El Grup d’Estudis de la Natura (GEN), que el 1992 va fusionar-se amb el GOB (GEN-GOB des de llavors), ha fet 40 anys aquest 2022. És gairebé mig segle de lluita ecologista a Eivissa: d’estudi dels valors mediambientals de l’illa i de denúncia d’agressions urbanístiques. Seguint els lemes “Qui estima Eivissa no la destrueix” i “Conèixer és estimar”, el GEN ha combinat l’acció directa amb la tasca divulgativa i educativa sobre el territori i la biodiversitat. Aquest grup, fundat l’any 1982, és l’entitat ecologista més rellevant de la pitiüsa major.

Les imatges són estrepitoses i costa entendre que es tracta, tal i com expliquen des de l’Ajuntament de Sant Joan, d’una simple “reforma”. Segons el president del grup GEN-GOB, Joan Carles Palerm, els ecologistes han pogut comprovar que hi ha “fonaments” per construir nous annexes i que s'ha modificat la paret de la muntanya “per poder incrementar la superfície vertical”, cosa que encara és més greu. “Aquests fets sobrepassen molt el límit del que és una reforma”, ha asseverat Palerm.

L'Ajuntament de Sant Josep "valorarà" presentar una querella criminal contra "les persones que sostenen afirmacions que atempten contra el dret a l'honor, tant dels responsables polítics com del personal funcionari del Consistori". Aquesta ha estat la resposta de l'Ajuntament davant el comunicat que ha fet públic aquest divendres el GEN, on s'afirmava que la disposició transitòria número catorze de la Llei d'urbanisme "probablement persegueix cobrir les esquenes del batle".

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha d'instar a l'alcalde de Sant Josep, Josep Marí Ribas 'Agustinet', a dimitir. Aquesta és l'exigència del GEN-GOB davant l'aprovació de la disposició número 14 de la Llei d'urbanisme, una normativa que, en paraules dels ecologistes és "a mida de la família Matutes" i que "no només legalitza i empara les gravíssimes il·legalitats comeses en primera línia de costa d'Eivissa, sinó que ben probablement persegueix cobrir les esquenes del batle".

Les primeres cries en captivitat de tortuga mediterrània han nascut al nucli zoològic de Can Toni d’en Jaume Negre, finca que custodia el GEN-GOB, que treballa amb el COFIB (Consorci per la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears) per recuperar aquesta espècie, a més de la geneta i el capgròs de calàpet.

El GEN-GOB ha detectat aquest estiu un total de 573 megaiots fondejats sobre praderies de posidònia oceànica a les costes d’Eivissa i de Formentera. Així ho exposen en els resultats de l’estudi ‘Seguiment de zones de fondeig a les Pitiüses – Estiu 2017’, que enguany ha posat el focus d’atenció sobretot a la zona del Parc Natural de ses Salines i que considera com a megaiots aquells que tenen un rang d’eslores d'entre els 26 i els 147 metres.

El GEN-GOB ha presentat un total de 29 al·legacions al decret sobre la conservació de la posidònia. Tot i que "reconeixem i valoram positivament el treball realitzat pel Govern", els ecologistes eivissencs creuen que hi ha mancances en temes com la definició de praderia de posidònia o a l'hora de resoldre la problemàtica de l'abocament d'aigües mal depurades a la mar.

“Si em preguntassin quina illa vull, hauria de veure d’on partesc, però m’han demanat que quina illa voldria, i potser per això seré una mica utòpic”. Així començava el discurs el biòleg i president del GEN-GOB, Joan Carles Palerm, un dels dos ponents convidats pel XLIII Curs eivissenc de cultura de l’Institut d’Estudis Eivissencs, a qui se’ls ha demanat “quina illa voldríeu?”. Palerm ha respost de manera pràctica, explicant que en un viatge a la Palma més de 12 persones (taxistes, cambrers, recepcionistes...) li van insistir en la importància dels més de 900 tipus de plantes que existeixen a l'illa canària. “A Eivissa el problema no és que ningú sàpiga quants tipus de plantes hi ha, el problema és que ningú no ho vol saber”, explica el biòleg, qui afirma que la primera passa per protegir l’illa és “conèixer-la”.

El GEN-GOB ha enviat un escrit a la conselleria de Medi Ambient instant-la a emprendre, "sense demora", una bateria de mesures "de caràcter urgentíssim" per a revertir els efectes de la propagació del bacteri Xylella fastidiosa a l'illa d'Eivissa.

La millor infraestructura per protegir la costa de la Mediterrània davant el canvi climàtic es "construeix" de manera natural sota les seves aigües des de fa milers d'anys i no requereix inversió, sinó un esforç decidit de conservació que salvi la posidònia oceànica de les pressions del creixent turisme nàutic.

La 'Xylella fastidiosa' ja ha arribat a Vila. Concretament ho ha fet a la necròpolis púnica de Puig dels Molins, on des del Consell d’Eivissa han confirmat que se n’ha trobat “algun exemplar infectat”. Això podria significar una amenaça per a les 300 oliveres centenàries que es troben dintre del recinte, una opció que el conseller eivissenc de Medi Ambient, Miquel Vericad, ha qualificat de “desastre mediambiental i patrimonial”.

L’exministre i empresari eivissenc Abel Matutes ha respost aquest dimecres a les acusacions del grup GEN-GOB que asseguraven que ell, juntament amb la concessionària MAB, crearien una nova pedrera en uns terrenys de la serra de sa Granada, a Sant Antoni de Portmany, amagant-se en una suposada “restauració” d’una que els ecologistes descriuen d'“inexistent”.

El Grup d’Empreses Matutes, a través de la seva societat Can Escandell SL –de la qual forma part amb la participació de MAB, una de les concessionàries de les autovies–, vol obrir una nova pedrera en uns terrenys del municipi de Sant Antoni de Portmany que el Govern balear cataloga com a Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI) i com a Lloc d’Importància Comunitària (LIC). Així ho han explicat els ecologistes del grup GEN-GOB, que a més afegeixen que l’avaluació ambiental que s’exposa al públic descriu la zona com “un dels paratges naturals millor conservats de l’illa”.

Un total de vuit tècnics de la Conselleria de Medi ambient del Govern balear, un altre del Consell, dos de l’Ajuntament de Sant Josep i dos del GEN-GOB han inspeccionat la parcel·la de la finca de Sa Païssa de Xumeu Pere, a Cala d’Hort, on un particular projecta una mansió que podria afectar el desenvolupament de la 'Genista dorycnofolia', una espècie que el botànic Puig Cirer va documentar per primera vegada a Eivissa l’any 1919, segons el Dr. Font Quer recull en l'article ‘Tres espècies del gènere ginesta de l’illa d’Eivissa’ de la Institució Catalana d’Història Natural.