La futura ampliació del metro de Palma fins a l’hospital de Son Espases, que ja ha sortit a informació pública i que representa una de les actuacions més ambicioses en mobilitat a curt termini per part del Govern, travessa zones amb elevat risc d'inundació. El projecte incorpora un estudi d'impacte ambiental que constata aquest condicionant estructural, ja que afecta totes les alternatives plantejades i pot determinar tant el traçat final com la viabilitat ambiental del projecte.

Aquest cap de setmana, mentre aquesta columna sigui publicada i llegida, es desenvoluparà la segona germinació de Revoltes de la Terra. L'any passat, la primera, va ser a Mont-roig del Camp (Tarragona) contra un projecte que exemplifica la trampa que ens proposa el capitalisme verd per reinventar les maneres com sotmet i condiciona els territoris. Sempre sota el xantatge dels llocs de feina i la dinamització econòmica del territori, els acaba colonitzant i convertint en zones de sacrifici a mercè de la generació de beneficis dels grans capitals financers internacionals. En el cas de Mont-roig era Lotte, una empresa coreana que té previst implementar una indústria per a la fabricació d'un component de les bateries de liti que alimenten la malentesa transició energètica del nord global.

Aquest cap de setmana, mentre aquesta columna sigui publicada i llegida, es desenvoluparà la segona germinació de Revoltes de la Terra. L'any passat, la primera, va ser a Mont-roig del Camp (Tarragona) contra un projecte que exemplifica la trampa que ens proposa el capitalisme verd per reinventar les maneres com sotmet i condiciona els territoris. Sempre sota el xantatge dels llocs de feina i la dinamització econòmica del territori, els acaba colonitzant i convertint en zones de sacrifici a mercè de la generació de beneficis dels grans capitals financers internacionals. En el cas de Mont-roig era Lotte, una empresa coreana que té previst implementar una indústria per a la fabricació d'un component de les bateries de liti que alimenten la malentesa transició energètica del nord global.

Les entitats GOB Mallorca, Arrels Marines i l'associació de propietaris afectats ANACA han advertit aquest dimecres que el projecte de segon cable elèctric entre Mallorca i Menorca no és una solució viable en els termes actuals i han reclamat una revisió profunda de l’estudi d’impacte ambiental. Ho han dit en una roda de premsa a Alcúdia, en què han presentat també les al·legacions que han registrat en el marc de la tramitació del projecte.

En contra del que havien dit els tribunals en primera instància, el Consell de Mallorca haurà d’indemnitzar la promotora que tenia llicència per fer una urbanització al Guix (Escorca). El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ha estimat només en part el recurs de la promotora Urnova pel llarg litigi urbanístic del Guix, que va desencadenar la polèmica per l'impacte d'un conjunt de xalets aferrats al monestir de Lluc. La sala reconeix el dret de l’empresa a ser indemnitzada per cinc parcel·les de terreny afectades per la desclassificació urbanística que es va dur a terme per evitar que es construís a un lloc tan emblemàtic. El tribunal, però, rebutja el gruix de la indemnització sol·licitada, corresponent al projecte principal de construcció d’habitatges que mai no es va arribar a executar.

L'Ajuntament de Palma ha aprovat definitivament els estatuts i les bases de la junta de compensació del Projecte Residencial Estratègic de Son Ximelis, situació que obre el camí a la urbanització de 143.649 metres quadrats, on es podran fer 1.080 habitatges, segons les dades municipals. Del total, 530 habitatges tindran algun tipus de protecció pública. El projecte tenia l'aprovació inicial, però calia la definitiva per pitjar l'accelerador.

La notícia avançada en primícia per l'ARA Balears sobre l'autorització del Govern per enderrocar la piscina il·legal de Pedro J. Ramírez va agafar per sorpresa el denunciant del cas, Jaume Sastre. "El meu advocat és de viatge i no sé si ens ho han notificat. Evidentment, quan ho vaig llegir, em vaig alegrar perquè són molts d'anys de lluita, i és una passa més", admet.

Els presidents dels consells d’Eivissa i Formentera han anunciat aquest dimecres que sol·licitaran l’ús dels fons de l’Impost de Turisme Sostenible (ITS) —anteriorment conegut com a ecotaxa— per cobrir els costos del trasllat de residus de les Pitiüses a la planta de TIRME a Mallorca, dins del pla pilot de gestió de residus i davant del final de la vida útil de l’abocador de Ca na Putxa. Segons els càlculs, aproximadament el 91% dels residus provindran d’Eivissa i el 9%, de Formentera, i els costos anuals del pla pilot s’estimen en uns 10 milions d’euros.

L'executiu de Pedro Sánchez ha decidit dur al Tribunal Constitucional la Llei 3/2025 de protecció i ordenació de la costa valenciana, una norma que, com la que prepara el Govern, pretén crear un marc per salvar edificacions i activitats econòmiques irregulars dins el domini públic maritimoterrestre. Bars, petits restaurants i xibius que incompleixen la Llei estatal de costes s’inclouen dins el registre de construccions que la normativa considera d’“interès cultural”, sota el pretext de protegir el patrimoni. Segons la Generalitat Valenciana, l'objectiu de la norma és “garantir la seguretat jurídica i la continuïtat de les activitats econòmiques existents, incloses les construccions que, sense perjudici del compliment de la normativa sectorial, es considerin d’interès cultural”. El Govern de Marga Prohens té enllestida la norma per aprovar-la com a projecte de llei i tramitar-la al Parlament, però fonts de l’Executiu asseguren que això no passarà fins després de Pasqua.

El Govern ha tret a licitació per 1,3 milions d’euros un contracte per externalitzar la redacció i tramitació d’informes de la Direcció General de Recursos Hídrics amb l’objectiu d’agilitar expedients, especialment els vinculats a projectes de construcció d’habitatge. La decisió arriba en un moment de forta pressió del sector promotor, que denuncia des de fa mesos retards en els informes hídrics i que condicionen l’atorgament de llicències i l’inici d’obres en un context de demanda disparada de pisos.

El batle de Palma, Jaime Martínez, ha guanyat la primera de les batalles que mantenia contra la Conselleria de la Mar i el Cicle de l’aigua, de manera que Cort podrà donar llicències de projectes urbanístics sense que Recursos Hídrics s'hi posi pel mig quan es tracti de zones inundables. Així ho ha anunciat aquest dimarts el conseller Juan Manuel Lafuente, que ha confirmat un procediment excepcional “pactat amb l’Ajuntament (de Palma) perquè pugui informar directament els informes de recursos hídrics”, ha explicat a pregunta de la diputada de Vox Patricia de las Heras.

L'Agència de Defensa del Territori de Mallorca ha obligat a enderrocar la construcció d'un habitatge sense llicència en sòl rústic protegit de màxima protecció.

El Jutjat d'Instrucció número 6 de Palma ha decidit arxivar la causa oberta contra l’exconseller de Medi Ambient Miquel Mir i part de l’antiga cúpula de Medi Ambient del Govern per un presumpte delicte de prevaricació respecte de la caducitat sistemàtica d'expedients a la Conselleria. Fonts jurídiques han explicat a l'ARA Balears que no era fàcil mantenir oberta la investigació tot i la querella formulada en el seu moment per la Fiscalia de Medi Ambient, "ja que per als delictes de prevaricació cal identificar molt bé la intencionalitat, i en aquest cas sembla que era sobretot desídia sistematitzada". El jutjat precisament ho arxiva perquè considera que preses les declaracions, no es pot considerar que els expedients caducassin de manera deliberada. 

Creix la resistència interna a les noves polítiques de la dreta al Consell de Menorca. Pràcticament des de l’inici del mandat, l’acció de govern del PP ha estat discutida –amb fonaments– pel mateix personal de la institució, fet que ha duit l’equip d’Adolfo Vilafranca a cercar fora el suport necessari que no rep a dins.

Prop de la meitat dels projectes d’habitatge que es varen visar a Mallorca el 2025 corresponen a xalets i habitatges unifamiliars, els quals continuen concentrant una part molt rellevant de l’esforç inversor del sector, mentre les administracions insisteixen que la prioritat hauria de ser l’habitatge plurifamiliar. Les dades del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Mallorca (COAAT) indiquen que en total es varen visar 2.139 habitatges, dels quals el 48,9% varen ser xalets, davant un 51,1% que representa els pisos. Tot i això, la lectura no és del tot negativa si es té en compte que el nombre d’habitatges plurifamiliars va créixer un 11,7% respecte de l’any anterior.

El Tribunal Ambiental Administratiu de Costa Rica ha dictat una resolució considerada "històrica" pels ecologistes i plataformes veïnals de Costa Rica contra RIU Hotels & Resorts, mitjançant la qual ordena la demolició parcial de l'hotel RIU Guanacaste i la restauració d’un manglar protegit a Matapalo, a la província de Guanacaste. Segons han afirmat diversos portaveus dels demandants, la Confraternidad Guanacasteca, i entitats de la zona, la decisió "és una victòria significativa per als col·lectius ecologistes i comunitaris que han denunciat durant més de quinze anys els impactes del projecte sobre l’ecosistema costaner". El complex, de més de 1.200 habitacions, va ser construït parcialment, segons els denunciants, sobre una zona verda i de manglar que, segons informes tècnics i pericials, va patir destrucció d’arbres, rebliment de terrenys i el desviament d’un torrent natural. La construcció afectava una zona maritimoterrestre sense concessió i va alterar ecosistemes protegits.

La llei de la serra de Tramuntana també té una cara urbanística. La norma que prepara el PP, i que ja disposa del suport de Vox, permetrà la legalització de construccions irregulars en aquest espai emblemàtic. La proposició de llei, que arribarà al Parlament el pròxim període de sessions, incorpora una sèrie d’articles que regularitzaran les fórmules perquè habitatges il·legals es puguin acollir a una mena d’amnistia, ja que no s’han pogut beneficiar de la que el PP i Vox ja varen aprovar a la Cambra.

L’artificialització del territori de les Balears ha augmentat un 65% en menys de 30 anys (1990-2018).Aquesta és una de les conclusions més contundents que es desprenen de l’anàlisi de les dades del sistema europeu que segueix l’evolució dels usos del sòl, el Corine Land Cover, realitzat per la geògrafa Marta Pieras. Segons l'especialista, les xifres retraten “una situació de consum de territori desbocat, que reflecteix un model molt preocupant". Entre 1990 i 2018, la superfície ocupada per zones urbanes, infraestructures i àrees vinculades a l’activitat turística ha crescut de manera sostinguda, mentre que els cultius i el paisatge s’esvaeixen a marxes forçades, segons la mateixa anàlisi.

Els propietaris d'un edifici a Cala Llamp (Andratx) hauran de tapar una part de la piscina i obrir la terrassa privada al públic perquè la justícia confirma que no poden gaudir del domini públic sense la pertinent concessió. Així ho ha sentenciat el Tribunal Suprem, que confirma que una comunitat de propietaris "no pot ser titular d’una concessió administrativa per ocupar domini públic marítim-terrestre". La decisió ratifica la resolució de l’Audiència Nacional, que va arxivar la sol·licitud presentada per la comunitat de Cala Llamp, un territori completament desfigurat per l'urbanisme salvatge dels darrers anys.