En els darrers anys, la Formació Professional (FP) a les Balears ha rebut un impuls notable per part de la societat i de l’Administració, amb l’objectiu de donar-li prestigi. Aquest esforç s’ha traduït en més visibilitat, una major vinculació amb les empreses i innovació en els cicles formatius, tot intentant demostrar que l’FP és una via sòlida i amb futur. Malgrat aquests avenços, la realitat dels estudiants continua sent fràgil: gairebé la meitat dels alumnes d’FP Bàsica abandona els estudis abans d’obtenir-ne el títol.

Infants que no tenen una alimentació correcta, amb mancances emocionals, psicològicament afectats i amb famílies absents. Aquestes són algunes de les realitats conflictives, de cada vegada més habituals, a les quals s’enfronten les escoles de les Balears, lligades a l’increment d’alumnat vulnerable i en risc de pobresa. Els equips docents fan feina per intentar combatre les dificultats a partir dels recursos propis i de diferents programes governamentals. Però no aconsegueixen arribar a tothom. “Tant els professors com els equips d’orientació anam sobrepassadíssims. Ens feim càrrec dels casos més urgents, com per exemple alumnes que pateixen agressions a casa, situacions de fam extrema, alumnes que estan fins a la 1 de la matinada pel carrer…”, enumera Magdalena Vázquez, professora de l’IES Politècnic, un centre que ha esdevingut un referent en atenció a la vulnerabilitat i que Educació tancarà per convertir-lo en un centre d’FP.

“Els joves són fàcils d’enganar perquè tenen grans esperances”. Aquesta frase és de l’Ètica a Nicòmac d’Aristòtil (segle IV aC), però es podria aplicar a qualsevol altra època. Pensar que els joves no han assolit un nivell de coneixements acceptable, que els manca cultura general, és un lloc comú. El nostre present és radicalment diferent del d’Aristòtil, que no va poder ni somiar en un món ple de pantalles ni en les dificultats per distingir les veritats de les mentides. Ara bé, si pensam en les xarxes, les fake news i els influencers, tal vegada podríem arribar a la mateixa conclusió, que és fàcil enganar els joves, precisament perquè encara tenen grans esperances, per molt que es trobin amb un món ple d’entrebancs.

El nin treu les mans de sota la capa i cerca en el mòbil la fotografia del símbol d’un llamp. Youssef, perruquer de 38 anys, encén la maquineta i marca els traços en el crani del xaval. Els seus dos empleats atenen altres dos joves del barri de Pere Garau, on les perruqueries d’home s’han multiplicat en els darrers anys. En només dos carrers se’n superen la dotzena, regentades majoritàriament per ciutadans marroquins. En alguns casos no és necessari canviar de vorera per comptar-ne fins a quatre, a penes separades per uns metres. “Jo vaig obrir fa set anys i, llavors, hi havia molt poca competència. Ara, contínuament n’obren unes, però també en comencen a tancar d’altres o a canviar-se de mans”, explica Youssef, natural de Nador, qui considera que, “per mantenir el local cal lluitar molt, estar molt centrat en la feina”.

“En els darrers anys, la Conselleria d’Educació ha incrementat l’oferta formativa en FP i ha donat plaça a molts alumnes. Però els centres de formació no han crescut al mateix ritme, i en falten. La majoria són instituts que s’han dividit: una part com a IES i l’altra com a Centre Integrat d’FP (CIFP), i n’hi ha pocs que siguin centres amb edifici propi”. Així explica Miquel Estarellas, professor al CIFP Juníper Serra, l’estat actual de l’FP a les Balears. En aquest context de manca d’infraestructures, l’alumnat d’FP s’ha duplicat (165% més) d’ençà del curs 2003-2004. Enguany hi ha 19.306 alumnes que estudien una FP, i ho fan en algun dels 90 centres que l’ofereixen. A l’augment de la demanda hi ha contribuït la desaparició de l’estigma cap a aquests estudis i el fet que les empreses, de cada vegada més, cerquen perfils tècnics i específics.

Si bé l’oferta formativa en matèria cultural ha viscut nombrosos canvis en els darrers trenta anys, com l’aparició, l’any 2006, de l’ESADIB, centre dedicat a la formació d’actors, encara són poques les opcions de formació que tenen els creadors de les Balears, ja siguin de l’àmbit artístic, musical o literari. També en les arts escèniques, ja que el bon moment que viu la dramatúrgia no està directament vinculat a un increment de la formació que s’ofereix a les Illes.

Després de més d'un any de negociacions, aquest divendres a la tarda el ministeri de Treball i els sindicats majoritaris, CCOO i la UGT, han arribat a un principi d'acord per tirar endavant l'Estatut del Becari, tal com ha avançat El País i confirmat l'ARA de fonts de la negociació. El document, però, no comptaria amb el vistiplau dels empresaris que, fins ara, s'han mostrat reticents a les línies mestres d'aquesta reforma. En tot cas, fonts de la patronal CEOE es limitaven a dir aquest divendres a la tarda que "no tenen constància de cap acord" entre govern i sindicats.

Fins a 12.000 persones migrants s'han beneficiat de l'arrelament per formació que el ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migració va posar en marxa l'estiu passat. La cartera que dirigeix José Luis Escrivá va incorporar aquesta nova figura en l'última reforma del reglament d'estrangeria perquè persones que són a Espanya en una situació irregular des de fa dos anys i assumeixen el compromís efectiu de formar-se, puguin obtenir la residència temporal per un període d'un any (ampliable 12 mesos en cas que la formació sigui superior a l'any) i inserir-se després al mercat laboral.

A les economies modernes hi ha, en essència, tres tipus de feina. La dels treballadors manuals que fan tasques rutinàries, com els operaris d’una cadena de muntatge de vehicles. Les feines que requereixen també força i habilitat física però en un entorn més impredictible i amb un component creatiu o emocional, per exemple, les de jardineria i perruqueria o els serveis de contacte personal, com ara l’atenció a la gent gran. I un tercer grup, el dels analistes simbòlics, en afortunada terminologia de Robert Reich a The work of nations, un bon llibre de ja fa uns quants anys. Els analistes simbòlics treballen amb paraules, imatges o models matemàtics. En definitiva, amb símbols que expressen conceptes o idees. Aquí s’inclouen professions com la d’advocat, científic, directiu, periodista o artista.

L'atenció sociosanitària de persones dependents és un dels sectors que ofereixen més possibilitats d'ocupació per als joves dels municipis del Pla de Mallorca. Gairebé la meitat del centenar de llocs de feina que aquest dimarts han oferit empreses a la primera Fira de l'Ocupació del Pla eren de residències de gent gran o de persones amb discapacitat intel·lectual, de centres de dia o d'assistència domiciliària. A la mostra, que ha tingut lloc al Teatre de Petra, persones en situació d'atur i estudiants de Formació Professional han pogut entrar en contacte amb les empreses del sector.

La conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha començat aquest dimecres les reunions formatives dirigides al sector primari i agroalimentari de les Illes Balears sobre el nou període de la Política Agrària Comuna (PAC) i del Programa de Desenvolupament Rural (PDR). Els ajuts del proper període 2023-2027 compensaran la insularitat al sector agrari, ramader i agroalimentari illenc. En aquestes primeres formacions hi han assistit les organitzacions professionals agràries, les Cooperatives Agroalimentàries de les Illes Balears, les associacions agràries, les Indicacions Geogràfiques Protegides (IGP) i les Denominacions d’Origen (DO) de Mallorca.

L'Aplec Jove tanca aquest diumenge, 31 de juliol, la campanya de micromecenatge per finançar l'edició 2022. Entendre Mallorca per a transformar-la és el títol de la jornada formativa que han organitzat i que es farà dia 3 de setembre a Manacor.

Més orientació, intermediació, formació i assessorament. Aquest un dels eixos vertebradors de l’avantprojecte de llei d’ocupació que el consell de ministres ha aprovat aquest dimarts en segona volta per començar ara el seu tràmit parlamentari. La norma, impulsada pel ministeri de Treball sota la batuta de Yolanda Díaz, i que es va presentar per primer cop el desembre de l'any passat, busca millorar la inserció de les persones que busquen feina i blindar els seus drets quan accedeixen als serveis públics d’ocupació.

Circ Bover i el dramaturg, director i formador de circ Roberto Magro impulsen el programa europeu de formació continuada i internacional Iccar (International Circus Centre for Artistic Research). Aquest programa, dirigit a artistes de circ professionals emergents amb un alt nivell artístic i tècnic, d’àmbit local i europeu, arrancarà el mes d'octubre del 2022 i clourà el maig del 2023. En aquesta primera edició seleccionarem 12 artistes mitjançant audicions. Els alumnes faran un recorregut formatiu de sis mòduls de dues setmanes cadascun.

L'Associació d'Altes Capacitats de Mallorca (Absac) reclama la manca de formació amb altes capacitats als centres educatius de les Illes. "Necessitam formació específica. La xifra d'orientadors que recomana Europa és d'un per a cada 250 alumnes, i a les Illes no n'hi ha ni per a cada 2.000. Fan falta molts de recursos humans, tant d'orientadors com de docents", critica la portaveu d'Absac, María José Cordero.

Zona de Contacte. Laboratori d'Art i Pensament és una formació dissenyada per la directora d'Es Baluard, Imma Prieto, amb la intenció de convertir el museu en una plataforma d'idees i espai de pensament per "intervenir en els reptes de futur". "Els museus han de ser espais generadors de coneixement", ha defensat Prieto a la presentació d'aquesta iniciativa d'aquest dilluns. L'han acompanyada la directora general de Cultura, Catalina Solivellas, de qui ha rebut el suport "des del primer minut", i Berta Sureda, que ha estat la seva mà dreta en l'elaboració dels continguts d'aquesta formació. Personalitats que han situat els seus discursos en els grans debats de l'actualitat, com Judith Butler, Guy Standing, Remedios Zafra i Yayo Herrero, entre d'altres, seran alguns convidats d'aquesta formació. "El programa que hem aconseguit posa Es Baluard Museu al nivell de centres d'art de ciutats de primera línia", com és el cas del Reina Sofía de Madrid, el Tate Modern de Londres o el Pompidou de París.

Més de cinc milions de persones pateixen migranya a Espanya i el 80% són dones d'entre 20 i 40 anys. És una malaltia poc tractada: fins a un 25% dels pacients mai ha arribat a consultar un metge i la meitat abandona el seguiment durant les primeres consultes, segons la Societat Espanyola de Neurologia. Davant aquesta situació, el Col·legi d'Infermeria de les Illes Balears (COIBA), en col·laboració amb SalusPlay, ofereix un curs en línia i gratuït que els ensenyarà com prevenir, identificar i actuar davant un atac de migranya.

El SOIB subvencionarà amb més de 92.000 euros un programa de formació dirigit a col·lectius de persones desocupades i amb dificultats d'inserció, segons ha informat l'Executiu. El projecte ASINEM Compromís, que comença aquest dimecres i s'emmarca en el Programa SOIB Formació, va dirigit a 15 persones. Una vegada acabin la formació –l'abril del 2022–, com mínim un 60% dels aprovats tindrà un contracte de feina.

MÉS per Mallorca renovarà els òrgans del partit en la pròxima Assemblea General dels dies 26 i 27 de novembre, segons ha informat el partit ecosobiranista aquest divendres en nota de premsa. Aquesta assemblea –que té caràcter bianual– serveix per triar els dirigents de la formació i debatre i aprovar les ponències política i d'organització.