El moviment Menys Turisme, Més Vida ha duit a terme aquest dimarts una acció de protesta a la Cova de la Grava, a Illetes (Calvià), per denunciar el que considera la "privatització" d'aquesta petita cala per part del Gran Meliá Hotel de Mar. Els activistes han ocupat simbòlicament l'espai, tant per terra com per mar, amb pancartes i caiacs per reivindicar que "les platges seran sempre nostres" i reclamar la recuperació dels espais públics del litoral.

L'any 2000 arribaven a les Illes Balears 10 milions de turistes. L'any 2026 ja n'arribaran 20, de milions. Durant anys, alguns responsables polítics varen intentar fer-nos creure que la saturació turística era només una percepció. Avui, però, ja gairebé ningú dubta que les Illes Balears pateixen un greu problema de massificació.

L'entitat ecologista Terraferida considera que el debat sobre l'aigua a les Balears no es pot limitar a la construcció de noves dessaladores, tal com planteja el Govern. El seu portaveu, Jaume Adrover, sosté que el problema és anterior: el model territorial ha permès durant dècades que el creixement urbanístic dispers i els habitatges en sòl rústic hagin incrementat la pressió sobre uns aqüífers que són un bé públic. "No conec cap lloc del planeta on es faci un consum tan abusiu d'aigua com aquí a causa dels xalets en sòl rústic", afirma Adrover, que vincula aquesta situació amb l'expansió de l'habitatge unifamiliar fora dels nuclis urbans.

Nova cançó contra la massificació turística, l'explotació del territori, el model econòmic de les Balears i l'especulació immobiliària. Pepet i Marieta han publicat Ses platges seran sempre nostres, una jota d'arrel mediterrània que reflexiona sobre algunes de les conseqüències de la massificació turística a Mallorca i la gentrificació que viuen barris i municipis de les Illes Balears. La cançó arriba en un moment en què el debat sobre el model turístic ocupa un espai central en l'actualitat balear, coincidint amb la convocatòria de la manifestació 'Mallorca al límit!', prevista per aquest diumenge a Palma per denunciar els efectes de la saturació turística a l'illa.

Tres particulars —dues societats i una propietària particular- i una associació de veïns són la cara visible dels interessos per reduir l'àmbit de protecció del Parc Natural del Trenc, encara que no són ni de bon tros els únics que des de 2023 s'han mogut contra la figura del Pla d'Ordenació (PORN) i la delimitació. Els efectes de l’ampliació de l’àmbit protegit, que crearen uns 74.000 metres quadrats extra de franja de protecció, principalment a l'entorn de les Covetes, varen ser rebutjats per diversos propietaris, que, des de llavors, no han aturat de combatre, fins que han aconseguit que el Govern reduís els requisits per modificar l'àmbit de protecció del parc.

Encara que les estadístiques estatals parlin d'un descens a nivell global de les compravendes per part d'estrangers al llarg dels darrers mesos, a les Balears la realitat és ben diferent: segons les darreres dades del Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana, l'any 2025 aquests ciutadans varen adquirir quatre de cada deu propietats de més de 500.000€ venudes. Una proporció que duplica qualsevol xifra d'altres comunitats autònomes.

La Llei òmnibus havia de ser un instrument per regular els projectes empresarials estratègics i passarà a la història com una de les normes més desreguladores en matèria territorial i ambiental. Entre les seves disposicions, n'hi ha una que elimina les restriccions que havia impulsat el Govern (l'exconseller del PP Gabriel Company) per limitar la implantació d'establiments de restauració en el domini públic maritimoterrestre.

Ha estat gerent per un període breu del Palau de Congressos de Palma i, per tant, coneix també la gestió pública. Emperò, Josep Sintes ha dedicat bona part dels darrers anys a estudiar el fenomen de l'increment desmesurat dels preus del sector immobiliari, en el qual actualment fa feina. Doctor en Economia, ha enviat una proposta a tots els grups parlamentaris de les Balears per trobar solucions concretes davant l'emergència d'habitatge, que ha anomenat Marc Insular d’Equilibri Territorial (MIET).

La futura ampliació del metro de Palma fins a l’hospital de Son Espases, que ja ha sortit a informació pública i que representa una de les actuacions més ambicioses en mobilitat a curt termini per part del Govern, travessa zones amb elevat risc d'inundació. El projecte incorpora un estudi d'impacte ambiental que constata aquest condicionant estructural, ja que afecta totes les alternatives plantejades i pot determinar tant el traçat final com la viabilitat ambiental del projecte.

Aquest cap de setmana, mentre aquesta columna sigui publicada i llegida, es desenvoluparà la segona germinació de Revoltes de la Terra. L'any passat, la primera, va ser a Mont-roig del Camp (Tarragona) contra un projecte que exemplifica la trampa que ens proposa el capitalisme verd per reinventar les maneres com sotmet i condiciona els territoris. Sempre sota el xantatge dels llocs de feina i la dinamització econòmica del territori, els acaba colonitzant i convertint en zones de sacrifici a mercè de la generació de beneficis dels grans capitals financers internacionals. En el cas de Mont-roig era Lotte, una empresa coreana que té previst implementar una indústria per a la fabricació d'un component de les bateries de liti que alimenten la malentesa transició energètica del nord global.

Aquest cap de setmana, mentre aquesta columna sigui publicada i llegida, es desenvoluparà la segona germinació de Revoltes de la Terra. L'any passat, la primera, va ser a Mont-roig del Camp (Tarragona) contra un projecte que exemplifica la trampa que ens proposa el capitalisme verd per reinventar les maneres com sotmet i condiciona els territoris. Sempre sota el xantatge dels llocs de feina i la dinamització econòmica del territori, els acaba colonitzant i convertint en zones de sacrifici a mercè de la generació de beneficis dels grans capitals financers internacionals. En el cas de Mont-roig era Lotte, una empresa coreana que té previst implementar una indústria per a la fabricació d'un component de les bateries de liti que alimenten la malentesa transició energètica del nord global.

Les entitats GOB Mallorca, Arrels Marines i l'associació de propietaris afectats ANACA han advertit aquest dimecres que el projecte de segon cable elèctric entre Mallorca i Menorca no és una solució viable en els termes actuals i han reclamat una revisió profunda de l’estudi d’impacte ambiental. Ho han dit en una roda de premsa a Alcúdia, en què han presentat també les al·legacions que han registrat en el marc de la tramitació del projecte.

En contra del que havien dit els tribunals en primera instància, el Consell de Mallorca haurà d’indemnitzar la promotora que tenia llicència per fer una urbanització al Guix (Escorca). El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ha estimat només en part el recurs de la promotora Urnova pel llarg litigi urbanístic del Guix, que va desencadenar la polèmica per l'impacte d'un conjunt de xalets aferrats al monestir de Lluc. La sala reconeix el dret de l’empresa a ser indemnitzada per cinc parcel·les de terreny afectades per la desclassificació urbanística que es va dur a terme per evitar que es construís a un lloc tan emblemàtic. El tribunal, però, rebutja el gruix de la indemnització sol·licitada, corresponent al projecte principal de construcció d’habitatges que mai no es va arribar a executar.

L'Ajuntament de Palma ha aprovat definitivament els estatuts i les bases de la junta de compensació del Projecte Residencial Estratègic de Son Ximelis, situació que obre el camí a la urbanització de 143.649 metres quadrats, on es podran fer 1.080 habitatges, segons les dades municipals. Del total, 530 habitatges tindran algun tipus de protecció pública. El projecte tenia l'aprovació inicial, però calia la definitiva per pitjar l'accelerador.

La notícia avançada en primícia per l'ARA Balears sobre l'autorització del Govern per enderrocar la piscina il·legal de Pedro J. Ramírez va agafar per sorpresa el denunciant del cas, Jaume Sastre. "El meu advocat és de viatge i no sé si ens ho han notificat. Evidentment, quan ho vaig llegir, em vaig alegrar perquè són molts d'anys de lluita, i és una passa més", admet.

Els presidents dels consells d’Eivissa i Formentera han anunciat aquest dimecres que sol·licitaran l’ús dels fons de l’Impost de Turisme Sostenible (ITS) —anteriorment conegut com a ecotaxa— per cobrir els costos del trasllat de residus de les Pitiüses a la planta de TIRME a Mallorca, dins del pla pilot de gestió de residus i davant del final de la vida útil de l’abocador de Ca na Putxa. Segons els càlculs, aproximadament el 91% dels residus provindran d’Eivissa i el 9%, de Formentera, i els costos anuals del pla pilot s’estimen en uns 10 milions d’euros.

L'executiu de Pedro Sánchez ha decidit dur al Tribunal Constitucional la Llei 3/2025 de protecció i ordenació de la costa valenciana, una norma que, com la que prepara el Govern, pretén crear un marc per salvar edificacions i activitats econòmiques irregulars dins el domini públic maritimoterrestre. Bars, petits restaurants i xibius que incompleixen la Llei estatal de costes s’inclouen dins el registre de construccions que la normativa considera d’“interès cultural”, sota el pretext de protegir el patrimoni. Segons la Generalitat Valenciana, l'objectiu de la norma és “garantir la seguretat jurídica i la continuïtat de les activitats econòmiques existents, incloses les construccions que, sense perjudici del compliment de la normativa sectorial, es considerin d’interès cultural”. El Govern de Marga Prohens té enllestida la norma per aprovar-la com a projecte de llei i tramitar-la al Parlament, però fonts de l’Executiu asseguren que això no passarà fins després de Pasqua.

El Govern ha tret a licitació per 1,3 milions d’euros un contracte per externalitzar la redacció i tramitació d’informes de la Direcció General de Recursos Hídrics amb l’objectiu d’agilitar expedients, especialment els vinculats a projectes de construcció d’habitatge. La decisió arriba en un moment de forta pressió del sector promotor, que denuncia des de fa mesos retards en els informes hídrics i que condicionen l’atorgament de llicències i l’inici d’obres en un context de demanda disparada de pisos.

El batle de Palma, Jaime Martínez, ha guanyat la primera de les batalles que mantenia contra la Conselleria de la Mar i el Cicle de l’aigua, de manera que Cort podrà donar llicències de projectes urbanístics sense que Recursos Hídrics s'hi posi pel mig quan es tracti de zones inundables. Així ho ha anunciat aquest dimarts el conseller Juan Manuel Lafuente, que ha confirmat un procediment excepcional “pactat amb l’Ajuntament (de Palma) perquè pugui informar directament els informes de recursos hídrics”, ha explicat a pregunta de la diputada de Vox Patricia de las Heras.