Llorenç Galmés admet que Mallorca "ha arribat al límit i no pot créixer més", però no modificarà els principals instruments de planificació territorial i turística que té el Consell per frenar aquest creixement. Aquesta és la contradicció que GOB i Terraferida han assenyalat després de reunir-se aquest dijous amb el president insular al palau Reial. Les entitats n’han sortit amb una conclusió clara: "La sensació és la mateixa que vàrem tenir amb Marga Prohens".

Algunes dades d’estudis recents no haurien de passar-nos per alt. Mallorca ha perdut 189 km2 de sòl agrari (1990-2018); un 46% correspon a nou sòl urbà (Càtedra de la Insularitat, UIB). Avui es comptabilitzen a l’illa 55.256 edificacions en sòl rústic (Cases que no existeixen, Miquel Rosselló). I, segons Terraferida, el sòl rústic s’ha desnaturalitzat a un ritme de 180 hectàrees anuals (2021-2024). No són xifres anecdòtiques: retraten un món rural immers en un context carregat de tendències insostenibles que provoquen una profunda transformació territorial.

La promotora britànica Taylor Wimpey ha anunciat que construirà una nova urbanització de luxe a la Font de la Cala, al municipi de Capdepera (Mallorca). Es tracta de 18 habitatges nous en una zona natural ja molt castiga per la construcció i on el territori està molt maltractat. Els apartaments, de dues o tres habitacions, costaran més de 800.000 euros el més barat i estaran llestos l'any 2028.

El GOB ha sol·licitat formalment a l’Ajuntament d’Andratx la llicència urbanística i l’expedient complet que emparen les grans obres d’excavació que s’executen en un vessant del Port d’Andratx. L’entitat ecologista vol aclarir fins a quin punt el profund desmunt de la muntanya, visible des de diversos punts de la zona, estava previst en el projecte autoritzat i si les obres que s'hi fan s’ajusten a les condicions de la llicència.

Els promotors immobiliaris de les Balears no en tenen prou amb les reformes normatives del Govern de Marga Prohens i, tot i la possibilitat d’incrementar un 45% els pisos en un mateix solar, han enviat noves propostes al Parlament. L’Associació Proinba aspira que es modifiqui la Llei d’urbanisme de les Balears per facilitar la tramitació de projectes immobiliaris encara que el subministrament d’aigua no hi estigui aprovat. L'escrit arriba després que els promotors hagin trobat dificultats per tirar endavant els projectes que aspiren a afrontar l'emergència d'habitatge.

Entre el 2023 i l'agost del 2026, la Direcció General de Recursos Hídrics ha autoritzat 2.865 pous amb consum d'aigua associat, segons les dades facilitades pel Govern. No es tracta de simples "sol·licituds presentades o d'expedients en tramitació, sinó de captacions que han obtingut l'autorització administrativa" per poder extreure aigua, segons expliquen fonts de l'Executiu. El recompte no inclou els pous destinats a geotèrmia. D'aquesta manera, els aqüífers de les Balears continuen incorporant nous punts d'extracció en un moment en què la pressió sobre les reserves subterrànies és una de les principals preocupacions de la gestió de l'aigua a les Illes.

Hi ha 73.180 piscines a Mallorca, i 10.680 s'han construït entre el 2015 i el 2024. És a dir, en els darrers deu anys s'han fet tres piscines cada dia, segons el darrer estudi de Terraferida. Les vistes panoràmiques de Mallorca mostren cada vegada més urbanitzacions en zones costaneres i també xalets en sòl rústic que tenen aquesta infraestructura, envoltada de gespa. Segons els experts, aquest tipus d'enjardinat encara és pitjor perquè consumeix més aigua. Tot plegat, mentre aquest estiu hi havia 47 municipis en prealerta per sequera.

Ens queixam, i amb raó, de com els mal anomenats inversors europeus –que són especuladors o aspirants a ser-ho– arriben a les Illes per adquirir solars o xalets ja fets i transformar-los en actius immobiliaris. Compren per un milió i en volen treure tres. O_lloguen a coneguts i fan activitat turística sense cap autorització. Per descomptat, la transacció es fa als països d’origen i les Illes només hi posen el territori, el seu cos, en definitiva, perquè altres es forrin.

Els serveis tècnics de la Direcció General de Costes i Litoral varen concloure el novembre del 2025 que hi havia prou motius per iniciar el procediment de caducitat de la concessió dels serveis de temporada de les platges de Formentera. L'informe, al qual ha tingut accés l'ARA Balears, proposa expressament que l'òrgan competent dicti l'acord d'incoació del procediment per considerar que "s'han incomplit diverses condicions essencials" del títol concessional. És a dir, que el criteri marcat pel cap del servei de Costes i Litoral era acabar amb una concessió de bars i restaurants que havia incomplit la llei. Davant aquesta contundència, la ja defenestrada directora general de Costes, Maria Joaquina Ferrer –la qual a més a més és funcionària–, va considerar que no hi havia altre camí que fer cas al criteri tècnic i jurídic.

Els acords de teclat d’una versió de Whitney Houston que arriben des de l’Hotel Mariant Park es barregen amb les notes, a tot volum, de Barbie Girl, un hit dels anys 90 que arriba dels voltants de l’Hotel Playamar. La nit d’agost és feixuga i les terrasses dels hotels són plenes de turistes que cerquen l’entreteniment promès. Just al mig, immutables i eternes, alienes a l’anacronisme, romanen les pedres mil·lenàries del poblat talaiòtic de l’Illot.

L’esclat violent a les acaballes de la darrera i exitosa manifestació convocada amb l’objectiu d’aconseguir menys turisme, més vida, és un indicador més de tot un seguit de polítiques contradictòries implementades, de manera simultània, a la nostra Comunitat Autònoma. Quan la CAIB es va constituir (1983) va assumir, entre d’altres, competències en urbanisme i ordenació del territori, però l’Estat es va reservar les cartes que podien condicionar, directament o indirectament, els plans urbanístics i territorials: política econòmica, fiscalitat, justícia, policia i grans infraestructures interautonòmiques, entre elles la xarxa de distribució energètica i els ports i aeroports d’interès general. Des d’aleshores els objectius de les polítiques implantades per totes dues administracions no han estat sempre coincidents.

El moviment Menys Turisme, Més Vida ha duit a terme aquest dimarts una acció de protesta a la Cova de la Grava, a Illetes (Calvià), per denunciar el que considera la "privatització" d'aquesta petita cala per part del Gran Meliá Hotel de Mar. Els activistes han ocupat simbòlicament l'espai, tant per terra com per mar, amb pancartes i caiacs per reivindicar que "les platges seran sempre nostres" i reclamar la recuperació dels espais públics del litoral.

L'any 2000 arribaven a les Illes Balears 10 milions de turistes. L'any 2026 ja n'arribaran 20, de milions. Durant anys, alguns responsables polítics varen intentar fer-nos creure que la saturació turística era només una percepció. Avui, però, ja gairebé ningú dubta que les Illes Balears pateixen un greu problema de massificació.

L'entitat ecologista Terraferida considera que el debat sobre l'aigua a les Balears no es pot limitar a la construcció de noves dessaladores, tal com planteja el Govern. El seu portaveu, Jaume Adrover, sosté que el problema és anterior: el model territorial ha permès durant dècades que el creixement urbanístic dispers i els habitatges en sòl rústic hagin incrementat la pressió sobre uns aqüífers que són un bé públic. "No conec cap lloc del planeta on es faci un consum tan abusiu d'aigua com aquí a causa dels xalets en sòl rústic", afirma Adrover, que vincula aquesta situació amb l'expansió de l'habitatge unifamiliar fora dels nuclis urbans.

Nova cançó contra la massificació turística, l'explotació del territori, el model econòmic de les Balears i l'especulació immobiliària. Pepet i Marieta han publicat Ses platges seran sempre nostres, una jota d'arrel mediterrània que reflexiona sobre algunes de les conseqüències de la massificació turística a Mallorca i la gentrificació que viuen barris i municipis de les Illes Balears. La cançó arriba en un moment en què el debat sobre el model turístic ocupa un espai central en l'actualitat balear, coincidint amb la convocatòria de la manifestació 'Mallorca al límit!', prevista per aquest diumenge a Palma per denunciar els efectes de la saturació turística a l'illa.

Tres particulars —dues societats i una propietària particular- i una associació de veïns són la cara visible dels interessos per reduir l'àmbit de protecció del Parc Natural del Trenc, encara que no són ni de bon tros els únics que des de 2023 s'han mogut contra la figura del Pla d'Ordenació (PORN) i la delimitació. Els efectes de l’ampliació de l’àmbit protegit, que crearen uns 74.000 metres quadrats extra de franja de protecció, principalment a l'entorn de les Covetes, varen ser rebutjats per diversos propietaris, que, des de llavors, no han aturat de combatre, fins que han aconseguit que el Govern reduís els requisits per modificar l'àmbit de protecció del parc.

Encara que les estadístiques estatals parlin d'un descens a nivell global de les compravendes per part d'estrangers al llarg dels darrers mesos, a les Balears la realitat és ben diferent: segons les darreres dades del Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana, l'any 2025 aquests ciutadans varen adquirir quatre de cada deu propietats de més de 500.000€ venudes. Una proporció que duplica qualsevol xifra d'altres comunitats autònomes.

La Llei òmnibus havia de ser un instrument per regular els projectes empresarials estratègics i passarà a la història com una de les normes més desreguladores en matèria territorial i ambiental. Entre les seves disposicions, n'hi ha una que elimina les restriccions que havia impulsat el Govern (l'exconseller del PP Gabriel Company) per limitar la implantació d'establiments de restauració en el domini públic maritimoterrestre.

Ha estat gerent per un període breu del Palau de Congressos de Palma i, per tant, coneix també la gestió pública. Emperò, Josep Sintes ha dedicat bona part dels darrers anys a estudiar el fenomen de l'increment desmesurat dels preus del sector immobiliari, en el qual actualment fa feina. Doctor en Economia, ha enviat una proposta a tots els grups parlamentaris de les Balears per trobar solucions concretes davant l'emergència d'habitatge, que ha anomenat Marc Insular d’Equilibri Territorial (MIET).