Tot i trobar-se a Madrid, Costa-Gavras (Loutra-Iraias, 1933) no ha estat aliè a les dinàmiques de Sant Jordi durant la promoció a Espanya d'El último suspiro (Le dernier souffle en la versió original), el seu últim film sobre la mort digna, que s'estrena aquest divendres. El director de cinema grec –francès d'adopció– recorre al seu amic Jorge Semprún, que va morir a París el 2011, a l'hora de triar una recomanació literària. La novel·la El llarg viatge és el testimoni d'una època marcada pels totalitarismes, un dels grans temes de la filmografia del cineasta, que va abordar en col·laboració amb l'escriptor i polític espanyol a pel·lícules com Z (1969) o La confessió (1970). "Amb Semprún havíem començat a pensar en un film sobre la Guerra Civil espanyola. Malauradament, es va posar malalt", recordava aquest dimecres.

"La mort encara és molt tabú i no estem preparats per a una mort programada, per saber que el pare es mor al cap de 15 dies i que es mor perquè ell ho ha decidit així, que hi veu un alliberament". Pau Gonzàlez és el fins ara regidor d'Educació i del districte de l'Eixample de Barcelona pels comuns. També anava al número deu de la llista d'Ada Colau i, de moment, ha quedat fora de l'Ajuntament. I és, abans que tot això, el fill de Toni Gonzàlez, que va morir a l'abril després de demanar l'eutanàsia. "Va ser molt valent i li vaig poder dir que ho pensava", explica Gonzàlez, que assegura que es van sentir molt acompanyats en tot el procés i que va tenir el temps de dir-li tot el que necessitava dir-li. Aquest últim any, diu, ha viscut un curset accelerat de gestió de les emocions i d'aprendre a veure la mort com una pantalla més de la vida. I ara compleix, a través de l'ARA, el compromís adquirit amb el pare de fer pública la seva decisió per si ajuda algú que, com ell, està patint. Escull pujar al Tibidabo a fer-se les fotos en un homenatge íntim al pare, que és qui l'acompanyava fins al parc d'atraccions, on va tenir una de les seves primeres feines, perquè fes pràctiques amb el cotxe just després de treure's el carnet. Un record bonic.

El Consell de Govern ha aprovat aquest dilluns el decret que permet la creació d'un registre en el qual s'hauran d'inscriure els professionals sanitaris –metges, infermers, psicòlegs i farmacèutics– que no vulguin practicar l'eutanàsia. Aquest compromís es va anunciar el maig del 2021, quan la Conselleria de Salut va començar a treballar en els protocols per fer efectiu aquest dret. Ara bé, tot i que no hi hagués encara una norma que regulàs l'objecció de consciència a practicar l'eutanàsia, els sanitaris l'han pogut exercir sense cap problema. Això sí, la manca d'un registre ha provocat que a hores d'ara la Conselleria de Salut no tingui constància de la xifra de professionals que s'han negat a practicar-la. Fins ara, els objectors han comunicat la seva decisió al cap de servei corresponent.

El 86,6% de les infermeres de les Balears consideren que les persones tenen dret a decidir quan i com volen morir, segons una enquesta del Col·legi d'Infermeria de les Illes Balears (COIBA) que ha fet pública aquest dijous. D'aquestes, un 66,8% varen manifestar-se a favor del dret a l'eutanàsia "amb seguretat", mentre que un 19,8% varen dir que sí, "encara que amb reserves".

Quan els metges li varen donar el diag-nòstic, Júlia (nom fictici) no havia sentit mai parlar de la malaltia: esclerosi lateral amiotròfica o ELA, una afecció neurodegenerativa –considerada rara– que debilita el sistema muscular i que no té tractament curatiu. El primer símptoma que li va fer saltar l’alarma que alguna cosa no anava bé va ser un debilitament general, sobretot a les mans i a l’hora de parlar. A mesura que passava el temps, li era de cada vegada més difícil fer tota sola les rutines diàries. La varen diagnosticar fa sis mesos, quan el projecte de llei d’eutanàsia ja era damunt la taula. “Em va calmar, perquè ja estava pensant a tenir els doblers per poder anar a Holanda, Bèlgica, Suïssa... on fos legal accedir a aquesta prestació”, relata Júlia, de 35 anys, asseguda al sofà de la casa que haurà de deixar perquè les escales li compliquen accedir-hi. Assegura que cada passa que es fa per fer efectiu el dret a la mort assistida “és una tranquil·litat” i no una por: “Em fa pena, però no por. Si fos una mica més gran seria diferent, però amb la meva edat... és molt prest”, diu. Entén la gent que està en contra de la prestació, però subratlla que “s’ha de viure de prop per saber què és i per què algunes persones volem triar aquesta opció”.

No se'ns ha esborrat el nom, Ramón Sampedro, ni la teva imatge estirat al llit parlant amb lucidesa de la vida i de la mort, escrivint poemes amb la boca o bevent aigua amb una palla de plàstic. El que vas fer el 1998, al cap de vint-i-tres anys, ja és legal. Tu vas ser el primer. El que vas obrir el debat i el camí.

En grec eutanàsia significa mort bona (thànatos vol dir mort i eu bo), s'encarrega de recordar l'Adrián Conesa, que sap del que parla. Nascut i crescut fins als set anys a Badalona, el 1961 va marxar a Bèlgica, on vivia el seu pare, fill d'exiliats republicans. Allà aquest metge ja jubilat ha aplicat l'eutanàsia una vintena de vegades i ara forma part d'un col·lectiu que assessora especialistes joves que han agafat el seu testimoni. "A Espanya s'haurà de posar en marxa una tasca d'informació i formació de ciutadans i metges. Aquí fa 18 anys que la llei existeix, però molts pacients la ignoren i molts metges no saben com procedir", explica Conesa en una conversa telefònica amb l'ARA.

Un tribunal holandès ha absolt una geriatra acusada d'haver practicat l'eutanàsia a una dona de 74 anys que patia Alzheimer i ha resolt que la metge no va cometre cap assassinat, sinó que va actuar d'acord amb el que havia dit la pacient abans de perdre la memòria.

Antoni Monguilod, un veí de Malgrat de Mar malalt d'atròfia multisistèmica -un tipus de Parkinson- des de fa dotze anys i que ja no es pot valer per si mateix, suplica als polítics que legalitzin ja l'eutanàsia per deixar de "patir" i poder morir "dignament". Monguilod, de 74 anys, emplaça l'administració a reconèixer que decidir sobre la mort "és un dret fonamental" i que "ningú hauria d‘intervenir en la voluntat d’una persona que vulgui deixar aquest món si no és per ajudar-la".

El cas d’Ángel Hernández i de la seva esposa, María José Carrasco, ha tornat a posar damunt de la taula mediàtica la qüestió del suïcidi assistit i de les diverses formes en què s’entenen l’eutanàsia i la mort digna. Segurament, el fet que es gravés audiovisualment la mort de María José Carrasco i el fet inèdit de la posterior autoinculpació, la detenció i la imputació criminal davant un jutjat sobre violència de gènere d’Ángel Hernández han significat un salt qualitatiu en el debat. S’entén, llavors, l’interès concedit pels mitjans de comunicació a aquest assumpte.

Ángel Hernández ja és a casa. Després de passar les primeres hores del dol per la mort de la seva dona en una cel·la, ahir assegurava que se sent en pau. Ell la va ajudar a morir, tal com ella li havia demanat, després de tres dècades patint una esclerosi múltiple. Hernández va reconèixer els fets davant del jutge i ara s’exposa a fins a sis anys de presó per un delicte de cooperació en el suïcidi perquè l’eutanàsia no està permesa a Espanya. En una trobada amb els mitjans a casa seva va assegurar que no té por i que està “tranquil” perquè ara la seva dona, María José Carrasco, “ha deixat de patir”.

El científic australià David Goodall, que va demanar assistència a l'organització Exit de Suïssa per suïcidar-se, s'ha injectat un medicament letal i ha mort avui, segons ha confirmat l'entitat. Ahir en una roda de premsa Goodall va dir que esperava que la seva acció faci que les coses canviïn al seu país i es permeti que les persones grans puguin decidir quan volen morir. Goodall, un reconegut botànic de 104 anys que havia publicat en revistes científiques, es va convertir en un activista de l'eutanàsia –que està prohibida al seu país, amb excepció d'un estat, que l'ha legalitzat recentment però de manera molt restringida.

David Goodall és un australià que el mes passat va complir 104 anys i ja no vol viure més. Científic de formació, activista del dret a l’eutanàsia, està volant aquest dimecres cap a Suïssa a la recerca d'una mort digna perquè el seu país no l'hi pot garantir. Al seu quadre mèdic només hi ha la vellesa centenària, cap malaltia terminal, però vol posar fi voluntàriament a la seva vida. “Lamento enormement haver arribat a aquesta edat”, va confessar l’home a la cadena ABC en la festa d’aniversari que va celebrar amb pastís i espelmes, envoltat de la seva família, que li dona suport. “No soc feliç. Em vull morir. No és especialment trist. El que és trist és que t'ho impedeixin”, continuava. A Süissa, un país que fa anys va legalitzar la mort assistida, podrà sotmetre’s a l’eutanàsia en un centre que ha acceptat la seva sol·licitud.

Alfie Evans, el nen de 23 mesos que tenia una malaltia degenerativa cerebral rara, ha mort aquest dissabte després d'una polèmica batalla legal. Els jutges van ordenar retirar-li el suport vital contra la voluntat dels seus pares i en interès del menor. El nen ha mort a l'hospital pediàtric Alder Hey de Liverpool, després que la justícia desestimés traslladar-lo a un hospital que oferia el Vaticà.

La despenalització de l'eutanàsia podria ser una realitat a Espanya aquesta mateixa legislatura si tira endavant el compromís a què han arribat aquest dijous el PSOE i IU per aprovar una llei en aquest sentit. A aquest acord han arribat els líders dels dos partits, Pedro Sánchez i Alberto Garzón, en una reunió al Congrés, just el dia en què la cambra baixa ha tombat les esmenes a la totalitat a la proposició de llei de Ciutadans per a una mort digna.

El suïcidi recent d'un malalt d'esclerosi lateral amiotròfica (ELA) ha reobert el debat sobre la necessitat d'aprovar una llei de suïcidi assistit i eutanàsia que despenalitzi la "col·laboració necessària" perquè una persona pugui posar fi a la seva vida per decisió pròpia. José Antonio Arrabal, diagnosticat des del 2015 d'aquesta malaltia degenerativa i incurable, es va suïcidar davant d'una càmera de vídeo "indignat" per "haver de morir en la clandestinitat", per reclamar el suïcidi assistit i l'eutanàsia, segons publica 'El País'.