oficina d'Asil i Refugi del ministeri de l'Interior no canvia de postura, la noia pot ser deportada a l'Iran en les pròximes hores.

Després d'haver passat sis nits a la comissaria de la Policia Nacional de l'aeroport del Prat, l'Aixa (que és un nom fictici per protegir la seva identitat) va poder sortir a l'aire lliure. Era l'hora de dinar, "però no tenia ni gana, ni fred, estava contentíssima i només volia veure el sol", segons ha explicat la seva advocada, Natàlia Castellano. L'Oficina d'Asil de l'estat espanyol tenia sobre la taula un cas molt sensible: l'Aixa va arribar a Barcelona diumenge de la setmana passada fugint del seu pare, que l'havia apallissat per haver-se negat a casar-se amb qui ell volia. En un primer moment li van negar la petició d'asil i la van retenir a la comissaria. La seva advocada va tornar a reclamar que no la deportessin i, paral·lelament, va portar el cas al Tribunal Europeu per demanar que impedissin la seva expulsió fins que no s'haguessin esgotat totes les opcions. L'Oficina d'Asil i el Tribunal Europeu tenien dos dies hàbils per pronunciar-se. Un rebuig hauria implicat la deportació immediata de la noia, que té 18 anys. La seva advocada, que aquest matí ha presentat més arguments en una revisió del cas davant l'Oficina d'Asil, ja tenia la mirada posada en dilluns i dimarts de la setmana vinent quan ha rebut una trucada inesperada del secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós: "M'ha explicat que havien estat fent gestions i que no la deportarien. Al cap d'una estona m'han trucat des de l'Estat i m'ho han confirmat".

El govern dels Estats Units ha anunciat aquest dimecres que els ajuntaments que vulguin accedir als fons del programa d'ajuts Byrne JAG del departament de Justícia hauran de complir una sèrie de normes que, 'de facto', exclouen les anomenades 'ciutats santuari', les poblacions que protegeixen els immigrants en risc de ser deportats.

Els 11 passatgers que dissabte van acabar retinguts a l'aeroport del Prat per haver aturat un avió per evitar la deportació d'un senegalès encara estan colpits. Dos dies després, han explicat que la situació dins l'avió de Vueling que havia de fer la ruta Barcelona-Dakar, amb l'home senegalès cridant i custodiat per la policia, era "inhumana". "No ens coneixíem ni vam organitzar cap motí", ha afirmat un dels viatgers, Mikel Basarte, que ha destacat que van decidir actuar "tal com hauria fet qualsevol persona amb un mínim d'humanitat".

Després que un grup de passatgers aturessin la deportació d'un immigrant senegalès en un vol Barcelona-Dakar, ha reaparegut a les xarxes un vídeo del 2015 en què es pot veure com dos policies espanyols immobilitzen un home mentre una dona el colpeja violentament. Al final del vídeo, el personal de l'avió demana a la persona que grava, per petició de la policia, que aturi l'enregistrament.

Desenes de milers de persones s'han manifestat aquest diumenge a ciutats i aeroports dels Estats Units per mostrar la seva indignació contra el veto de Trump a tots els refugiats i els immigrants procedents de set països de majoria musulmana.