En una decisió històrica, el Parlament britànic ha votat aquest divendres a favor d'un projecte de llei per legalitzar la mort assistida. La llei ha estat aprovada amb 314 vots a favor i 291 en contra, en una votació més ajustada que la del projecte sense esmenes, al mes de novembre, i que no estava sotmesa a la disciplina de partit.

La justícia ha dit no a la petició de l'home que volia aturar l'eutanàsia de la seva filla. El procés judicial que el pare va engegar a l'agost, tres dies abans de la data en què estava previst que la noia rebés l'eutanàsia, ha allargat vuit mesos l'espera. La sentència del primer cas a tot l'Estat per intentar aturar una eutanàsia resol que l'home, assessorat per Advocats Cristians, no estava legitimitat a intercedir davant la petició de la noia, adulta i amb plena capacitat mental per decidir i entendre la seva petició.

La Fiscalia considera que un pare té dret a intentar aturar per la via judicial el procés d'eutanàsia de la seva filla, adulta i que compleix els requisits legals per rebre la mort assistida. És el posicionament que el ministeri públic ha enviat al jutjat de Barcelona que ha de resoldre el primer judici a tot l'Estat per intentar frenar una eutanàsia ja avalada per la comissió d'experts que s'encarrega d'avaluar els pacients que la demanen. Alhora, la fiscal reconeix que la noia compleix els requisits per acollir-se a l'eutanàsia i té capacitat per decidir de forma lliure.

No és fàcil parlar d’eutanàsia sense que la discussió esdevingui un camp de batalla ideològic. Per primera vegada des de l’aprovació de la llei d’eutanàsia a Espanya, s’ha obert un front als jutjats i s’ha convertit la justícia en l’última trinxera on es disputa la voluntat d’una noia de 24 anys que fa mesos que reclama l’eutanàsia. Una decisió validada per la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya, que ha confirmat que compleix tots els requisits legals.

El dret a una mort digna està en mans dels tribunals per primera vegada. Aquest dimarts, a Barcelona, s'ha viscut un judici inèdit a tot l'Estat. L'eutanàsia de la Noelia, una jove de 24 anys que té paraplegia, compta amb l'aval de la comissió d'experts que s'encarrega de valorar les peticions per a aquesta prestació, però està en suspens des de l'1 d'agost per ordre judicial. El seu pare, assessorat pel grup Abogados Cristianos, va portar als tribunals l'eutanàsia tres dies abans que li fos administrada i el procés està paralitzat a l'espera de la decisió judicial definitiva. Davant de la jutgessa, la jove ha reiterat el seu desig de tenir una mort digna i ha denunciat coaccions del seu entorn perquè es fes enrere. Segons fonts jurídiques consultades per l'ARA, la noia ha explicat que algunes companyes del centre de menors on havia estat tutelada a partir dels 13 anys li posaven a l'habitació estampetes, creus i símbols religiosos.

Les Balears varen registrar el 2023 un total de 37 sol·licituds d'eutanàsia i 12 varen ser concedides, mentre que a Espanya es va experimentar un increment de les sol·licituds del 32,9%, que passà de 576 casos el 2022 a 766 el 2023. En termes generals, des de l'entrada en vigor de la llei que regula l'eutanàsia el juny de 2021 fins al 31 de desembre de 2023, s'han atès 1.515 sol·licituds de prestació d'ajuda per morir. Aquestes dades es desprenen del darrer informe d'avaluació anual 2023 del Ministeri de Sanitat. L’estudi assenyala que de les 766 sol·licituds rebudes l'any passat, el 76% van ser acceptades.

Un jutjat de Barcelona ha avalat la resolució de la Comissió de Garantia i Avaluació que va autoritzar l'eutanàsia per a un pacient i que el seu pare havia intentat anul·lar per la via judicial. En una interlocutòria, la jutgessa Montserrat Raga autoritza a tirar endavant amb la mort digna d'un home que la va demanar després de patir diversos ictus. L'autorització havia quedat en suspens arran de la petició del seu pare, que volia aturar el procés malgrat que l'afectat havia demanat expressament que es resolgués que el seu familiar no estava legitimat per tirar enrere la seva decisió.

Un jutjat de Barcelona ha aturat de manera cautelar l'eutanàsia d'una noia de 23 anys, prevista per a demà, a petició del seu pare. A través del grup Abogados Cristianos, l'home va demandar la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya, l'òrgan que depèn del departament de Salut i que ha estat l'encarregat d'avalar i de fer el control previ a l'eutanàsia de la noia. L'home creu que els antecedents psiquiàtrics de la filla invaliden la seva voluntat de demanar la mort assistida.

Durant l'any 2022, sis persones van rebre l'eutanàsia a les Illes Balears. D'elles, quatre patien patologies neurològiques; una, oncològica i una altra, traumatològica. En total, el 2022 es van presentar 25 sol·licituds, dues de les quals continuaven la tramitació el començament de 2023, en virtud de la Llei de regulació de l'eutanàsia, publicada el 2021. El Govern ha donat a conèixer les xifres de la Comissió de Garantia i Avaluació del Dret a la Prestació d'Ajuda per Morir a les Illes Balears ha donat a conèixer les xifres en la seva memòria anual, que estarà disponible els pròxims dies a l'espai web del Servei de Planificació Sanitària, així com a l'espai web d'Eutanàsia de les Illes Balears.

Sis eutanàsies es van practicar a les Balears el 2022, una xifra que situa la Comunitat Autònoma com la vuitena amb la taxa més elevada per cada 1.000 morts. D'aquesta manera, l'eutanàsia representa el 0,063% dels decessos de l'Arxipèlag de l'any passat, segons ha informat Europa Press.

"La mort encara és molt tabú i no estem preparats per a una mort programada, per saber que el pare es mor al cap de 15 dies i que es mor perquè ell ho ha decidit així, que hi veu un alliberament". Pau Gonzàlez és el fins ara regidor d'Educació i del districte de l'Eixample de Barcelona pels comuns. També anava al número deu de la llista d'Ada Colau i, de moment, ha quedat fora de l'Ajuntament. I és, abans que tot això, el fill de Toni Gonzàlez, que va morir a l'abril després de demanar l'eutanàsia. "Va ser molt valent i li vaig poder dir que ho pensava", explica Gonzàlez, que assegura que es van sentir molt acompanyats en tot el procés i que va tenir el temps de dir-li tot el que necessitava dir-li. Aquest últim any, diu, ha viscut un curset accelerat de gestió de les emocions i d'aprendre a veure la mort com una pantalla més de la vida. I ara compleix, a través de l'ARA, el compromís adquirit amb el pare de fer pública la seva decisió per si ajuda algú que, com ell, està patint. Escull pujar al Tibidabo a fer-se les fotos en un homenatge íntim al pare, que és qui l'acompanyava fins al parc d'atraccions, on va tenir una de les seves primeres feines, perquè fes pràctiques amb el cotxe just després de treure's el carnet. Un record bonic.

L'any passat, un total de 91 persones amb una malaltia greu, incurable i insofrible van rebre assistència mèdica per posar fi a la seva vida. El 2021, el primer any de la llei de l'eutanàsia en vigor, en van ser 60 i, per tant, 151 catalans s'han acollit al dret a morir dignament des que es va aprovar la normativa, el març del 2021. El ritme en la gestió de sol·licituds de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya, l'organisme independent que supervisa si compleixen els requisits legals tant abans com després de demanar aquesta pràctica i decideix si tiren endavant o no, s'ha accelerat lleugerament: si el 2021 es van rebre 137 peticions, l'últim any n'han arribat 175. Ara bé, malgrat que la mitjana de resolució de les peticions és de 42 dies, fins a un terç de les persones que demanen l'eutanàsia moren abans que la comissió independent conclogui l'expedient.

El Consell de Govern ha aprovat aquest dilluns el decret que permet la creació d'un registre en el qual s'hauran d'inscriure els professionals sanitaris –metges, infermers, psicòlegs i farmacèutics– que no vulguin practicar l'eutanàsia. Aquest compromís es va anunciar el maig del 2021, quan la Conselleria de Salut va començar a treballar en els protocols per fer efectiu aquest dret. Ara bé, tot i que no hi hagués encara una norma que regulàs l'objecció de consciència a practicar l'eutanàsia, els sanitaris l'han pogut exercir sense cap problema. Això sí, la manca d'un registre ha provocat que a hores d'ara la Conselleria de Salut no tingui constància de la xifra de professionals que s'han negat a practicar-la. Fins ara, els objectors han comunicat la seva decisió al cap de servei corresponent.

Espanya es va convertir en el setè país al món a despenalitzar i regular l'eutanàsia ara fa un any. En aquest temps, a les Balears vuit persones (quatre homes i quatre dones) han rebut la prestació; la darrera ho va fer divendres passat. Cinc persones han escollit morir a casa seva, dues en residències i una en un centre hospitalari. La majoria d'elles patien malalties neurodegeneratives, però també oncològiques o dependències que generen un patiment no suportable.

El 86,6% de les infermeres de les Balears consideren que les persones tenen dret a decidir quan i com volen morir, segons una enquesta del Col·legi d'Infermeria de les Illes Balears (COIBA) que ha fet pública aquest dijous. D'aquestes, un 66,8% varen manifestar-se a favor del dret a l'eutanàsia "amb seguretat", mentre que un 19,8% varen dir que sí, "encara que amb reserves".

La nova llei de regulació de l'eutanàsia, aprovada divendres passat, ja ha tingut la primera aplicació pràctica als tribunals. La Fiscalia ha retirat l'acusació contra Ángel Hernández, l'home per qui demanava mig any de presó per ajudar a morir la seva dona, malalta durant tres dècades d'esclerosi múltiple, el 2019. El seu cas era especialment criticat per les entitats que defensen el dret a morir dignament perquè el ministeri públic equiparava la seva acció a la violència masclista.

Antoni Monguilod moria l’octubre del 2019 de pàrkinson després de 12 anys de lluita reclamant una mort digna. La mateixa lluita que havia emprès Maribel Tellaetxe, malalta d’alzhèimer que volia partir abans de deixar de reconèixer els seus fills; la de Montserrat Voltà, la dona malalta d’ELA que va criticar en una carta que el sistema l’obligués a viure “d’una manera indigna”; i la de José Antonio Arrabal, malalt d’ELA que va gravar la seva “mort en clandestinitat” el 2017 perquè ningú portés a la justícia la seva família. Com li ha passat a Ángel Hernández, l’home acusat de violència masclista per haver ajudat a morir dignament la seva esposa, María José Carrasco. I tants altres, començant per Ramón Sampedro, el mariner i escriptor gallec tetraplègic que va lluitar una dura batalla legal per poder morir dignament, reflectida al cinema. Els seus casos no haurien de tornar a repetir-se després de l’entrada en vigor divendres de la nova llei de regulació de l’eutanàsia, que converteix Espanya en el sisè país del món que legalitza la mort assistida –després d’Holanda, Bèlgica, Luxemburg, el Canadà i Colòmbia.

La consellera de Salut, Patricia Gómez, s'ha reunit aquest dijous amb associacions de pacients amb malalties cròniques i degeneratives de les Illes Balears per informar sobre com es farà efectiu el dret a l'eutanàsia a l'Arxipèlag. Abans de la trobada, en declaracions a premsa, Gómez ha afirmat que "probablement al principi hi haurà un grup de persones més reduït" a participar del procés, però que "al llarg dels anys s'ampliarà i es normalitzarà".

El Consell de Govern ha acordat aquest dilluns nomenar els membres de la Comissió de Garantia i Avaluació, que té com a funció principal resoldre totes les sol·licituds per accedir a l'eutanàsia a les Illes Balears. És un pas més cap endavant per poder oferir aquesta prestació a partir del 25 de juny, tal com estableix la Llei orgànica 3/2021, de 24 de març.

No se'ns ha esborrat el nom, Ramón Sampedro, ni la teva imatge estirat al llit parlant amb lucidesa de la vida i de la mort, escrivint poemes amb la boca o bevent aigua amb una palla de plàstic. El que vas fer el 1998, al cap de vint-i-tres anys, ja és legal. Tu vas ser el primer. El que vas obrir el debat i el camí.